DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Pau de Sant Domènec, Novell Bosc (1751-post 1793)

Pau Novell Bosch nasqué a Barcelona l’any 1751. Era fill de Jaume Novell i de Jerònima Bosc.

Vest.: 5.8.1766, als 15 anys. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 6.8.1767, als 16 anys d’edat.

Estudià teologia al convent de Lleida, on s’ordenà sacerdot el 28.5.1774. L’any 1786 era lector del convent de Lleida; el 1787, lector d’escriptura al convent de Vic, i el 1790, prior de Balaguer. L’any 1792 consta com a lector jubilat de filosofia, teologia i moral, exprior i confessor de les carmelites descalces de Barcelona, i qualificador del Sant Tribunal de la Inquisició.

Formà part del cercle d’amistat d’un acadèmic, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, que l’esmenta en diverses anotacions del seu dietari, precisament a l’època en què fra Pau de Sant Domènec ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El religiós josepet, a qui sovint anomena simplement “pare Pau”, l’acompanyà, amb la resta del seguici del baró, en nombroses sortides a festes majors, a Montserrat, a la Segarra, a Tarragona, etc. El baró de Maldà tingué relació amb una família Novell coetània: menciona les sessions musicals a Casa Novell (Calaix de sastre,  V: 1800-1801, p. 136, 138, 164). I també tingué relació aun un capellà anomenat Pau Novell (Calaix de sastre, VI: 1802-1803, p. 33).

Acadèmic supernumerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1792. Marià Josep de Mata adreça, el 3.1.1792, una carta a Fèlix Estanislau de Prats i Santos, baró de Sarrià, en què proposava l’admissió de Pablo de Santo Domingo, carmelita descalç, perquè “sería sujeto de utilidad para el cuerpo literario de las Buenas Letras por ser buen retórico y muy aficionado a la historia de Cataluña”.

 

OBRA

Se’n conserven dos discursos llegits a la Reial Acadèmia de Bones Lletres:

1. Oratio gratulatoria ad regalem Academiam barcinonensem Bonarum Literarum.

1792. Discurs d’ingrés.

2. Vistiendo Christo por paludamento la púrpura de burla y escarnio como a caudillo nuestro aterró todos los bríos del infernal enemigo.

30.3.1793. Discurs llegit a l’acadèmia de Passió d’aquest dia.

 

BIBLIOGRAFIA

Beltran Larroya 1986: 253, 255-257, 264-266, 522. // Amat i de Cortada, Rafael. Viatge a Maldà i anada a Montserrat. Barcelona: PAM, 1986, p. 36, 46, 47, 52-54, 59, 62, 64, 67, 70, 80, 99, 127, 129-132, 137, 149, 150, 155, 156, 160. // Íd. Calaix de sastre, II (1792-1794). Barcelona: Curial, 1987, p. 118, 129, 167, 201. // Campabadal 2006: 87, 393. // Diccionari Acadèmia 2012: 297.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal