DICCIONARI BIOGRÀFIC D’AUTORS CARMELITES DESCALÇOS DE LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP
Mercè Gras Casanovas (ACDCB)
Desembre 2013
Última actualització: 07/07/2014
1. Introducció històrica: àmbit territorial i cronològic
2. Guia de consulta
3. Bibliografia
4. Fonts documentals
4.1 Fonts generals
4.2 Per convents
5. Diccionari d'autors i obres de religiosos carmelites descalços a la província de Sant Josep de Catalunya i terres de parla catalana (1586-1835)
5.1 Escriptors carmelites descalços
5.1.1 Obres col·lectives
5.2 Escriptores carmelites descalces
5.2.1 Obres col·lectives
5.3 Religiosos/es carmelites descalços/ces d’Aragó-València
5.4 Altres autors
Font: Provinciarum et conventuum fratrum discalceatorum [...] B. Virginis Mariae de Monte Carmelo congregationis Hispaniae chorographica, topographica et chronologica descriptio (c. 1739)
1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA: ÀMBIT TERRITORIAL I CRONOLÒGIC
La reforma de l’orde del Carmel, encapçalada per Teresa de Jesús, va significar la constitució d’un nou orde religiós, el Carmel descalç o reformat. La ràpida expansió geogràfica de l’orde va implicar la formació de dues congregacions: l’espanyola, formada pels territoris sotmesos a la monarquia hispànica –en aquells moments tota la península Ibèrica, a més de les terres del centre i sud d’Amèrica que en depenien–; i la congregació italiana, anomenada de Sant Elies, formada pels convents europeus de la resta d’Europa, a més de les missions de Pròxim i Mig Orient i d’Àsia.
La congregació espanyola va dividir-se inicialment el 1588 en sis províncies: Castella la Vella o de Sant Elies; Castella la Nova o de l’Esperit Sant; Bètica superior o del Sant Àngel; Corona d’Aragó o de Sant Josep; Portugal o de Sant Felip (de la qual formaven part Brasil i el Congo); Mèxic o de Sant Albert (de la qual depenien Cuba, Guatemala i Perú). Posteriorment es crearen les d’Aragó o de Santa Teresa (1685), que comprenia part de València i l’illa de Mallorca, després de la separació de Catalunya –que va mantenir, com a matriu, el nom original de Sant Josep–; Bètica inferior o de Sant Joan Baptista (1688); Navarra o de Sant Joaquim (1706); Múrcia o de Santa Anna (1713) (Gras, M. M. 2008). Cal tenir present aquí la pèrdua del Rosselló i de part de la Cerdanya, arran de la Pau dels Pirineus (1659), fet que va comportar la pèrdua del convent de Sant Josep de Perpinyà a favor de la província carmelitana d’Aquitània, malgrat les instàncies reiterades dels carmelites descalços catalans davant de Lluís XIV.
La primera fundació del Carmel descalç masculí a Catalunya va ser el convent de Sant Josep de Barcelona (1586), al qual seguirien Sant Josep de Mataró (1588), Sant Josep de Lleida (1589), Sant Josep de Perpinyà (1589), el Miracle de Tortosa (1590), Sant Josep de Girona (1591), Sant Llorenç de Tarragona (1597), Sant Joan Baptista de Reus (1606), el desert de Sant Hilarió del Cardó (1606), Santa Maria de Gràcia (1616), Sant Rafael de la Selva del Camp (1627), Sant Jeroni de Vic (1642), Santa Teresa de Balaguer (1678) i el convent dels Dolors de Vilanova de Cubelles (1735).
Les fundacions de convents de religioses carmelites descalces van començar el 1588 amb el convent de la Immaculada Concepció de Barcelona, Jesús, Maria i Josep de Vic (1638), Immaculada Concepció de Mataró (1648), Immaculada Concepció de Reus (1660), Sant Anastasi de Lleida (1686), i Sant Josep i Santa Anna de Tarragona (1712).
L’objectiu del present Diccionari biogràfic és aplegar totes les referències d’escrits de carmelites descalços que es produïren en terres de parla catalana des de finals del segle XVI fins a mitjan del segle XIX, és a dir, entre la primera fundació del Carmel descalç català (1586) I l’exclaustració de religiosos de 1835, tot i que recollim obres d’autors carmelites descalços exclaustrats. Naturalment, i com altres ordes religiosos, existien uns precedents d’aquest tipus de treball, que tot seguim referirem.
Anastasio de Santa Teresa (c. 1667-1760) fou l’autor del volum VII de la història de l’orde, Reforma de los descalzos de Nuestra Señora del Carmen de la primitiva observancia (Madrid: Imprenta Real; Miguel Francisco Rodríguez, 1739). Se li deu el treball més rellevant sobre la bibliografia dels escriptors carmelitans que la Congregació espanyola va tenir fins al seu temps, la Bibliotheca carmelitana excalceatorum (manuscrita).
Aquesta dedicació va propiciar que es relacionés amb un altre carmelita descalç francès, de la província d’Aquitània, Martial de Saint Jean-Baptiste, que per aquella mateixa època estava preparant una obra que després es publicà a Bordeus (1730) amb el títol Biblioteca scriptorum utriusque Congregationis carmelitarum excalceatorum, on va elogiar la tasca de fra Anastasio, amb qui va mantenir una abundant correspondència; aquest li havia cedit els seus manuscrits relatius a l’obra dels carmelites descalços de la Congregació espanyola. Marcial incorporà les referències d’Anastasio al seu repertori d’autors i obres de carmelites calçats i descalços: Bibliotheca scriptorum utriusque congregationis et sexus carmelitarum excalceatorum (Burdigalae, 1730).
El 1752, el carmelita descalç Cosme de Villiers de Saint-Étienne (1683-1758) va completar i actualitzar l’obra en la seva Bibliotheca carmelitana. Notis criticis et dissertationibus illustrata, cura et labore unius e carmelitis provinciae Turoniae collecta (Aurelianis, 1752).
A la Congregació espanyola es comptava amb el manuscrit de Manuel de San José, Catálogo de varios religiosos que han dado luz alguna obra desde al año 1709 hasta el actual de 1796 (citat per Silverio de Santa Teresa 1935-1952: XIII, 860-864).
L’obra de Cosme de Villiers va ser contemporàniament represa i completada en part pel carmelita calçat Gabriel Wessels l’any 1927: Cosme de Villiers. Bibliotheca carmelitana. Notis criticis et dissertationibus illustrata cura et labore opus Cosmae Villiers additis nova praelatione et supplemento luce curavit, P. Gabriel Wessels, carmelita (Romae: Collegio S. Alberti, 1927).
Silverio de Santa Teresa (1878-1954) en la seva monumental Historia del Carmen descalzo en España, Portugal y América, en 14 volums (Burgos, 1935-1952), aporta nombroses dades, per bé que esparses i fragmentàries, dels escriptors carmelites descalços.
El carmelita descalç i historiador i arxiver Gabriel Beltran Larroya (1928-1998), també anomenat Gabriel de la Cruz, va recollir les aportacions més destacades dels escriptors del Carmel descalç a Catalunya en el seu treball “Escritores Carmelitas Descalzos de la provincia de San José de Cataluña”. Monte Carmelo, 60 (1952), p. 69-86.
De l’escassa trentena d’autors carmelitans ressenyats per Gabriel Beltran en aquest estudi, ha estat possible ampliar la nòmina fins a més de 220 autors individuals o col·lectius; en un futur encara es podrà augmentar amb la prosecució de la recerca i la incorporació de la tasca cultural de bibliotecaris i arxivers, a més d’altres escrits que en aquest moment tot just hem començat a repertoriar.
Des dels primers anys de la reforma, els carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya van ser conscients de certes dificultats d’encaix en el conjunt de la Congregació espanyola, que comprenia també Portugal i Amèrica. Podríem esmentar bàsicament tres punts de fricció.
En un primer moment, el diferent posicionament ideològic entre les autoritats del Carmel descalç català i les generals de l’orde, un cop establert en el generalat el P. Doria, que va arribar a comportar el desterrament del fundador i escriptor carmelita català Joan de Jesús Roca i el de Jeroni de l’Assumpció (Remolins Costa).
En segon lloc, el tema de la llengua. Fins al 1687, la província de Sant Josep es corresponia amb la Corona d’Aragó. Malgrat que en les ordinacions internes de l’orde a Catalunya sempre es va especificar que calia predicar en català, les divergències de mentalitat acabaren per passar factura. Després de la guerra dels Segadors i de l’intent dels carmelites descalços catalans de passar a formar part de la Congregació italiana, Catalunya es va segregar d’Aragó i València l’any 1685, però va conservar l’antic nom de província de Sant Josep.
En tercer lloc, els carmelites descalços catalans tenien la percepció que les autoritats centrals no valoraven prou justament la contribució de Catalunya al Carmel descalç. Aquesta preocupació va ser verbalitzada pel cronista Segimon de l’Esperit Sant (1642-1706) en la sessió quarta del capítol provincial de l’any 1684, on es va tractar de la conveniència de tenir un historiador provincial. Una exposició de sis fulls sobre el valor i el sentit de la història, en què raona sobre els diversos motius que justifiquen l’existència d’un historiador provincial: “Es cierto PP. Nuestros que la Provincia de N. P. S. Joseph, esperimenta en lo tocante a sus conventos, ay muchas omissiones en nra. Historia general [...]. Hasta ahora hemos tenido, PP. Nuestros, los historiadores generales, que casi no han salido de las dos Castillas y Andaluzía. Y por esso, sin duda, están escritas las cosas de estas Provincias con todo el lleno que la grandeza de sus eminentes prerrogativas merecían; porque assí las escrivieron como testigos de vista. Y por el contrario se halla la provincia de N. P. S. Joseph con el desconsuelo de ver diminutas las narraciones de su Historia” (ACDC, Capítol, Definitoris, cartes, A-III-3, f. 130-135).
Aquest sentiment tenia una base ben real i es pot objectivar analitzant les històries generals de l’orde. Una revisió de les aportacions dels escriptors carmelites descalços de les terres de parla catalana no tan sols requeria un treball de compilació de materials recollits en els repertoris antics, sinó un treball de base en arxius i biblioteques, i aplicar ensems la recerca a tots els autors carmelites descalços que deixaren escrits en terres de parla catalana, encara que procedissin d’altres territoris o que el seu pas per les nostres terres fos transitori.
Calia també incorporar-hi els escrits de les religioses, sovint escassament reconeguts quan no es tractava d’obres estrictament d’índole espiritual, com ara els epistolaris, les biografies d’altres religioses o les cròniques conventuals.
En aquest repertori d’escrits i obres carmelites volem obrir el nostre marc d’anàlisi a les obres no singulars, a les que podríem anomenar obres col·lectives o comunitàries, per bé que sempre hi hagi un subjecte el·líptic que no se’ns dóna a conèixer i en qui hauria de recaure l’autoria material de l’escrit.
La contribució del Carmel descalç femení a la literatura ha estat sobradament establerta per autors com Manuel Serrano Sanz, Isabelle Poutrin, Sonia Herpoel o Fernando Durán López. Una comparació amb el volum de textos conservats procedents d’altres ordes religiosos femenins evidencia una clara preponderància de les carmelites teresianes, encara que els manuscrits que fins ara han estat més coneguts i estudiats formen part del que se sol anomenar literatura espiritual. Tant I. Poutrin com S. Herpoel consideren que la raó més poderosa a la qual cal atribuir aquest esplet d’escrits és la influència literària i espiritual de Teresa de Jesús sobre les religioses del seu orde i la voluntat de la fundadora que les seves monges no fossin ignorants, sinó instruïdes. L’autobiografia de Teresa d’Ahumada, el Libro de la vida, que de primer va circular en còpies manuscrites i a partir de 1582 en nombroses edicions, tingué un gran ressò social; la continuació, el Libro de las fundaciones, és la primera crònica històrica del Carmel descalç i de la seva ràpida expansió.
Després de la mort de la fundadora, i de cara a la seva beatificació, Jerónimo Gracián va iniciar una recollida de testimonis sobre la seva vida i obra entre les religioses dels seus convents; algunes monges, fins i tot, van arribar a escriure una biografia històrica de Teresa –com Petronila de San José– o cròniques de les noves fundacions –com Ana de Jesús. Des de la nova cúpula carmelitana, i assenyaladament sota l’ègida revisionista del P. Nicolás Doria, la història oficial de l’orde va començar a desdibuixar el protagonisme teresià en la fundació, per passar a anomenar-la reforma, i va tendir a desterrar de la historiografia tot allò que no encaixava en el nou model rigorista i eremític de l’orde, com ara la mateixa figura de Gracián o de María de San José. A partir d’aquí, els materials escrits per les religioses en els seus llibres majors, que contenien la història de la fundació de cada convent, i els elogis de les religioses difuntes –biografies de dones escrites per dones– passen a ser una font, un gènere històric subsidiari i sotmès a l’esporgada ideològica de l’historiador oficial de l’orde.
Les cròniques monàstiques i les biografies de religioses contingudes als llibres d’elogis de difuntes han romàs tradicionalment als arxius conventuals i això ha estat la causa del seu gran desconeixement. Les escasses notícies que en teníem sovint procedien dels materials que foren enviats als historiadors de l’orde, designats pels definitoris generals; amb la desamortització, molts d’aquests manuscrits van passar del convent de San Hermenegildo de Madrid, on hi havia l’arxiu general de la Congregació espanyola, a la Biblioteca Nacional o a l’Archivo Histórico Nacional, però molts d’altres es van perdre o destruir al llarg de la convulsa història del país o han quedat oblidats en la clausura conventual.
Finalment, però no menys important, és revelar l’autèntica identitat dels religiosos escriptors, encoberts pel seu nom en religió, amb dades fiables pel que fa a la cronologia i el seu origen geogràfic, familiar i socioeconòmic. Els catàlegs bibliogràfics estan farcits d’atribucions enganyoses a causa d’aquests àlies genèrics i són causa de nombrosos errors dels estudiosos. Una identificació estricta permetria depurar aquesta mistificació massiva de les obres dels religiosos.
2. GUIA DE CONSULTA
Aquest treball parteix de les rellevants aportacions prèvies de l’historiador Gabriel Beltran Larroya i de la seva primera catalogació dels religiosos carmelites descalços (1586-1835). A fi de situar cronològicament i geogràficament l’activitat de cada religiós/a, donem una sèrie de dades. Primerament, el nom i els cognoms, si és possible amb la grafia normalitzada. A continuació, el lloc i la data de naixement i/o baptisme, que hem obtingut per referència directa o bé calculant-la a partir de l’edat que es declara en el moment de vestir l’hàbit o de professar; en aquest darrer cas acostumem a indicar l’any de naixement amb l’abreviatura c. (circa). Sempre que ha estat possible, però, es donen les dues dates, indicades amb les abreviatures Vest. i Prof. i, si no s’especifica el contrari, s’ha d’entendre que aquests dos actes se celebraren al convent de Sant Josep de Barcelona, on es realitzaven majoritàriament les preses d’hàbit, després d’un mes de prova durant el qual es convivia amb la comunitat amb roba de carrer. Després d’un any –o dos, si es tracta d’un donat o germà llec de la vida activa-, si el candidat perseverava en la seva vocació i rebia les tres aprovacions pertinents per part de la comunitat i les autoritats de l’orde, professava de forma solemne, usualment al cap d’un any i un dia just de la seva vestició, encara que la cerimònia es podia diferir per diverses causes.
A vegades, però, es feia el noviciat en un altre convent i això no constava als registres generals de vesticions o professions del convent de Sant Josep, especialment en el cas de religiosos que van fer el noviciat fora de la província carmelitana catalana o quan es tractava de germans llecs o de la vida activa, que, més enllà dels vots de castedat, pobresa i obediència, no rebien cap orde ministerial.
El nom que el novici triava per a la seva nova vida en religió i pel qual seria conegut a partir d’aquell moment, gairebé sempre manté el seu nom de fonts, tot i que alguna vegada es canvia. L’advocació triada sovint pren del santoral el nom del pare o la mare; també podem identificar patronatges locals o devocions personals, així com alguna festivitat religiosa pròxima a la data d’investidura religiosa. De manera excepcional trobem algun canvi de nom en la professió respecte del que s’havia adoptat primerament en la vestició, sovint per causa de la possible confusió amb un altre religiós homònim contemporani.
En la mesura que es pot disposar de documentació, hem procurat oferir el màxim de dades personals: noms i cognoms dels pares i els seus llocs d’origen respectiu, l’ofici d’aquests, l’activitat anterior en la vida civil del religiós o els vincles familiars d’interès, dins o fora de l’orde.
Pel que fa a l’activitat de cada religiós, hem procurat detallar al màxim tots els càrrecs que va ocupar i les conventualitats que va tenir al llarg del temps, per tal de conèixer i situar la seva activitat.
En alguns casos, si es conserva la nota necrològica que solia redactar-se al llibre de difunts del convent on va morir el religiós, i si aquesta aporta informació complementària o rellevant, hem optat per oferir-ne una transcripció total o parcial.
La relació dels escrits dels religiosos comprèn tant les obres impreses –amb les seves edicions– com les inèdites o manuscrites. Per als manuscrits indiquem l’arxiu o la biblioteca on es conserven, per bé que en alguns casos únicament es té constància del seu títol o de la temàtica, però s’ignora si s’han conservat o bé s’han perdut irremissiblement.
El nom del religiós s’indica en català quan prové de terres de parla catalana i en castellà quan és originari de terres de parla castellana.
3. BIBLIOGRAFIA
Arnall 1977] Arnall, Maria Josepa. “Los manuscritos e incunables del convento de carmelitas descalzos de San José existentes en la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. Monte Carmelo, 85 (1977), p. 229-300.
Arnall 1978] Arnall, Maria Josepa. “El ‘Itinerario a Indias’ (1673-1679) del P. Fr. Isidoro de la Asunción, C. D. (Manuscrito 514 de la Biblioteca Provincial de Barcelona)”. Boletín Americanista [Universitat de Barcelona], 28 (1978), p. 197-252. [En col·laboració amb Gabriel Beltran]
Arnall 1983] Arnall, Maria Josepa. "Santa Teresa de Jesús en los manuscritos de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona". Monte Carmelo, 91 (1983), p. 139-243.
Arnall 1986] Arnall, Maria Josepa. “Aportación de los carmelitas descalzos a la cultura catalana”. Monte Carmelo, 94 (1986), p. 55-106.
Beltran Larroya 1952] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Escritores Carmelitas Descalzos de la provincia de San José de Cataluña”. Monte Carmelo, 60 (1952), p. 69-86.
Beltran Larroya 1955] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Los superiores provinciales de nuestra Provincia de San José de Cataluña (1588-1951)”. Monte Carmelo, 63 (1955), p. 54-75, 159-195.
Beltran Larroya 1957] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Los oficios litúrgicos del Patrocinio de San José para los Carmelitas Descalzos de España: origen, autor, texto”. Estudios Josefinos, 11 (1957), p. 92-115.
Beltran Larroya 1958] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Religiosos Carmelitas Descalzos de la Provincia de N. Padre San José de Cataluña (1586-1958)”. Boletín de información carmelitana de la Provincia de Nuestro Padre San José de Cataluña, 4 (juliol-desembre 1958), p. 119-206.
Beltran Larroya 1961] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Catálogo de la Biblioteca de los PP. Carmelitas Descalzos de Barcelona”. Monte Carmelo, 69 (1961), p. 301-332.
Beltran Larroya 1962] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Itinerario a Indias (1673-1679) del Padre Isidro de la Asunción”. Monte Carmelo, 70 (1962), p. 257-264.
Beltran Larroya 1964] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). "Las obras de santa Teresa de Jesús publicadas en Barcelona (1588-1961)". Monte Carmelo, 72 (1964), p. 223-268.
Beltran Larroya 1965] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Catálogo de la Biblioteca de los Padres Carmelitas Descalzos de Barcelona. Autores y obras carmelitanas (1592-1835)”. Monte Carmelo, 73 (1965), p. 109-128.
Beltran Larroya 1965-1966] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Carmelitas Descalzos catalanes de 1835”. Monte Carmelo, 73 (1965), p. 275-304, 431-468; 74 (1966), 89-129.
Beltran Larroya 1972] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Los Carmelitas Descalzos de Barcelona en los días de vida conventual del P. Francisco Palau y Quer (1832-1835)”. Monte Carmelo, 80 (1972), p. 89-123.
Beltran Larroya 1973] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Jean de Jésus (Roca)”. Dictionnaire de Spiritualité, VIII, París: Beauchesne, 1973, col. 574.
Beltran Larroya 1973b] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Jean de Saint Joseph”. Dictionnaire de Spiritualité, VIII, París: Beauchesne, 1973, col. 703.
Beltran Larroya 1982] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Carmelites Descalços de Mataró (1588-1835)”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria [Mataró], 14 (1982), p. 18-20.
Beltran Larroya 1983] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Memorial autògraf del P. Joan de Jesús Roca al rei. Juliol de 1590”. Butlletí informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 36 (maig 1983), p. 13-15.
Beltran Larroya 1985] Beltran Larroya, Gabriel. “Reculls d’història. I: Devoció i ‘tostada’”. Butlletí Informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 42 (abril de 1985), p. 34-35.
Beltran Larroya 1985b] Beltran Larroya, Gabriel. “Reculls d’història. III: Novícies de Mataró. IV: Els nostres frares de Barcelona venen els estris de farmàcia (1779)”. Butlletí Informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 43 (juny de 1985), p. 54-56.
Beltran Larroya 1986] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Fuentes históricas de la provincia O. C. D. de San José (Cataluña y Baleares). Roma: Teresianum, 1986.
Beltran Larroya 1986b] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Els priors del convent de Sant Josep, de Lleida, segons els llibres notarials de la ciutat (1700-1800)”. A: Miscel·lània de les Terres de Lleida al segle XVIII. Lleida, 1986, p. 63-83.
Beltran Larroya 1986c] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Desde Lérida tres cartas a Gracián (1596)”. Monte Carmelo, 94 (1986).
Beltran Larroya 1986d] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Itinerario a Indias: Barcelona-Méjico-Barcelona, por el padre Isidro de la Asunción, 1673-1679”. Monte Carmelo, 94 (1986), p. 141-227. [En col·laboració amb Maria Josefa Arnall]
Beltran Larroya 1986e] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Juan de Jesús Roca (1544-1614), primer carmelita descalzo catalán”. Monte Carmelo, 94 (1986), p. 7-54.
Beltran Larroya 1988] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Hermanos carmelitas descalzos terciarios (1860-1936)”. Monte Carmelo, 96 (1988), p. 225-262.
Beltran Larroya 1990] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Religiosas carmelitas descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica (1588-1988). Roma: Teresianum, 1990.
Beltran Larroya 1990b] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Escriptors OCD Catalunya i Balears (1586-1990) [1990]. Ms.
Beltran Larroya 1995] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Jeroni de l’Assumpció, Remolins i Costa (1571-1656)”. A: Miscel·lània de les Terres de Lleida al segle XVI. Lleida, 1995, p. 49-71.
Beltran Larroya 1996] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Genoveses en el Carmelo, teresiano de Catalunya (siglos XVI-XVII)”. A: Nicolò Doria. Itinerari economici, culturali, religiosi nei secoli XVI-XVII tra la Spagna, Genova e l’Europa. Roma: Institutum Historicum Teresianum, 1996 (Studia; 7), p. 781-792.
Biografía 1851] Biografía eclesiástica completa: vida de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por su virtudes y talentos en órden alfabético. Madrid: Eusebio Aguado, 1851.
Campabadal 2006] Campabadal, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l’interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; PAM, 2006.
Capdevila 1928] Capdevila i Felip, Sanç. El convent de Sant Llorenç. Tarragona: Torres Virgili, 1928.
Catálogo 1995] Catálogo de los Superiores Generales del Carmen Descalzo (1581-1597) y de la Congregación española (1600-1875). Roma, 1995 (Monumenta Historica Carmeli Teresiani, Subsidia selecta; 2).
Comas 1985] Comas, Antoni. Estudis de literatura catalana (segles XVI-XVIII). Barcelona: Departament de Filologia Catalana: Universitat de Barcelona; Curial, 1985. [1a ed. dins BRABLB, 38 (1981-1982)]
Daufí 2001] Daufí, Xavier. Estudi dels oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Fonaments de la història de l'oratori a Catalunya al segle XVIII. Barcelona: UAB, 2001. [Tesi doctoral]
DBD: Vinyoles, Teresa; Jornet, Núria (dir.). Diccionari Biogràfic de Dones. www.dbd.cat
DHEC: Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya. 3 vol. Barcelona, 1998-2001.
Diccionari Acadèmia 2012] Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; Fundació Noguera, 2012. [Direcció de Pere Molas, Eulàlia Duran i Josep Massot]
Fernández de Mendiola 2008] Fernández de Mendiola, Domingo A. El Carmelo teresiano en la historia: una nueva forma de vida contemplativa y apostólica. El Carmelo Teresiano en vida de la Madre Fundadora, Teresa de Jesús (1515-1582), I. Roma: Teresianum, 2008.
Fernández de Mendiola 2008b] Fernández de Mendiola, Domingo A. El Carmelo teresiano en la historia: una nueva forma de vida contemplativa y apostólica. De Provincia a Orden autónoma y crisis de identidad (1582-1597), II. Roma: Teresianum, 2008.
Fernández de Mendiola 2011] Fernández de Mendiola, Domingo A. El Carmelo teresiano en la historia: una nueva forma de vida contemplativa y apostólica. Tercera Parte: Dos Congregaciones del Carmen Descalzo desarrollo paralelo y visiones dispares (1597-1840). Vol. III: Período de asentamiento doctrinal y de expansión (1597-1650). Roma: IHT, 2011.
Fernández de Mendiola 2013] Fernández de Mendiola, Domingo A. El Carmelo teresiano en la historia: una nueva forma de vida contemplativa y apostólica. Terecera Parte: Dos Congregaciones del Carmen Descalzo desarrollo paralelo y visiones dispares (1597-1840). Vol. IV: Períodos de la Ilustración, Absolutismo Regio, Imperios coloniales, Revoluciones sociales y políticas 1651-1840. Roma: IHT, 2013.
Francesc del Santíssim Sagrament 2004] Francesc del Santíssim Sagrament. Instrucció breu i útil per los cuiners principiants segons lo estil dels carmelites descalços. Barcelona: PAM, 2004. [A cura de M. Mercè Gras i Agustí Borrell]
Gabriel de la Cruz: vegeu Beltran Larroya, Gabriel.
Gras, M. M. 1992] Gras, M. Mercè. “Gusto y alimentación en España: fuentes para su estudio”. A: Codici del gusto. Milà, 1992, p. 185-206. [A cura de Franco Angeli]
Gras, M. M. 1996] Gras, M. Mercè. “Cuerpo y alma en el Carmelo Descalzo Femenino. Una aproximación a la alimentación conventual en la Cataluña moderna”. Studia Historica. Historia Moderna, 14 (1996), p. 207-221.
Gras, M. M. 1996b] Gras, M. Mercè. "Una polèmica alimentària dins l'alimentació mediterrània dels segles XVI-XVIII. La xocolata, una addicció perillosa o un plaer autoritzat?". XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals. La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca, 1996, p. 741-752.
Gras, M. M. 2002] Gras, M. Mercè. “Una peligrosa tentación. La controversia religiosa sobre el chocolate en la España de los siglos XVI al XIX”. A: Historia y Sociedad (Universidad Nacional de Colombia, Medellín), 8 (8 de març de 2002), p. 129-148.
Gras, M. M. 2004] Gras, M. Mercè. “Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears”. A: Riera, Sebastià (coord.). Repertori de fonts d’arxiu per a l’estudi de la ciutat de Barcelona (1714-1808). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004, p. 108-111.
Gras, M. M. 2008] Gras Casanovas, M. Mercè. “La cartografia en els ordes religiosos a l’època moderna. L’atlas de les províncies del Carmel descalç”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65 [2n Congrés Català de Geografia, 28-31 de maig de 2008], p. 406-416.
Gras, M. M. 2013] Gras Casanovas, M. Mercè. “Patronatge femení i fundació de convents. El convent de la Immaculada Concepció de Barcelona (1589)”. A: Garí, Blanca (ed.). Redes femeninas de promoción espiritual en los Reinos Peninsulares (s. XIII-XVI). Roma: Viella, 2013, p. 251-265. [Versió anglesa: “Female Patronage and Foundation of Convents. The Convent of the Discalced Carmelites og the Immaculada Concepció de Barcelona (1589)”. A: Garí, Blanca (ed.). Women’s Networks of Spiritual Promotion in the Peninsular Kingdom (13th-16th Centuries). Roma: Viella, 2013, p. 257-272]
Gras, M. M. 2013b] Gras, M. Mercè. “Familia y clausura. El monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles y Pie de la Cruz de Barcelona (1485-1750)”. A: Alabrús, Rosa Maria (ed.). La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos. Sant Cugat: Arpegio, 2013, p. 117-132.
Gras, M. M. 2013c] Gras Casanovas, M. Mercè. “L’escriptura en el Carmel descalç femení: la província de Sant Josep de Catalunya (1588-1835). Una primera aproximació”. Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna [en línia], 1 (2013). http://ojs.uv.es/index.php/scripta
Gras, M. M. (en curs a)] Gras, M. M. Catàleg dels religiosos carmelites descalços de Catalunya i Balears (1586-1835).
Gras, M. M. (en curs b)] Gras, M. M. El Carmel descalç a Catalunya. De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió.
Joan de Sant Josep. Anales de los carmelitas descalzos de la provincia de San Josef en el principado de Cataluña (acabats el 1707). BUB, ms. 991.
Latassa; Gómez Uriel 1884-1886] Latassa, Félix; Gómez Uriel, Miguel. Bibliotecas antigua y nueva de escritores aragoneses de Latassa, aumentadas y refundidas en forma de diccionario bibliográfico-biográfico por don Miguel Gómez Uriel, 3 vol. Saragossa: Calisto Ariño, 1884-1886.
Leonor de la Misericordia 1995] Leonor de la Misericordia. Relación de la vida de la venerable Catalina de Cristo. Burgos: Ediciones Monte Carmelo, 1995. [A cura de Pedro Rodríguez i Ildefonso Adeva]
Martial de Saint Jean-Baptiste 1730] Martialis a S. Joanne Baptista. Bibliotheca scriptorum utriusque congregationis et sexus carmelitarum excalceatorum. Burdigalae, 1730.
MCEM] Manuscrits Catalans de l'Edat Moderna. IEC. http://mcem.iec.cat
Miquel i Rosell 1958-1969] Miquel i Rosell, Francesc. Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, 4 vol. Madrid: Direcciones generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas: Servicio de publicaciones de la junta técnica, 1958-1969. [Amb 9 vol. d’índexs d’autors i de concordances i cronològic mecanografiats]
Narváez 2004] Narváez, Carme. El tracista fra Josep de la Concepció (1626-1690). Barcelona: PAM, 2004.
Recoder 1888] Recoder, José. Glorias teresianas de Cataluña, publicadas con motivo del tercer aniversario de la fundación del convento de carmelitas descalzas de Barcelona. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1888.
Roullet 2011] Roullet, Antoine. “Faire corps face à la règle. Les novices au Carmel”. A: Trouver sa place. Individus et communautés dans l'Europe moderne. Madrid: Casa de Velázquez, 2011, p. 49-68.
Salarich 1854] Salarich Verdaguer, Joaquín. Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic, 1854, p. 199.
Salas Carretero 2009] Salas Carretero, Fortunato. Catalógo de los religiosos carmelitas descalzos de los reinos de Aragón y Valencia entre los años 1568-1684 y de la provincia de Santa Teresa de Jesús de Aragón y Valencia entre los años 1685-1835. Roma: Teresianum, 2009.
Serra i Postius 1726] Serra i Postius, Pere. Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el principado de Cataluña. Barcelona: Jaume Surià, 1726.
Serrano Sanz 1893-1895] Serrano Sanz, Manuel. Apuntes para una Biblioteca de Escritoras Españolas desde 1401 a 1833, 2 vol. Madrid, 1893-1895. [Reimpressió moderna de Madrid: Atlas, 1975]
Silverio de Santa Teresa 1935-1952] Silverio de Santa Teresa. Historia del Carmen descalzo en España, Portugal y América. 14 vol. Burgos, 1935-1952.
Toda 1930] Toda i Güell, Eduard. Los convents de Reus y sa destrucció en 1835. Reus: Revista del Centre de Lectura, 1930.
Torres Amat 1836] Torres Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes. Barcelona, 1836.
Villiers 1752] Villiers, Cosme de. Bibliotheca carmelitana. Notis criticis et dissertationibus illustrata, cura et labore unius e carmelitis provinciae Turoniae collecta. Aurelianis, 1752.
Villiers 1927] Villiers, Cosme de. Bibliotheca carmelitana. Notis criticis et dissertationibus illustrata cura et labore opus Cosmae Villiers additis nova praelatione et supplemento luce curavit, P. Gabriel Wessels, carmelita. Romae: Collegio S. Alberti, 1927.
Zaragoza, V. 2013] Zaragoza, Verònica. “’Historiar les protagonistes absents'. La poesia femenina de l’edat moderna a l’àmbit català”. A: Josa, Lola; Lambea, Mariano (ed.). Allegro con brio. I Encuentro Aula Música Poética de Jóvenes Humanistas (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012) [en línia]. Digital CSIC (2013), p. 146-160. http://digital.csic.es/handle/10261/86681
Zaragoza, V. 2013b] Zaragoza, Verònica. “’Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...’. Noticia del cuaderno poético de sor Eulària Teixidor (siglo XVIII)”. A: Arriaga Flórez, Mercedes, et al. (ed.). Ausencias: escritoras en los márgenes de la cultura. Sevilla: ArCiBel Editores, 2013, p. 1351-1372.
Zuazua 2009] Zuazua, Dámaso (ed.). Historiografía del Carmelo Teresiano / Storiografía del Carmelo Teresiano. Actas del Simposio Internacional OCD (Roma 2-5 Gennaio 2009). Roma: IHT, 2009.
4. FONTS DOCUMENTALS
4.1 OBRES GENERALS
Catálogo de los Conventos, y de los Religiosos, y Religiosas, que viven en ellos; En esta N Provincia de N. P. S. Joseph; puesto nuevamente en la forma, que aquí va escrito, con el formulario de los despachos de ella; junto con los nombres, Edad, Antiguedad, y Professión de todos los Religiosos; en el presente año de 1759. BUB, ms. 265.
a) “Catálogo de los Hermanos donados de Profession. solemne, que ay en esta Santa Provincia en el año 1776” (f. 330-334).
[Comprèn fins a l’exclaustració (1835). El primer religiós que cita va professar el 1723].
b) “Catálogo de los Hermanos donados de Professión simple, y los que han hecho Professión solemne se divisarán con esta Señal” (f. 336-340).
[Com l’anterior, de 1750 a 1835].
Libro donde se asientan los nombres de los Religiosos, y Religiosas difuntas de Nuestra. Sagrada. Religión, con quienes se ha cumplido en esta Nuestra. Provincia de Nuestro. Padre. San. Josef desde el Capítulo. General, q. se celebró el XXI de Abril, del Año, de 1652. ACA, ORM, vol. Universitat, 254.
[Comprèn fins a l’any 1685. Es tracta d’un simple catàleg, amb el lloc de defunció, nom del religiós, poble natal, convent de professió i les dades d’edat i d’hàbit, col·locades per mesos i any, i en l’ordre en què s’anava complint, amb les pregàries establertes a l’orde per a tots els difunts. Això significa que el mes i, per al mes de gener i de febrer, l’any no sempre serà el mateix de la defunció, encara que per als difunts de la província –asssenyalats amb un asterisc– la diferència entre ambdues dates sigui molt escassa, i a vegades la mateixa].
Libro en que se haze Memoria de los Difuntos assí Religiosos como Religiosas de Nuestra Sagrada Religión empezado en el Mes de Mayo de 1736. En Barcelona. ACA, ORM, vol. Universitat, 255.
Monumentos acerca de los sucesos pertenecientes a la provincia de los Carmelitas Descalzos de Cataluña titulada de San Joseph. Recogidos por el P. Fr. Sigismundo del Espíritu Santo, hijo de la misma Provincia. BUB, ms. 992. [A partir d’ara citat com a Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos].
Boletín oficial eclesiástico dels bisbats de Barcelona, Lleida, Tarragona i Tortosa.
4.2 PER CONVENTS
BARCELONA
Libro segundo de la Recepción [y profesión] de los Novicios del. Noviciado de St. Joseph de. Barcelona desde el Anyo [...] 1611 Hasta el de 1662. ACA, ORM, vol. Universitat, 90.
Libro III [...] (1663-1756). ACA, ORM, vol. Universitat, 81.
Libro IV [...] (1756-1828). ACA, ORM, vol. Universitat, 82.
Libro V [...] (1828-1835). ACA, ORM, vol. Universitat, 32.
Catálogo de los Religiosos que ha[n] muerto en este Convento del nuestro Padre san Josef de Barcelona. ACA, ORM, vol. Universitat, 83.
[Memòries biogràfiques de tots els religiosos que van morir a Barcelona des de mitjan 1589 fins al 18 de maig de 1835].
CARDÓ (1606-1835)
“Religiosos dignos de Memoria que en este santo. Desierto murieron”. 1623-1685? Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 476-485.
GIRONA (1590-1835)
[Religiosos més assenyalats d’aquest convent]. 1643-1685. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 185-288.
LLEIDA (1589)
[Novicis professos d’aquest convent]. 1589? Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 207-209.
[Difunts més importants]. Años 1590 al 1685. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 195-199.
MATARÓ (1588-1835)
Libro de la fundación y estado del convento de Religiosos Descalços de N. S. del Carmen de esta Villa de Mataron con notas. Hízose este libro a 16 días del Mes de Febrero del año de 1636. Ms. 386 f. AAM, sign. Carmelitas de San José.
a) “Profesions de Religiosos coristas, llecs, y donats fetas en aquest convent” (f. 268). Años 1588-1696.
b) “Memòria de los Religiosos q. han mort en aquest co[n]vent” (f. 281-281v, 284-288, 291-291v). Años 1599-1657, 1683-1688, 1707-1714.
“Religiosos dignos de memoria q. en este convento murieron”. 1606-1684. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 171-175.
PERPINYÀ (1589-1659)
[Professos d’aquest convent]. 1589-1607. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 663-669.
“Religiosos que en este conbento de Perpiñán murieron con más nota de virtud”. 1592-1652. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 669-672.
“Memoria de los muertos en esta refriega de la peste de Perpiñán”. 1631. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 676-683.
REUS (1606-1835)
“Religiosos ejemplares que murieron en este Colegio de Reus”. 1628-1683. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 407-410.
Toda 1930, p. 117-149: “Las víctimas” (p. 135-142). [Sobre els religiosos assassinats durant l’assalt (22 de juliol de 1835) i els que van morir després a la diòcesi tarraconense, relacionats amb aquesta comunitat].
LA SELVA DEL CAMP (1636-1835)
“Religiosos exemplares q. murieron en este Collegio”. 1636-1684. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 561-562.
TARRAGONA (1597-1835)
“Religiosos que han muerto en este combento dignos de memoria”. 1631-1679. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 361-366.
Capdevila 1928:
a) “Religiosos que professaren al convent de San Llorens” (p. 37-38). [Es tracta de germans llecs (1759-1831). Llista que extreu del “Llibre major, tercer, fol. 1110-1114”.]
b) “Obituari del convent de Sant Llorens” (p. 39-44). [Dades de 1762-1826 extretes del “Llibre major”.]
TÀRREGA (1588-1599)
[Professos en aquest convent]. 1599. Dins Monumentos antiguos, relativos a la historia de la Provincia, de S. Joseph de Carmelitas Descalzos de Cataluña. Tomo segundo. Colegidos y ordenados por el P. Fr. Sigismundo del Espíritu Santo. ACA, ORM, Monacals Universitat, 1755, p. 773-774].
TORTOSA (1590-1835)
[Religiosos professos en aquest convent]. 1594-1689. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 223-224.
“Religiosos difuntos deste casa de Tortosa”. 1591-1683. Dins Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, p. 232-237.
VIC
Llibre major de la comunitat del convent de carmelites descalços de Vic. 1642-1749. Arxiu Diocesà de Vic, Manuscrits de convents, sense signatura; ACDCB, A-III-13.
VILANOVA I LA GELTRÚ (1735-1835)
Llevador Major de la renda que te, y reb aquest convent de Nostra Sra. dels Dolors de Carmelitas Descalços de Vilanova de Cubellas en lo any 1739 (1739-1757). Arxiu arxiepiscopal de Tarragona, ms. sense signatura. [23] + 460 + [2] f.
a) [Professions del convent]. 1739-1752 (f. 427-428).
b) “Memoria dels Religiosos qe. an mort en aquest convent”. 1738-1749 (f. 353-380). [Biografies breus].
Llibre Major: Conté varias cosas, que tocan al Convent de Carmelitas Descalzos de Vilanova de Cubellas: Fet en lo Any 1761. ACA, ORM, Monacals vol. Hisenda, 1917.
a) [Només conté tres professions: 1760, 1777 i 1807].
b) “Religiosos que han mort en est convent de Vilanova”. 1738-1818 (p. 225-230). [Amb les biografies més o menys extenses].
5. DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)
5.1 ESCRIPTORS CARMELITES DESCALÇOS
A
Agustí de Santa Caterina, Massip Vidal (Cambrils, 1718-1786, Gràcia)
Alonso de los Ángeles, de la Fuente Chinchón (Fuentelancina, 1551-1602, Barcelona)
Andreu de la Concepció, Segarra (Barbens, 1716-1798, Barcelona)
Andreu del Carmel, Ripoll Llavaria (Selva del Camp, 1789-c. 1849, Vilanova i la Geltrú)
Anònim. Canciones y otras poesías sagradas (s. XVII)
Anònim. Cultivo de las virtudes teológicas y morales [...] (s. d.)
