Bibliografia

Última actualització: 16/02/2018





* ABEV. http://www.abev.net

* ACA, Cancelleria, memorial 70/1-5] Bernat Macip. Inventarium memorialium, regestorum instrumentorumque omnium et aliarum scripturarum, librorum ac rerum in Regio Archivo Barcinonae reconditarum, 5 vol. 1584-1590

* ACA, Cancelleria, memorial 81/1-2] Manuel Marià Ribera. Repertorium omnium et singulorum regiorum regestrorum in aula magna superiori Regii Archivi Barchinonae collocatorum, 2 vol. 1708-1709

* ACA, Cancelleria, memorial 91/1-21] Pròsper de Bofarull. Colección diplomático-alfabética de noticias históricas y curiosas de todas clases sacadas de los documentos que custodia el Archivo General de la Corona de Aragón, establecido en la ciudad de Barcelona, 21 vol. C. 1820-1821

* ACA, Col·l. H., VI] Prontuario de las reales cédulas, órdenes y correspondencia de oficio desde el año de 1725 en adelante, dividido en dos legajos: el primero comprende desde 1725 a 1800 y el segundo deste año al de 1829

* ACA, Generalitat, G.234/1-11] Pere Pau Vidal et al. Libre de sumari de tots los libres, actes, processos, bulles, induls apostòlics, privilegis, concessions e lletres reals, e de tots altres actes y scriptures recondits en lo Archiu de la scrivania mayor del General de Cathalunya, dit Repertori gros, 11 vol. 1596-1686

* ACA, ms. sense sign.] Pròsper de Bofarull. Descripción de los 59 tomos de memoriales o índices antiguos del Archivo General de la Corona de Aragón de Barcelona, que presenta a su majestad su archivero mayor don Próspero de Bofarull. Segle XIX

* ACA, S. L., Arm. Inv. 2/1-21] Josep Llaris. Índices, 21 vol. C. 1681

* ACA, S. L., Arm. Inv. 2/22-27] Pròsper de Bofarull. Índice alfabético de los índices de José Llaris, 6 vol. Segle XIX

* ACB, Caresmar, Índexs, I, f. [34-72]] Jaume Caresmar. Cathalogus codicum seu librorum manuscriptorum qui in segregatis sanctae Ecclesiae barcinonensis asservantur. 1770. [Ed. parcial: “Los manuscritos del Archivo capitular”. Scrinium, XI-XV (1954-1955), p. 17-29]

* ACB, sense sign.] Àngel Fàbrega i Grau; Josep Baucells i Reig. Arxiu capitular de la catedral de Barcelona. III. Catàleg dels còdexs, 7 vol. Barcelona, 1996-[1997]. [Amb la col·laboració de Teresa Manresa i Lamarca]

* ACB, sense sign.] Jaume Caresmar. Codicum capitularis Archivi barchinonensis sedis elenchum, a praeclarissimo praemonstratensi canonico P. Jacobo Caresmar labente saeculo XVIII confectum, in volumine primo suorum Indicum contentum, et de novo redactum anno MCMVII ab Alphonso Ramirez et Moragas, huiusce Seminarii conciliaris alumno, disponente canonico archivario perillustri domino Josepho Gasia. [Còpia ms. de l’anterior]

* ACG, sense sign.] [Josep Morera]. Catedral de Gerona. Catálogo-inventario de la biblioteca y secretaría capitular. Año 1935

* ACG, sense sign.] [Pere Bohigas. Inventari dels manuscrits procedents d’incautacions que formen part de la biblioteca de Girona (c. 1936)]

* ADG. http://www.arxiuadg.com

* AHN, lib. 14531: Libro de la fundación y estado del convento de religiosos descalços [...] de la ciudad de Tortosa.

* AHSIC, ms. ACHI 3, p. 167-185] Index manuscriptorum in bibliotheca monasterii Sanctarum Crucum existencium. Segles XVIII-XIX

* Antics posseïdors (Universitat de Barcelona. CRAI). http://www.bib.ub.edu/fileadmin/posseidors/home.htm

* BC, ms. 3893] Francesc de Bofarull. Historia del Archivo General de la Corona de Aragón (Original para la imprenta). [Hi ha proves d’impremta d’alguns materials corresponents a aquesta obra: Francesc de Bofarull. Historia del Archivo de la Corona de Aragón (Pruebas de un libro inédito, anteriores a 1916), còpia a l’ACA]

* BC, ms. 729/8] Jaume Pasqual. Sacra antiquitatis Cataloniae monumenta. Segle XVIII

* BC. Arxiu del Marquès de Saudín. Inventari. [A cura de Reis Fontanals. Març de 2002. També a http://www.bnc.es/fons/colsinventaris.php. Barcelona, 2005]

* BC. Arxiu Milans-Sala. Arxiu Marquesat de Moja. [A cura de Xavier de Salas i Bosch. Maig de 1961 (dades corresponents a l’inventari de l’arxiu Milans-Sala)]

* BC. Arxiu Renart. [A cura de Reis Fontanals. 2001. També a http://www.bnc.es/fons/colsinventaris.php. Barcelona, 2005]

* BC. Catàleg del fons familiar de Francesc de Cardona. [A cura de Reis Fontanals. Gener de 2000]

* BC. Catàlegs. http://www.bnc.cat/Catalegs

* BC. Fons del Baró de Castellet. [A cura de Reis Fontanals (2005; darrera actualització: agost de 2011). Disponible a http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Castellet-baro-de]

* BC. Fons Hospital de la Santa Creu de Barcelona. [A cura de Reis Fontanals i Maria Toldrà (2012). Disponible a http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Hospital-de-la-Santa-Creu]

* BC. Fons Josep Aparici. Cadastre. [A cura de Montse Molina. 2003]

* BC. Inventari de manuscrits, 3 vol. [A cura d’Anna Gudayol. 2003]

* BC. Sèrie general d’Arxiu. [A cura de Reis Fontanals. Abril de 2003]

* BIESES. Bibliografía de Escritoras Españolas. UNED. http://www.uned.es/bieses/espaniol-1.htm

* BLM, ms. sense sign.: [Inventari de manuscrits (segle XX)]

* BNF. Archives et manuscrits: http://archivesetmanuscrits.bnf.fr/

* BMM. http://www.bibliotecademontserrat.net

* BMVB. http://www.victorbalaguer.cat/ca/biblioteca/catalegs http://www.victorbalaguer-bmb.org/wpasifae.htm

* BPEB. Elenco bibliográfico de los catecismos de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, 2 vol. S. a. [Catàleg mecanografiat de catecismes impresos. El segon vol. conté índexs d’autors, impressors i llocs d’edició]

* BPEB. Martí Bonet, Josep M. Catálogo bibliográfico de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (a. 1468-1599). Madrid: Fundación Juan March, 1976. [Conté, mecanografiats, una Memoria-Introducción sobre història de la Biblioteca, 1 vol.; l’edició d’un inventari de llibres impresos de la Biblioteca, redactat el 1785 per Fèlix Amat i J. N. Rincón i ara conservat a l’Arxiu Diocesà, 2 vol. I 1 d’índexs; un catàleg d’edicions dels segles XV-XVI conservats a la Biblioteca, projectat en 9 vol.]

* BPG, ms. 9/133] [Inventari de 1857]

* BPG, ms. 9/134] [Inventari de la biblioteca del monestir de Sant Feliu de Guíxols (segle XVIII)]

* BPG, ms. 9/141] [Inventari de la biblioteca del monestir de Sant Feliu de Guíxols (segle XVIII)]

* BPT, ms. 220] Índice alphabético de los libros contenidos en la librería que envió a este real monasterio de Poblet el excelentísimo señor don Pedro Antonio de Aragón. 1732

* BUB, ms. 1005-1007] Francesc Camprubí; Tomàs Olivó; Pere Màrtir Anglès. Lumen domus o Annals del convent de Santa Caterina de Barcelona. 3 vol.

* BUB, ms. 1166] [Catàleg de la biblioteca del convent de Sant Agustí. Segle XVIII]

* BUB, ms. 1359] Índice de los autores y de sus respectivas obras que existen en la biblioteca del combento de San José de la ciudad de Barcelona (començament del segle XIX). Edició parcial: Gabriel de la Cruz. “Catálogo de la librería de los PP. carmelitas descalzos de Barcelona”. Monte Carmelo, 69 (1961), p. 301-332, 502-528; 70 (1962), p. 100-107, 247-256; íd. “Catálogo de la biblioteca de los padres carmelitas descalzos de Barcelona. Autores y obras carmelitanas (1592-1835)”. Monte Carmelo, 73 (1965), p. 109-128

* BUB, ms. 1360] Índice de los autores y respectivas obras que existen en esta Biblioteca de Carmelitas Descalzos de San José, de Barcelona. Començament del segle XIX

* BUB, ms. 1361] Índice de los libros, por nombres de autores, de la Biblioteca de Carmelitas Descalzos de San José, de Barcelona. Començament del segle XIX

* BUB, ms. 1392] Pere Màrtir Anglès. Index omnium quae continentur in Secreto bibliothecae conventus Sanctae Catharinae Virginis et Martiris Barcinonae, ordinis praedicatorum. Any 1744

* BUB, ms. 1947] [Esborranys de catàlegs de la Biblioteca de Santa Caterina de Barcelona. Segle XVIII]

* BUB, ms. 241] Professiones novitiorum, f. 48 seg. (p. 99 seg.). [Còpia del segle XVIII del llibre de professions del convent de Santa Caterina de Barcelona]

* BUB, ms. 712, f. 69-76v: Índice de los libros y quadernos de la Biblioteca Catalana del P. D. Raymundo Ferrer, presbítero del Oratorio de San Felipe Neri de Barcelona. Segle XIX

* Calames: Catalogue en ligne. http://www.calames.abes.fr/pub/#details?id=FileId-336#culture=en

* Corpus textual de la Catalunya del Nord. http://ctcn.espais.iec.cat/

* ManusOnline. http://manus.iccu.sbn.it/

* Memòria personal. http://www.memoriapersonal.eu/

* Mimesi. http://stel.ub.edu/mimesi/

* Nise. http://nise.cat/

* Nuevo Íncipit de Poesía Española Musicada (NIPEM) 2010. CSIC. A cura de Mariano Lambea, Lola Josa i Francisco Valdivia. http://hdl.handle.net/10261/22406

* PCEM - Cens de Poesia Catalana de l'Edat Moderna: https://pcem.iec.cat

* Poesia en cançoners. http://www.nise.cat/BDPoesiaencan%C3%A7oners/Cerca.aspx

* Qüern. http://quern.cat/

* RABLB, ms. 3-III-16] “Catálogo de los libros”. A: Inventario de los objetos que se encuentran en el archivo de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, establecido en una de las estancias de la Universidad Literaria, f. [31-98]

* Scholasticon: Jacob Schmutz. Scholasticon. http://www.scholasticon.fr/index_fr.php

* Sciència.cat. Universitat de Barcelona. http://www.sciencia.cat/

* Translat. http://translatdb.narpan.net




Abadal 1912-1913] Abadal i de Vinyals, Ramon. “Les Partidas a Catalunya”. EUC, VI-VII (1912-1913). [Reed. a íd. Les Partidas a Catalunya. Barcelona: L’Avenç, 1914. També a íd. Dels visigots als catalans, II. Barcelona: Edicions 62, 1970, p. 335-379]

Abascal; Cebrián 2005] Abascal, Juan Manuel; Cebrián, Rosario. Manuscritos sobre antigüedades de la Real Academia de la Historia. Madrid: Real Academia de la Historia, 2005.

Academia 1842] Academia de Buenas Letras de Barcelona. Sesión pública del día 2 de julio de 1842. Barcelona: Impremta d’A. Brusi, 1842.

Acosta 1578] Acosta, Cristóbal de. Tractado de las drogas y medicinas de las Indias orientales. Burgos: Martín de Victoria, 1578.

Acquaviva 1600] Acquaviva, Claudio. Industriae pro superioribus eiusdem Societatis ad curandos animae morbos. Florència: Philippus Juncta, 1600.

Actas Nocturnos 1988-1996] Actas de la Academia de los Nocturnos, I-IV. València: Alfons el Magnànim, 1988-1996. [A cura de José Luis Canet, Evangelina Rodríguez i Josep Lluís Sirera]

Actes 1994] Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera, 1994.

Actes 2000] Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera, 2000.

Adell 2013] Adell, Marc Antoni. “La Gramàtica de Salvador Puig (1770), llibre de text del Col·legi Episcopal de Barcelona”. Educació i Història, 23 (2013), p. 11-31.

Adeva 1984] Adeva Martín, Ildefonso. “Las ‘Artes de bien morir’ en España antes del maestro Venegas”. Scripta Theologica, 16 (1984), p. 405-415.

Adiego 2002] Adiego, Ignasi-Xavier. Un vocabulario español-gitano del marqués de Sentmenat (1697-1762). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2002.

Adrichem 1628] Adrichem, Christiaan van. Theatrum Terrae Sanctae et Biblicarum historiarum. Colonia Agrippinae: In officina Birckmannica, sumptibus Hermanni Mylii, 1628.

Adroer et al. 1996] Adroer i Pellicer, M. A.; Grau i Pujol, J. M. T.; Matas i Balaguer, J. Catàleg dels protocols del districte de Girona (I). Barcelona: Fundació Noguera, 1996.

Adroher 1956-1957] Adroher, Antònia. “Estudios sobre el manuscrito Petri Michaelis Carbonelli Adversaria. 1492 del Archivo Capitular de Gerona”. AIEG, 11 (1956-1957), p. 109-162.

Aduarte 1629] Aduarte, Diego. Relación de los mártires que ha habido en Japón desde el año de 1626 hasta el de 28, en particular de seis de ellos de la religión de sancto Domingo, dos sacerdotes españoles y quatro legos japoneses [...]. Manila: Jacinto Magarulau, 1629.

Aduarte 1631] Aduarte, Diego. Relación de lo que han padecido los cristianos del Japón desde 1628 a 1630, acompañada de la vida del religioso fray Mateo Cobisa, dominico, que murió en la Isla Hermosa. Manila: Jacinto Magarulau, 1631.

Aduarte 1632] Aduarte, Diego. Relación verdadera y fiel del excelente martyrio que veynte y un religiosos de la sagrada orden de predicadores, y en particular de dos de ellos catalanes, hijos de hábito del insigne convento de Santa Catalina Mártyr de Barcelona, padecieron por Christo en el imperio del Japón los años 1627 y 1628. Barcelona: Llorenç Déu, 1632.

Advertiments acerca de la assistència 1622] Advertiments acerca de la assistència que·s deu fer per part de la Diputació y ciutat de Barcelona lo dia que jurarà lo bisbe de Barcelona com a lloctinent y capità general de sa magestat. S. ll.: s. n., 1622.

Aebischer 1949-1950] Aebischer, Paul. “Le Cant de la Sibil·la en la cathédrale d’Alghero la veillée de Noël”. Estudis Romànics, 2 (1949-1959), p. 173-174.

Afectos barceloneses [c. 1707]] Afectos barceloneses al llegar nuestro amado monarca Carlos tercero, que Dios guarde, a la excelentíssima ciudad de Barcelona, matizados con títulos de comedias este año de 1707. S. ll.: s. n., c. 1707.

Afectuosas demostraciones 1794] Afectuosas demostraciones con que el pueblo de la ciudad de Barcelona recibió al excelentísimo señor don Luis Fermín de Carvajal y Vargas, conde de la Unión [...], gobernador y capitán general del principado de Cathaluña [...] Barcelona: Carles Gibert i Tutó, 1794.

Aguayo 1600] Aguayo, Gregorio. Sermón [...] en las honras del rey don Phelipe II. A: Almela, Juan Alonso de. Las reales exequias y doloroso sentimiento que la muy noble y muy leal ciudad de Murcia hizo en la muerte del muy cathólico rey y señor don Philipe de Austria II. València: Diego de la Torre, 1600, p. 64-115.

Aguilar 1935] Aguilar, Gaspar. Fábula de Endimión y la Luna. Madrid: Cruz y Raya, 1935.

Aguilar Piñal 1981-2001] Aguilar Piñal, Francisco. Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII, 10 vol. Madrid: CSIC, 1981-2001.

Aguiló, A. 1909-1910] Aguiló, Àngel. “Notas sobre algunos códices de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona”. Anuario de la Universidad de Barcelona (1909-1910), p. 525-532.

Aguiló, E. de K. 1888] Aguiló, Estanislau de Kostka. “Sobre los libros de la historia de Mallorca del Dr. Binimelis”. BSAL, II (1888), p. 273-274.

Aguiló, E. de K. 1888b] Aguiló, Estanislau de Kostka. “Vida de san Alonso Rodríguez. Noticias bibliográficas”. BSAL, II (1888), p. 332-334, 347-348.

Aguiló, E. de K. 1889-1890] Aguiló, Estanislau de Kostka. “Cartas del cronista Carbonell a doña Beatriz de Pinós”. BSAL, III (1889-1890), p. 30-32, 45-46.

Aguiló, M. 1873-1900] Aguiló i Fuster, Marià. Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI recullit e ordenat per Marian Aguilo y Fuster. Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1873-1900.

Aguiló, M. 1923] Aguiló, Marià. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. Madrid, 1923. [Ed. facs. de Barcelona; Sueca: Curial, 1977]

Agustí 1865] Agustí, sant. Sermones. A: íd. Opera omnia, V/1-2. París: J.-P. Migne, 1865 (PL, XXXVIII-XXXIX).

Agustí, A. 1734] Agustí, Antoni. Diálogos de las armas i linages de la nobleza de España. Madrid: Juan de Zúñiga, 1734. [A cura de Gregori Maians i Siscar]

Agustí, A. 1772] Antonii Augustini opera omnia, VII. Lucca, 1772.

Agustí, A. 1917] Agustí, Antoni. Diàlechs de les armes y llinatges de la noblesa d’Espanya. Barcelona: Llibreria Antiga i Moderna de S. Babra, 1917. [A cura de Josep Pin i Soler]

Agustí, M. 1617] Agustí, Miquel. Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril. Barcelona: Esteve Liberós, 1617. [Ed. facs. de Barcelona: Altafulla, 1988]

Agustí, M. 1626] Agustí, Miquel. Libro de los secretos de agricultura, casa de campo y pastoril. Perpinyà: Lluís Roure, 1626.

Ahumada 2003] Ahumada, Eulàlia de. Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle XVI). València: Universitat de València, 2003.

Ahumada 2010-2011] Ahumada, Eulàlia de. “Apunts sobre la literatura espiritual dels segles XVI i XVII. A propòsit del Diari de Francesc de Borja” [en línia]. Revista Borja. Revista de l’IIEB, 3 (2010-2011), p. 191-193. http://www.raco.cat/index.php/RevistaBorja/article/view/250623 [Consulta: 26/6/2013]

Ahumada 2013] Ahumada, Laia de. “Teresa Rajadell i la Companyia de Jesús. Una història oblidada del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (s. XVI)”. A: Redes femeninas de promoción espiritual en los Reinos Peninsulares (s. XIII-XVI). Roma: Viella, 2013, p. 235-249. [A cura de Blanca Garí]

Ahumada 2013b] Ahumada, Laia de. “Hipólita de Jesús. Biografía y bibliografía”. A: Alabrús, Rosa Maria (ed.). La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos. Sant Cugat: Arpegio, 2013, p. 133-148.

Aierdi 1999] Aierdi, Joaquim. Dietari: notícies de València i son regne de 1661 a 1664 i de 1667 a 1679. Barcelona: Barcino, 1999. [A cura de Vicent Josep Escartí]

Aimeric 1760] Aimeric, Mateu. Nomina et acta episcoporum barcinonensium. Barcelona: Joan Nadal, 1760.

Ainaud de Lasarte, J. 1949] Ainaud de Lasarte, Joan. El Toisó d’Or a Barcelona. Barcelona: Aymà, 1949.

Ainaud de Lasarte, J. 1988] Ainaud de Lasarte, Joan. El Palau de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1988.

Ainaud de Lasarte, J. 1989] Ainaud de Lasarte, Joan. “La Inquisició i els remences”. Medievalia, 8 (1989), p. 23-39.

Ainaud de Lasarte, J. M. 1991] Ainaud de Lasarte, Josep M. “El Col·legi d’Advocats a la Casa de l’Ardiaca”. Món Jurídic, 90 (1991), p. 8-9.

Aitó de Gorigos 1989] Aitó de Gorigos. La flor de les històries d’Orient. Barcelona: Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, 1989. [A cura d’Albert Hauf]

Alabart Ferré 1982] Alabart Ferré, Francisco. “Antich de Bages un jurista catalano-aragonés del siglo XV”. A: La Corona d’Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516). IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona, II. Nàpols: Società Napolitana di Storia Patria, 1982, p. 157-176.

Alabrús 1998] Alabrús, Rosa M. “Les relacions entre Catalunya i França durant la Guerra de Successió”. Pedralbes, 18/II (1998), p. 403-420.

Alabrús 2001] Alabrús, Rosa M. Felip V i l’opinió dels catalans. Lleida: Pagès, 2001.

Alabrús 2011] Alabrús Iglesias, Rosa M. “Raymundo Costa y Tomás Ripoll, dos dominicos frente a la Compañía de Jesús”. A: Tradición y modernidad. El pensamiento de los dominicos en la Corona de Aragón en los siglos XVII y XVIII. Madrid: Sílex, 2011, p. 95-136.

Alabrús 2011b] Alabrús Iglesias, Rosa M. “La trayectoria de la opinión política en la España moderna”. Obradoiro de Historia Moderna, 20 (2011), p. 337-354.

Alabrús; García Cárcel 1993] Alabrús, Rosa M.; García Cárcel, Ricardo. “L’afer Grases i la problemàtica constitucional catalana abans de la guerra de Successió”. Pedralbes, 13/II (1993), p. 557-564.

Alabrús; García Cárcel 2015] Alabrús, Rosa M.; García Cárcel, Ricardo. Teresa de Jesús: la construcción de la santidad femenina. Madrid: Cátedra, 2015.

Álamos de Barrientos 1990] Álamos de Barrientos, Baltasar. Discurso político al rey Felipe III al comienzo de su reinado. Barcelona: Anthropos, 1990. [A cura de Modesto Santos]

Alanyà 2003] Alanyà, Josep. “Arxiu Històric Diocesà”. Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa, 116 (2003), p. 867-873.

Alanyà 2012] Alanyà i Roig, Josep. “Noticias y reflexiones para el aumento del comercio público en la ciudad y término de Tortosa y beneficio de Catalunya, Aragón y Valencia, un manuscrit inèdit del Dr. Bonaventura Julià, trobat a l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa”. Recerca, 14 (2012), p. 143-181

Álava 1601] Álava, Pedro de. Dotrinal satisfatorio de los frayles menores de la regular observancia del seráfico padre san Francisco. Madrid: Luis Sánchez, 1601.

Albareda 1917] Albareda, Anselm M. “Els manuscrits de la Biblioteca de Montserrat”. AM, I (1917), p. 3-99.

Albareda 1918] Albareda, Anselm M. “La impremta de Montserrat (segles XVè-XVIè)”. AM, II (1918), p. 11-166.

Albareda 1919] Albareda, Anselm M. “L’arxiu antic de Montserrat (intent de reconstrucció)”. AM, III (1919), p. 11-216.

Albareda 1920-1921] Albareda, Anselm M. “Una història inèdita de Montserrat”. AM, IV (1920-1921), p. 29-189.

Albareda 1928] Albareda, Anselm M. “Bibliografia dels monjos de Montserrat (segle XVI)”. AM, VII (1928), p. 11-301.

Albareda 1929] Albareda, Anselm M. “Textos catalans de la regla de sant Benet”. Catalonia Monastica, II (1929), p. 9-109.

Albareda 1933] Albareda, Anselm M. Bibliografia de la regla benedictina. Monestir de Montserrat, 1933.

Albareda 1985] Albareda, Anselm M. El llibre a Montserrat (del segle XI al segle XX). Montserrat: Monestir de Montserrat, 1985. [2a ed. (1a ed.: 1931). Amb pròleg de Josep Massot i Muntaner]

Albareda 2010] Albareda, Anselm M. Història de Montserrat. Barcelona: PAM, 2010. [1a ed.: 1931. Ed. revisada a cura de Josep Massot i Muntaner]

Albareda, J. 1997] Albareda, Joaquim. “Josep Aparici: un personatge rellevant i complex”. A: Borja de Riquer (dir.). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, 5. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 176-177.

Albareda, J. 2004] Albareda, Joaquim. “¿Qué cosa es la España? L’Espanya composta segons l’austriacista Francesc de Castellví”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15 (2004), p. 113-124.

Albareda, J. 2007] Albareda, Joaquim. “El XVIII: un segle sense política?”. A: Pensament polític als Països Catalans 1714-2014. Barcelona: Pòrtic, 2007, p. 71-92.

Albareda, J. 2009] Albareda, Joaquim. “Memòria de les danses. Manuscrit Potau (8A-30)”. A: Dansa i música. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2009, p. 303-326.

Albareda, J. 2010] Albareda, Joaquim. La Guerra de Succesión de España 1700-1714. Barcelona: Crítica, 2010.

Albert Magne 1890] Albert Magne, sant. Metaphysicorum libri XIII. A: íd. Opera omnia, VI. París: Louis Vivès, 1890. [A cura d’Auguste Borgnet]

Albert Magne 1890b] Albert Magne, sant. Physicorum libri VIII. A: íd. Opera omnia, III. París: Louis Vivès, 1890. [A cura d’Auguste Borgnet]

Albert Magne, ps. 1474] Albert Magne, pseudo. Liber de laudibus gloriosis-simae Dei genitricis Mariae semper virginis. Basilea: Michael Wenssler, 1474.

Albertano da Brescia 1965] Albertano da Brescia. Llibre de consolació i de consell. Barcelona: Barcino, 1965 (ENC, A 94). [A cura de Giuseppe E. Sansone]

Albiñana 1988] Albiñana, S. Universidad e ilustración. Valencia en la época de Carlos III. València, 1988.

Albó 1993] Albó, Imma. “Biblioteca-Arxiu de l’Ateneu Barcelonès”. BAB, 5 (1993), p. 14-16.

Alcina Franch 2000] Alcina Franch, José. La biblioteca de Alfonso V de Aragón en Nápoles, 2 vol. València: Alfons el Magnànim, 2000.

Alcina Rovira 1991] Alcina Rovira, Juan Francisco. “El comentario a la Poética de Aristóteles de Pedro Juan Núñez”. Excerpta Philologica, I/1 (1991), p. 19-34.

Alcina Rovira 1991b] Alcina Rovira, Juan Francisco. “Un fragment de la ‘Visio Philiberti’ i la tradició hispana del ‘Diálogo del alma y el cuerpo’”. EG, 11 (1991), p. 91-98.

Alcina Rovira 1995] Alcina Rovira, Juan Francisco. Repertorio de la poesía latina del Renacimiento en España. Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 1995.

Alcina Rovira 2007] Alcina Rovira, Juan Francisco. “La influència d’Antoni Agustín en la redacció de l’Índex de llibres prohibits del Concili de Trento (1564): el seu erasmisme”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 33-44.

Alcina Rovira; Salvadó Recasens 2007] Alcina Rovira, Juan Francisco; Salvadó Recasens, Joan. La biblioteca de Antonio Agustín. Los impresos de un humanista de la Contrarreforma. Alcanyís, Madrid et al.: Instituto de Estudios Humanísticos; CSIC, 2007.

Alcoberro 1988] Alcoberro, Agustí. “La pagesia en l’obra de Jeroni Pujades, jurista i historiador”. L’Avenç, 115 (1988), p. 18-23.

Alcoberro 1993] Alcoberro, Agustí. “L’Arxiu reial de Barcelona i la historiografia humanista: les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell”. Pedralbes, 13/II (1993), p. 515-524.

Alcoberro 1994] Alcoberro, Agustí. “Medievals i moderns. El debat historiogràfic a la Catalunya del segle XV”. Afers, 19 (1994), p. 537-554.

Alcoberro 1994b] Alcoberro, Agustí. “Pere Miquel Carbonell, historiador humanista i la historiografia catalana del segle XV”. Pedralbes, 14 (1994), p. 209-220.

Alcoberro 1998] Alcoberro, Agustí. “La historiografía de la Corona de Aragón en el reinado de Felipe II”. A: Las sociedades ibéricas y el mar a finales del siglo XVI, III: El área del Mediterráneo. Madrid; Lisboa: Sociedad Estatal para la conmemoración de los centenarios de Felipe II y Carlos V: Pabellón de España Expo’98, 1998, p. 7-28.

Alcoberro 2000] Alcoberro, Agustí. Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement. Barcelona: Universitat de Barcelona; Vic: Eumo, 2000.

Alcoberro 2000b] Alcoberro, Agustí. “Les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell: algunes claus per a la seva lectura”. Recerques, 40 (2000), p. 79-98.

Alcoberro 2002] Alcoberro, Agustí. L’exili austriacista (1713-1747), 2 vol. Barcelona: Fundació Noguera, 2002.

Alcolea 1957] Alcolea, Santiago. “La pintura desde 1580 a 1850”. A: Historia de la pintura en Cataluña. Madrid, 1957.

Alcolea et al. 1994] Alcolea, Santiago; Lamarca, Dolors; Llopart, Pilar; Torra, Jordi. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1994.

Alcover 1916-1917] Alcover, Antoni M. “Historia de Mallorca del Dr. Mn. Joan Binimelis”. BSAL, XVI (1916-1917), p. 211-216, 266-271, 316-319, 329-331, 343-346, 377-379.

Alcover Sureda 1985] Alcover Sureda, Miquel. El pontificio colegio luliano de Ntra. Sra. de la Sapiencia. Palma de Mallorca: Apóstol y Civilizador, 1985.

Alevazoli 1692] Alevazoli, Agostino. La Reina de’ martiri compatita ne’ suoi dolori, 2 vol. Milà: nelle stampe dell’Agnelli, 1692.

Alier 1974] Alier, Roger. “La fàbrica d’indianes de la família Canals”. Recerques, 4 (1974), p. 59-91.

Allony; Figueras 1959] Allony, Nehemia; Figueras, Antonio M. “Manuscritos hebraicos de la Biblioteca de Montserrat”. Sefarad, XIX/2 (1959), p. 241-272.

Almarche 1917] Almarche Vázquez, F. Goigs valencians. Sigles XV al XIX. València: Iberia, 1917.

Almarche 1919] Almarche, Francesc. Historiografía valenciana. València: La Voz Valenciana, 1919.

Alonso 1984] Alonso, Carlos. La reforma tridentina en la provincia agustiniana de la Corona de Aragón (1568-1586). Valladolid: Estudio Agustiniano, 1984.

Alonso Asenjo; Molina Sánchez 2006] Alonso Asenjo, Julio; Molina Sánchez, Manuel. “‘Gastrimargus’, tragicomedia humanística de J. Romañá”. TeatrEsco, 1 (2006). http://parnaseo.uv.es/ars/teatresco/revista/revista1/gastrimargus.pdf

Alonso Rodríguez 1971] Alonso Rodríguez, Bernardo. “Monografías de moralistas españoles sobre temas económicos”. A: RHCEE, II. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1971, p. 147-181.

Alonso; Rodríguez 2003] Alonso, Anna; Rodríguez, Lluïsa. “Beneficència il·lustrada i iniciatives econòmiques a la Casa de Misericòrdia de Barcelona al llarg de la segona meitat del segle XVIII”. Pedralbes, 23 (2003), p. 797-824.

Alòs i de Dou 1911] Alós y de Dou, José María de. Genealogía de la familia Alós. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1911.

Alòs i de Dou 1919] Alòs i de Dou, Josep M. La casa de Cartellá. Su historia y genealogía. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1919.

Alòs i Serradora 1994] Alòs i Serradora, Joan. Disquisició fisiològico-anatòmica sobre el cor humà. Barcelona: Uriach, 1994.

Alòs-Moner 1911] Alòs-Moner, Ramon d’. “Profecies den Turmeda”. RH, 24 (1911), p. 480-496.

Alòs-Moner 1916] [Alòs-Moner, Ramon d’]. “La biblioteca Dalmases”. BBC, III (1916), p. 28-57.

Alòs-Moner 1917] Alòs-Moner, Ramon d’. “Alguns manuscrits de l’antiga biblioteca montserratina”. AM, I (1917), p. 234-235.

Alòs-Moner 1917b] Alòs-Moner, Ramon d’. “Contribució a la bibliografia del P. Jaume Caresmar”. BBC, IV (1917), p. 28-36.

Alòs-Moner 1918-1919] Alòs-Moner, Ramon d’. “Contribució a la bibliografia del P. Jaume Caresmar”. BBC, V (1918-1919), p. 52-82.

Alòs-Moner 1918-1919b] Alòs-Moner, Ramon d’. “L’Arxiu Capitular de Tortosa”. A: “Viatges d’investigació a l’Arxiu i Biblioteca Capitular de Tortosa”. BBC, V (1918-1919), p. 103-119.

Alòs-Moner 1921] Alòs-Moner, Ramon d’. “Fra Joan Pasqual, comentarista del Dant”. Quaderns d’Estudi, XIII (1921), p. 308-346.

Alòs-Moner 1924] Alòs-Moner, Ramon d’. Els bestiaris a Catalunya. Barcelona: Atlas Geográfico, 1924.

Alòs-Moner 1927-1928] Alòs-Moner, Ramon d’. “Joseph Aparici en l’Acadèmia dels Desconfiats”. BRABLB, XIII (1927-1928), p. 241-260.

Alòs-Moner 1935] Alòs-Moner, Ramon d’. “Inventari de manuscrits lul·lians de Mallorca, segons notes de Jeroni Rosselló”. EF, 47 (1935), p. 69-86.

Altés i Aguiló 1991] Altés i Aguiló, Francesc Xavier. “Metges, cirurgians i apotecaris del segle XVI al monestir de Montserrat”. Gimbernat, 15 (1991), p. 9-26.

Altés i Aguiló 1994] Altés i Aguiló, Francesc Xavier. “La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat”. Lligall, 8 (1994), p. 19-36.

Altés i Aguiló 1999] Altés i Aguiló, Francesc Xavier. “Cinc-cents anys de la primera impremta de Montserrat”. Serra d’Or, 472 (abril 1999), p. 265-269.

Altés i Aguiló 1999b] Altés i Aguiló, Francesc Xavier. “La segona impremta de Montserrat (1518-1521, 1523-1524)”. Serra d’Or, 473 (maig 1999), p. 383-387.

Altés i Aguiló; Galobart 1988] Altés i Aguiló, Francesc Xavier; Galobart, Josep. “Un ambiciós projecte d’història eclesiàstica i natural de Montserrat”. RCT, XIII/1 (1988), p. 205-242.

Altés; Guiu 1984] Altés Juan, Lourdes; Guiu Sallent, Imma. Biblioteca de la Universitat de Barcelona: Guia per al lector. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.

Altisent 1974] Altisent, Agustí. Història de Poblet. Poblet: Abadia de Poblet, 1974.

Altisent 1974b] Altisent, Agustí. “Notes de cultura i art de Poblet (s. XII-XVII)”. A: II Col·loqui d’història del monaquisme català, II. Poblet: Abadia de Poblet, 1974, p. 133-212.

Alturo 1985] Alturo, Jesús. L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), 3 vol. Barcelona: Fundació Noguera, 1985.

Alturo 1996] Alturo, Jesús. “Un Facetus en dístics copiat a Barcelona al segle XII-XIII”. ATCA, 15 (1996), p. 393-399.

Alturo 1998] Alturo, Jesús. “Un altre manuscrit del Libre dels fets del rei en Jaume”. ATCA, 17 (1998), p. 490-493.

Alturo 2000] Alturo, Jesús. El llibre manuscrit a Catalunya. Orígens i esplendor. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Editorial 92, 2000.

Alturo 2003] Alturo, Jesús. Història del llibre manuscrit a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003.

Alvar 1987] Alvar, Manuel. Edición y estudio del Entretenimiento de las musas de don Francisco de la Torre y Sevil. València: Universitat de València: Servicio de Publicaciones, 1987.

Álvarez de Miranda 1993] Álvarez de Miranda, Pedro. “Las Academias de los Novatores”. A: De las academias a la Enciclopedia: el discurso del saber en la modernidad. València: Edicions Alfons el Magnànim; Generalitat Valenciana; Diputació Provincial de València, 1993, p. 263-300.

Amades; Colomines 1946-1948] Amades, Joan; Colomines, Josep. Els goigs, 2 vol. Barcelona: Orbis, 1946-1948.

Amat 1919] Amat i de Cortada, Rafael d’, baró de Maldà. Excursions d’en Rafel d’Amat Cortada i Senjust per Catalunya i Rosselló en l’últim quart del segle XVIIIè. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1919.

Amat 1948-1949] Amat i de Cortada, Rafael d’. “Còpia del passeig y detenció de dos dies [...]”. Museu [Mataró] (1948), p. 80-81; (1949), p. 82-90.

Amat 1987-2003] Amat i de Cortada, Rafael d’. Calaix de sastre, I-XI. Barcelona: Institut Municipal d’Història; Curial, 1987-2003. [A cura de Ramon Boixareu]
 
Amat 1994] Amat i de Cortada, Rafael d’, baró de Maldà. Viles i ciutats de Catalunya. Barcelona: Barcino, 1994 (Biblioteca Baró de Maldà; 1). [A cura de Margarida Aritzeta]

Amat 1994b] Amat i de Cortada, Rafael d’, baró de Maldà. Miscel·lània de viatges i festes majors, I. Barcelona: Barcino, 1994 (Biblioteca Baró de Maldà; 2). [A cura de Margarida Aritzeta]

Ambròs de Saldes 1909] Ambròs de Saldes. “Trabajo inédito del Dr. Diego Pérez de Valdivia”. EF, IV (1909), p. 334-344.

Ambròs de Saldes 1910-1911] Ambròs de Saldes. “Crónica inédita de los frailes menores capuchinos de la provincia de la Madre de Dios de Cataluña”. EF, V (1910), p. 171-174, 396-400, 471-475; VI (1911), p. 183-187; VII (1911), p. 93-100.

Amelang 1986] Amelang, James S. “Note The Education of Josep Faust de Potau (1700-1711)”. Bulletin of Spanish Studies, 63/3 (1986), p. 257- 264.

Amelang 2002] Amelang, James S. “El mundo mental de Jeroni Pujades”. A: España, Europa y el mundo atlántico. Homenaje a John H. Elliott. Madrid: Marcial Pons; Junta de Castilla y León, 2002, p. 279-297.

Amelang 2003] Amelang, James S. El vuelo de Ícaro. La autobiografía popular en la Europa moderna. Madrid: Siglo XXI, 2003. [Ed. original anglesa de 1998]

Amer 1873] Genesi de scriptura trelladat del provençal a la llengua catalana. Barcelona, 1873 (Biblioteca catalana de D. Mariano Aguiló y Fuster). [A cura de Miquel Victorià Amer]

Amorós 1992] Amorós, Francesc. Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell 1616-1617. Barcelona: IEC, 1992.

Amorós, Ll. 1960-1961] Amorós, Lleó. “El monasterio de Santa Clara de Gandía y la familia ducal de los Borjas”. Archivo Iberoamericano, 20 (1960), p. 441-486; 21 (1961), p. 227-282, 399-458. [Reimprès a Gandia: s. n., 1982]

Andrés, G. 1977] Andrés, Gregorio de. “La bibliofilia del Marqués de Mondéjar (+ 1708) y su biblioteca manuscrita”. A: Primeras Jornadas de Bibliografía. Celebradas los días 24 al 26 de mayo de 1976 en la Fundación Universitaria Española. Madrid: Fundación Seminario Menéndez Pelayo, 1977, p. 583-602.

Andrés, G. 1988] Andrés, Gregorio de. “La valiosa colección de códices del conde de Guimerá en la Biblioteca Nacional”. A: Varia bibliographica. Homenaje a José Simón Díaz. Kassel: Reichenberger, 1988, p. 47-54.

Andrés; Dormer 1680] Andrés de Uztarroz, Juan Francisco; Dormer, Diego José. Progresos de la historia en el reino de Aragón. Saragossa: Hereus de Diego Dormer, 1680.

Andrés Robres 1990] Andrés Robres, Fernando, et al. Inventario de fondos notariales del Real Colegio Seminario de Corpus Christi de Valencia. València: Generalitat Valenciana, 1990.

Andreu 1678] Andreu, Jacint. Practicae gotholanorum procurandi humani corporis morbis, descriptae iuxta medicinae rationalis leges. Barcelona: Francesc Cormelles, 1678.

Anglada 2012] Anglada, Emília. “El santhipolenc Joan López (1730-1798), filòleg?”. ER, XXXIV (2012), p. 317-326.

Anglès 1575-1576] Anglès, Josep. Flores theologicarum quaestionum in quartum librum Sententiarum. Càller: Niccolò Canelles, 1575-1576.

Anguita 1975] Anguita, José. Manuscritos concepcionistas en la Biblioteca Nacional. Madrid, 1975.

Annichiarico 2004] Annicchiarico, Annamaria. “L’edizione critica delle Faules mitologiche di Joan Roís de Corella: bilanci, sondaggi, proposte”. La parola del testo. Semestrale di filologia e letteratura europea dalle origini al Rinascimento, 7/2 (2004), p. 443-466.

Annio de Viterbo 1512] Annio de Viterbo. Opuscula. Burgos: Fadrique Alemán, 1512. [A cura d’Antonio de Nebrija]

Antoní de Florència 1484] Antoní de Florència, sant. Chronicon. Nuremberg: Anton Koberger, 1484.

Antoní de Florència 1490] Antoní de Florència, sant. Summa theologica. Estrasburg: Johannes Grüninger, 1490.

Antoni de Sant Jeroni (ed.) s. a.] Representació de la sagrada passió y mort de nostre senyor Jesuchrist, novament corregida y regulada [...] per lo molt reverent pare mestre fra Anton de Sant Geroni. Barcelona: Rafael Figueró, s. a.

Antoni Agustí 1995] Antoni Agustí, bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona (1517-1586): aportacions entorn el marc sòcio-cultural de Catalunya en la seva època. Lleida: Pagès ed.: Amics de la Seu Vella, 1995.

Antoni Agustín 1986-1998] Jornades d’Història: Antoni Agustín (1517-1586) i el seu temps, 2 vol. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1986-1998.

Antonino de la Asunción 1898-1899] Antonino de la Asunción. Diccionario de escritores trinitarios de España y Portugal, 2 vol. Roma: Fernando Kleinbub, 1898-1899.

Antonio 1783-1788] Antonio, Nicolás. Bibliotheca hispana nova, 2 vol. Madrid: vídua i hereus de J. Ibarra, 1783-1788. [2a ed.]

Antonio 1788] Antonio, Nicolás. Bibliotheca hispana vetus, 2 vol. Madrid: Viuda i hereus de J. Ibarra, 1788.

Antonio Agustín 1994] Antonio Agustín: Between Renaissance and Counter-Reform. Londres: The Warburg Institute, 1994. [A cura de M. H. Crawford]

Aparici 1769] Aparici, Josep. Nueva descripción geográfica del principado de Cataluña. Barcelona: s. n., 1769. [Ed. facs. de Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. A cura de Montserrat Galera]

Apianus; Amantius 1534] Apianus, Petrus; Amantius, Bartholomaeus. Inscriptiones sacrosanctae vetustatis. Ingolstadt: Petrus Apianus, 1534.

Aquea 1667] Aquea, Gavino de. Sermón en la fiesta de la milagrosa imagen de nuestra Señora de Bolduque, llamada de la Dulzura. Brussel·les: Felipe Vleugart, 1667.

Aquea 1667b] Aquea, Gavino de. Sermón panegyrico del patriarcha san Joseph. Brussel·les: Felipe Vleugart, 1667.

Aragó 1973] Aragó, Antoni M. “Funciones del archivero real en el siglo XIV”. A: Homenaje a Federico Navarro. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria. Madrid: ANABA, 1973, p. 39-51.

Aramon 1938] Aramon i Serra, Ramon. Cançoner català dels Masdovelles. Barcelona: IEC, 1938.

Aramon 1947-1948] Aramon i Serra, Ramon. “Dues cançons populars italianes en un manuscrit català quatrecentista”. ER, I (1947-1948), p. 159-188.

Aramon 1961] Aramon i Serra, Ramon. “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans”. ER, IX (1961), p. 95-99, 116-120.

Aramon 1970] Aramon i Serra, Ramon. “L’absència del Magnànim com a tema poètic”. A: IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, II. Barcelona: Archivo de la Corona de Aragón, 1970, p. 397-416.

Arce 1960] Arce, Joaquín. España en Cerdeña. Aportación cultural y testimonios de su influjo. Madrid: CSIC: Instituto Jerónimo Zurita, 1960.

Archer 1991] Archer, Robert. “L’altre Ausiàs March (s. XVI) i un certamen poètic inèdit”. Catalan Review, 5/1 (1991), p. 23-34.

Archer 1994] Archer, Robert. “L’obra poètica de Pere Joan de Masdovelles”. Els Marges, 49 (1994), p. 63-78.

Arco 1902] Arco, Ángel del. “Tres arqueólogos tarraconenses: Luis Pons de Icart, Juan Francisco Albiñana, Bonaventura Hernández Sanahuja”. BA, època II, VII (1902), p. 18-35.

Arco 1916] Arco y Molinero, Ángel del. La imprenta en Tarragona. Apuntes para su historia y bibliografía. Tarragona: Imprenta de José Pijoán, 1916.

Arco Garay 1912] Arco Garay, Ricardo del. Memorias de la Universidad de Huesca, 2 vol. Saragossa: P. Carra, 1912.

Arco Garay 1934] Arco Garay, Ricardo del. La erudición aragonesa en el siglo XVII entorno a Lastanosa. Madrid: Imprenta Góngora, 1934.

Arco Garay 1942] Arco Garay, Ricardo del. Repertorio de manuscritos referentes a la historia de la Corona de Aragón. Madrid: CSIC: Instituto Jerónimo Zurita, 1942.

Arco Garay 1945] Arco Garay, Ricardo del. Sepulcros de la casa real de Aragón. Madrid: CSIC: Instituto Jerónimo Zurita, 1945.

Arco Garay 1950] Arco Garay, Ricardo del. La erudición española en el siglo XVII y el cronista de Aragón Andrés de Uztarroz, 2 vol. Madrid: CSIC: Instituto Jerónimo Zurita, 1950.

Arena 1535] Arena, Antoine d’. Anthonius Arena, proventialis, de bragardissima villa de Soleriis, ad suos compagnones studiantes qui sunt de persona friantes, bassas danças in gallanti stylo bisognatas [...]. Lió: Pierre de Sainte Lucie, dit le Prince, 1535.

Argaiz 1669] Argaiz, Gregorio de. Población eclesiástica de España [...]. Tomo segundo, parte segunda. Madrid: Francisco Nieto, 1669.

Argensola, L. L. 1972] Argensola, Lupercio Leonardo de. Rimas. Madrid: Espasa-Calpe, 1972. [A cura de J. M. Blecua]

Argensola, B. L. 1974] Argensola, Bartolomé Leonardo de. Rimas. Madrid: Espasa-Calpe, 1974. [A cura de J. M. Blecua]

Ariosto 1924] Ariosto, Ludovico. Lirica. Bari: Gius. Laterza & figli, 1924. [A cura de Giuseppe Fatini]

Aristòtil 1549] Aristòtil. Opera, 2 vol. Lió: Jean Frellon, 1549.

Aritzeta 1982] Aritzeta, Margarida. Un Filojansenista: Jaume Cesat. Barcelona, 1757 - Valls, 1809. Valls, 1982.

Armangué 1987-1991] Armangué i Herrero, Joan. “La versió de Tona del Ball de Serrallonga”. ER, XX (1987-1991), p. 386-436.

Armangué 1989] Armangué, Joan. “El ‘Trionf del Temps’ de Petrarca. La traducció catalana dels comentaris d’Ilicino (s. XV)”. Annali della Facoltà di Magistero dell’Università di Cagliari, nova sèrie, XIII, part I (1989), p. 125-191.

Arnall 1977] Arnall, M. Josepa. “Los manuscritos e incunables del convento de carmelitas descalzos de San José existentes en la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. Monte Carmelo, 85 (1977), p. 229-300.

Arnall 1977b] Arnall, Maria Josepa. “Los manuscritos, incunables e impresos de la Biblioteca del convento de San José, de Barcelona”. Monte Carmelo, 85 (1977), p. 73-108.

Arnall 1978] Arnall, Maria Josepa. “El ‘Itinerario a Indias’ (1673-1679) del P. Fr. Isidoro de la Asunción, C. D. (Manuscrito 514 de la Biblioteca Provincial de Barcelona)”. Boletín Americanista [Universitat de Barcelona], 28 (1978), p. 197-252. [En col·laboració amb Gabriel Beltran]

Arnall [1983]] Arnall, M. Josepa. Santa Teresa de Jesús en los manuscritos de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona. Burgos: s. n., s. a. [Abans a: Monte Carmelo, 91 (1983), p. 139-243]

Arnall 1985] Arnall, M. Josepa. “Toponímia hispànica en el diccionari geogràfic de Francesc Tarafa (Ms. 578 de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona)”. Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, XXII (1985), p. 31-52.

Arnall [1986]] Arnall, M. Josepa. “Aportación de los carmelitas descalzos a la cultura catalana”. A: El Carmelo teresiano en Cataluña 1586-1986. Burgos: Monte Carmelo, s. a., p. 55-108. [Abans a: Monte Carmelo, 94 (1986)]

Arnall [1986b]] Arnall, M. Josepa. “Obras de la biblioteca de San José, de los carmelitas descalzos de Barcelona, editadas en Cataluña (siglos XVI-XIX)”. A: El Carmelo teresiano en Cataluña 1586-1986. Burgos: Monte Carmelo, s. a., p. 229-271. [Abans a: Monte Carmelo, 94 (1986)]

Arnall 1986c] Arnall, M. Josepa. “Els conceptes de mania i malenconia a l’obra d’Agustí Corts i Armengol”. Gimbernat, 6 (1986), p. 20-38.

Arnall 1998] Arnall, M. Josepa. “Les rúbriques del còdex anomenat ‘Col·lecció de franqueses, provisions, privilegis i cartes reials de Girona i vegueria de Girona’ (Ms. R-416 de la Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona)”. AIEG, XXXIX (1998), p. 123-172.

Arnall; Beltran 1986] Arnall, Maria Josefa; Beltran, Gabriel. “Itinerario a Indias: Barcelona-Méjico-Barcelona, por el P. Isidoro de la Adunción”. Monte Carmelo, 94 (1986), p. 141-227.

Arnall; Pons i Guri 1993] Arnall, M. Josepa; Pons i Guri, Josep M. L’escriptura a les terres gironines. Segles IX-XVIII, 2 vol. Girona: Diputació de Girona, 1993.

Arnaut Daniel 1883] La vita e le opere del trovatore Arnaldo Daniello. Edizione critica. Halle: Max Niemeyer Editore, 1883. [A cura d’U. A. Canello]

Arnaut Daniel 1973] Arnaut Daniel. Les poésies d’Arnaut Daniel. Réédition critique d’après Canello avec traduction française et notes suivie d’éclaircissement et d’un facsimilé musical transcrit en notation moderne. Ginebra: Slatkine Reprints, 1973. [A cura de René Lavaud. Reimpressió d’una edició de 1910, a Tolouse-Périgueux]

Arnaut Daniel 1994] Arnaut Daniel. Poesías. Barcelona: Quaderns Crema, 1994. [A cura de Martí de Riquer]

Arnella 1973] Arnella, Joan. Grandeses i antiquitats d’Egara-Terrassa. Terrassa: Joan Morral, [1973]. [A cura de Salvador Cardús]

Arqués 1992] Arqués, Rossend. “Dona del món (notes sobre el Maldit a propòsit de Pau de Bellviure)”. Rassegna Iberistica, 42 (1992), p. 3-24.

Arqués 1993] Arqués, Rossend. “Apunts sobre el domini del cos i la manipulació de l’ànima. Sobre el Debat de lo Cor ab lo Cos de Pestrana”. A: Actes del Novè CILLC, I. Barcelona: PAM et al., 1993, p. 47-72.

Arqués i Jover 1982] Arqués Jover, Agustí. Colección de pintores, escultores desconocidos sacada de instrumentos antiguos, authenticos. Alacant: Obra Cultural de la Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1982. [A cura d’Inmaculada Vidal Bernabé i Lorenzo Hernández Guardiola]

Arrieta 1993] Arrieta, Jon. “Derecho e historia en ambiente postbélico: las “Dissertationes” de Rafael Vilosa (1674)”. Pedralbes, 13/I (1993), p. 183-196.

Arrieta 2001] Arrieta, Jon. “L’antítesi pactisme-absolutisme durant la guerra de Successió a Catalunya”. A: Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX). Vic: Eumo; Universitat de Vic, 2001, p. 105-128.

Arxiu Històric Guia 1995] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Guia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.

Asperti 1984] Asperti, Stefano. “La tradizione manoscritta del Llibre dels fets”. Romanica Vulgaria. Quaderni, 7 (1984), p. 107-167.

Astrain 1902-1925] Astrain, Antonio. Historia de la Compañía de Jesús en la asistencia de España, 7 vol. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1902-1925.

Auferil 1986] Auferil, Jaume. “La ‘Sort’ d’Antoni Vallmanya i el cercle literari de Valldonzella”. A: Studia in honorem prof. M. de Riquer, I. Barcelona: Quaderns Crema, 1986, p. 37-77.

Avenoza 1991] Avenoza, Gemma. Repertori dels manuscrits en llengües romàniques conservats a biblioteques barcelonines. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1991 (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades, 868).

Avenoza 1992] Avenoza, Gemma. “Una còpia desconeguda del Tresor de beutat i altres tractats mèdics (BdC Ms. 864)”. Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 6/2 (1992), p. 229-236.

Avenoza 1993] Avenoza, Gemma. “Un goig català inèdit de finals del s. XV o inicis del s. XVI: ‘Verge, beneÿt fo’”. Revista de Literatura Medieval, V (1993), p. 37-46.

Avenoza 1994] Avenoza, Gemma. “Anotacions lèxiques extretes de manuscrits catalans medievals. Món vegetal”. Verba, 21 (1994), p. 303-337.

Avenoza 1994b] Avenoza, Gemma. “Del calaix de l’apotecari i de l’especier”. A: Scripta philologica in memoriam Manuel Taboada Cid, II. La Corunya: Universidade da Coruña, 1994, p. 781-804.

Avenoza 1999] Avenoza, Gemma. “El manuscrito catalán de la Visión deleitable de A. de la Torre”. A: Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, I. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999, p. 275-291.

Avenoza 2001] Avenoza, Gemma. La biblia de Ajuda y la ‘Mel·ligat antiochus’ en romance, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2001.

Avenoza; Calderón 1991] Avenoza, Gemma; Calderón, Manuel. “Dos villancicos inéditos: ‘A les maytines era’ y ‘Senyor Senttiago’”. Anuari de Filologia, 14, G/2 (1991), p. 35-47.

Avenoza; Calderón 1992] Avenoza, Gemma; Calderón, Manuel. “Una còpia desconeguda del Tresor de beutat i altres tractats mèdics (BdC Ms. 864)”. Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 6/2 (1992), p. 229-236.

Avenoza; Raíndo 1993] Avenoza, Gemma; Raíndo, M. “Un fragmento de crónica aragonesa. El ms. 245 de la Biblioteca de Catalunya”. Cultura Neolatina, LIII (1993), p. 37-84.

Avisos 1630] Avisos para la muerte, escritos por algunos ingenios de España. S. ll.: s. n., 1630 (1a ed.). [Barcelona: Rafael Noguers, 1637 (3a ed.). A cura de Luis Ramírez de Arellano]

Avisos 1988] Avisos y instrucciones per lo principiant cuyner. Barcelona: Akribos, 1988. [A cura d’Isabel Juncosa i Ginestà; pròleg de Josep M. Martí i Bonet]

Avray; Poupardin 1921] Avray, Lucien; Poupardin, René. Catalogue des manuscrits de la collection Baluze. París: Ernest Leroux, 1921.

Avril 1982] Avril, François, et al. Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique. París: Bibliothèque Nationale, 1982.

Ayala 1673] Ayala, Jerónimo de. Principios de cirugía útiles y provechosos para que puedan aprovecharse los principiantes en esta facultad. Madrid: Gregorio de Mata, 1673.

Ayala Castro 1990] Ayala Castro, Marta C. “Fray Juan de San José y su Epítome del tesoro de la lengua castellana”. Monte Carmelo, 98 (1990), p. 169-171.

Ayats 1994] Ayats, Lídia. “Comparació de Cathalunya ab Troya”. EG, 14 (1994), p. 137-155.

Ayats 2001] Ayats, Lídia. La poesia cultista a Catalunya: Josep Blanch. Girona: Universitat de Girona: Servei de Publicacions, 2001 (Tesis doctorals, edició en microfitxa).

Azagra 1775] Azagra, Melchor. Cartas eruditas de algunos literatos españoles. Madrid: J. Ibarra, 1775.

Azpilcueta 2003] Azpilcueta Navarro, Juan. Diálogos de las imágines de los dioses antiguos. Pamplona: Gobierno de Navarra; Marcial Pons, 2003. [A cura de Francisco Crosas]

Baburés 1985] Baburés, Joan. Els incunables de la Biblioteca del Seminari de Girona. Girona: Seminari de Girona: Diputació de Girona, 1985.

Baburés 1985b] Baburés, Joan. “Incunables a la Biblioteca del Seminari”. RdG, 111 (1985), p. 47-49.

Bacardí; Godayol 2011] Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo, 2011.

Bach i Rita 1930] Bach i Rita, Pere. The works of Pere Torroella, a catalan writer of the fifteenth century. Nova York: Instituto de las Españas en los Estados Unidos, 1930.

Bada 1970] Bada, Joan. Situació religiosa de Barcelona en el segle XVI. Barcelona: Balmes: Facultat de Teologia de Barcelona, Secció de Sant Pacià, 1970.

Bada 1983] Bada, Joan. El seminari conciliar de Barcelona (1868-1982). Barcelona: Seminari conciliar, 1983.

Bada 1986] Bada, Joan. L’Església de la Barcelona en la crisi de l’Antic Règim (1808-1833). Barcelona: Facultat de Teologia de Barcelona; Herder, 1986.

Badia 1991] Badia, Lola. “Traduccions al català dels s. XIV-XV i innovació cultural i literària”. EG, 11 (1991), p. 31-50.

Badia 1994] Badia, Lola. “La legitimació del discurs literari en vulgar segons Ferran Valentí”. A: Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana. Barcelona: Curial; PAM, 1994, p. 161-184. [A cura de Lola Badia i Albert Soler]

Badia 1995] Badia, Lola. “Sobre una versió vulgar de l’epítom català de la Historia gotica”. A: Miscel·lània Germà Colon, 4 (ELLC, XXXI). Barcelona: PAM, 1995, p. 23-36.

Badia (dir.) 2013-2015] Badia, Lola (dir.). Història de la literatura catalana: Literatura medieval, 3 vol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Barcino; Ajuntament de Barcelona, 2013-2015.

Badia i Margarit 1999] Badia i Margarit, Antoni M. Les Regles de esquivar vocables i “la qüestió de la llengua”. Barcelona: IEC, 1999.

Badia i Margarit 2007] Badia i Margarit, Antoni M. “Com calcular l’àmbit geogràfic dels vocables en joc dins les Regles d’esquivar-los”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 535-545.

Baeza, D.: 1623-1630] Baeza, Diego de. Commentaria moralia in evangelicam historiam, 4 vol. Valladolid: Joannes Baptista Varescius, 1623-1630.

Baeza, M. 1592] Baeza, Miguel de. Los quatro libros del arte de la confitería. Alcalà de Henares: Juan Gracián, 1592.

Bajona 1997] Bajona, Ignasi. L’antic col·legi de Sant Ignasi de Manresa. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, 1997.

Balaguer 1863] Balaguer, Víctor. Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, 4. Barcelona: Librería de Salvador Manero, 1863.

Balaguer 1885] Balaguer, Víctor. Las ruinas de Poblet. Madrid: Imprenta y Fundición de M. Tello, 1885.

Balañà 1990] Balañà i Abadia, Pere. “Un elogi inèdit de l’antic urbanisme igualadí”. Diari d’Igualada, 3584 (30-V-1990), p. 17.

Balañà 1991] Balañà i Abadia, Pere. Visió cosmopolita de Catalunya. I: Relats de viatgers i escriptors (segles I aC-XIX), I. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991.

Baldaquí; Baldaquí 1993] Baldaquí, Ramon; Baldaquí, Josep. “A l’entorn de la biografia de Jordi de Sant Jordi: un document inèdit”. A: Actes del Novè CILLC, I. Barcelona: PAM et al., 1993, p. 257-271.

Ballbé 2012] Ballbé, Neus. “Pau Ignasi de Dalmases Ros”. A: Política, economia i guerra. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2012, p. 196-219.

Ballot [c. 1814]] Ballot, Josep Pau. Gramática y apologia de la llengua cathalana. Barcelona: Joan Francesc Piferrer, [c. 1814]. [Ed. facs. de la 2a ed. de Barcelona: Altafulla, 1987. A cura de Mila Segarra]

Balls parlats 1992] Els balls parlats a la Catalunya Nova. Tarragona: El Mèdol, 1992.

Balsera 2001] Balsera Moraño, Raúl. “L’evolució de la història d’Ègara en onze manuscrits procedents de la col·legiata del Sant Esperit de Terrassa: el trànsit de l’antiquarisme a l’arqueologia”. Terme, 16 (2001), p. 61-87.

Baraut 1953] Baraut, Cebrià. “Un fragment de la versió catalana de la ‘Postilla super psalmos’ de Nicolau de Lira”. A: Miscellanea biblica B. Ubach. Montserrat: s. n., 1953, p. 279-286.

Baraut 1954-1955] Baraut, Cebrià. “Els manuscrits de l’antiga biblioteca del monestir de Montserrat (segles XI-XVIII)”. AM, VIII (1954-1955), p. 339-397.

Baraut 1965] Baraut, Cebrià. García Jiménez de Cisneros. Obras completas, 2 vol. Montserrat: Abadia de Montserrat, 1965.

Baraut 2003] Baraut, Cebrià. Església i Bisbat d’Urgell. Recull de treballs. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana, 2003.

Barbeito 2000] Barbeito Díez, Pilar. Pedro Juan Núñez, humanista valenciano. València: Generalitat Valenciana: Conselleria de Cultura i Educació, 2000.

Barberá Martí 1888] Barberá Martí, Faustino. Sesión apologética dedicada al doctor don Tomás Villanova Muñoz Poyanos: discurso leído en la apertura de curso del Instituto Médico Valenciano, el día 20 de octubre 1888. València: Imprenta Ferrer de Orga, [1888].

Barberi 1807] Barberi, Josep. Vida de la venerable madre sor Clara Andreu, natural de Palma, capital del Reyno de Mallorca. Palma de Mallorca: Melcior Guasp, 1807.

Barcelona i el mar 2013] Guia temàtica Fons documentals sobre Barcelona i el mar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013. [A cura d’Elisa Cano i Camacho] http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Guia%20BCN%20i%20el%20mar.pdf [Consulta: 11/02/2015]

Barcelona i el mar 2014] Guia de fons i documents per a l’estudi de les relacions entre Barcelona i el mar [en línia]. Barcelona: Port de Barcelona; Museu Marítim de Barcelona, 2014. [A cura de Mireia Bertrana, Pilar Cuerva, Mònica Gutiérrez i Olga Martín]. http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Guia%20de%20fons%20i%20documents%20MMB_Ok.pdf [Consulta: 11/02/2015]

Barceló; Coll; Rosselló 1999] Barceló, Maria; Coll, Baltasar; Rosselló, Guillem. Espanyols i Pacs: poder i cultura a la Mallorca del segle XV. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1999.

Barceló; Ensenyat 2000] Barceló, Maria; Ensenyat, Gabriel. Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’Edat Mitjana. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2000.

Barelles 1600] Barelles, Esteve. Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino. Barcelona: Sebastià de Cormelles, 1600.

Baró 2003] Baró, Xavier. “Concepció i funció social de la història segons Esteve de Corbera (1563-1633?) i Francesc de Montcada (1586-1635)”. Pedralbes, 23/II (2003), p. 491-506.

Baró 2009] Baró, Xavier. La Historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709). Barcelona: PAM, 2009.

Baró 2009b] Baró, Xavier. La toga, l’espasa i la mitra: antologia de textos d’història i literatura catalanes del Barroc (1573-1709). Barcelona: Dux, 2009.

Barraquer 1906] Barraquer i Roviralta, Gaietà. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart, 1906.

Barrera 1916] Barrera i Escudero, Jaume. “El canónigo Blanch de Tarragona. Historiador y poeta (1620-1672)”. El Correo Catalán (20-I-1916), p. 3-4; (3-2-1916), p. 6.

Barrera 1922] Barrera i Escudero, Jaume. Els Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona. Barcelona: Atlas geográfico, 1922.

Barrera, C. A. de la 1860] Barrera, Cayetano Alberto de la. Catálogo bibliográfico y biográfico del teatro antiguo español, desde sus orígenes hasta mediados del siglo XVIII. Madrid: Rivadeneyra, 1860. [Ed. facsímil de Madrid: Gredos, 1969]

Barrientos 1983] Barrientos, José. El maestro Pedro de Herrera y la Universidad de Salamanca. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1983.

Barrueco 1992] Barrueco, Manuel. Los agustinos en Cataluña. Historia, leyendas, tradiciones y misioneros (1300-1900). Barcelona: s. n., 1992.

Bartina 1974-1975] Bartina, Sebastià. “El gerundense P. Onofre Relles (1630-1692)”. AIEG, 22 (1974-1975), p. 465-492.

Bartrina 1998] Bartrina i Corominas, Enric. “Arxiu Diocesà de Solsona”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 229-239.

Basili de Rubí 1962] Basili de Rubí. “El M. R. P. Bernardino de Manlleu embajador de Cataluña en la corte de Felipe IV”. EF, 63 (1962), p. 241-275, 352-419.

Basili de Rubí 1968] Basili de Rubí. “Un manuscrit inèdit sobre la fundació de la província Caputxina de Catalunya”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XII (1968), p. 113-132.

Basili de Rubí 1971] Basili de Rubí. “Manuscrits caputxins a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona”. EF, 72 (1971), p. 99-111.

Basili de Rubí 1976] Basili de Rubí. Les corts generals de Pau Claris. Dietari o procés de corts de la junta general de braços del 10 de setembre de 1640 a mitjan març de 1641. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; Rafael Dalmau, 1976.

Basili de Rubí 1977] Basili de Rubí. Un segle de vida caputxina a Catalunya (1564-1664). Aproximació històrico-bibliogràfica. Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1977.

Basili de Rubí 1984] Basili de Rubí. Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1984.

Bastero 1724] Bastero, Antoni de. La Crusca provenzale, ovvero le voci, frasi, forme e maniere di dire che la gentilissima e celebre lingua toscana ha preso dalla provenzale [...], I. Roma: Antonio de’ Rossi, 1724.

Bastero 1997] Bastero, Antoni de. Història de la llengua catalana. Vic: Eumo; Universitat de Girona, 1997. [A cura de Francesc Feliu]

Batista de Lanuza 1621-1622] Batista de Lanuza, Jerónimo. Homilías sobre los evangelios que la Iglesia santa propone los días de la Quaresma, predicadas en la nobilíssima ciudad de Barcelona por el maestro fray Gerónymo Batista de la Nuza, de la orden de predicadores, entonces provincial della en los reynos de la Corona de Aragón y agora obispo de Barbastro, 3 vol. Barbastre: Sebastià Matevad, 1621-1622.

Batlle 1997] Batlle, M. del Mar. “La fi del comte d’Urgell: un text escrit en dues etapes”. Els Marges, 58 (1997), p. 93-100.

Batlle 1999] Batlle, Mar. Patriotisme i modernitat a La fi del comte d’Urgell. Barcelona: Curial: PAM, 1999.

Batlle i Prats 1952] Batlle i Prats, Lluís. “El rey católico y la ciudad de Gerona”. AIEG, 7 (1952), p. 156-266.

Batlle i Prats 1970-1971] Batlle i Prats, Lluís. “La biblioteca del monasterio de San Feliu de Guíxols”. AIEG, 20 (1970-1971), p. 105-282.

Batlle i Prats 1972] Batlle i Prats, Lluís. “El P. Roig i Jalpí a l’arxiu municipal de Girona”. AST, 44 (1972), p. 57-61.

Batlle i Prats 1982-1983] Batlle i Prats, Lluís. “Dos manuscrits inèdits del P. Joan Gaspar Roig i Jalpí”. AIEG, 26 (1982-1983), p. 209-214.

Batlle i Prats 1979] Batlle i Prats, Lluís. La cultura a Girona de l’Edat Mitjana al Renaixement. Girona: CSIC; Diputació provincial de Girona, 1979.

Batlle i Prats 1982] Batlle i Prats, Lluís. “Notes biogràfiques del jurisconsult gironí Tomàs Mieres”. A: La Corona d’Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516). IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona, II. Nàpols: Società Napolitana di Storia Patria, 1982, p. 177-190.

Batllori 1943-1944] Batllori, Miquel. “El lulismo en Italia”. Revista de Filosofía, 2 (1943), p. 253-313; 479-537; 3 (1944), p. 146. [També a Batllori 1993].

Batllori 1993] Batllori, Miquel. Ramon Llull i el lul·lisme. València: Tres i Quatre, 1993 (Obra completa, II).

Batllori 1994] Batllori, Miquel. La família Borja. València: Tres i Quatre, 1994 (Obra completa, IV).

Batllori 1996] Batllori, Miquel. Baltasar Gracián i el Barroc. València: Tres i Quatre, 1996 (Obra completa, VII).

Batllori 1996b] Batllori, Miquel. Les reformes religioses al segle XVI. València: Tres i Quatre, 1996 (Obra completa, VI).

Batllori 1997] Batllori, Miquel. Cultura i finances a l’Edat Moderna. València: Tres i Quatre, 1997 (Obra completa, VIII).

Batllori 1997b] Batllori, Miquel. “La Ratio studiorum”. A: Cultura i finances a l’Edat Moderna. València: Tres i Quatre, 1997 (Obra completa, VIII), p. 37-63.

Batllori 1997c] Batllori, Miquel. La Il·lustració. València: Tres i Quatre (Obra completa, IX).

Batllori 1998] Batllori, Miquel. Història, classicisme i filosofia al segle XVIII: Gustà, Pou i els Masdéu. València: Tres i Quatre, 1998 (Obra completa, XI).

Batllori 1998b] Batllori, Miquel. Els catalans en la cultura hispanoitaliana. València: Tres i Quatre, 1998 (Obra completa, X).

Baucells 1982] Baucells, Josep. “Documentación franciscana en el Archivo Capitular de Barcelona. II. Manuscritos, incunables e impresos del siglo XVI”. AIA, XLII (1982), p. 157-184.

Baucells 1984] Baucells, Josep. El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984.

Baucells 1985] Baucells, Josep. El fons “Cisma d’Occident” de l’Arxiu capitular de la catedral de Barcelona. Catàleg de còdexs i pergamins. Barcelona: IEC, 1985.

Baucells 1987] Baucells, Josep. El Maresme i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987.

Baucells 1990] Baucells, Josep. El Garraf i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona : catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990.

Baudrier; Baudrier 1964-1965] Baudrier, Henri-Louis; Baudrier, Julien. Bibliographie lyonnaise. Recherches sur les imprimeurs, librairies, relieurs et fondeurs de lettres de Lyon au XVIe siècle, 13 vol. París: F. de Nobele, 1964-1965. [Reimpressió]

Bayerri 1933-1960] Bayerri, Enrique. Historia de Tortosa y su comarca, 8 vol. Tortosa: Imprenta de Algueró y Baiges, 1933-1960.

Bayerri 1962] Bayerri, Enrique. Los códices medievales de la catedral de Tortosa. Tortosa: Algueró y Baiges, 1962.

Bayerri 1989] Bayerri, Enrique. Historia de Tortosa y su comarca, VIII. Burgos: Ediciones Aldecoa, 1989. [1a ed.: 1960. A cura de Joaquim Montserrat i Sebastià Bartina]

Bayerri 1989b] Bayerri, Enrique. La Virgen de la Cinta, patrona de Tortosa. Tortosa: s. n., 1989.

Beaujouan 1972] Beaujouan, Guy. “Manuscrits médicaux au Moyen Âge conservés en Espagne”. Mélanges de la casa Velázquez, 8 (1972), p. 161-221.

Beccadelli 1990] Beccadelli el Panormita, Antonio. Dels fets e dits del gran rey Alfonso. Versió catalana del segle XV de Jordi Centelles. Barcelona: Barcino, 1990 (ENC, A 129). [A cura d’Eulàlia Duran i Mariàngela Vilallonga, apèndix de Joan Ruiz i Calonja]

Bechara 1997] Bechara, Zamir. “El otro mundo en el Desierto prodigioso y prodigio del desierto de Pedro de Solís y Valenzuela: procedencia de la leyenda de Pedro Porter”. Hispanic Review, 65/1 (1997), p. 25-45.

Beda 1904] Beda. Opera omnia, I. París: J.-P. Migne et Garnier, 1904 (PL, XC).

Beer 1894] Beer, Rudolf. Handschriftenschätze Spaniens. Bericht über eine im Auftrage der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften in den Jahren 1886-1888 durchgeführte Forschungsreise. Viena: Carl Gerold’s Sohn, 1894.

Beer 1907-1908] Beer, Rudolf. Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll. Viena: Alfred Hölder, 1907-1908. [Trad. cat.: Beer, Rudolf. Los manuscrits del monastir de Santa María de Ripoll. Barcelona: Casa Provincial de Caritat, 1910. Extret del BRABLB, V (1909-1910), p. 137-170, 230-278, 299-320, 329-365, 492-520. Trad. de Pere Barnils]

Beguer 1980] Beguer i Pinyol, Manuel. Els llinatges tortosins. Tortosa: Dertosa, 1980.

Bellarmino 1612] Bellarmino, Roberto. Declaración copiosa de la doctrina cristiana. Pamplona: s. n., 1612. Madrid: vídua d’Alonso Martín, 1615.

Bellavista 1983] Bellavista, Joan. “Fragments de manuscrits litúrgics del monestir de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona”. RCT, VIII (1983), p. 397-402.

Bellveser 1989] Bellveser, Ricardo. El ‘Pare’ Mulet (1624-1675): un enigma desvelado. Edición crítica de sus ‘Comedias bribonas’. València: Alfons el Magnànim, 1989.

Beltran Larroya 1952] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Escritores Carmelitas Descalzos de la provincia de San José de Cataluña”. Monte Carmelo, 60 (1952), p. 69-86.

Beltran Larroya 1955] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Los superiores provinciales de nuestra provincia de San José de Cataluña (1588-1951)”. Monte Carmelo, 63 (1955), p. 171.

Beltran Larroya 1957] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Los oficios litúrgicos del Patrocinio de San José”. Estudios Josefinos, 11 (1957), p. 92-115.

Beltran Larroya 1958] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Religiosos carmelitas descalzos de la provincia de nuestro padre San José, de Cataluña (1586-1958)”. Boletín Informativo de los carmelitas descalzos de Cataluña y Baleares, 2 (1958), p. 119-206.

Beltran Larroya 1961-1962] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Catálogo de la librería de los PP. carmelitas descalzos de Barcelona”. Monte Carmelo, 69 (1961), p. 301-332, 502-528; 70 (1962), p. 100-107, 247-256.

Beltran Larroya 1962] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Itinerario a Indias (1673-1679) del Padre Isidro de la Asunción”. Monte Carmelo, 70 (1962), p. 257-264.

Beltran Larroya 1965] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Catálogo de la biblioteca de los padres carmelitas descalzos de Barcelona. Autores y obras carmelitanas (1592-1835)”. Monte Carmelo, 73 (1965), p. 109-128.

Beltran Larroya 1972] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Los Carmelitas Descalzos de Barcelona en los días de vida conventual del P. Francisco Palau y Quer (1832-1835)”. Monte Carmelo, 80 (1972), p. 89-123.

Beltran Larroya 1973] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Jean de Jésus (Roca)”. Dictionnaire de Spiritualité, VIII, París: Beauchesne, 1973, col. 574.

Beltran Larroya 1973b] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Jean de Saint Joseph”, Dictionnaire de Spiritualité, VIII, París: Beauchesne, 1973, col. 703.

Beltran Larroya 1982] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Carmelites Descalços de Mataró (1588-1835)”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria [Mataró], 14 (1982), p. 18-20.

Beltran Larroya 1982b] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Estefania de la Concepció”. Butlletí Informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 33 (gener de 1982), p. 8-10.

Beltran Larroya 1983] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Memorial autògraf del P. Joan de Jesús Roca al rei. Juliol de 1590”. Butlletí informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 36 (maig 1983), p. 13-15.

Beltran Larroya 1985] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Reculls d’història. I: Devoció i ‘tostada’”. Butlletí Informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 42 (abril de 1985), p. 34-35.

Beltran Larroya 1986] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Fuentes históricas de la provincia O. C. D. de San José (Cataluña y Baleares). Roma: Teresianum, 1986.

Beltran Larroya [1986b]] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Juan de Jesús Roca (1544-1614), primer carmelita descalzo catalán”. A: El Carmelo teresiano en Cataluña 1586-1986. Burgos: Monte Carmelo, s. a., p. 7-54. [Abans a: Monte Carmelo, 94 (1986)]

Beltran Larroya 1986c] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Síntesi històrica dels carmelites descalços a Catalunya i Balears (1586-1939). Barcelona: s. n., 1986.

Beltran Larroya 1986d] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Desde Lérida tres cartas a Gracián (1596)”. Monte Carmelo, 94 (1986).

Beltran Larroya 1986e] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Itinerario a Indias: Barcelona-Méjico-Barcelona, por el padre Isidro de la Asunción, 1673-1679”. Monte Carmelo, 94 (1986), p. 141-227. [En col·laboració amb Maria Josefa Arnall]

Beltran Larroya 1986f] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Els priors del convent de Sant Josep, de Lleida, segons els llibres notarials de la ciutat (1700-1800)”. A: Miscel·lània de les Terres de Lleida al segle XVIII. Lleida, 1986, p. 63-83.

Beltran Larroya 1990] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Carmelitas descalzas de Cataluña y Baleares. Documentación histórica 1588-1988. Roma: Teresianum, 1990.

Beltran Larroya 1990b] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Escriptors OCD Catalunya i Balears (1586-1990) [1990]. Ms.

Beltran Larroya 1995] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Jeroni de l’Assumpció, Remolins i Costa (1571-1656)”. A: Miscel·lània de les Terres de Lleida al segle XVI. Lleida, 1995, p. 49-71.

Beltran Larroya 1996] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Genoveses en el Carmelo teresiano de Catalunya (siglos XVI-XVII)”. A: Nicolò Doria. Itinerari economici, culturali, religiosi nei secoli XVI-XVII tra la Spagna, Genova e l’Europa. Roma: Institutum Historicum Teresianum, 1996 (Studia, 7).

Beltran Larroya 1998] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). “Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 83-93.

Beltran Larroya 1998b] Beltran Larroya, Gabriel (Gabriel de la Cruz). Guia de l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya-Balears. Barcelona: Carmelites Descalços de Catalunya-Balears, 1998.

Beltran, V. 1995] Beltran, Vicenç. “Tipología y génesis de los cancioneros. Las grandes compilaciones y los sistemas de clasificación”. Cultura Neolatina, 55 (1995), p. 233-265.

Beltran, V. 1998] Beltran, Vicenç. “Tipología y génesis de los cancioneros. Los cancioneros de autor”. Revista de Filología Española, 78 (1998), p. 49-101.

Beltran, V. 1999] Beltran, Vicenç. “Tipología y génesis de los cancioneros. La organización de los materiales”. A: Estudios sobre poesía de cancionero. Noia: Toxosoutos, 1999, p. 9-54.

Beltran, V. 2000] Beltran, Vicenç. “Tipologia i gènesi dels cançoners. La reordenació de J i K”. Llengua & Literatura, 11 (2000), p. 355-395.

Beltran, V. 2003] Beltran, Vicenç. “Copisti e canzonieri: i canzonieri di corte”. Cultura Neolatina, 63 (2003), p. 115-163.

Beltran, V. 2006] Beltran, Vicenç. Poesia, escriptura i societat: els camins de March. Castelló; Barcelona: Fundació Germà Colón Domènech; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

Beltrán de Heredia 1939] Beltrán de Heredia, Vicente. Historia de la reforma de la provincia de España (1450-1550). Roma: Istituto Storico Domenicano, 1939.

Beltrán de Heredia 1958] Beltrán de Heredia, Vicente. “Catálogo de los colegiales, lectores y rectores del colegio de San Miguel de Solsona (1615-1835)”. AST, 31 (1958), p. 125-137.

Bendicho 1991] Bendicho, Vicent. Chrónica de la muy Ilustre, noble y leal ciudad de Alicante. Alacant: Ajuntament d’Alacant, 1991. [A cura de María Luisa Cabanes]

Benet 1999] Benet, Pere. La brújula. Guía del Archivo Real de Barcelona. Pere Benet (1601). Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 1999. [A cura de Rafael Conde y Delgado de Molina]

Beneyto 1608] Beneyto, Miquel. El hijo obediente. A: Doze comedias famosas de quatro poetas naturales de [...] Valencia, València: Ameli Mei, 1608.

Benítez 1996] Benítez i Riera, Josep M. Jesuïtes i Catalunya: fets i figures. Barcelona: PAM, 1996.

Beramendi y Freyre 1994] Beramendi y Freyre, Carlos. El País Valenciano a fines del siglo XVIII. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert; Diputación de Alicante, 1994. [A cura d’Emilio Soler Pascual]

Bernat 2005] Bernat, Pasqual. Mossèn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822), naturalista i erudit del Lluçanès. Prats de Lluçanès: Centre d’Estudis del Lluçanès, 2005.

Bernat de Claravall 1854-1879] Bernat de Claravall, sant. Opera omnia, I-III. París: Garnier; J.-P. Migne, 1854-1879 (PL, CLXXXII-CLXXXIV). [A cura de Jean Mabillon]

Bernat i Roca; Serra i Barceló 2005] Bernat i Roca, M.; Serra i Barceló, J. “El paper de les profecies i dels sermons a les Germanies de Mallorca (1521-1523)”. Randa, 54 (2005), p. 31-55.

Berger 1890] Berger, Samuel. “Nouvelles recherches sur les bibles provençales et catalanes”. Romania, 19 (1890), p. 529.

Bertini 1936] Bertini, Giovanni Maria. “I Soliloquia e lo Speculum peccatoris dello pseudo Agostino in catalano”. AST, XII (1936), p. 233-263.

Bescós 2007] Bescós Prat, Pere. Humanisme i traducció catalana durant la segona meitat del segle XV: Ferran Valentí, Arnau d’Alfarràs, Francesc Alegre i Aleix de Barcelona. Barcelona: UPF, 2007. [Treball de recerca de programa de doctorat. Consulta: 26/07/2015]

Bescós 2015] Bescós Prat, Pere. “Sia cosa més per poetas que de istoriògrafos tractada": poética y traducción en Francesc Alegre”. A: Actas del V Congreso de Humanismo y Pervivencia del mundo clásico. Alcanyís; Madrid: CSIC et al., 2015, p. 1607-1614.

Bescós 2016] Bescós Prat, Pere. “Sicilia litterata (1462-72): traducción y conflicto civil catalán”. Trans. Revista de Traductología, 20 (2016), p. 113-121.

Bestiaris 1963-1964] Bestiaris. Barcelona: Barcino, 1963-1964, 2 vol. (ENC, A 91-92). [A cura de Saverio Panunzio]

Betrán 1996] Betrán, J. L. La peste en la Barcelona de los Austrias. Barcelona: Milenio, 1996.

Betrán et al. 1992] Betrán, J. L.; Espino, A.; Toledano, L. F. “P. Serra i Postius y el criticismo historiográfico en la Barcelona de la primera mitad del siglo XVIII”. Manuscrits, 10 (1992), p. 315-329.

Beuter 1998] Beuter, Pere Antoni. Primera part de la Història de València. València: Universitat de València, 1998. [A cura de Vicent Josep Escartí]

Beuter 2018] “L’historiador Pere Antoni Beuter (1490-1554) i el seu temps”. Revista Internacional d’Humanitats, XXI/42 (2018). [Dossier monogràfic amb articles d’Eulàlia Miralles, Cesc Esteve, Marco Antonio Coronel, Vicent Josep Escartí, Joaquim Martí Mestre, Antoni López Quiles, Pep Valsalobre i Arantxa Llàcer.] http://www.hottopos.com/rih42/index.htm
 
Bibliografia medical 1918] Bibliografia medical de Catalunya. Inventari primer. Pres dels llibres antics i moderns presentats en l’exposició bibliográfica anexa al segon congrés de metges de llengua catalana celebrat a Barcelona del 24 al 28 de juny de 1917. Barcelona: Impremta Elzeviriana, 1918.

Bibliographica 1993] Bibliographica. Documents dels segles VIII-XX. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1993.

Biblioteca Provincial 1882] “Biblioteca Provincial de Tarragona”. Anuario del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Anticuarios, II (1882), p. 280-283.

Binimelis 1927] Binimelis, Joan Baptista. Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes, compuesta por el Dr. Juan Benimelis, sacerdote [...], año 1593, 5 vol. Palma de Mallorca: José Tous, 1927.

Binimelis 2014] Binimelis, Joan. Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles. València: Universitat de València, 2014 (Fonts Històriques Valencianes; 60). [A cura de Juli Moll]

Binimelis 2014b] Binimelis, Joan Baptista. Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable; Catàleg de dones especialment sàvies. Palma: Lleonard Muntaner, 2014. [A cura d’Alexandre Font Jaume, Gabriel Ensenyat et al.]

Biografía 1851] Biografía eclesiástica completa: vida de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por su virtudes y talentos en órden alfabético. Madrid: Eusebio Aguado, 1851.

Biografía 1892] Biografía del Iltre. señor D. Rafael de Llanza y de Valls, teniente coronel de los reales ejércitos, por un ilustrado redactor de la Revista Científico-militar, Mataró: Tip. de F. Horta, 1892.

Blanc 1873] Blanc, Josep. Matalás de tota llana. Poesías del canonge Joseph Blanch. Barcelona: Estampa religiosa y científica del hereu d’en Pau Riera, 1873.

Blanc 1951] Blanc, Josep. Arxiepiscopologi de la santa església metropolitana i primada de Tarragona, 2 vol. Tarragona: Agrupació de Bibliòfils de Tarragona, 1951. [A cura de Joaquim Icart. Ed. facs. de Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona; Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1985]

Blancas 1641] Blancas, Jerónimo de. Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón [...] con dos tratados del modo de tener cortes del mismo autor y de Gerónimo Martel. Saragossa: Diego Dormer, 1641. [A cura de Juan Francisco Andrés de Uztarroz]

Blanco s. a.] Blanco, Amerio Sancho. Catalogus documentorum ordinis Beatae Mariae virginis de Mercede quae in Archivo Coronae Aragoniae asservantur. Roma: Lucci, s. a.

Blanco Soto 1913] Blanco Soto, Pedro. “La Apología del doctor Dimas de Miguel”. RABM, II (1913), p. 79 seg.

Blanco Soto 1916] Blanco Soto, Pedro. Estudios de bibliografía luliana. Madrid: Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1916.

Blanco Trias 1944] Blanco Trias, Pere. Catálogo de los documentos y manuscritos pertenecientes a la antigua provincia de Aragón de la Compañía de Jesús que se conservan en el Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona: Forés, 1944.

Blanco Trias 1947] Blanco Trias, Pedro. Historiógrafos jesuitas. Siglos XVI-XIX. València: Editorial Torres, 1947.

Blanco Trias 1948] Blanco Trias, Pedro. El colegio de Nuestra Señora de Montesión en Palma de Mallorca. Apuntes históricos. Palma: Imprenta Mosén Alcover, 1948.

Blandín 1983] Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV. Barcelona: Edicions 62, 1983. [A cura d’Arseni Pacheco]

Blasco 1974] Blasco, Ricard (ed.). Goigs valencians. Segles XIV al XX. València: Editorial Gorg, 1974.

Blecua 1946] Blecua, José Manuel. Poesías varias de grandes ingenios españoles recogidas por Josef Alfay. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1946.

Blecua 1970] Blecua, José Manuel. “Un ‘Coloquio’ de 1626 con aragonesismos”. A: íd. Sobre poesía de la Edad de Oro (ensayos y notas eruditas). Madrid: Gredos, 1970, p. 224-230.

Blecua 1970b] Blecua, José Manuel. “¿Un nuevo poema de Pedro Laynez?”. A: íd. Sobre poesía de la Edad de Oro (ensayos y notas eruditas). Madrid: Gredos, 1970, p. 89-95.

Blecua 1975] Blecua, José Manuel. “El cancionero del conde de Monteagudo”. A: Homenaje a la memoria de Don Antonio Rodríguez-Moñino 1910-1970. Madrid: Castalia, 1975, p. 93-114.

Blecua 1985] Blecua, José Manuel. “Otros poemas del Romancero de Barcelona”. A: Homenatge a Antoni Comas. Miscel·lània in Memoriam. Barcelona: Promociones Publicaciones Universitarias, 1985, p. 55-70.

Blois 1568] Blois, Louis de. Opera omnia. Lovaina: Ex officina Ioannis Bogardi, 1568.

Blüher 1969] Blüher, Karl Alfred. Seneca in Spanien. München: Francke Verlag, 1969. [Trad. castellana: Séneca en España. Madrid: Gredos, 1983]

Boadas 2009] Boadas, Agustí. “Joan Duns Escot i els escotistes catalans”. Enrahonar, 42 (2009), p. 47-63.

Boades 1930-1948] Boades, Bernat. Libre de feyts d’armes de Catalunya, 5 vol. Barcelona: Barcino, 1930-1948. (ENC, A 29, 45, 52, 60, 61). [A cura d’Enric Bagué, amb “Pròleg” de Miquel Coll i Alentorn al vol. IV]

Boccalini 1634] Boccalini, Traiano. Discursos políticos y avisos del Parnaso. Madrid: María de Quiñones, 1634. [A cura de Fernando Pérez de Sousa]

Boccalini 1669] Boccalini, Traiano. De’ ragguagli di Parnaso. Centuria prima. Venècia: 1612 (1a ed.). Amsterdam: Jean Bleu, 1669.

Boehmer; Morel-Fatio 1902] Boehmer, E.; Morel-Fatio, A. “L’humaniste hétérodoxe catalan Pedro Galés”. Journal des savants (1902), p. 357-370, 425-437, 476-486.

Bofarull, A.; Velasco 1864] Bofarull, Antoni de; Velasco, Miguel. Cuestión de archivos: ó sea polémica sobre la mayor ó menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos generales é históricos de Barcelona y Valencia. València: Imprenta de La Opinión, 1864.

Bofarull, F. de s. a.] Bofarull, Francesc de. Historia del Archivo de la Corona de Aragón (Pruebas de un libro inédito, anteriores a 1916). [Còpia a l’ACA]

Bofarull, J. 1903] Bofarull, Jaume. “Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona”. RBC, any III, 6 (1903), p. 168-216.

Bofarull, J. 1921-1924] Bofarull, Jaume. “De les velles biblioteques de Tarragona. Catàleg dels llibres de la Biblioteca del convent dels pares carmelites”. BA, època III, I (1921-1922), p. 21-23, 41-42, 54-56, 120-122, 130-134, 164-165, 197-198, 241-242; II (1923-1924), p. 11 seg.

Bofarull, J. 1923-1924] Bofarull, Jaume. “Fra Pere Marginet. Poema històric (inèdit) compost amb vers llatí pel doctor Josep Martell”. BA, època III, II (1923-1924), p. 32-36.

Bofarull, J. 1923-1927] Bofarull, Jaume. “Notícia bibliogràfica dels manuscrits conventuals de l’arquebisbat de Tarragona. Manuscrits de Poblet”. BA, època III, II (1923-1924), p. 193-200, 209-216; III (1925-1927), p. 153-159, 302-316

Bofarull, J. 1925-1927] Bofarull, Jaume. “De les velles biblioteques de Tarragona. Repertorium dels llibres de la Biblioteca del convent dels pares franciscans”. BA, època III, III (1925-1927), p. 25-28, 64-67, 88-91, 107-110, 130-134, 144-146.

Bofarull, M. 1853] Bofarull, Manuel de. Memoria que en la solemne apertura del Archivo General de la Corona de Aragón en el nuevo edificio a que ha sido trasladado de real orden, leyó su archivero [...] el día 18 de diciembre de 1853. Barcelona: J. Oliveres y Monmany e Hijo, 1853.

Bofarull, M. 1875] Bofarull, Manuel de. “Poesías religiosas catalanas copiadas de un códice que se custodia en el Archivo de la Catedral de Gerona y se titula ‘Petri Michaelis Carbonelli Adversaria’”. Revista Histórica Latina, II (1875), p. 61-64, 102-108.

Bofarull, M. 1886] Bofarull, Manuel de. Funerals dels Reys d’Aragó a Poblet. Barcelona: La Il·lustració Catalana, 1886.

Bofarull, M. 1896] Bofarull, Manuel. “Tres cartas autógrafas e inéditas de Antonio Tallander, mossén Borra, de los albardanes de D. Fernando el de Antequera y algunos documentos desconocidos relativos al mismo personaje”. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, V (1896), p. 1-100.

Bofarull, P. 1821] Bofarull, Pròsper de (Félix Fluralbo). Reflecsiones sobre los perjuicios que ocasionaría a algunas provincias de España y en particular a la de Cataluña la traslación de sus archivos a Madrid. Barcelona: Josep Torner, 1821.

Bofarull, P. 1836] Bofarull, Pròsper de. Los condes de Barcelona vindicados, 2 vol. Barcelona: J. Oliveres, 1836. [Ed. facs. en 2 vol. de Barcelona: Fundación Conde de Barcelona, 1988]

Bofarull i Terrades 1989] Bofarull i Terrades, Manuel. “Carles IV a Vilafranca (notes d’un dietari)”. Gran Penedès, 14 (1989), p. 3-6.

Bohigas 1915-1916] Bohigas, Pere. “Profecies de fra Anselm Turmeda”. EUC, IX (1915-1916), p. 173-181.

Bohigas 1920-1922] Bohigas, Pere. “Profecies catalanes dels segles XIV i XV”. BBC, VI (1920-1922), p. 24-49.

Bohigas 1920-1922b] Bohigas, Pere. “Un sumari del llibre de viatges d’Odoric de Pordenone”. BBC, VI (1920-1922), p. 377-379.

Bohigas 1928] Bohigas, Pere. “Prediccions i profecies en les obres de fra Francesc Eiximenis”. A: Franciscalia. Barcelona: Editorial franciscana, 1928, p. 23-38. [Ara a: íd. Aportació a l’estudi de la literatura catalana. Barcelona: PAM et al., 1982, p. 94-115]

Bohigas 1982b] Bohigas, Pere. “Notes sobre l’antic teatre català”. A: Íd. Aportació a l’estudi de la literatura catalana. Barcelona: PAM et al., 1982, p. 320-348.

Bohigas 1928-1932] Bohigas, Pere. “Profecies de Merlí”. BBC, VIII (1928-1932), p. 253-279.

Bohigas 1941] Bohigas, Pere. “Notas sobre algunas crónicas catalanas contenidas en manuscritos de la Biblioteca Nacional”. Revista de Bibliografía Nacional, II (1941), p. 65-89.

Bohigas 1943] Bohigas, Pere. “Bastero i els orígens de la llengua catalana”. A: Miscel·lània Fabra. Recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra. Buenos Aires: Coni, 1943, p. 27-36. [Ed. facs. de Barcelona: IEC, 1998]

Bohigas 1944] Bohigas, Pere. “Fondos manuscritos de las bibliotecas de Mallorca”. Revista de Biblioteconomía (1944), p. 80-88.

Bohigas 1955] Bohigas, Pere. “Petita contribució a l’inventari d’obres catalanes de pietat popular anteriors al segle XIX”. AST, XXVIII (1955), p. 355-368. [Ara a: íd. Sobre manuscrits i biblioteques. Barcelona: Curial: PAM, 1985, p. 262-272]

Bohigas 1960-1967] Bohigas, Pere. La Ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña. Contribución al estudio de la historia de la miniatura catalana, 3 vol. Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1960-1967.

Bohigas 1961-1963] Bohigas, Pere. “Más libros de la biblioteca de Pere Miquel Carbonell”. Anuario BC (1961-1963), p. 305-306.

Bohigas 1966] Bohigas, Pere. “Més llibres de la biblioteca de don Pedro Antonio de Aragón”. A: Miscellanea populetana. Poblet: Monestir de Poblet, 1966, p. 483-490.

Bohigas 1969-1970] Bohigas, Pere. “El legado Perdigó”. Anuario BC (1969-1970), p. 367-413.

Bohigas 1982] Bohigas, Pere. Aportació a l’estudi de la literatura catalana. Barcelona: PAM, 1982.

Bohigas 1985] Bohigas, Pere. Sobre manuscrits i biblioteques. Barcelona: PAM, 1985.

Bohigas 1988] Bohigas, Pere. Lírica trobadoresca del segle XV. Barcelona: Institut de Filologia Valenciana; PAM, 1988.

Boïl 1640] Boïl, Francesc (?). Bocina pastoril y militar que toca a recoger la antigua fe catalana. Barcelona: s. n., 1640. Madrid: s. n., [1642?].

Boleda 1982] Boleda i Cases, Ramon. Joan Terés i Borrull. Arquebisbe i virrei. Solsona: Publicacions de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social, 1982.

Bolós 1946] Bolós Vayreda, Carles de. “Un manuscrito inédito del siglo XVI”. AIEG, 1 (1946), p. 125-135.

Bonifatius Moguntinus 1850] Bonifatius Moguntinus. Sermo VII: De fide et charitate. A: Octavi saeculi ecclesiastici scriptores opera omnia. París: J.-P. Migne, 1850 (PL, LXXXIX), col. 856-858.

Bonilla y San Martín 1916] Bonilla y San Martín, Antonio. “Un manuscrito inédito del siglo XVII con dos cartas autógrafas de Baltasar Gracián”. Revista crítica Hispano-americana, 2 (1916), p. 121-135.

Bono 1979-1982] Bono, José. Historia del derecho notarial español. I: La Edad Media, 2 vol. Madrid: Junta de Decanos de los Colegios Notariales de España, 1979-1982.

Bordoy Torrents 1901] Bordoy Torrents, Pere Màrtir. Aplech de estudis bíblichs y orientals. Barcelona, 1901.

Bordoy Torrents 1924] Bordoy Torrents, Pere Màrtir. “El mestre Dídac Mas”. EF, XXXII (1924), p. 424-438.

Borja 2014] Borja Cortijo, Helios. “La toponimia en la Historia de Xérica de Francisco del Vayo”. Actes de la VII Jornada d’Onomàstica. Xèrica 2013. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014, p. 29-42.

Borràs 1987] Borràs, Antoni. “Orígens del col·legi de Sant Martí, de la Companyia de Jesús, a Girona (1551-1583), segons la documentació de l’Arxiu General de l’orde de Roma”. AIEG, 29 (1987), p. 179-193.

Borràs 1989] Borràs, Antoni. “La Companyia de Jesús a Catalunya del 1540 al 1767”. A: Catalunya cap a un nou mil·leni. Barcelona: Casp. Antics Alumnes Associats, 1989, p. 31-50.

Borsano [1675?]] Borsano, Ambrosio. Parezer sobre la defensa que ha hecho el governador del castillo de Bellaguarda y lo que devía hazer en ella. [Girona?]: s. n., [1675?].

Boscà 1993] Boscà, Joan. Las obras de Boscán de nuevo puestas al día y repartidas en tres libros. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1993. [2a ed. A cura de Carlos Clavería]

Boscà, J. F. 1977] Boscà, Joan Francesc. Memorial històric. Barcelona: Associació de Bibliòfils, 1977. [A cura de Jaume Sobrequés]

Boscà; Vega 1995] Boscà, Joan; de la Vega, Garcilaso. Obras completas. Madrid: Turner, 1995. [A cura de Carlos Clavería]

Bosch 1936] Bosch, Siegfried. “Les Partides i els textos catalans didàctics sobre cavalleria”. EUC (Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, III), XXII (1936), p. 655-680.

Bosch; Cruells 1936] Bosch, Siegfried; Cruells, Manuel. Catàleg de l’exposició de documents jurídics de l’Arxiu de Poblet. Barcelona: G. Casacuberta, 1936.

Botelles 1701] Botelles, Jaume. El prodigio en ambos amores. Vida y hechos del ínclito doctor y mártir iluminado el beato Raymundo Lulio, mallorquín. Comedia nueva. Palma de Mallorca: Melcior Guasp, 1701.

Botero 1593] Botero, Giovanni. Diez libros de la Razón de Estado. Madrid: Luis Sánchez, 1593 (1a ed.). Barcelona: Jaume Cendrat, 1599.

Botet i Sisó 1912] Botet i Sisó, Joaquim. “Noticia del volúm tercer del Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya por el Dr. D. Josef Salat”. BRABLB, VI (1912), p. 225-249, 294-307.

Bouza 2001] Bouza, Fernando. Corre manuscrito. Una historia cultural del Siglo de Oro. Madrid: Marcial Pons, 2001.

Bové 1894] Bové, Salvador. Lo canonge Pau Claris. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1894.

Bover 1868] Bover, Joaquim M. Biblioteca de escritores baleares, 2 vol. Palma de Mallorca: P. J. Gilabert, 1868. [Ed. facs. en 2 vol. de Barcelona; Sueca: Curial, 1976]

Bover i Font 1986] Bover i Font, August. “La natura capgirada: ‘El desembre congelat’ i les nadales de Francesc Fontanella”. A: Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes et al., 1986, p. 101-131.

Bover i Font 1993] Bover i Font, August. “La producció poètica en llengua catalana de Joan Ferrandis d’Herèdia”. A: Miscel·lània Joan Fuster, VI. Barcelona; València: PAM et al., 1993, p. 107-116.

Bover i Font 1993b] Bover i Font, August. “Relació i Cobles de la conquista dels fransesos: textos anònims algueresos del segle XV”. Catalan Review, 7/1 (1993), p. 9-36.

Bover i Font 1994] Bover i Font, August. “‘Cridaré com un orat’, un altre cicle poètic del segle XVI”. A: La cultura catalana tra l’umanesimo e il barroco. Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Pàdua: Programma, 1994, p. 251-270.

Bover i Font 1996] Bover i Font, August. L’obra poètica de Nicolau de Credença. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1996.

Bover Pujol 1989] Bover Pujol, Jaume. Balearica. Bibliografia de bibliografies de Balears. Palma: Miquel Font Editor, 1989.

Bover Pujol 1991] Bover, Jaume. “La biblioteca de Lluc Estaci, rector de Puigpunyent, Mallorca. 1644”. BSAL, 47 (1991), p. 181-194.

Brenac 1927] Brenach, Antoni. Saxia. Poema heroic-descriptiu de la muntanya de Montserrat. Versió rítmica catalana per dom Antoni Ramon i Arrufat, Monjo del mateix Monestir. Montserrat, 1927.

Breve y verdadera relación 1641] Breve y verdadera relación de la entrada del marqués de los Veles en Cataluña y la retirada de su exército de Barcelona. Barcelona: Sebastià i Jaume Matevad, 1641.

Briz 1620] Briz Martínez, Juan. Historia de la fundación y antigüedad de San Juan de la Peña. Saragossa: Juan de Lanaja, 1620.

Briz, F. P. 1866-1877] Francesc Pelai Briz (ed.). Cansons de la terra: Cants populars catalans, 5 vol. Barcelona: E. Ferrando Roca; Joan Roca y Bros; Alvar Verdaguer, 1866-1877.

Brocà 1907] Brocà, Guillem de. Taula de les Stampaçions y altres drets de Cathalunya. Barcelona: Fills de Jaume Jepus, 1907.

Brocà 1909-1910] Brocà, Guillem de. “Juristes i juriconsults catalans dels segles XIV-XVII”. Anuari de l’IEC, III (1909-1910), p. 483-515.

Brocà 1918-1926] Brocà, Guillem de. Historia del derecho de Catalunya. Barcelona, 1918-1926? [Reed. en 2 vol. de Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1985-1987]

Broquetes 1619] Broquetes, Francesc. Sermó de la Immaculada Concepció de Maria sanctíssima, senyora nostra, predicat als 8 de abril de 1619 [...] en la iglésia del col·legi de la Companyia de Jesús de Barcelona. Barcelona: Sebastià Mathevat, 1619.

Brouette et al. 1975] Brouette, Émile; Dimier, Anselme; Manning, Eugène (dir.). Dictionnaire des auteurs cisterciens. Rochefort, Belgique: Abbaye Notre-Dame de St. Remy, 1975.

Brown 1985] Brown, Kenneth. “Un cançoner de poesies catalanes del segle XVII inèdit i oblidat: el ms. D.47 de la Boston Public Library (EUA)”. A: Actes del Quart Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Barcelona: PAM, 1985, p. 183-218.

Brown 1987] Brown, Kenneth. “Context i text del Vexamen d’acadèmia de Francesc Fontanella”. L&L, 2 (1987), p. 173-252.

Brown 1988] Brown, Kenneth. “Textos poètics inèdits del Barroc català exhumats en biblioteques nord-americanes”. A: Actes del Cinquè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Barcelona: PAM, 1988, p. 163-200.

Brown 1989] Brown, Kenneth. “Encara més sobre Pere Serra i Postius”. A: Actes del vuitè CILLC (Tolosa de Llenguadoc 12-17 de setembre de 1988), II. Barcelona: PAM, 1989, p. 267-289.

Brown 1989-1990] Brown, Kenneth. “Antoni Peguera i Aimeric (1680/1681-1707): obres en català i en castellà”. BRABLB, 42 (1989-1990), p. 29-80.

Brown 1991] Brown, Kenneth. “Poesies del Barroc català exhumades d’un cançoner manuscrit a Quito (Equador)”. Catalan Review, 5/2 (1991), p. 9-46.

Brown 1993] Brown, Kenneth. “Aproximación a una teoría del Vejamen de Academia en castellano y catalán en los siglos XVII y XVIII: de las academias españolas a la Enciclopedia francesa”. A: De las academias a la Enciclopedia: el discurso del saber en la modernidad. València: Edicions Alfons el Magnànim et al., 1993, p. 225-262.

Brown 2011-2012] Brown, Kenneth. “Nous versos d’Antoni de Peguera i Aimeric: El Poema armónico que se cantó, en aplauso de un natalicio”. BRABLB, 53 (2011-2012 [2014]), p. 123-179.

Brown; Escartí 1990] Brown, Kenneth; Escartí, Vicent. “Edició i estudi d’alguns poemes catalans en un manuscrit de don Francesc de la Torre i Sebil”. Caplletra, 9 (1990), p. 59-117.

Brown; Melchor 1995] Brown, Kenneth; Melchor, Vicent de. Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons. Barcelona: Curial; PAM, 1995.

Bruguera 1977] Bruguera, Jordi. “Manuscrits catalans del fons d’Ayamans de la Biblioteca de Montserat”. Randa, 5 (1977), p. 117-135.

Bruguera, M. 1871] Bruguera, Mateu. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, 2 vol. Barcelona: Luis Fiol y Gros, 1871.

Bruniquer 1871] Bruniquer, Esteve Gilabert. Relació sumaria de la antiga fundació y cristianisme de la ciutat de Barcelona y del antich magistrat y govern dels magnífichs consellers y altres coses de honor y bellesa de la ciutat. Barcelona: La Renaxensa, 1871. [Pròleg de Francesc Maspons i Labrós. 2a ed. de Barcelona, 1875; 3a ed. de Barcelona: La Renaixensa, 1885]

Bruniquer 1912-1916] Bruniquer, Esteve Gilabert. Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona. Rúbriques de Bruniquer, 5 vol. Barcelona: Impr. d’Henrich, 1912-1916. [A cura de Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons i Bou]

Burgaya 1987] Burgaya, Cecília. “Retrobament d’uns textos perduts del Jardinet d’orats”. A: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 6 (ELLC, XIV). Barcelona: PAM, 1987, p. 293-298.

Burgueño 2003] Burgueño, Jesús. Història de la divisió comarcal. Barcelona: Rafael Dalmau, 2003.

Busquets 1974-1975] Busquets, Joan. “Dues cartes del bisbe de Girona, Gregorio Parcero, des de l’exili (1643)”. AIEG, XXII (1974-1975), p. 351-363.

Busquets 1994] Busquets, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683), 2 vol. Girona: Ajuntament de Girona; Barcelona: PAM, 1994.

Busquets 2001] Busquets, Joan. “Catalunya i la pau de Westfàlia. La missió diplomàtica de Fontanella al Congrés de Münster”. EG, 21 (Miscel·lània en homenatge a Modest Prats, I) (2001), p. 241-259.

Busquets, R. 1684] Busquets, Rafael. Llibre de la invenció y miracles de la prodigiosa figura de nostra Senyora de Lluch. Palma de Mallorca: Pere Frau, 1684.

Busquets, R. 1783] Busquets, Rafael. Breve compendio del origen y los milagros de la prodigiosa imagen de nuestra Señora de Luch. Palma: vídua Cerdà, 1783.

Butrón 1722] Butrón, José Antonio. Harmónica vida de santa Teresa de Jesús. Madrid: Francisco del Hierro, 1722.

Cabanac 1782] Cabanac, Ponç. Prontuario jurídico y elementos prácticos para exercer el arte de edificar sin agravio del vecino. Barcelona: Carlos Sapera, 1782.

Cabanes 1999] Cabanes i Pecourt, Desamparats. Ausias March i els seus manuscrits. València: Lo Rat Penat, 1999.

Cabanilles 1602] Cabanilles, Jeroni. Sermón predicado en la seo de Valencia, día de san Luis obispo, el año 1602. València: Pere Patrici Mei, 1602.

Cabra Martorell 1993] Cabra Martorell, Enric. “Entorn d’una còpia menorquina siscentista de les Cobles del davallament”. Revista de Menorca, 84 (1993), p. 329-360.

Cabré 2002] Cabré, Miriam. “El saber de Joan Ramon Ferrer”. A: Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui “Problemes i mètodes de Literatura Catalana Antiga”. Barcelona: Curial; PAM, 2002, p. 227-258.

Cabré 2002b] Cabré, Miriam. “Jutges, processos i sentències en la lírica del segle XV: Joan Ramon Ferrer, mantenidor del gai saber (1475)”. Estudi General, 22 (2002), p. 409-420.

Cabré, Ll.; Ferrer 2012] Cabré, Lluís; Ferrer, Montserrat (ed.). Cens de Traduccions al Català Medieval fins a 1500 (9 de juny de 2012). http://translatdb.narpan.net/

Cabré, Ll.; Ferrer 2013] Cabré, Lluís; Ferrer, Montserrat. “Notícia d’unes Exclamacions sobre la Passió de Crist (BC, ms. 473) i la seva relació amb l’Arbor d’Ubertí de Casale”. Caplletra, 55 (2013), p. 9-25.

Cabré i Pairet 1985] Cabré, Montserrat. El monacat femení a la Barcelona de l’Alta Edat Mitjana: Sant Pere de les Puel·les, segles X-XI, 2 vol. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1985. [Tesi de llicenciatura]

Cabré i Pairet 1996] Cabré i Pairet, Montserrat. La cura del cos femení i la medicina medieval de tradició llatina. Els tractats De ornatu i De decorationibus mulierum atribuïts a Arnau de Vilanova, Tròtula de mestre Joan i Flos del tresor de beutat, atribuït a Manuel Dieç de Calatayut. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1996 (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades, 2794).

Cabrera [1598]] Cabrera, Alonso de. Sermón que predicó el maestro fray [...], predicador de su magestad, a las honras de nuestro señor el sereníssimo y católico rey Filipo segundo, que está en el cielo, que hizo la villa de Madrid en Santo Domingo el Real, último de octubre 1598. S. ll.: s. n., s. a.

Cabrera 1602] Cabrera, Alonso de. Consideraciones sobre los evangelios desde el domingo de Septuagésima y todos los domingos y ferias de Quaresma hasta el domingo de la octava de Resurrección, 2 vol. Barcelona: Gabriel Graells i Girald Dótil; Joan Amelló, 1602.

Cabrera 1610] Cabrera, Alonso de. Tomo primero de las consideraciones en los evangelios de los domingos de Adviento y festividades que en este tiempo caen hasta el domingo de la Septuagésima. Saragossa: Lucas Sánchez, 1610.

Cabrera 1610b] Cabrera, Alonso de. Tomo segundo de las consideraciones del Adviento desde el día de la Circuncisión de Iesu Christo, nuestro señor, hasta el de la Purificación. Ib.: íd., 1610.

Cabrera 1906] Cabrera, Alonso de. Sermones. A: Predicadores de los siglos XVI y XVII, I. Madrid: Bailly/Baillière e Hijos, 1906 (NBAE, 3). [A cura de Miguel Mir]

Cade 1990] Cade, M. Guerre et Révolution en Roussillon 1793-1795. Perpinyà: Direction des Services d’Archives, 1990.

Cahner 1998-2011] Cahner, Max. Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849). Notes d’història de la llengua i de la literatura catalanes, 4 vol. Barcelona: Curial, 1998-2011.

Calbet; Corbella 1981-1983] Calbet i Camarasa, Josep M.; Corbella i Corbella, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans, 3 vol. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; Rafael Dalmau, 1981-1983.

Caldes 1953] Caldas de Monbuy, Marquès de. “Los presidentes de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”. BRABLB, XXV (1953), p. 473-480.

Callís 1518] Callís, Jaume. Solempnissimi aureique tractatus excellentissimi utriusque iuris doctoris et equitis domini Jacobi de Callicio, videlicet de pace et treuga et de sono emisso. Barcelona: Pere Posa, 1518.

Calmette 1902] Calmette, J. “Notice sur la seconde partie du manuscrit catalan P.13 de la Bibliothèque Nationale de Madrid”. Bibliothèque de l’École des Chartes, LXIII (1902), p. 587-595.

Campabadal 2003] Campabadal, Mireia. El pensament i l’activitat literària del Setcents català, 2 vol. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2003.

Campabadal 2004] Campabadal, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l’interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. [Tesi doctoral inèdita presentada a la Universitat de Barcelona]

Campabadal 2004b] Campabadal, Mireia. “La Recepció dels clàssics medievals catalans al segle XVIII”. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 15 (2004), p. 31-57.

Campabadal 2006] Campabadal, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l’interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; PAM, 2006.

Campabadal 2008] Campabadal, Mireia. “Entre el foc i la pólvora. La memòria del setge barceloní de 1713-1714 a través de dos dietaris personals en català”. Pedralbes, 28 (2008), p. 89-106.

Campañas 1949-1959] Campañas en los Pirineos a finales del siglo XVIII: Guerra de España con la Revolución francesa 1793-1795, 5 vol. Madrid: Servicio Histórico Militar, 1949-1959.

Campillo 1766] Campillo, Antoni. Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae [...]. Barcelona: Carles Sapera, 1766.

Campos 1997-1998] Campos Fernández de Sevilla, Francisco Javier. “Correspondencia del agustino Enrique Flórez con el canónigo D. Ramón Foguet”. BA, època V, 19-20 (1997-1998), p. 271-311.

Campos, M. 1995] Campos, Margarida. Primera part de la “Chrònica de la província de Cathelunya en la Citerior Espanya” de Francesc Tarafa. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. [Tesi de llicenciatura inèdita]

Camprubí 2014] Camprubí, Xevi. L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. [Tesi doctoral] http://www.tdx.cat/handle/10803/129516 [Consulta: 21/02/2014]

Camprubí 2016] Camprubí, Xevi. La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió. València: Publicacions de la Universitat de València, 2016.

Canalda 2001] Canalda i Llobet, Sílvia. “Una traça inèdita de Pere Costa per a Santa Coloma de Queralt. Contribució al catàleg de l’autor”. Matèria. Revista d’Art, 1 (2001), p. 293-302.

Canals 1935] Canals, Antoni. Scipió e Aníbal. De providència (de Sèneca). De arra de ànima (d’Hug de Sant Víctor). Barcelona: Barcino, 1935 (ENC, A 49). [A cura de Martí de Riquer]

Canals 1975] Canals, Antoni. Scala de contemplació. Barcelona: Balmes, 1975. [A cura de Joan Roig Gironella]

Canals Vidal 2002] Canals Vidal, Francesc. “Las Narraciones históricas de Francisco de Castellví (I)”. Anales de la Fundación Francisco Elías de Tejada, 8 (2002), p. 27-56.

Cancionero 1956] Cancionero de Juan Fernández de Ixar, 2 vol. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1956. [A cura de José M. de Azaceta]

Cancionero 1989] Cancionero de poesías varias. Manuscrito 3902 de la Biblioteca Nacional de Madrid. Cleveland: Cleveland State University, 1989. [A cura de Ralph A. DiFranco i José J. Labrador Herraiz]

Cancionero 1993] Cancionero general de obras nuevas (Zaragoza, 1554). Barcelona: Edicions Delstre’s, 1993. [A cura de Carlos Clavería]

Cançoner de l’Ateneu 2000] Cançoner de l’Ateneu: Barcelona, Biblioteca de l’Ateneu, ms. 1. Bellaterra: Fundació “la Caixa”; Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. (Materials de l’Arxiu Informatitzat de Textos Catalans Medievals. Els cançoners catalans - Concordances; 4). [En microfitxa. A cura de Francesc Gómez, amb la col·laboració de M. Vilaseca]

Cançoner de París 2003] Cançoner de París. París, Biblioteca Nacional, ms. esp. 225. Bellaterra: Seminari de Filologia i Informàtica (Universitat Autònoma de Barcelona); Fundació “la Caixa”, 2003. [En microfitxa; a cura de Joan Torruella]

Cançoner del marquès de Barberà 1996] Cançoner del marquès de Barberà. Biblioteca del Monestir de Montserrat, ms. 992. Bellaterra: Fundació “la Caixa”; Universitat Autònoma de Barcelona, 1996. [En microfitxa. A cura de Sadurní Martí]

Cançoner dels Masdovelles 1938] Cançoner dels Masdovelles: Manuscrit núm. 11 de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: IEC; Biblioteca de Catalunya, 1938. [A cura de Ramon Aramon i Serra]

Cançoner L 1995] Cançoner L. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 9. Bellaterra: Fundació “La Caixa”; Seminari de Filologia i Informàtica, UAB, 1998. [A cura de Joan Torruella. Microforma]

Cançoner sagrat 1912] Cançoner sagrat de vides de sants. Barcelona: Societat Catalana de Bibliòfils, 1912. [A cura de Raymond Foulché-Delbosc i Jaume Massó i Torrents]

Cançoner satírich 1911] Cançoner satírich valencià dels segles XV I XVI. Barcelona, 1911 (Biblioteca Catalana). [A cura de Ramon Miquel i Planas]

Cançoner Vega-Aguiló 1998] Cançoner Vega-Aguiló. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 9. Bellaterra: Fundació “La Caixa”; Seminari de Filologia i Informàtica, UAB, 1998. [A cura de Jordi Perramon. Microforma]

Cançons nadalenques 1949] Cançons nadalenques del segle XV. Barcelona: Barcino, 1949 (ENC, A 65). [A cura de Josep Romeu i Figueres]

Canela; Garrabou 1985] Canela, Montserrat; Garrabou, Montse. Catàleg dels protocols de Cervera. Barcelona: Fundació Noguera, 1985.

Canellas; Torra 2000] Canellas, Beatriz; Torra, Alberto. Los registros de la Cancillería de Alfonso el Magnánimo. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2000.

Canellas; Trenchs 1990] Canellas, Ángel; Trenchs, José. “La cultura de los escribanos y notarios de la Corona de Aragón (1344-1479)”. A: Cancelleria e cultura nel Medio Evo. Ciutat del Vaticà: Archivio Segreto Vaticano, 1990, p. 201-239.

Capdeferro 2001] Capdeferro, Josep. “Joan Pere Fontanella (1575-1649?). El dret al servei de la pàtria”. A: Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX). Vic: Eumo; Universitat de Vic, 2001, p. 51-69.

Capdeferro 2012] Capdeferro, Josep. Ciència i experiència. El jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes. Barcelona: Fundació Noguera, 2012.

Capdevila 1928] Capdevila i Felip, Sanç. El convent de Sant Llorenç. Tarragona: Torres Virgili, 1928.

Capdevila 1934-1935] Capdevila, Sanç. “Manuscrits de Santes Creus”. BA, època III, XLVII (1934); XLVIII (1935).

Capeille 1914] Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpinyà: J. Comet, 1914. [Ed. facs. de Marsella: Laffitte Reprints, 1978]

Capel 2007] Capel, Horacio. “L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona i els enginyers militars a Catalunya”. A: Vernet, Joan; Parés, Ramon (dir.). La Ciència en la Història dels Paisos Catalans. II: Del naixement de la ciència moderna a la Il·lustració. València; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Universitat de València 2007, p. 681-708.

Capel; Sánchez; Moncada 1988] Capel, Horacio; Sánchez, Joan Eugeni; Moncada, Omar. De Palas a Minerva: la formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII. Barcelona: Ediciones del Serbal; Madrid: CSIC, 1988.

Capmany 1779-1792] Capmany, Antoni de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 3 vol. Madrid: Real Junta y Consulado de Comercio, 1779-1792. [Reed. de Barcelona: Teide, 1961-1963]

Carabaza 1994] Carabaza Bravo, Julia Mª. “Una versión catalana de un tratado agrícola andalusí”. A: Ciencias de la Naturaleza en al-Andalus. Textos y estudios editados por E. García Sánchez, III. Granada: CSIC; Escuela de Estudios Árabes, p. 169-192.

Caraccioli [c. 1495]] Caraccioli, Roberto. Sermones de laudibus sanctorum. Reutlingen: M. Greyff, [c. 1495].

Caraccioli, L.-A.1782] Caraccioli, Louis-Antoine, marquès de. La alegría. Madrid: Miguel Escribano, 1782 (2a ed.). [Traducció de Francisco Mariano Nipho]

Caracciolo, B. 1974] Caracciolo, Bartolomeo. Cronaca di Partenope. Nàpols, 1974 [A cura d’A. Altamura]

Caracciolo, V. L. 1588] Caracciolo, Vincencio Leofante. Origen de la cavallería constantiniana angélica, hoy dicha georgiana, instituida por el christianíssimo emperador Constantino Magno. Madrid: Guillermo Droy, 1588.

Carbonell 1864-1865] Carbonell, Pere Miquel. Opúsculos inéditos, 2 vol. Barcelona: Imprenta del Archivo, 1864-1865 (CODOINACA, XXVII-XXVIII). [A cura de Manuel de Bofarull]

Carbonell 1997] Carbonell, Pere Miquel. Cròniques d’Espanya. Barcelona: Barcino, 1997, 2 vol. (ENC, B 16, 17). [A cura d’Agustí Alcoberro]

Carbonell, J. 1961] Carbonell, Jordi. “Notes sobre els Principis de la lectura menorquina de 1804”. ER, VIII (1961), p. 195-214.

Carbonell, J. 1964] Carbonell, Jordi. “La cultura a Menorca”. Serra d’Or, any VI, 2a època, 11 [=Menorca ahir i avui] (novembre de 1964), p. 14-24 (726-736).

Carbonell i Manils 1990-1991] Carbonell i Manils, Joan. “Entorn a un poemet catul·lià d’Antonio Agustín”. AIEG, XXXI (1990-1991), p. 141-153.

Carbonell i Manils 1992] Carbonell i Manils, Joan. Epigrafia i numismàtica a l’epistolari d’Antonio Agustín (1551-1563). Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1992. [Tesi doctoral microfitxada]

Carbonell i Manils 1997] Carbonell i Manils, Joan. “Hipótesis de solución a algunas perplejidades biográficas de Antonio Agustín y Albanell”. A: Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al profesor Luis Gil, II/3. Cadis: Ayuntamiento de Alcañiz: Gobierno de Aragón: Instituto de Estudios Turolenses: Universidad de Cádiz, 1997, p. 1323-1333.

Carbonell, J. 1971-1972] Carbonell, Jordi. “Antoni Febrer i Cardona i el comte d’Aiamans, dues figures de la Il·lustració”. BRABLB, XXXIV (1971-1972), p. 87-146.

Cardona 1977] Cardona, Osvald. “El Dietari de Jeroni Pujades i els goigs del seu temps”. Publicacions del museu episcopal de Sant Feliu de Guíxols, 1 (1977), p. 113-123.

Cardona 1990] Cardona, Osvald. “Goigs propis de Santa Coloma de Farners”. Quaderns de la Selva, 3 (1990), p. 49-68.

Cardoner 1973] Cardoner i Planas, Antoni. Història de la medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479). Barcelona: Editorial Scientia, 1973.

Caresmar 1821] Caresmar, Jaume. Carta [...] dirigida al muy ilustre Sr. D. Manuel de Terán, barón de la Linde [...] en la cual se prueba ser Cataluña en lo antiguo más poblada, rica y abundante que hoy. Barcelona: Josep Torner, 1821. [Havia aparegut el mateix any al Periódico universal]

Caresmar 1977] Caresmar, Jaume. Historia de Santa Maria de Bellpuig de las Avellanas. Balaguer, 1977. [A cura de d’Eduard Corredera]

Caresmar 1979] Caresmar, Jaume. Carta al barón de la Linde. Igualada: Centre d’Estudis Comarcals, 1979. [A cura de Joan Mercader]

Caro Baroja 1992] Caro Baroja, Julio. Las falsificaciones de la historia (en relación con la de España). Barcelona: Seix Barral, 1992.

Carreras i Artau; Carreras i Artau 1939-1943] Carreras i Artau, Tomàs; Carreras i Artau, Joaquim. Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV, 2 vol. Madrid: Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1939-1943. [Ed. facs.: Història de la filosofia espanyola. Filosofia cristiana del segle XIII al XV, 2 vol. Barcelona: IEC; Girona: Diputació de Girona, 2001]

Carreras i Bulbena 1902] Carreras i Bulbena, Josep Rafael. Carlos de Àustria y Elisabeth de Brunswich Wolfenbüttel a Barcelona y Girona. Karl von Oesterreich und Elisabeth von Braunschweig Wolfenbüttel in Barcelona und Gerona. Barcelona: L’Avenç, 1902. [Ed. facs. de Barcelona: Rafael Dalmau, 1993]

Carreras i Bulbena 1922] Carreras i Bulbena, Josep Rafael. “Constitució y actes conservades de la Academia Desconfiada, anomenada també Escola y Academia dels Desconfiats”. BRABLB, X (1922), p. 225-277, 289-336, 179-194 (379-394).

Carreras i Bulbena 1927-1930] Carreras i Bulbena, Josep Rafael. “Estudis biogràfichs d’alguns benemèrits patricis qui ilustren aquesta Academia”. BRABLB, XIII (1927-1928), p. 179-237, 262-306, 359-384; XIV (1929-1930), p. 15-32, 183-193, 213-238, 280-292, 343-384.

Carreras i Candi [1913-1918?]] Carreras i Candi, Francesc. La ciutat de Barcelona. A: Carreras i Candi, Francesc (dir.). Geografia general de Catalunya. Barcelona: Establ. d’Albert Martín, [1913-1918?].

Carreras i Candi 1921] Carreras i Candi, Francesc. “Los antichs Colegis Notarials de Catalunya (segles XIV al XVIII)”. BRABLB, X (1921), p. 177-193.

Carreras Candi 1921b] Carreras Candi, Francesc. “Lo passament de la Verge Maria (Llibre talismàn del segle XV)”. BRABLB, X/73 (1921), p. 196-222.

Carreras Candi 1923] Carreras Candi, Francesc. “Discurs presidencial del curs 1922-1923”. BRABLB, any 23, 78 (1923), p. 1-31.

Carreres i Valls 1936] Carreres i Valls, Ricard. El llibre a Catalunya (1338-1590). Barcelona: Altés, 1936.

Carreres Zacarés 1929] Carreres Zacarés, Salvador. Autobiografía y justas poéticas de Bernardo Catalá de Valeriola. València: Acción bibliográfica valenciana, 1929.

Carrión 1972] Carrión, Mercedes. Historia del Ateneo Barcelonés. París: Universitat de París, 1972. [Tesi de llicenciatura llegida a la Universitat de París-IV]

Carta de la república de Génova 1606] Carta de la república de Génova en respuesta de la que le escrivió la república de Venecia sobre ciertas differencias con la Iglesia. Barcelona: Onofre Anglada, 1606.

Carta del rey de la Gran Bretaña 1635] Carta del rey de la Gran Bretaña escrita a su santedad sobre la restitución del ducado de Lorena. Traduzida de latín en romance castellano. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1635.

Carta embiada de Flandes 1635] Carta embiada de Flandes [...] en la qual se refiere una famosa vitoria que el rey de Ungría y Galaço han tenido contra los franceses el mes de setiembre passado y otro buen sucesso de su alteza en Flandes. Barcelona: S. i J. Matevad, 1635.

Carta que ha enviada la vila de Perpinyà 1641] Carta que ha enviada la vila de Perpinyà a Cathalunya, ahont va contant totas sas desdichas. Barcelona: Jaume Romeu, 1641.

Carta y relación verdadera [1610]] Carta y relación verdadera de siete de setiembre del presente año 1610, de lo sucedido en Argel y su costa y de la ruyna que han hecho siete galeras, las quales dizen ser de Florencia, en el lugar de Brisca, y de la tierra de Argel, y de otras cosas dignas de saber. Barcelona: Sebastià Matevad, [1610].

Cartografia de Catalunya 1986] Cartografia de Catalunya dels segles XVII i XVIII. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1986. [A cura de Montserrat Galera et al.]

Casadevall 1997] Casadevall, Pau M. Els carmelites a Barcelona 1292-1992. Barcelona: Claret, 1997.

Casadó 1988] Casadó i Ribas, Francesc Xavier. “El llegat testamentari de protocols a la ciutat de Barcelona (segle XV i primer terç del segle XVI)”. A: Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera. Barcelona: Fundació Noguera, 1988, p. 165-184.

Casanova 1987] Casanova, Emili. “Sobre los valencianismos del castellano de Valencia en los siglos XVII-XIX”. RILCE: Revista de filología hispánica, 3/2 (1987), p. 311-323.

Casanova 2000] Casanova, Emili. “Història dels Sants Corporals de Llutxent”. Almaig, 16 (2000), p. 109-122.

Casanova 2010] Casanova, Emili. “La traducció d’Antoni Canals del Pater Noster, Ave Maria i Salve Regina: edició crítica a partir d’un nou manuscrit”. Revista de Filología Románica, 27 (2010), p. 377-412.

Casanovas 1999] Casanovas, Jordi. “El canonge Cortès i el descobriment de la Trilingüe de Tortosa”. Recerca, 3 (1999), p. 93-112.

Casanovas i Canut 1978] Casanovas i Canut, Sebastià. Memòries d’un pagès del segle XVIII. Barcelona: Curial, 1978 (Biblioteca Torres Amat 6). [A cura de Jordi Geli i M. Àngels Anglada]

Casanovas i Canut 1986] Casanovas i Canut, Sebastià. Manuscrit de Palau-saverdera: Memòries d’un pagès empordanès del segle XVIII. Figueres: Carles Vallès, 1986 (El corral del vent). [A cura de Jordi Geli i M. Àngels Anglada (edició divulgativa)]

Casas 2003-2004] Casas, Montserrat. “Algunes consideracions sobre les traduccions catalanes del “Llibre de les revelacions” d’Àngela de Foligno (segle XV)”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25 (2003-2004), p. 461-481.

Casas Homs 1949] Casas Homs, Josep M. “El Thesaurus pauperum de Juan de Pastrana. Un ms. catalán”. AST, 22 (1949), p. 233-248.

Casas Homs 1953] Casas Homs, Josep M. “Tratado de los pronombres de Juan Ramon Ferrer. Codex 70 (a. 1475)”. Scrinium, VIII-X (1953), p. 9-13.

Casas Homs 1957] Casas i Homs, Josep M. Barcino de Jeroni Pau: Història de Barcelona fins al segle XV. Barcelona: Fundació Francesc Blasi i Vallespinosa, 1957.

Casas Homs 1966] Casas Homs, Josep M. “Un molí amb història”. BA, any LXVI, època IV, 93-96 (gener-desembre 1966), p. 181-186.

Casas Homs 1967] Casas Homs, Josep M. “Les ‘Llaors’ de Barcelona i P. J. Comes”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X (Estudios dedicados a Duran y Sanpere en su LXXX aniversario, I) (1967), p. 247-260.

Casas Homs 1971] Casas Homs, Josep M. Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV. Barcelona: Acadèmia de Bones Lletres, 1971.

Casassas 1986] Casassas i Ymbert, Jordi. L’Ateneu Barcelonès: Dels seus orígens als nostres dies. Barcelona: La Magrana; Institut Municipal d’Història (Ajuntament de Barcelona), 1986.

Cascales 1961] Cascales, Francisco. Cartas Filológicas, I. Madrid: Espasa-Calpe, 1961 (Clásicos Castellanos, 103).

Cases 1990] Cases, Lluïsa. Catàleg dels protocols notarials de Barcelona. 2. Altres arxius. Barcelona: Fundació Noguera, 1990.

Cases 2001-2013] Cases, Lluïsa. Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, 8 vol. Barcelona: Fundació Noguera, 2001-2013.

Cases, M. 1673] Cases, Magí. Desenganys de l’Apocalipsis. Barcelona: Rafael Figueró, 1673 (1a ed.). [Ed. facs. de Barcelona: Curial, 1974]

Cases; Bages 1991] Cases, Lluïsa; Bages, Ignasi J. Catàleg de documents jurídics manuscrits de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Barcelona: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, 1991.

Castan Ranch; García Fuertes 2007] Castan Ranch, Amèlia; García Fuertes, Gemma. “L’oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros durant la Guerra de Successió”. A: L’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-1707). Barcelona: Generalitat de Catalunya; Museu d’Història de Catalunya, 2007, p. 233-246.

Castañeda 1916] Castañeda, Vicente. Catálogo de los manuscritos lemosines o de autores valencianos o que hacen relación a Valencia que se conservan en la Real Biblioteca de El Escorial. Madrid: Imprenta de la Revista de archivos, bibliotecas y museos, 1916.

Castellví 1997-2002] Castellví, Francesc de. Narraciones históricas, 4 vol. Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo, 1997-2002. [A cura de J. M. Mundet i J. M. Alsina, amb un estudi preliminar de F. Canals Vidal]

Castillejo 1986] Castillejo, Arcadio. Manuscritos jurídicos de la Biblioteca Universitaria de Sevilla. Sevilla: Universidad de Sevilla, 1986.

Castillo 1587-1592] Castillo, Hernando del. Historia general de santo Domingo y de su orden de predicadores. València: Pere Patrici Mei, 1587-1592.

Castro 1973] Castro, Manuel de. Manuscritos franciscanos de la Biblioteca Nacional de Madrid. Madrid: Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 1973.

Castro 1988] Castro, Manuel de. “Fray Cristóbal Moreno del Camino, o. f. m., célebre escritor valenciano del siglo XVI”. A: Varia bibliographica. Homenaje a José Simón Díaz. Kassel: Edition Reichenberger, 1988, p. 151-164.

Català i Roca 1988] Català i Roca, Pere. El Virrei Comte de Santa Coloma. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988.

Catàleg dels incunables 1995] Catàleg dels incunables de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1995. [Introducció, edició i índex de Jordi Torra. Catalogació de Montserrat Lamarca]

Catàleg Marès 1994] Catàleg del Museu del llibre Frederic Marès. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1994. [A cura d’Anscari M. Mundó]

Catálogo Bonsoms 1959-1972] Catálogo de la colección de folletos Bonsoms relativos en su mayor parte a la historia de Catalunya, I: Folletos anteriores a 1701. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, 1959-1972.

Catálogo de los protocolos 1860] Catálogo de los protocolos de los notarios y escribanos que han servido en Barcelona. Barcelona: Narcís Ramírez, 1860.

Catálogo 1995] Catálogo de los Superiores Generales del Carmen Descalzo (1581-1597) y de la Congregación española (1600-1875). Roma, 1995 (Monumenta Historica Carmeli Teresiani, Subsidia selecta; 2).

Catálogo de manuscritos con poesía 1998] Catálogo de manuscritos de la Biblioteca Nacional con poesía en castellano de los siglos XVI y XVII, 5 vol. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid (Edad de Oro); Arco/Libros, 1998.

Catálogo marqués de la Romana 1865] Catálogo de la biblioteca del Sr. Pedro Caro y Sureda, marqués de la Romana. Madrid, 1865.

Catalogue 1891-1894] Catalogue de la Bibliothèque de M. Ricardo Heredia, comte de Benahavis. París, 1891-1894.

Catalogue 1894-1951] Catalogue général des manuscrits des bibliothèques publiques de France. Departements d’Avignon. París: Ministère de l’instruction publique et des beaux-arts, [1894-1951].

Cátedra 1983] Cátedra, Pedro M. Poemas castellanos en cancioneros bilingües y otros manuscritos barceloneses. Exeter: University Press, 1983.

Cátedra 1984] Cátedra, Pedro M. “Los manuscritos castellanos de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll”. El Crotalón, I (1984), p. 877-885.

Caula 1935] Caula, Francesc. El règim senyorial a Olot. Olot: La tradició catalana, 1935. [Ed. facs. de Sant Joan les Fonts: Ajuntament, 1982]

Cavalleria 1592] Cavalleria, Pere de la. Tractatus zelus Christi contra iudaeos, saracenos et infideles. Venècia: apud Baretium de Baretii, 1592.

Cavallers i ciutadans 1991] Cavallers i ciutadans a la Catalunya del Cinc-cents. Barcelona: Curial, 1991. [A cura d’Antoni Simon i Tarrés]

Cavenaghi 1921] Cavenaghi Campari, P. “Un commento quattrocentesco inedito a I Trionfi del Petrarca”. L’Archiginnasio, 16 (1921), p. 146-161.

Cazeneuve 2008] Cazeneuve, Xavier. “Cultura de jardins per governar perfetament las flors, arbres y plantas per la constel·lació de Barcelona”. A: Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2008, p. 171-229.

Ceballos 1994-1995] Ceballos, A. de. “El llinatge dels Potau de la vila de Sarreal, marquesos de la Floresta i comtes de Vallcabra”. Paratge, 5-6 (1994-1995), p. 5-14.

Ceballos; Núñez; Villacampa 2013] Ceballos González, Manuel; Núñez Valdés, Juan; Villacampa Gutiérrez, Raquel. “Pedro de Lucuce y Ponce y las instituciones matemático-militares españolas del siglo XVIII”. La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, 16/1 (2013), p. 147-168. http://gaceta.rsme.es/index.php [Consulta: 15/02/2017]

Cejudo 1975] Cejudo López, Jorge. Catálogo del archivo del conde de Campomanes (fondos Carmen Dorado y Rafael Gasset). Madrid: Fundación Universitaria Española, 1975.

Cenoz; Huerta 1986] Cenoz i del Águila, Guillermina; Huerta i Viñas, Ferran. “La Consueta del fill pròdich, peça núm. 13 del ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya”. A: Estudis de literatura catalana en honor de J. Romeu i Figueras, 1. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana: Universitat Autònoma de Barcelona: PAM, 1986, p. 259-288.

Cenoz; Huerta 1989] Cenoz i del Águila, Guillermina; Huerta i Viñas, Ferran. “La Consueta de Làtzer, peça núm. 17 del ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya”. A: Studia in honorem prof. M. de Riquer, III. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 35-59.

Cerdà 1997] Cerdà, Jordi. “La provençalística a Catalunya: de Bastero a Milà”. A: Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, II. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1997, p. 55-65.

Cerdà i Ballester 2012] Cerdà, Josep. Els cavallers i religiosos de l’orde de Montesa en temps dels Àustria (1592-1700). Tesi doctoral presentada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, 2012. [Disponible a Roderic http://roderic.uv.es/handle/10550/24971]

Cerdà i Ballester 2014] Cerdà i Ballester, Josep. Los caballeros y religiosos de la Orden de Montesa en tiempo de los Austrias (1592-1700). Madrid: CSIC, 2014.

Cervantes 1980] Cervantes, Miguel de. El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Barcelona: Planeta, 1980. [A cura de Martí de Riquer]

Cervera; Marquès 1985] Cervera, J. M.; Marquès, J. M. “Nota sobre un catecisme del S. XVIII, de S. Feliu de Guíxols”. Estudis sobre temes del Baix Empordà, IV (1985), p. 139-143.

Cervià 1847] Cervià, Miquel de. “Relación de los sucesos de la armada de la santa liga, y entre ellos el de la batalla de Lepanto, desde 1571 hasta 1574 inclusive”. A: Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España, 11. Madrid: Viuda de Calero, 1847, p. 359-454. [A cura de Miguel Salvá i Pedro Sáinz de Baranda. Ed. facs. de Vaduz: Kraus Reprint LTD, 1964]

Cervià 1979] Cervià, Miquel de. La ciudad de Túnez en 1573. Mallorca: Ministeri de Cultura; Museu de Mallorca, 1979. [A cura de Pedro de Montaner]

Cetina 1990] Cetina, Gutierre de. Sonetos y madrigales completos. Madrid: Cátedra, 1990 (2a ed.). [A cura de Begoña López Bueno]

Chabás 2002] Chabás, José. “Predicción y observación de eclipses en Cataluña a finales de la Edad Media”. A: Actes de la VI Trobada d’història de la ciència i de la tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d’octubre de 2000). Barcelona: IEC, 2002, p. 287-293.

Chabás; Roca 1985] Chabàs, Josep; Roca, Antoni. El “Lunari” de Bernat de Granollachs. Barcelona: IEC, 1985.

Chabàs, R. 1981] Chabàs, Roc. El Miracle de Llutxent i els Corporals de Daroca. València: Diputació Provincial, 1981. [1a ed. de 1905]

Chartier 1983] Chartier, Alain. La belle dame sans merci: Amb la traducció catalana del segle XV de Francesc Oliver. Barcelona: Quaderns Crema, 1983. [A cura de Martí de Riquer]

Chevalier 1892-1920] Chevalier, Ulysse. Repertorium hymnologicum, 6 vol. Lovaina: Polleunis et Leuterick, 1892-1920.

Chronique catalane de Pierre IV 1941] Chronique catalane de Pierre IV d’Aragon III de Catalogne, dit le Cérémonieux ou “del Punyalet”. Tolosa: Édouard Privat; París: Henri Didier, 1941. [A cura d’Amédée Pagès]

Cid 2001] Cid i Mulet, Joan. La Guerra civil i la revolució a Tortosa (1936-1939). Barcelona: PAM, 2001.

Ciència i cultura 1990] Ciència i cultura a Barcelona. El llegat de la Biblioteca de la Universitat. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. [Presentació de Jordi Torra i Mir]

Cifuentes 1997] Cifuentes, Lluís. “‘Translatar sciència en romans catalanesch’. La difusió de la medicina en català a la baixa Edat Mitjana i el Renaixement”. L&L, 8 (1997), p. 7-42.

Cifuentes 2001] Cifuentes, Lluís. La ciència en català a l’Edat Mitjana i al Renaixement. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2001.

Cifuentes 2004-2005] Cifuentes, Lluís. “Les obres alquímiques ‘arnaldianes’ en català a finals de l’Edat Mitjana”. ATCA, 23-24 (2004-2005), p. 129-150.

Cifuentes 2006] Cifuentes, Lluís. La ciència en català a l’Edat Mitjana i al Renaixement. Segona edició revisada i ampliada. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2006.

Cifuentes 2007] Cifuentes, Lluís. “Textes scientifiques en catalan (XIIIe-XVIe siècles) dans les bibliothèques de France”. Médiévales, 52 (2007).

Cifuentes 2013-2014] Cifuentes, Lluís. “Els sabers útils al món rural català medieval: agricultura, menescalia, medicina i conservació dels aliments”. Études Roussillonnaises, 26 [=Savoirs des campagnes: Catalogne, Languedoc, Provence (XIIe-XVIIIe siècles] (2013-2014), p. 33-50. [A cura de Catherine Verna i Pere Benito]

Cincuenta años 1968] Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Cataluña. Barcelona: Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, 1968.

Cingolani 1998] Cingolani, Stefano. Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest. València: Tres i Quatre, 1998.

Cingolani 2005-2006] Cingolani, Stefano. “Historiografia al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 5. La crònica de Sant Pere de les Puelles i les Gesta Comitum Barchinonensium IV”. BRABLB, 50 (2005-2006), p. 143-196.

Cirer 2000] Cirer Pons, Jaume. Edició del Tratado de las reales salinas de Yviza y Formentera que comprehende el manejo antiguo quando se governaban por la Universidad de dicha ysla, y el posterior desde que se incorporaron a la Corona, con varias instrucciones para sus fábricas. Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa, 2000. [A cura d’Antoni Ferrer Abárzuza]

Cirera; Le-Senne 1982] Cirera, Jaime; Le-Senne, Aina. “Los libros manuscritos del ‘Fondo Estanislao de K. Aguiló’ de la Sociedad Arqueológica Luliana”. BSAL, 39 (1982), p. 145-164.

Cirillo Sirri 1998] Cirillo Sirri, Teresa. “Pere Miquel Carbonell e i fratelli Geraldini”. A: La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani, I. Càller: Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, 1998, p. 154-166.

Cisteller 1647] Cisteller, Dídac. Alegación en derecho contra D. Francisco Martí Viladamor. Barcelona: [Elena], vídua Déu, 1647.

Clarke 2009] Clarke, P. D. “Between Avignon and Rome: minor penitentiaries at the papal Curia in the thirteenth and fourteenth centuries”. Rivista di Storia della Chiesa in Italia, 63/2 (2009), p. 455-510.

Clàssics i moderns 2015] Clàssics i moderns en la cultura literària catalana del Renaixement. Lleida: Punctum, 2015. [A cura d’Alejandro Coroleu. Textos de Barry Taylor, Avelina Carrera de la Red, Montserrat Ferrer, Raimon Sebastian, Marta Marfany, Simone Ventura, Daniel Genís i Albert Lloret]

Clemente 1997] Clemente Hernández, Javier. Autoría de la obra de Jerónimo de Saona. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997 (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades, 3213).

Climent 1800-1815] Climent, Josep. Sermones, 3 vol. Barcelona: Bernat Pla, 1800-1815.

Closa Farrés 1984] Closa, J. “D. Antonio Agustín y la poesía clásica y humanística”. Universitas Tarraconensis. Serie de Filología, 7 (1984), p. 17-32.

Closa Farrés 1993] Closa Farrés, J. “De libris doctissimis: notas sobre la enseñanza de las humanidades en Cataluña de los siglos XV al XVII”. Pedralbes, 13/II (1993), p. 369-375.

Cluzel 1957-1958] Cluzel, Irénée. “Princes et troubadours de la maison royale de Barcelone-Aragon”. BRABLB, XXVII (1957-1958), p. 321-373.

Cobos 1990-1991] Cobos Fajardo, Antoni. “Una epístola de Joan Ramon Ferrer als gramàtics barcelonins del segle XV”. AIEG, XXXI (1990-1991), p. 65-73.

Cobos 1992] Cobos Fajardo, Antoni. “Un manuscrit de versificació llatina a la Biblioteca de Peralada”. AIEE, 25 (1992), p. 294-305.

Cobos 1995] Cobos Fajardo, Antoni. “Tres epístoles: Joan Ramon Ferrer, Jordi de Centelles i Ferran Valentí (1450-1462)”. Faventia, 17/1 (1995), p. 129-141.

Cobos 1996] Cobos Fajardo, Antoni. “Una mostra de poesia neo-llatina al segle XV a Catalunya: Joan Ramon Ferrer”. A: Tradició clàssica. Actes de l’XIè Simposi de la Secció Catalana de la SECC. S. ll.: Govern d’Andorra, 1996, p. 271-276.

Cobos 2000] Cobos Fajardo, Antoni. Joan Ramon Ferrer: De pronominibus suique natura (1477). Edició crítica acompanyada d’una breu aproximació biogràfica. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. [Tesi doctoral]

Cobos 2002] Cobos Fajardo, Antoni. “Joan Ramon Ferrer i els humanistes italians del segle XV”. A: Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui “Problemes i mètodes de Literatura Catalana Antiga”. Barcelona: Curial; PAM, 2002, p. 259-269.

Cobos; Tremoleda 2011] Cobos Fajardo, Antoni; Tremoleda, Joaquim. “Una inscripció de Pere Miquel Carbonell sobre els trofeus de Pompeu”. AIEG (2011) [=Actes del congrés Fronteres: Una visió des de l’Empordà], p. 141-162.

Cocci 1538] Cocci, Marcoantonio. Opera M. Antonii Coccii Sabellici in duos digesta tomos, II. Basilea: Oficina Hervagiana, 1538.

Cocco-Angioy 1983] Cocco-Angioy, Marisa. Vicente Bacallar. La poesia del diplomatico sardo-ispanico del secolo XVIII. S. ll.: s. n., 1983.

Cock 1876] Cock, Henrique. Relación del viaje hecho por Felipe II en 1585 a Zaragoza, Barcelona y Valencia. Madrid: Aribau, 1876. [Ed. facs. de València: París-Valencia, 1994]

Codices 1858] Codices manu scripti Bibliothecae Regiae Monacensis gallici, hispanici, italici, anglici, suecici, danici, slavici, esthnici, hungarici descripti. Munic: Sumptibus Bibliothecae Regiae, 1858.

Codina et al. 1999] Codina, Daniel; Dolcet, Josep; Rifé i Santaló, Jordi; Vilar, Josep M. Història de la música catalana, valenciana i balear, II: Barroc i Classicisme. Barcelona: Edicions 62, 1999.

Codina; Alabart 1908] Codina, Joan Baptista; Alabart, Gumersind. Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona, I: El Seminario de Montalegre (1593-1772). Barcelona: Imprenta de la Casa provincial de Caridad, 1908.

Col·legi d’Advocats 1908] Col·legi d’Advocats de Barcelona. Catálogo de las obras existentes en la Biblioteca. Año 1908. Barcelona: Henrich i Companyia, 1908.

Col·legi d’Advocats 1995] Col·legi d’Advocats de Barcelona. Catàleg d’exposició d’obres antigues 1295-1995. DCC anys d’advocacia a Barcelona. Barcelona: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, 1995.

Coll 1974] Coll, Núria. “La estancia en Nápoles de Joan Boscà y de Felip de Farrera en 1507”. AEM, 9 (1974), p. 595-615.

Coll i Alentorn 1947-1948] Coll i Alentorn, Miquel. “La llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons”. ER, I (1947-1948), p. 1-47. [Ara a: íd. Llegendari. Barcelona: Curial: PAM, 1993 (Obres de Miquel Coll i Alentorn, IV), p. 7-50]

Coll i Alentorn 1948] Coll i Alentorn, Miquel. “Pròleg”. A: Boades, Bernat. Libre de feyts d’armes de Catalunya, IV. Barcelona: Barcino, 1948 (ENC, A 60), p. 11-89.

Coll i Alentorn 1967] Coll i Alentorn, Miquel. “Un passionari hispànic en una crònica medieval catalana”. A: II Congrés Litúrgic de Montserrat, II. Montserrat, 1967, p. 197-204. [Ara a: íd. Historiografia. Barcelona: Curial: PAM, 1991 (Obres de Miquel Coll i Alentorn, I), p. 118-126]

Coll i Alentorn 1969] Coll i Alentorn, Miquel. “La crònica de Sant Pere de les Puelles”. A: I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus: Arxiu bibliogràfic de Santes Creus, 1969, p. 35-50. [Ara a: íd. Historiografia. Barcelona: Curial: PAM, 1991 (Obres de Miquel Coll i Alentorn, I), p. 99-111]

Coll i Alentorn 1971-1972] Coll i Alentorn, Miquel. “Les cròniques universals catalanes”. BRABLB, XXXIV (1971-1972), p. 43-50. [Ara a: íd. Historiografia. Barcelona: Curial: PAM, 1991 (Obres de Miquel Coll i Alentorn, I), p. 350-356]

Coll i Alentorn 1973] Coll i Alentorn, Miquel. “Dos humanistes italians en la nostra historiografia”. A: In memoriam Carles Riba, 1959-1965. Barcelona: Institut d’Estudis Hel·lènics et al., 1973, p. 129-139. [Ara a: íd. Historiografia, Barcelona: Curial; PAM, 1991 (Obres de M. Coll i Alentorn, I), p. 417-427]

Coll i Alentorn 1975] Coll i Alentorn, Miquel. “Historiografia de Barcelona”. A: Història de Barcelona, I. Barcelona, 1975, p. 11-52. [A: íd. Historiografia, Barcelona: Curial; PAM, 1991 (Obres de M. Coll i Alentorn, I), p. 362-413]

Coll i Alentorn 1991] Coll i Alentorn, Miquel. Historiografia. Barcelona: Curial; PAM, 1991.

Coll i Alentorn 1991b] Coll i Alentorn, Miquel. “Les genealogies en la nostra historiografia”. A: íd. Historiografia. Barcelona: Curial; PAM, 1991 (Obres de Miquel Coll i Alentorn, 1), p. 300-303.

Coll i Alentorn 1991c] Coll i Alentorn, Miquel. “Roderic Ximénez de Rada i la nostra historiografia”. A: íd. Historiografia. Barcelona: Curial: PAM, 1991 (Obres de Miquel Coll i Alentorn, I), p. 114-117.

Coll; Marca 1738-1764] Coll, Jaume; Marca, Francesc. Chrónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, de la regular observancia de nuestro padre san Francisco, 2 vol. Barcelona: hereus de Joan Pau i Maria Martí; impremta dels germans carmelites descalços, 1738-1764. [Ed. facs. en 2 vol. de Madrid: Editorial Cisneros, 1981-1987]

Collell 1893] Collell, Jaume. La musa latina en Montserrat. Barcelona: Subirana hermanos, 1893.

Collell i Costa 1957] Collell i Costa, Albert. La llegenda de Sant Julià l’hospitaler. Vic: Sala, 1957. [El pròleg abans a: “La llegenda de Sant Julià l’hospitaler”. Ausa, 18 (1956), p. 376-381]

Collell i Costa 1958] Collell i Costa, Albert. “El convento de Santo Domingo de Vich”. AST, XXXI (1958), p. 147-167.

Collell i Costa 1958b] Collell i Costa, Albert. “Raymundiana”. AST, XXXI (1958), p. 341-366.

Collell i Costa 1965] Collell i Costa, Albert. Escritores dominicos del principado de Cataluña. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1965.

Colmeiro 1858] Colmeiro, Miguel. La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: Estudios bibliográficos y biográficos. Madrid: Rivadeneyra, 1858.

Colombàs 1955] Colombàs, Garcia M. Un reformador benedictino en tiempos de los Reyes Católicos, García Jiménez de Cisneros, Abad de Montserrat. Montserrat: Abadia de Montserrat, 1955.

Colomer 2008] Colomer Bartrolí, Mercè. “Francesc Sans de Miquel, un militar austriacista exiliat a Viena (1667-1757)”. Pedralbes, 28 (2008), p. 149-172.

Colón 2001] Colón, Germà. Les Regles d’esquivar vocables. Autoria i entorn lingüístic. Barcelona: IEC, 2001.

Colón; Ferrando 2011] Colón, Germà; Ferrando, Antoni. Les Regles d’esquivar vocables a revisió. Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; PAM; 2011.

Colon; Soberanas 1985] Colon, Germà; Soberanas, Amadeu-J. Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.

Coma 1566] Coma, Pere Màrtir. Libret intitulat Directorium curatorum. Barcelona: Claudi Bornat, 1566.

Comas 1972] Comas, Antoni. Història de la literatura catalana, IV. Barcelona: Ariel, 1972.

Comas 1985] Comas, Antoni. “Un escriptor místic català del segle XVII: fra Antoni de Sant Maties”. Estudis de literatura catalana (segles XVI-XVIII). Barcelona: Departament de Filologia Catalana: Universitat de Barcelona; Curial, 1985, p. 63-105.

Comas 2000] Comas, Antoni. L’Acadèmia de Bones Lletres des de la seva fundació l’any 1700. Barcelona: Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, 2000. [Extractes d’íd. Història de la literatura catalana, IV. Barcelona: Ariel, 1972]

Comas, M. 1986] Comas, Montserrat. Epistolari de Víctor Balaguer: Aproximació a un catàleg (1842-1868). Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Balaguer, 1986.

Comas, M. 1990] Comas, Montserrat. Epistolari de Víctor Balaguer: Aproximació a un catàleg (1869). Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Balaguer, 1990.

Comas, M. 1992] Comas, Montserrat. Epistolari de Víctor Balaguer: Aproximació a un catàleg (1870). Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Balaguer, 1992.

Comas, M. 2007] Comas, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català. Barcelona: PAM, 2007.

Comas, Me. 2006] Comas, Mercè. “Un apunt sobre la literatura impresa a Perpinyà al primer terç del XVII”. Randa, 57 (Miscel·lània Jordi Carbonell, 3) (2006), p. 55-74.

Comes, M. 1661] Comes, Miquel. Quaestiones minoris dialecticae quae summulisticae vocant. Barcelona: Antoni de Lacavalleria, 1661.

Comes, P. J. 1878] Comes, Pere Joan. Libre de algunes coses asanyalades succehides en Barcelona y en altres parts, format per Pere Joan Comes en 1583 y recóndit en lo arxiu del Exelentíssim Ajuntament. Barcelona: La Renaixensa, 1878. [A cura de Josep Puiggarí]

Comines 1699] Comines, Pere. Relación diaria de lo sucedido en el ataque y defensa de la ciudad de Barcelona, cabeza del Principado de Cataluña, antemural de toda España. Der Haag [la Haia]: Juan Daniel Stavker, 1759 [i. e. 1699].

Compagna 2000] Compagna Perrone Capano, Anna Maria. “Intercanvis historiogràfics entre Itàlia i els Països Catalans: continuïtat i innovació de l’edat mitjana a l’edat moderna”. Recerques, 40 (2000), p. 41-58.

Company 2002] Company, Ximo. Alexandre VI i Roma. València: Tres i Quatre, 2002.

Comparació 1641] Comparació de Cathalunya ab Troia. Barcelona: Jaume Romeu, 1641.

Comte 1995] Comte, Francesc. Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent. Barcelona: Curial, 1995. [A cura de Joan Tres]

Concheff 1985] Concheff, Beatrice Jorgensen. Bibliography of Old Catalan Texts. Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies, 1985.

Concilium tridentinum 1950] Concilium tridentinum actorum. Partis tertiae, volumen prius: Acta concilii Bononiensis a Massarello conscripta. Friburg: Herder et editores pontificii, 1950.

Concilium tridentinum 1961] Concilium tridentinum actorum. Pars quarta, volumen prius: Acta concilii iterum Tridentum congregati a Massarello conscripta (1551-1552). Friburg: Herder, 1961.

Conde 1993] Conde y Delgado de Molina, Rafael. Les primeres ordinacions de l’Arxiu Reial de Barcelona. Las primeras ordenanzas del Archivo Real de Barcelona. 1384. Madrid: Ministerio de Cultura, 1993.

Conde 1994] Conde y Delgado de Molina, Rafael. “Una discutible decisió arxivística del segle XV”. Lligall, 8 (1994), p. 11-18.

Conde 1994-1995] Conde y Delgado de Molina, Rafael. “La creación del Archivo Real de Valencia”. Estudis Castellonencs, 6 (1994-1995), p. 371-381.

Conde 1998] Conde y Delgado de Molina, Rafael. “La búrxula del present Arxiu Real de Barcelona, de Pere Benet (1601). Primera guia de l’Arxiu”. Lligall, 13 (1998), p. 11-37.

Conde 2001] Conde y Delgado de Molina, Rafael. “L’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya, fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó”. Lligall, 18 (2001), p. 11-64.

Conde 2008] Conde y Delgado de Molina, Rafael. Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística (siglos XII-XIX). Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2008.

Conde et al. 1991] Conde y Delgado de Molina, Rafael; Hernández, Ana; Riera, Sebastià; Rovira, Manuel. “Fonts per a l’estudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catàleg dels processos de Corts i Parlaments”. A: Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’història institucional. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991, p. 25-61.

Conde Salazar 1994-1995] Conde Salazar, Matilde. “Un análisis de la historiografía latina renacentista del siglo XV en la Corona de Aragón”. Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, IV (1994-1995), p. 249-276.

Condom 2003-2004] Condom, Dolors. “Algunes consideracions entorn del llibre Verdad triunfante... de J. G. Roig i Jalpí”. A: Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui internacional Problemes i mètodes de literatura catalana antiga “Història i llegenda al Renaixement” (Girona, 8-11 de juliol 2002) (EG, 23-24). Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2003-2004, p. 201-212.

Conejo 2003] Conejo, Antoni. Assistència i hospitalitat a l’Edat Mitjana: l’arquitectura dels hospitals catalans del gòtic al primer Renaixement. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003. [Tesi doctoral]. http://www.tdx.cesca.es/TDX-0505103-121113

Constans 1960] Constans, Lluís G. (Lluís Gonçaga). Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya, Barcelona: IEC, 1960. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 21).

Constantin 1555] Constantin, Robert: Nomenclator insignium scriptorum quorum libri exstant vel manuscripti vel impressi ex bibliothecis Galliae et Angliae indexque totius Bibliothecae atque Pandectarum doctissimi atque ingeniosissimi viri C. Gesneri. París: André Wechel, 1555.

Constituciones 1644] Constituciones de los frayles menores capuchinos de san Francisco. Madrid: Carlos Sánchez, 1644.

Constitutioni 1643] Constitutioni de frati minori capuccini di s. Francesco. Roma: Nella Stamparia della Rev. Cam. Apost., 1643.

Constitutions 1995] Constitutions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del capítol de cort LXXXII. de las corts per la S. C. y R. Majestat del rey don Philip IV. nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona any M.DCCII. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Justícia, 1995. [A cura de Josep M. Pons i Guri]

Contreras 1993] Contreras Mas, Antonio. “Geografía y medicina en el Renacimiento mallorquín: el historiador Juan Bautista Binimelis”. BSAL, XLIX (1993), p. 451-483.

Copia [1636]] Copia de una carta de un mercader de Venecia escrita a los 18 [de abril: del presente año 1636. Barcelona: Llorenç Soler, [1636].

Copia 1637] Copia de una relación impressa en Milán de lo sucedido en Ratisbona en la elección [...] del [...] emperador Ferdinando Tercero, austríaco, rey apostólico de Ungría y Boemia. Con la de las grandes fiestas que se hizieron por el marqués de Castel-Rodrigo, embaxador de su magestad cathólica [...] en Roma. Barcelona: Gabriel Nogués, 1637.

Corbella 1898] Corbella, Ramon. Lo nostre poble: aplech de notícies fahents pera l’historia de Vallfogona. Vic: Tip. Católica de Sant Joseph, 1898.

Corbella 1976] Corbella, Ramon. El rector de Vallfogona i els seus escrits. Barcelona: Altés S. L., 1976. [1a ed. de Barcelona, 1889]

Corbelló 1673] Corbelló, Joan. Episcopologium barcinonense. A: Constitutiones synodales diaecesis barcinonensis. Barcelona: Antoni Lacavalleria, 1673.

Corbera 1576] Corbera, Esteve. Primera parte del Dechado y remate de grandes hazañas donde se cuentan los immortales hechos del cavallero del Febo el Troyano. Barcelona: Pere Malo, 1576.

Corbera 1629] Corbera, Esteve. Vida y echos maravillosos de doña María de Cervellón. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1629.

Corbera 1678] Corbera, Esteve. Cataluña ilustrada. Nàpols: Antonino Graminani, 1678.

Cordoliani 1950] Cordoliani, A. “Los manuscritos de cómputo eclesiástico en las bibliotecas de Barcelona”. AST, XXIII (1950), p. 103-130.

Corell 2002-2008] Corell, Josep; amb la col·laboració de Gómez, Xavier. Inscripcions romanes al País Valencià, 4 vol. València: Universitat de València, 2002-2008 (Fonts Històriques Valencianes).

Corminas 1849] Corminas, Joan. Suplemento al diccionario crítico de escritores catalanes. Burgos: Arnaiz, 1849. [Ed. facs. de Barcelona; Sueca: Curial, 1973]

Coroleu 1880] Coroleu, Josep. Claris y son temps. Barcelona: La Renaixensa, 1880.

Coroleu, A. 2010] Coroleu, Alejandro. “Christian Classics and Humanism in Renaissance Barcelona: The Case of Pere Miquel Carbonell (1434-1517)”. A: Humanism and Christian Letters in Early Modern Iberia (1480-1630). Newcastle: Cambridge Scholars, 2010, p. 37-46. [A cura de Barry Taylor i Alejandro Coroleu]

Coroleu, A. 2013] Coroleu, Alejandro. “Translating Cicero in Renaissance Catalunya”. Renaissance Studies, 27/3 (2013), p. 341-355.

Coroleu, A. 2017] Coroleu, Alejandro. “A Note on the Circulation of Virgil’s Eclogues in Renaissance Spain, 1496-1601”. Bulletin of Spanish Studies (2017). http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14753820.2017.1298299 [Consulta: 2/05/2017]

Coroleu, A. 2017b] Coroleu, Alejandro. “On the Circulation of the Latin Miscellany in Renaissance Spain”. A: Taylor, Barry; Coroleu, Alejandro (ed.). Brief Forms in Medieval and Renaissance Hispanic Literature. Cambridge Scholars Publisching, 2017, p. 89-99.

Coronación 1849] Coronación y consagración de reyes y ceremonias que en ella se guardan, hecha por D. Ramón obispo. A: Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España, XIV. Madrid: viuda de Calero, 1849, p. 556-568. [A cura de Miguel Salvá i Pedro Sainz de Baranda]

Coronel Ramos 2013] Coronel Ramos, Marco Antonio. “A Disregarded Relationship: Pero Mexía and Rafael Martí de Viciana”. e-Humanista/IVITRA, 3 (2013), p. 37-49. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%203/Monogr/03_coronel.pdf [Consulta: 23/8/2013]

Correa 1981] Correa, Antonio. “Repertorio de grabadores españoles”. A: Estampas. Cinco siglos de imagen impresa. Madrid: Subdirección General de Museos, 1981, p. 244-292.

