Francisco Arguiñano Vera va néixer el 1570 a Pamplona. Era fill d’Hernando de Arguiñano i d’Inés Vera y Morales.
Vest.: Mataró, 13.08.1589. Prof.: a la mateixa ciutat, 24.8.1590.
El 1597 va estar un any de mestre de novicis a Perpinyà. El 1604 era vicari del convent de Barcelona, d’on fou prior entre 1610-1613. Va ser provincial de la Corona d’Aragó entre 1613-1616. Prior del desert del Cardó entre 1616-1619. Prior de Saragossa entre 1619-1622.
Va morir a Madrid el 29.8.1624, quan era definidor general de l’orde.
Joan de Sant Josep en va glossar la figura en els seus Anales (ll. IV, c. XIII). El seu cos es va conservar incorrupte durant molts anys al convent de Madrid.
OBRA
1. Aprovació de Fructuós Bisbe Vidal, Tratado de las comedias; en el qual se declara si son lícitas: y si hablando en todo rigor serán pecado mortal el representarlas, el verlas y el consentirlas; por Fructuoso Bisbe y Vidal [...]; va añadido un Sermón de las máscaras, y otros entretenimientos predicado [...] por el [...] P. Diego Pérez de Valdivia [...].
Barcelona: Jeroni Margarit, 1618. L’aprovació és datada el 6.7.1613, quan Francisco de la Virgen era prior de Barcelona.
BIBLIOGRAFIA
Joan de Sant Josep. Anales, ll. IV, c. XIII. // Beltran Larroya 1955. // Íd. 1986: 55, 60, 61, 63, 66, 512n, 514, 590, 592, 745. // Salas Carretero 2009: 161.
ANNEX
La família Bisbe Vidal va estar molt vinculada al Carmel descalç. Dídac o Diego Bisbe Vidal, germà de Fructuós, jutge de cort i ciutadà honrat de Barcelona (29.6.1602), fou autor d’alguns poemes per a les festes de santa Teresa de 1615. El jurista Fructuós Bisbe Vidal (doc. 1601-1651) va fer-se sacerdot després d’enviudar de la seva esposa Isabel; canonge de la seu de Barcelona; dos dels seus fills ingressaren al Carmel descalç: Joan de l’Encarnació, Bisbe Vidal (c. 1596-1645), vest.: 27.3.1611; prof.: 14.10.1612, als 16 anys; va morir al convent de Mataró el 23.9.1645. Agnès de Jesús, Bisbe Vidal (1603-1659), vest.: convent de la Puríssima Concepció de Barcelona, el dia de santa Agnès de 1619; prof.: 3.1.1620, als 17 anys d’edat; va morir el 7.8.1659, als 56 anys. Una altra filla, Oròsia Bisbe Vidal, va professar el 1636 al convent de Santa Isabel; seduïda pel visionari franciscà fra Esteve Valls, el va acabar denunciant al Sant Ofici (Juan Blázquez. La Inquisición en Cataluña. Toledo, 1990, p. 244; André Fernandez. Au nom du sexe: Inquisition et répression sexuelle en Aragon (1560-1700). París, 2003, p. 345).
[MGC]