Anònim. Relació històrica i moral de la Passió (s. XVIII)
Antoni de Crist, Torres Pla (Sant Martí Sesgueioles, 1642-1696, Reus)
Antoni de Jesús Maria, Escales Girutina (Gerri de la Sal, 1702-1779, Tarragona)
Antoni de l'Encarnació, Torrevedella (Vic, 1576-1644. Barcelona)
Antoni de l'Expectació, Casas Sardà (Valls, 1749-1819, Mataró)
Antoni de la Creu, Montfort Sans (Mataró, 1603-1668, Mataró)
Antoni de la Mare de Déu, Isern (Vinçà, 1576-1634, Lleida)
Antoni de Sant Maties, Carbó (Figueres, 1595-1668, Barcelona)
Antoni de Santa Anna, Sabiol Prim (Agullana, 1772-1824, Tortosa)
Antoni del Cor de Santa Teresa, Sala Guàrdia (Barcelona, 1727-1805, Mataró)
Antonio de Jesús, García de Gijón, germà (El Moral, c. 1619-1684, el Cardó)
B
Bartomeu de la Nativitat, Anglada (Llívia, 1594-1671, Barcelona)
Benet de la Verge, Vehí Vriol (Girona, 1663-1754, Tortosa)
Bernat de Jesús Maria, Vilana (Barcelona, 1559-1637, Tortosa)
Bernat de Santa Teresa, Duval (Clamecy, 1597-1669, París)
Bonaventura de Sant Lluís Gonçaga, Torner Lleó (Barcelona, 1775-post 1822)
Bonaventura de Santa Maria, Roure Avellà (Cabrils, 1723-1793, Barcelona)
D
Damià dels Apòstols, Basomba (Sarrià, 1704-1780, Lleida)
Dídac de Jesús Maria, Seguí (Tarragona, 1692-1764, Calataiud)
Dídac de la Pau, Castelló (les Puelles, 1557-1628, València)
Dídac de Sant Miquel, Vilar (Querol, 1623-1682, Barcelona)
Dídac de Sant Tomàs d'Aquino, Arquer (Arenys de Mar, 1647-1708, Tarragona)
Dídac del Santíssim Sagrament, Vilamajor Nogués (Tarragona, c. 1606-post 1643, ?)
Diego de Jesús María, Delgado Barba (Ciudad Real, s. XVI ex.-post 1654, Toledo)
Dionís de la Concepció, Verdera Caçà (Blanes, 1716-1793, Girona)
Dionís de la Creu, Novell (Balaguer, 1592-1670, Barcelona)
E
Esteban de San José, Samitier Melero (Graus, 1578-1637, Madrid)
Esteve de la Presentació, Esteve (Palamós, 1579-1650, Barcelona)
Esteve de la Santíssima Trinitat, Clergues (Falset, 1653-c. 1717)
Esteve de Sant Josep, Lledó (Barcelona, c. 1637-1700, Tarragona)
Esteve del Santíssim Sagrament, Saquero (Sanremo, 1662-1747, Reus)
Esteve dels Reis, Salvador Rovira (Vila-seca, 1779-1841, Tarragona)
F
Felip de Sant Joan, Arenyó (Tona, 1590-1667, Vic)
Francesc de Jesús, Vic (Tarragona, 1722-1803, Reus)
Francesc de Jesús Maria, Arajol Espernai (Puigcerdà, 1668-1750, Barcelona)
Francesc de Jesús Maria, Badia Vallès (Barcelona, 1660-1720)
Francesc de Jesús Maria, Gorgoglioni Rosso (c. 1626-1669, Lleida)
Francesc de Jesús Maria, Xammar Ferrús (Barcelona, c. 1621/1622-1673, Guadalajara)
Francesc de Jesús Maria i Josep, Palau Quer (Aitona, 1811-1872)
Francesc de l'Esperit Sant, Creus (l'Espluga de Francolí, c. 1650-post 1668)
Francesc de la Concepció, Espinet (Perpinyà, c. 1504-1579, Baeza)
Francesc de la Mare de Déu, Sentís (Tortosa, 1639-post 1669)
Francesc de la Verge, Massota (Tresserres, 1605-1671, Mataró)
Francesc de Sant Antoni, Albareda Brunet (Vic, 1712-1796, Barcelona)
Francesc de Sant Benet, Solà Illàs (Barcelona, 1760-1814, Barcelona)
Francesc de Sant Josep, Monsalvo (Barcelona, 1624-1694, Barcelona)
Francesc de Sant Josep, Pedrol (Lleida, 1688-?)
Francesc de Sant Josep, Sala Safont (Barcelona, 1631-1693, Gràcia)
Francesc de Santa Caterina Màrtir, Mariné Atsarias (l’Aleixar, 1772-1843, Vic)
Francesc de Santa Gertrudis, Sotorra Mercader (Reus, 1807-1867, Torre del Greco)
Francesc de Santa Maria, Pareller Gacià (Mataró, 1667-1717, Barcelona)
Francesc de Tots els Sants, Pons Sambola (Hostalric, 1758-1819, Girona)
Francesc del Nen Jesús, Miralles Pallarès (Reus, c. 1614-1694, Barcelona)
Francesc del Santíssim Sagrament, Baró Amorós, germà (Reus, 1753-1824, Mataró)
Francisco de Jesús María, Ventaja (Úbeda, c. 1560-1625, Úbeda)
Francisco de la Virgen, Arguiñano Vera (Pamplona, 1570-1624, Madrid)
G
Gabriel de Sant Joan Baptista, Florejacs, germà (l’Albi, c. 1570-1625, Barcelona)
Gaspar de Sant Josep, Febrer Calvells (Esparreguera, 1621-post 1666)
I
Ignasi de l’Esperit Sant, Anglès Pujol (Vic, 1706-1789, Barcelona)
Isidre de l’Assumpció, Segimon Rossell (Centelles, 1624-1701, Barcelona)
J
Jacint de la Verge, Giner Sunyer (la Pobla de Massaluca, 1617-1682, Barcelona)
Jacint de Sant Josep, Bosenillas (Palautordera, 1670-1748, Barcelona)
Jacint de Santa Bàrbara, Clarer Serra (Sallent, 1726-1807, Vic)
Jaume de Jesús i Maria, Fréixens Lafont (Tortosa, 1733-1797, Tortosa)
Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (Lleida, c. 1571-1656, Guadalajara)
Jerónimo de San José, Ezquerra de Rozas y Blancas (Mallén, 1587-1654, Saragossa)
Joan Baptista de Jesús, Farrús Ferrer (Salàs de Pallars, c. 1681-1740, Barcelona)
Joan Baptista de la Concepció, Bori Badia (Mataró, 1659-1738, Barcelona)
Joan de Jesús, Roca (Sanaüja, 1544-1614, Barcelona)
Joan de Jesús Maria, Freixes Homs (Lligordà, 1623-1697, Mataró)
Joan de Jesús Natzarè, Calvet Coll (Barcelona, 1765-1830, Gràcia)
Joan de l'Assumpció, Sabenc (la Cellera d'Anglès, c. 1645-1729, Barcelona)
Joan de l’Assumpció, Valentí (Palamós, 1569-1632, Barcelona)
Joan de la Concepció, Alemany Descatllar (Barcelona 1625-1700, Alcalá de Henares)
Joan de la Concepció, Mir Pujades (Figueres, 1640-1708, Barcelona)
Joan de la Creu, Grau (Poboleda, 1691-1773, Barcelona)
Joan de la Verge, Calbís (Bellpuig, 1590-1667, Barcelona)
Joan de Sant Albert, Guiu (la Granadella, 1580-1651, Barcelona)
Joan de Sant Albert, Pla (Sant Feliu Sasserra, 1638-1715, Barcelona)
Joan de Sant Bernat, Canals Martí (Corbera d'Ebre, 1771-1855, Barcelona)
Joan de Sant Bru, Ros Brotó (la Bisbal d’Empordà, 1654-1717, la Selva del Camp)
Joan de Sant Hilarió (c. 1586-1651, Mataró)
Joan de Sant Josep, Blanc Mur (Tortosa, 1642-1718, Reus)
Joan de Santa Agnès, Cardó Romaní (Calella, 1631-1694, Tortosa)
Joan de Santa Cecília, Carbonell Miró (Sarral, 1772-1841, Barcelona)
Joan de Sant Tomàs d’Aquino, Nogués Vidal (Riudoms, 1811-1878, Tarragona)
Joaquim de Jesús Maria i Josep, Laposaria Alzina (Barcelona, 1778-1839, Barcelona)
Joaquim de Sant Albert, Masats Sala (Barcelona, 1763-1853, Barcelona)
Joaquim Maria del Santíssim Sagrament, Conde de Guzmán (Saragossa, 1767-1800, Tarragona)
Joaquín del Niño Jesús, Fandos Sierra (Saragossa, 1759-1830, Osca)
Josep de Jesús, Cubells Sastre (Gandesa, c. 1667-1739, la Selva del Camp)
