DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Regina de Jesús Maria, Olzina-Vilallonga de Vilanova (1664-1744)

Regina va néixer a Barcelona el 1664. Era filla de Bernat d’Olzina i Vilallonga, donzell, del Reial Consell del Principat (fill de Miquel Francesc Olzina de Pedrolo) i de Maria Àngela de Vilanova i Prats. El matrimoni va tenir altres fills: Joan Baptista, Gabriel (que el 1690 casà amb Magdalena Novell), Isabel Maria i Dídac o Diego.

El doctor Bernat d’Olzina i Vilallonga va tenir grans dificultats per ascendir dins la Reial Audiència, pel fet d’haver exercit d’advocat reial de pobres durant la guerra, càrrec que li va pervenir pel seu pare. Avalat per Joan d’Àustria i el marquès d’Olías i de Mortara, tot amb tot va haver de maldar per demostrar la seva lleialtat al monarca espanyol. En aquest sentit argumenta amb vehemència que “el año de 1642 mes de enero, con peligro de la vida rehusó ir con los juristas, que con bandera fueron al Portal de San Antonio, contra el Real exército. Pudiese tomar informe del Capitán, que oy vive en Barcelona, cuio nombre es el D. Narciso Peralta, i otros oficiales; con el mismo peligro, el año de 1643, estando preso en las cárceles públicas, en servicio de su Magd. D. Diego de Vilanova, para que pudiesse ir a la Corte ha librar a D. Pedro, i D. Antonio de Aragón, salió pública fiança, como consta de los libros de la Diputacion”.

El seu germà Dídac va ser doctor en drets, canonge de la catedral de Barcelona, sagristà de Sant Pau del Camp, membre de la Junta 36a de govern (1713) i oïdor eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya (1713-1714).

Vest.: 27.1.1682. Prof.: 28.1.1683.

Fou dues vegades priora, sotspriora molts anys, i ocupà diversos oficis conventuals: mestra de novícies, sagristana i infermera.

Serra i Postius (1726: 289, 406) l’esmenta com a arxivera o informant dels manuscrits conservats al convent de les descalces: “Archivo de Carmelitas Descalças de Barcelona: muchos de sus papeles, y el libro manuescrito, que llaman de los elogios, que en dicho Archivo está recóndito, liberalmente me ha franqueado la Madre Regina de Jesús María, de la noble família de Olzina, la qual ha sido maestra de novicias, superiora y priora de dicho convento, y vive escriviéndose esto”.

Segons la nota necrològica que transcrivim més avall, va mantenir correspondència amb el duc d'Aveiro. Manuel Ponce de León, VI duc d’Arcos, es va casar el 1665 amb la portuguesa María de Guadalupe de Lencastre y Cárdenas Manrique (1630-1715), I duquessa d’Aveyro (a Espanya), VI duquessa d’Aveiro (a Portugal). La duquessa era una il·lustre representant de Portugal a la cort espanyola, on residia des de 1660: era pintora, poetessa, dominava diverses llengües (grec, llatí, castellà, francès, italià, anglès...). El setembre de 1710, els ducs van reconèixer com a rei l’arxiduc Carles d’Àustria. Un mes després, amenaçat Madrid per Felip V, van escapar cap a Barcelona. Juana Inés de la Cruz va dedicar un poema a la duquessa. Aquesta estava molt interessada en les missions, s’escrivia amb el religiós jesuïta Kino (Kino escribe a la Duquesa: Correspondencia del P. Eusebio Francisco Kino con la Duquesa de Aveiro y otros documentos, XVIII, 1964). La duquessa, cap al 1697, estava preparant un llibre sobre la Xina. En morir el 1715, el seu fill donà la biblioteca materna al convent de Santa Eulalia de Marchena. El fill i hereu de la parella era Gabriel de Lencastre Ponce de León Manrique de Lara Cárdenas Girón y Aragón (1667-1745), que va morir solter i sense descendència.

Regina de Jesús Maria va morir a Barcelona el 4.1.1744.

La seva biografia refereix:

“Era de natural muy viva y eficaç en lo más florido de su edad, estando muy puesta en sus divertimientos y passatiempos, dessos mismos sacó la luz del mayor desengaño, pues en las perçonas que ablaba y trataba más ha su gusto le parecie vehíe un retrato de la muerte y profundisando en esta concideración le puso tal asíbar ha todo lo que le daba gusto, que determinó dar libelo de repudio ha todos de una, y abrasar la mortificación y penitencia de carmelita descalça, lo que executó con mucho gusto suyo y de toda la comunidad, día 27 de henero de 1682. Empessó el noviciado con mucho fervor y professó a su tempo, y con las nuevas obligaciones se asercaríha más en seguir la carrera de la obcervancia tanto que ni sus enfermedades ni el faltarle la vista de los ojos pudo entibiarle sus fervores ni interrumpir su tesón en todolo que era obcervancia regular [...].

Con tan continua penitencia y mortificación alcançó muchas victorias de sus paciones y natural, que se lo dio Dios muy pronto y algo colérico, para el aumento de su merito y corona, le supo tanbién morigerar, que parecía una cordera, y como quien no sabia sentir, siendo assí padecía mucho, y que la falta de la vista le acarreaba muchas mortificaciones, estaba en medio de elles tan alegre y apacible que era el divertimiento de todas, porque era muy atractiva y cariñosa, por lo que era muy amada de las religiosas y seglares, que gustaban mucho de tratarla. El señor duque de Aveiro y de Baños, sin conocerla, no más que de ver una carta sua, le cobró tal afición [que] quiso tener correspondencia con ella, escriviéndole cada correo con mucha demostraciones de cariño y venevolencia y asiendo muchas limosnas en beneficio del convento por su respeto, que entre otras fuero(n) costear un calis muy vueno para la sagristía y una corona de plata para Nuestra Santísima María del Carmen y otra para el Niño que lleba en brasos”.

 

OBRA

1. Correspondència amb el duc d’Aveiro.

No localitzada. 

2. Cartes adreçades a Francesc Camps, de Girona.

BC, fons Sambola Burguès, 18/1. Any 1734.

 

BIBLIOGRAFIA

Serra i Postius 1726: 289, 406. // Creixell, Rosa M. Cases grans. Interiors nobles a Barcelona (1739-1761), II. Barcelona, 2005, Apèndix, arbre 39 dels Cordelles [tesi doctoral]. // Martínez Rodríguez, M. A. Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII. Lleida: Fundació Noguera; Pagès, 2006, p. 257-258. // Gras, M. M. 2013c. // "Diego d'Olzina i Vilanova". 11 setembre 1714 [consulta: 14/01/2014].

 

ARXIU

ACD, Libro en que se escriven los elogios de las religiosas que han muerto en este convento de la Puríssima Concepción de religiosas descalzas de Nuestra Señora del Carmen desta Ciudad de Barcelona. Desde su fundación, que fue por los años del Señor de 1588, biografia 67, f. 128-129.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal