Esperança Badenes Pons va néixer a València el 24.11.1671. Era filla de Gregorio Badenes y Gozalbo, ciutadà i alcalde major d’Oriola el 1709, i de Margarida Pons, natural de Carcaixent. Rebé el baptisme a la parròquia de Sant Esteve per desig exprés dels seus pares, malgrat que la família pertanyia a la de Sant Martí, per la devoció dels seus progenitors a sant Vicent Ferrer i a sant Lluís Bertran.
Als tretze mesos va patir una greu malaltia i els seus pares feren la promesa de vestir-la sempre amb l’hàbit del Carme, però, en ser filla única, més endavant s’oposaren a la voluntat de la noia d’ingressar al convent de Sant Josep de València de carmelites descalces. Als 22 anys d’edat, Esperança va entrar al convent de Sant Julià de l’orde de sant Agustí. Després d’un any de noviciat i malgrat comptar amb el vot favorable de la comunitat per a la seva professió, va continuar al convent en qualitat de novícia, fins que aconseguí passar al de Sant Josep, el 28.12.1694, on va fer un altre any de noviciat, ara com a carmelita descalça, i professà el 1695.
Va ser priora de la comunitat en tres ocasions i mestra de novícies.
Va morir a València el 20.4.1746. En les seves exèquies va predicar el carmelita descalç aragonès Mateo de los Ángeles, Aguilar Pallarés. El sermó fou imprès el 1747.
“Con prudente reflexión no quisieron sus padres que aprendiesse o la enseñassen a escribir, y se cree que la Santa madre la enseñó milagrosamente, pues solo con mirar la letra de sus escritos u obras escrivió la primera carta, y prosiguió de modo en escribir, que aunque su letra no salía de la esfera de la mujer, se leía sin mucha dificultad” (Mateo de los Ángeles 1747: 47)
El mateix sermó recull, indirectament, referències a la guerra de Successió, com ara el trasllat a Barcelona dels refugiats austriacistes valencians, entre els quals hi havia la mare de la monja: “A los principios de la Centuria, por ocasión de la guerra, hubo de passar a Barcelona la madre de nuestra Esperanza. Vino a este convento a despedirse de su hija, pensando que no volvería a verla. Díxole la hija con luz superior: ‘No hay que despedirse tan del todo, que aún nos volveremos a ver’. Assí fue, pues pasando la madre y muchas señoras a Barcelona en diferentes galeras, aunque casi todas padecieron desgracias, la en que iva la madre de nuestra venerable virgen llegó sin desgracia a Barcelona. Tres vezes estuvo allí la madre con el santo óleo y desauciada ya de los médicos, pero siempre decía que no moriría en Barcelona, que avía de volver a Valencia, que así se lo avía dicho su hija” (íd.: 51). A la mateixa obra també s'expliquen diverses anècdotes de soldats visitant les religioses (íd.: 75-76).
OBRA
1. Relació de la seva vida.
Escrita per mandat del seu confessor. Alguns fragments foren inclosos dins Mateo de los Ángeles 1747: 59 seg.
2. Cartes.
BIBLIOGRAFIA
Mateo de los Ángeles. Sermón fúnebre que en las exequias de la venerable Madre Esperanza de Christo, carmelita descalza, en el religiosíssimo convento de carmelitas descalzas cuyo titular es el señor San Joseph, en la ciudad de Valencia. València: viuda de Bordázar, 1747. // Ximeno 1747-1749: II, 288-289. // Latassa; Gómez Uriel 1884-1886: V, 192-193. // Serrano Sanz 1893-1895: I, 284. // Salas Carretero 2009: 452.
ARXIU
ACA, Consell d’Aragó, llig. 0940, n. 009: “Gregorio Badenes, que ha recibido la noticia de que se ha mandado formar Audiencia en Orihuela y que se informe de los bienes de los disidentes” (1707).
[MGC]