Josep de Jesús Maria, Creus Boters (Sant Martí Sesgueioles, 1629-1688, Sevilla)
Josep de Jesús Maria, Martorell Pastor (Lleida, 1654-1702, Reus)
Josep de Jesús Maria, Pont (c. 1610-post 1649)
Josep de Jesús Maria, Roura Masdemunt (Vilassar, 1647-1724, Gràcia)
Josep de l’Ascensió, Sebardell (Perpinyà, 1628-1678, Mataró)
Josep de la Concepció, Fuster (Valls, c. 1626-1690, Nules)
Josep de la Consolació, Puigcercós Payrot (Alpens, 1772-1821, Barcelona)
Josep de la Presentació, Navarro Margalef (Ginestar, c. 1703-1765, Girona)
Josep de la Resurrecció, Miró Vidal (Tarragona, 1656-post 1672)
Josep de la Verge, Bover Albagès (Valls, 1749-1806, Barcelona)
Josep de Sant Agustí, Vallhonesta Aparici (Barcelona, c. 1760-1815, Barcelona)
Josep de Sant Climent, Carbonell (Ripoll, 1737-1803, Barcelona)
Josep de Sant Elies, Cid Ribas (Tortosa, 1814-1891, Desert de les Palmes, Benicàssim)
Josep de Sant Tomàs d’Aquino, Amat (Sabadell, 1688-1755, Barcelona)
Josep de Santa Eulàlia, Estrada Anglès (Barcelona, 1774-1807, Girona)
Josep de Santa Rosalia, Merola Xaumà (Arbeca, 1768-1838, Arbeca)
Josep de Santa Teresa, Febra Cullera (Estevar, c. 1660-post 1707)
Josep dels Reis, Calmet Solà (Balsareny, 1779-1845, Albagès)
Juan de San Jerónimo, Sánchez de Ledesma (Membrilla, 1556-1608, Roma)
Juan de San José, Barragán Madrid (Ath, Bèlgica, 1703-1773, Madrid)
L
Llorenç de la Mare de Déu, Latrás Carxi (Graus, 1581-1668, Saragossa)
Llorenç de Sant Narcís, Roure Sitjar (Amer, c. 1724-1795, Barcelona)
Lluís de Sant Josep, Berguedà (Vic, 1578-1640, Barcelona)
M
Magí de Sant Antoni, Arqué Quintana (l'Arboç, 1762-1826, Barcelona)
Manuel del Espíritu Santo, Moncayo Palafox (Saragossa, 1689-1734, València)
Manuel dels Dolors, Claveria Serra (Lleida, 1760-1834, Barcelona)
Manuel de Sant Joaquim, Valls Nicolau (Cretes, 1750-1824, Tortosa)
Manuel de Sant Josep, Morell Solé (Borges del Camp, 1745-1813, Barcelona)
Marcial de Jesús Maria, Font Bojons (Vic, 1749-1810, Vic)
Marià de Jesús, Puigdollers Collderam (Vic, 1748-1835, Tarragona)
Marià del Carmel, Salvet Fins (Mataró, 1726-1768, Reus)
Martín de la Madre de Dios, del Pin de Casta (Castejón de Monegros, 1579-1636, Saragossa)
Melcior de Sant Bernat, Soler d’Armendáriz (Perpinyà, 1572-1658, Sant Martí del Canigó)
Miquel de Jesús, Pou (Sant Martí de Centelles, 1578-1658, Mataró)
Miquel de Sant Dionís, Rebull Domènec (Tivissa, c. 1668-1746, Tarragona)
Miquel de Sant Josep, Segarra (Ulldecona, c. 1644-1714, Gràcia)
Miquel de Sant Llorenç, Castelló (Lleida, 1582-1657, Lleida)
N
Narcís de Sant Domènec (m. 1722)
Nicolás de Jesús Maria, Lancea (1683-1757)
O
Onofre de la Purificació, Robert Furtó (Barcelona, 1727-1784, Barcelona)
Onofre de Sant Josep, Fornells (Barcelona, 1652-1733, Vic)
P
Pau de la Mare de Déu, Madaula Vallhonrat, germà (Barcelona, c. 1748-1780, Barcelona)
Pau de Sant Domènec, Novell Bosc (Barcelona, 1751-post 1793)
Pau de Sant Tomàs d’Aquino (Tarragona, 1713-1780, Reus)
Pedro del Espíritu Santo (c. 1740)
Pere de Jesús Maria, Farrerons (Farrerons, 1707-1769, Barcelona)
Pere de la Concepció, Martí Puig (Lladó, 1785-1860, Barcelona)
Pere de Sant Francesc Xavier, Taberna Sanant (Selva del Camp, 1781-1851, Mataró)
Pere de Sant Joan, Llessui (Llessui, c. 1604-1684, Cardó)
Pere de Sant Josep, Mas Arques (Ivars d’Urgell, 1661-1724, Pastrana)
Pere de Santa Eulàlia, Valls de Sotarriba (Sant Andreu de Llavaneres, 1579-1631, Mataró)
Pere del Cor de Jesús, Martí Ainfres (Reus, 1817-1891, València)
Pere del Santíssim Sagrament, Malla (Berga, c. 1643-1721, Barcelona)
Pere del Santíssim Sagrament, Tallaloques (Perpinyà, c. 1593-post 1640)
Pere Màrtir de Santa Teresa, Boixó (Sant Hipòlit de Voltregà, 1683-1768, Selva del Camp)
R
Rafael de l’Esperit Sant, Bofill Grosso (Barcelona, c. 1654-1726, Mataró)
Rafael de Sant Tomàs, Ordines (Alaió, c. 1587-1641, el Cardó)
Ramon de Sant Josep, Adern Calbís (Castellserà, 1709-1778, Barcelona)
Ramon del Carmel, Rafel (Barcelona, c. 1648-1702)
S
Salvador de l'Ascensió, Genís Tauran (Vilassar, c. 1708-1753, Barcelona)
Salvador de Santa Maria Magdalena, Noé Caravent (Barcelona, 1766-1824, Barcelona)
Salvador de Santa Paula, Bertran Baró (Reus, 1815-1886, les Borges del Camp)
Segimon de l’Esperit Sant, Pujol (Organyà, 1642-1706, Barcelona)
Silvestre de Santa Teresa, Plana (Sant Feliu de Pallerols, 1693-1755, Girona)
T
Tomàs de Sant Antoni, Fontanilles Sabatés (Valls, 1744-1789, Roma)
Tomàs de Santa Teresa, Garrós Torres (Barcelona, 1770-post 1823)
Tomàs del Santíssim Sagrament, Serra (Barcelona, 1662-1755, Barcelona)
V
Vicenç de Sant Elies, Fessan Rossell (Barcelona, 1763-ante 1835, Girona)
5.1.1 OBRES COL·LECTIVES
Comunitat de carmelites descalços del convent de Sant Josep de Barcelona:
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalços del convent de Girona:
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalços del convent de Gràcia:
Fundación de nuestro convento (1817)
Comunitat de carmelites descalços del convent de Mataró:
Libro de la fundación y estado del convento de religiosos descalzos de Nuestra Señora del Carmen de esta villa de Matarón (s. XVII-XVIII)
Comunitat de carmelites descalços del convent de Sant Llorenç de Tarragona:
Llibre major tercer (1759-1835)
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalços del convent del Miracle de Tortosa:
Libro de la fundación y el estado (s. XVI-XIX)
Comunitat de carmelites descalços del convent de Sant Jeroni i Sant Josep de Vic:
[Relació sobre els fets de la guerra del Francès (1815)]
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalços del convent de Vilanova i la Geltrú:
[Relacions de festes i professions]
Vària:
[Goigs]
[Relacions de festes]
5.2 ESCRIPTORES CARMELITES DESCALCES
A
Agustina de Sant Josep, Alemany (Tarragona, 1653-1726, Reus)
Ana de San Jerónimo, Aguirre Juarbe (Pamplona, 1559-1616, Barcelona)
Anna Maria de Jesús, Fàbregues Cases (Barcelona, 1638-1693, Lleida)
Anna Maria de Sant Josep, Berguedà Osona (Vic, 1616-1670, Barcelona)
Anònima. Luz de verdad (s. XVIII)
Anònima. Relació sobre Marianna de Sant Josep (1780)
Anònimes. Relación de algunas cosas que hacía la madre Estefanía de la Concepción (s. XVII)
Anònimes. Relación de la vida de nuestra madre Catalina de Cristo (1594)
B
Beatriu de l’Encarnació, Marron Terré (Barcelona, 1657-1715, Barcelona)
C
Catalina de Cristo, de Balmaseda y San Martín (Madrigal de las Altas Torres, 1544-1594, Barcelona)
Catalina de San José, Lanuza Vela (Saragossa, 1602-1677, Vic)
Caterina de Cardona (Barcelona, 1519-1577, La Roda, Albacete)
Cecília de Jesús Maria, Bojons Sala (Vic, 1665-1734, Vic)
Cecília del Nen Jesús, Corts Hernàndez (Barcelona, 1606-1689, Barcelona)
Clara del Santíssim Sagrament, Granollacs Blanes (Vic, 1591-1648, Barcelona)
E
Esperança de Jesús, Terré Granollacs (Barcelona, 1637-1722, Barcelona)
Eufràsia de la Creu, Bassa Taverner (Girona, 1623-1696, Barcelona)
Eulàlia del Santíssim Sagrament, Cahué Abril (Mataró, 1769-1828, Mataró)
G
Gertrudis de Sant Albert, Vilanova Prats (1624-1700)
I
Isabel de l'Esperit Sant, Berguedà Bover (Vic, 1647-1683, Vic)
J
Josepa de la Mare de Déu, Feu Falguera (Barcelona, 1693-1763, Barcelona)
L
Leonor de la Misericòrdia, Ayanz Beaumont (Guendulaín, 1551-1620, Pamplona)
Leonor Ortís Girard (Palma, 1577-1650, Palma)
M
Maria Alberta de Sant Domènec, Arajol Espernai (Urús, 1657-1739, Vic)
Maria Anna de la Concepció, Alemany Fontanella (?, 1649-1714, Barcelona)
Maria Antònia de l’Esperit Sant, Gavaldà Simó (Reus, 1699-1723, Reus)
Maria de Jesús, Desclapers Caulelles (Palma, 1602-1668, Palma)
Maria de la Concepció, Palau (Perpinyà, 1629-1703, Vic)
Maria de Sant Josep, Rubí Sabater (Barcelona, c. 1642-1694, Barcelona)
Maria de Santa Rosa, Aledo Villalonga (Maó, 1705-1789, Palma)
Maria Francesca de Jesús, Desvalls Ardena (Barcelona, 1758-1809, Poboleda)
Maria Gràcia de Santa Teresa, Pinós Rocabertí (Barcelona, c. 1650-1705)
Maria Josefa de Jesús, López de Ortega Francisco (Vilafranca del Penedès 1726-1793, ?)
Maria Ramona de Sant Josep, Bertran Codina (Su, 1753-1837, Mataró)
Mariàngela de Sant Josep, Martí Vilanova (Barcelona, 1664-1722, Barcelona)
Marianna de Crist, de Còrdova Aragó (Lucena,1568-1603, Barcelona)
R
Regina de Jesús Maria, Olzina-Vilallonga de Vilanova (Barcelona, 1664-1744, Barcelona)
T
Teresa de Jesús, Meca de Vilana (Vergós Guerrejat, 1592-1636, Barcelona)
Teresa de Jesús, Terré Granollacs (Barcelona, 1637-1729, Barcelona)
Teresa de Sant Francesc, Martí Fontanelles (Vic, 1683-1728, Vic)
Teresa de Sant Josep, Bojons Sala (Vic, 1652-1713, Vic)
Teresa de Sant Josep, Grases Cortès (Barcelona, 1750-1822)
5.2.1 OBRES COL·LECTIVES
Comunitat de carmelites descalces del convent de la Immaculada Concepció de Barcelona:
[Cançoner de les carmelites descalces de Barcelona] (s. XVII)
Libro de la fundación y professión [...] (s. XVII-XX)
Libro en que se escriben los elogios de las religiosas que han muerto [...] (1588-)
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalces del convent de Sant Anastasi de Lleida:
[Relació sobre els fets de la guerra del Francès (1815)]
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalces del convent de la Immaculada Concepció de Mataró:
Cosas notables acaecidas en este convento (1731-1737)
Historia del convento de monjas de Nuestra Señora de la Concepción de Mataró (s. XVII ex.-XVIII in.)
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalces del convent de Santa Teresa de Jesús de Palma de Mallorca:
Llibre de memòrias de la vida y mort de las religiosas carmelitas descalsas del monestir de S. Teresa de Jesús (s. XVII-XX)
Relación de la fundación de este convento
Comunitat de carmelites descalces del convent de la Immaculada Concepció de Reus:
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalces del convent de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona:
Libro de la fundación (1712-1783)
[Relació sobre els fets de la guerra del Francès (1817)]
[Relacions de festes i professions]
Comunitat de carmelites descalces del convent de Jesús, Maria i Josep de Vic:
Llibre primer de memòrias antigas de est convent
[Relacions de festes i professions]
5.3 RELIGIOSOS/ES CARMELITES DESCALÇOS/CES D’ARAGÓ-VALÈNCIA
A
Anònim. Sermón de la Concepción Inmaculada (c. 1769)
Antonio de la Asunción, Malo Pérez (Villanueva de Jiloca, 1670-1756, Saragossa)
C
Comunitat de carmelites descalces del convent de Sant Josep de València
Comunitat de carmelites descalços del convent de Nules
Comunitat de carmelites descalços del convent de Sant Felip de València
Comunitat de carmelites descalços del Desert de les Palmes, de Benicàssim
D
Diego de Jesús María, Zaidín Gacent (Peralta de la Sal, c. 1658-1708, Tamarit de Llitera)
Domingo de Jesús Maria, Ruzola López (Calataiud, 1559-1630, Viena)
E
Esperança de Crist, Badenes Pons (València, 1671-1746, València)
F
Francisco de San Juan, Pérez Pastor (Cortes de Aragón, 1718-1794, Terol)
I
Ignacio del Niño Jesús, Malumbres Casasús (Saragossa, 1760-post 1822)
J
Jaume de Sant Josep, Serret Azpeitia (Olocau, c. 1644-1723, València)
Jaume de Sant Miquel, Ferrer Bassó (Sant Esteve de Llitera, 1733-1793, Nules)
Juan de la Virgen, Martín Gracia (Énguera, 1635-1711, València)
Juan de los Santos, Formento Romero (Paniza, 1583-1654, Saragossa)
Juan de San Andrés, Andrés Alegre (Orrios, 1767-1831, València)
Juan del Espíritu Santo, Navarro (Fuencalderas, c. 1613-1671, València)
M
Manuel de Jesús María, Climente Lastanosa (Osca, c. 1659-1723, Osca)
Manuel de San Martín, Barberán Belenguer (Martín del Río, 1753-1827, Tarassona)
Manuel de Santo Tomás, Traggia Uribarri (Saragossa, 1751-1817, València)
Margarita del Espíritu Santo, Rodríguez Martínez (Alacant, 1647-1719)
Maria Dolors de Santa Teresa, Joanicot Naudín (Xàtiva, c. 1819-1849, València)
Mariana Manuela de Cristo, Díaz (Oriola, 1666-1704, Oriola)
Mariano Mauro Risson → Veg. Maure de Jesús Maria, Corachan Risson
Mateo de los Ángeles, Aguilar Pallarés (Calanda, 1698-1773, València)
Maure de Jesús Maria, Corachan Risson (València, c. 1660-post 1714)
Miguel de San José, Terrona (Granada, c. 1663-1726, València)
P
Pedro de San José, Bellés Omedes (Belmonte de Mezquín, 1762-1834, Nules)
Pedro de San Pablo, Martínez Navarrales (Vilanova de Viver, 1573-1655, Énguera)
V
Vicent de la Concepció, Sorribes Melis (Morella, 1690-1756, València)
Vicent de la Creu (València, s. XVI-XVII)
5.4 ALTRES AUTORS
Antonio de Santa María (Conca?, ante 1625?-1691, Guadalajara)