Corredera 1971] Corredera, Eduardo. La escuela histórica avellanense. Lleida: Instituto de Estudios Ilerdenses de la Diputación provincial de Lérida, 1971.

Corredera 1997] Corredera, Eduardo. Páginas de historia catalana. Santa María de Bellpuig de les Avellanes. [Saragossa]: Institut de Germans Maristes - Catalunya, 1997.

Cort 2001] Cort general de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç reial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001. [A cura d’Eva Serra et al.]

Corteguera 2009] Corteguera, Luis R. “Talking images in the spanish empire: Vision and action”. Visual Resources, 25/1-2 (2009), p. 53-68.

Cortés 1604] Cortés, Jeroni. Arithmética práctica. València: Joan Crisòstom Garriz, 1604.

Cortes 1896-1927] Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña [...]. Cortes de Cataluña, 26 vol. Madrid: Real Academia de la Historia, 1916-1917. [A cura de Fidel Fita i Benvingut Oliver]

Cortès 1973] Cortès, Cristian. Els Setantí. Barcelona: Rafael Dalmau, 1973.

Cortès 1974] Cortès, Cristian. “El testament de Joan-Baptista Monfar i Sorts”. EHDAP, IV (1974), p. 297-324.

Corts 1992] Corts i Blay, Ramon. L’arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l’última Il·lustració espanyola. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya: Herder, 1992.

Costa 1973] Costa, Maria Mercè. “Los documentos de la orden de San Jerónimo en el Archivo de la Corona de Aragón”. A: Studia hieronymiana, II. Madrid: s. n., 1973, p. 665-675.

Costa, J. et al. 1991] Costa, Jaume; Quintana, Artur; Serra, Eva. “El viatge a Münster dels germans Josep i Francesc Fontanella per a tractar les paus a Catalunya”. A: Polyglotte Romania. Homenatge a Tilbert Dídac Stegmann, I. Frankfurt am Main: Domus Ed. Europea, 1991, p. 257-294.

Coste J.-N. 1813] Coste, Jean-Noël. Manual de misioneros o ensayo sobre la conducta que pueden proponerse observar los sacerdotes llamados al restablecimiento de la religion en Francia. Barcelona: Antoni Brusi, 1813.

Courcelles 1986] Courcelles, Dominique de. “De la louange collective à l’angoisse du salut individuel: Étude du ms. 3 de la bibliothèque de Catalogne à Barcelone”. Mélanges de la Casa Velázquez, XXII (1986), p. 111-119.

Courcelles 1986b] Courcelles, Dominique de. “Els cossos dels sants en els càntics catalans del final de l’Edat Mitjana”. Estudis de literatura catalana en honor de J. Romeu i Figueras, I. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana; Universitat Autònoma de Barcelona; PAM, 1986, p. 377-393.

Courcelles 1990] Courcelles, Dominique de. Les histories des saints, la prière et la mort en Catalogne. París: Publications de la Sorbonne, 1990.

Coy 1914] Coy, A. Estudio histórico-crítico sobre el lugar del nacimiento de San Raimundo de Peñafort. Biografía del venerable P. Guasch. Convento de Peñafort en el Panadés. Barcelona: Imprenta editorial barcelonesa, 1914.

Creus 1874] Creus, Teodor. “Usatges y constitucions de Catalunya”. La Renaxensa, IV (1874), p. 231-233.

Creus 1875] Creus, Teodor. “De las constitucions de Catalunya y del compendi que’n feu micer Narcís de Sant Dionís”. La Renaxensa, V/1 (1875), p. 136-140.

Creus 1875b] Creus, Teodor. “Documents curiosos”. La Renaxensa, V/1 (1875), p. 314-318.

Creus Esther 1886] Creus Esther, Manuel. “Documentos procedentes del Archivo de Poblet”. Boletín de la Biblioteca Museo Balaguer, XVI-XXIII (1886).

Creus Esther 1887] Creus Esther, Manuel. “Una visita regia a Poblet desconocida de los historiadores”. Boletín de la Biblioteca Museo Balaguer, XXVIII (1887), p. 1-3.

Crides 1633] Crides fetas y estatuhides per los molt il·lustres senyors consellers e prohòmens de la present ciutat de Barcelona a fi y affecte de recullir tots los pobres de dita ciutat en lo hospital de Nostra Senyora de la Misericòrdia de dita ciutat, en lo present any MDCXXXIII. Barcelona: S. i J. Matevad, 1633.

Crivillé 1989] Crivillé i Estragués, Florenci. “Jaume Espona i Brunet, industrial i mecenes a Sant Joan de les Abadesses”. A: XXVII Assemblea intercomarcal d’estudiosos. Sant Joan de les Abadesses: Centre d’Iniciatives Turístiques, 1989, p. 47-57.

Crónica de Enrique IV 1991] Crónica anónima de Enrique IV de Castilla 1454-1474 (Crónica castellana), 2 vol. Madrid: Ediciones de la Torre, 1991. [A cura de María Pilar Sánchez-Parra]

Crónica de Fernando IV 1554] Crónica de Fernando IV. Valladolid: Sebastián Martínez, 1554.

Crònica de Joan I 1950] Crònica del regnat de Joan I. Barcelona, 1950. [A cura de Frederic-P. Verrié]

Crònica de Martí I 1951] Crònica del regnat de Martí I. Barcelona, 1951. [A cura de Frederic-P. Verrié]

Crònica de Pere III 1961] Crònica general de Pere el Cerimoniós, dita comunament Crònica de Sant Joan de la Penya. Barcelona: Alpha, 1961. [A cura d’Amadeu-J. Soberanas]

Cròniques del setge 2014] Cròniques del setge de Barcelona 1713-1714. Barcelona: Barcino, 2014 (ENC). [A cura d’Agustí Alcoberro i Mireia Campabadal]

Crosby 2005] Crosby, James O. Nuevas cartas de la última prisión de Quevedo. Woodbridge: Tamesis, 2005.

Cruselles 1998] Cruselles, José M. Els notaris de la ciutat de València. Barcelona: Fundació Noguera, 1998.

Cubells 1991] Cubells, Josefina. “Biblioteca Pública Provincial de Tarragona”. A: Mateu Ibars, Josefina; Mateu Ibars, M. Dolors. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. Siglos IX-XVIII, I. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991, p. 329-330.

Cubillo 1654] Cubillo de Aragón, Álvaro. El enano de las Musas. Comedias y obras diversas con un poema de las cortes del león y del águila acerca del búo gallego. Madrid: María de Quiñones, 1654. [Reimpressió a Hildesheim: G. Olms, 1971]

Curto 2001] Curto, Albert. “Origen i evolució de l’Arxiu de la Ciutat de Tortosa (segles XIV-XVII)”. Lligall, 18 (2001), p. 121-146.

Cusimano 1957] Cusimano, Giuseppe. Saggio di edizione critica del canzoniere di Raimbaut de Vaqueiras. Palerm, 1957.

Custurer 1700] Custurer, Jaume. Disertaciones históricas del culto inmemorial del beato Raymundo Lullio. Palma de Mallorca: Miquel Capó, 1700.

Cuyàs 1972-1979] Cuyàs, Josep M. “Notes històriques de Sant Jeroni de la Murtra”. Amistad, 39, 41-42, 44-45, 47-50, 52-54, 56-63, 65-68, 70, 72-77, 81, 84-87, 89-99, 101-102, 104-107 (1972-1979).

Dalmases 1702] Dalmases, Pau Ignasi de. Disertación histórica por la patria de Paulo Orosio. Barcelona: Rafael Figueró, 1702.

Dalmases; Gilmont 1961] Dalmases, Càndid de; Gilmont, Jean-François. “Las obras de san Francisco de Borja”. Archivum Historicum Societatis Iesu, 30 (1961), p. 125-179.

Dalmau 1615] Dalmau, Josep. Relación de la solemnidad con que se han celebrado en la ciudad de Barcelona las fiestas a la beatificación de la madre santa Teresa de Jesús [...]. Barcelona: Sebastià Matevad, 1615.

Danon 1971] Danon, Josep. “Notas médicas en los libros del ‘Estudi general’ de Barcelona (siglos XVI-XVII)”. Cuadernos de Historia de la Medicina Española, X (1971), p. 5-30.

Danon 1971-1974] Danon, Josep. “Manuscritos de medicina existentes en la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. Medicina e Historia, 2a època, 2-25, 29, 30, 33 (1971-1974), p. 3 i seg.

Danon 1978] Danon, Josep. Visió històrica de l’Hospital general de Santa Creu de Barcelona. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; Rafael Dalmau, 1978.

Danon; Danon 1985] Danon, Josep; Danon, Beatriu. “La biblioteca de la Universitat de Cervera: Els llibres de medicina”. Miscel·lània Cerverina, 3 (1985), p. 183-198.

Dantí 1990] Dantí, Jaume. Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693). Barcelona: Curial, 1990.

Danza de galanes 1612] Cancionero llamado Danza de galanes. Lleida: s. n., 1612 (1a ed.). [A cura de Diego de Vera]

Dasca et al. 1993] Dasca i Roigé, Andreu; Rovira i Soriano, Jordi; Barriach i Molas, Francesc. Epítome historial de Tarragona: un resum d’història de Tarragona del segle XVIII. Per Carles Boni. Tarragona: Virgili, 1993.

Dati 1481] Dati, Agostino. Elegantiolae. Perusa: Stephan Arndes, 1481.

De las academias 1993] De las academias a la Enciclopedia: el discurso del saber en la modernidad. València: Edicions Alfons el Magnànim; Generalitat Valenciana; Diputació Provincial de València, 1993. [A cura d’Evangelina Rodríguez Cuadros]

De Marinis 1947] De Marinis, Tamaro. La biblioteca napoletana dei re d’Aragona. Volume II, Milano, Ulrico Hoepli Editore.

De octo 1569] De octo orationis partium commentariis constructione liber, commentariis Iunii Rabirii et gotholana interpretatione illustratus. Huc accesserant olim in eiusdem libri partem Francisci Scobarii commentarii, nunc denuo Pauli Laurentii scholiis aucti et ad extremum usque locupletati. Barcelona: Claudi Bornat, 1569.

De València 1998] De València a Roma. Cartes triades dels Borja. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. [A cura de Miquel Batllori]

Declaración 1635] Declaración de su alteza del señor cardenal-infante acerca de la guerra contra la Corona de Francia. Barcelona: S. i J. Matevad, 1635.

De la Charrière 1690] De la Charrière, Joseph. Traité des opérations de chirurgie contenant leurs causes fonde?es sur la structure de la partie, leurs signes [...]. París: D. Horthemels, 1690.

Del Cinccents 2010] Del Cinccents al Setcents: tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010. [A cura d’Eulàlia Miralles]

Delgado García 1986] Delgado García, José. “Dos hijos de la provincia dominicana de Aragón, misioneros en Japón: fray Juan de la Badía y el beato Domingo Castellet”. Escritos del Vedat, XVI (1986), p. 253-311.

Delgado García 1987] Delgado García, José. “Beato P. fr. Luis Bertran Exarch, O. P., misionero y mártir del Japón (1596-1627)”. Escritos del Vedat, XVII (1987), p. 259-275.

Delicias 1670] Delicias de Apolo. Saragossa: Juan de Ibar, 1670 (1a ed.). [A cura de José Alfay]

Desclot 1616] Desclot, Bernat. Historia de Cataluña. Barcelona: Sebastià de Cormelles, 1616. [Traducció de Rafael Cervera. Reimpressió parcial: Relación histórica de la famosa invasión del exército y armada de Francia en Cataluña en 1285. Madrid: Imprenta de Sancha, 1793]

Desclot 1949-1951] Desclot, Bernat. Crònica, 5 vol. Barcelona: Barcino, 1949-1951 (ENC, A, 62, 63, 64, 66 i 69-70). [A cura de Miquel Coll i Alentorn]

Descripción 1639] Descripción de la entrada en Roma del duque de Cremau, príncipe de Ecchemberg, embaxador extraordianrio del emperador Fernando tercero. Barcelona: J. Romeu, 1639.

Despauterius 1537] Despauterius, Johannes. Commentarii grammatici. París: Robert Estienne, 1537.

Despertador 1713] Despertador de Cathalunya per desterro de la ignorància, antídoto contra la malícia, foment a la paciència y remey a la pusil·lanimitat. [Barcelona]: Rafael Figueró, 1713.

Despuig 1878] Despuig, Cristòfor. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Barcelona: La Renaixensa, 1878. [A cura de Fidel Fita]

Despuig 1981] Despuig, Cristòfor. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Barcelona: Curial, 1981. [A cura d’Eulàlia Duran]

Despuig 1996] Despuig, Cristòfor. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Barcelona: Curial, 1996. [A cura de Joan Tres]

Despuig 2011] Despuig, Cristòfol. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Barcelona: PAM, 2011. [A cura d’Enric Querol i Josep Solervicens]

Despuig, A. 1816] Despuig, Antoni. Vida de la beata Catalina Tomás. Palma de Mallorca: Imprenta de Felipe Guasp, 1816.

Devotos [1702?]] Devotos, obsequiosos cultos y leales, festivas aclamaciones con que celebró la excelentíssima ciudad de Barcelona la gloriosa traslación de Olaguer, su santo, y la regia venida de su cathólico monarca Felipe IV de Aragón y V en Castilla, y su feliz consorcio con la sereníssima señora doña Luisa, princesa de Saboya. [Barcelona]: s. n., [1702?].

Diago 1599] Diago, Francesc. Historia de la provincia de Aragón de la orden de predicadores. Barcelona: Sebastià Cormellas, 1599. [Ed. facs. de València: París-València, 1995]

Diago 1603] Diago, Francesc. Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona. Barcelona: Sebastià de Cormelles, 1603. [Ed. facs. de València: París-València, 1994]

Diago 1613] Diago, Francesc. Anales del reino de Valencia. València: Pere Patrici Mei, 1613. [Ed. facs. en 2 vol. de València: París-València, 1981]

Diario del sitio 2009] Diario del sitio y defensa de Barcelona (1713-1714). València: Tres i Quatre, 2009. [Ed. facs. a cura de Mireia Campabadal i Bertran, estudi introductori d’Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí]

Díaz 1607] Díaz, Gregorio. Origen de los indios del Nuevo Mundo. València: Pere Patrici Mei, 1607.

Díaz Díaz 1959] Díaz y Díaz, Manuel C. Index scriptorum latinorum Medii Aevi hispaniorum. Madrid: CSIC, 1959.

Díaz Díaz 1980-1995] Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española, I-V. Madrid: CSIC, 1980-1995.

Díaz Martí 2006] Díaz Martí, Carles. “La comunitat monàstica de Montalegre durant els priorats d’Agustí Massot i Francesc Vidal (1713-1732)”. EHDAP, 24 (2006), p. 119-170.

Díaz Martí 2006b] Díaz Martí, Carles. “Els continus desplaçaments dels visitadors de la província catalana: els viatges de dom Agustí Massot”. Dins: La província cartoixana de Catalunya. La cartoixa de Montalegre. (Actes del XXIII Congrés Internacional sobre la Cartoixa). Barcelona: Diputació, 2006, p. 359-364.

Díaz-Plaja 1951-1952] Díaz-Plaja, Guillem. “La consueta del rey Asuero”. BRABLB, XXIV (1951-1952), p. 227-245.

Díaz-Plaja 1957] Díaz-Plaja, Guillem. “Consueta per la nit de Nadal”. San Jorge, 25 (1957), p. 24 seg.

Díaz-Plaja 1962] Díaz-Plaja, Guillem. “La consueta de Tobías”. Estudios Escénicos, 7 (1962), p. 91-125.

Díaz Rengifo 1592] Díaz Rengifo, Juan. Arte poética española. Salamanca: Miguel Serrano de Vargas, 1592.

Díaz Rengifo 1703] Díaz Rengifo, Juan. Arte poética española. Barcelona: Ioseph Texidó, 1703.

Díaz Rengifo 1759] Díaz Rengifo, Juan. Arte poética española. Barcelona: Maria Àngela Martí, 1759. [Amb addicions de Josep Vicens]

Díaz Villalonga 1997] Díaz Villalonga, Ramon. “El teatre hagiogràfic a Mallorca entorn del segle XVIII (1702-1864): repertori de manuscrits”. Randa, 40 (1997), p. 5-49.

Diccionari Acadèmia 2012] Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; Fundació Noguera, 2012. [Direcció de Pere Molas, Eulàlia Duran i Josep Massot]

Diccionari del teatre 2003-2006] Diccionari del teatre a les Illes Balears, 2 vol. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner; Barcelona: PAM, 2003-2006. [Dirigit per Joan Mas i Vives]

Diccionario biográfico 1951-1954] Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, 3 vol. Barcelona: Editorial Millá, 1951-1954.

Dies de Calataiud 1495] Dies de Calataiud, Manuel. Libro de albeytería. Saragossa: Paulus Hurus, 1495. [A cura de Martín Martínez de Ampiés]

Dietari de la Deputació 1974-1977] Dietari de la Deputació del General de Cathalunya, 2 vol. Barcelona: Diputació provincial de Barcelona, 1974-1977. [A cura de Frederic Udina i Martorell et al.]

Dietari de la Diputació 1950] Dietari de la Diputació del General de Catalunya. 1454 a 1472. Per Jacme Ça Font. Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1950. [A cura de Marina Mitjà]

Dietari de Puigcerdà 1977] Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà. Barcelona: R. Dalmau, 1977. [A cura de Salvador Galceran Vigué]

Dietari del capellà 1932] Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim. València: Acción Bibliográfica Valenciana, 1932. [A cura de Josep Sanchis i Sivera. Ed. facs. de València, 2001]
Dietari del capellà 2011] Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. València: Universitat de València, 2011. [A cura de Mateu Rodrigo Lizondo]

Dionisotti 1974] Dionisotti, Carlo. “Fortuna del Petrarca nel Quattrocento”. Italia Medioevale e Umanistica, XVII (1974), p. 61-113.

Dioscòrides 1555] Dioscòrides. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos. Anvers: Johannes Latius, 1555 (1a ed.). [Traducció d’Andrés Laguna]

Diplomatari Montalegre 1998] Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII). Barcelona: Fundació Noguera, 1998. [A cura de Xavier Pérez i Gómez]

Discurso 1639] Discurso ajustado con la muestra que hizo de la gente de guerra de la ciudad de Lisboa su alteza sereníssima, infanta Margarita de Saboya, [...] en 8 de abril año de 1639. Barcelona: J. i S. Matevad, 1639.

Discurso 1997] Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña, 1780. Barcelona: Alta Fulla; Diputació de Barcelona, 1997. [A cura d’Ernest Lluch]

Disputa 1697] Disputa gustosa y docta avida entre algunos clérigos y un religioso acerca de la perfeción de su estado. Tolosa: Pèire Dotart, 1697.

Docampo Rey 2006] Docampo Rey, Javier. “Reading Luca Pacioli’s Summa in Catalonia: An early 16th-century Catalana manuscript on algebra and arithmetic”. Historia Mathematica, 33 (2006), p. 43-62.

Dolç del Castellar 1681] Dolç del Castellar, Esteve. Tres diamantes de la más real corona del mejor esposo virgen san Joseph. València: Jaume de Bordassar, 1681.

Dolcet 1995-1996] Dolcet, Josep. “El comte de Savallà: un aristòcrata del Barroc i la seva música”. BRABLB, XLV (1995-1996), p. 131-189.

Dolcet 2009] Dolcet, Josep. “Músiques de la Barcelona barroca (1640-1711)”. A: Dansa i música. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2009, p. 163-225.

Dolz 1998] Dolz, Manuel. “Diálogos y villancicos serios y seriojocosos para la Nochebuena de Navidad, en valenciano. De la obra Pensil celeste de flores, de Carlos Gazulla de Ursino”. Boletín de amigos de Morella y su comarca, 16 (1998), p. 103-148.

Domènec, A. V. 1602] Domènec, Antoni Vicenç. Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Barcelona: Gabriel Graells i Girald Dótil, 1602. [2a ed. de Girona: Gaspar Garric, 1630]

Domènec, J. 1975] Doménech, Jaime. Crónica. València: Anubar, 1975. [A cura de Pedro López Elum]

Domingo Malvadi 2010] Domingo Malvadi, Arantxa. Disponiendo anaqueles para libros. Nuevos datos sobre la biblioteca de Jerónimo Zurita. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2010.

Domínguez 1990] Domínguez, Fernando. “Els apòcrifs lul·lians sobre la Immaculada. La seva importància en la història del lul·lisme”. A: Del frau a l’erudició. Aportacions a la història del lul·lisme dels segles XIV al XVIII. Randa, 27 (1990), p. 11-43.

Domínguez Bordona 1929] Domínguez Bordona, J. Exposición de códices miniados españoles. Madrid: Sociedad Española de Amigos del Arte, 1929.

Domínguez Bordona 1935] Domínguez Bordona, Jesús. Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional. Madrid: Blas, 1935.

Domínguez Bordona 1948] Domínguez Bordona, Jesús. “La biblioteca del virrey Don Pedro Antonio de Aragón (1611-1690)”. BA, època IV, XLVIII (1948), p. 37-53, 71-106.

Domínguez Bordona 1950] Domínguez Bordona, Jesús. “La biblioteca del virrey Don Pedro Antonio de Aragón. Adenda. Libros conservados en Poblet”. BA, època IV, l (1950), p. 66-86.

Domínguez Bordona 1951] Domínguez Bordona, Jesús. “La biblioteca del virrey Don Pedro Antonio de Aragón (1611-1690)”. BRAH, CXXIX (1951), p. 385-416.

Domínguez Bordona 1952] Domínguez Bordona, Jesús. El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus: noticia para su estudio y catálogo de los manuscritos que de dicha precedencia se conservan. Tarragona: Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramón Berenguer IV”: Diputación de Tarragona, 1952.

Domínguez Bordona 1953-1954] Domínguez Bordona, Jesús. “Manuscritos de la Biblioteca Pública de Tarragona. Inventario general”. BA, època IV, LIV (1953-1954), p. 50-78. [Íd. Manuscritos de la Biblioteca Pública de Tarragona. Tarragona: Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramón Berenguer IV”, 1954]

Domínguez Bordona 1957] Domínguez Bordona, Jesús. “Miscelánea bibliográfica de Santes Creus y Poblet. ii. Dos manuscritos recuperados”. Santes Creus. Boletín del Archivo Bibliográfico de Santes Creus, 4 (1957), p. 207-210.

Domínguez Bordona 1958] Domínguez Bordona, Jesús. “Las dos procedencias principales de la Biblioteca de Tarragona”. RABM, LXV (1958), p. 531-534.

Domínguez Bordona 1958] Domínguez Bordona, Jesús. “Manuscritos de san Bernardo en la Biblioteca de Tarragona”. Scriptorium, XII (1958), p. 238-246.

Don Juan de Mendoça 1610] Don Juan de Mendoça, marqués de San Germán [...]. [Pregó: Sevilla, 12 de gener de 1610]. València: s. n., 1610.

Donovan 1958] Donovan, Richard B. The Liturgical Drama in medieval Spain. Toronto: Pontifical Institute of Medieval Studies, 1958.

Dou 1772] Dou, Ramon Llàtzer de. Finestresius vindicatus a don Raymundo Lazaro de Dou et de Bassols adversus clarissimum virum Henricum Florezium. Barcelona: Francesc Surià, 1772.

Drogues, dolços 2010] Drogues, dolços i tabac. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2010. [Amb textos d’Albert Garcia Espuche, Maria dels Àngels Pérez Samper, Sergio Solbes Ferri, Julia Beltrán de Heredia Berecero i Núria Miró i Alaix]

Dromendari 1676] Dromendari, José de. Árbol genealógico de la casa de los viscondes de Rocabertí. Gènova: s. n., 1676.

Dronke 1976] Dronke, Peter. “Pseudo-Ovid, Facetus, and The Arts of Love”. MJ, 11 (1976), p. 126-131.

Dualde 1995] Dualde Pérez, Vicent. Historia de la albeytería valenciana. València: Ajuntament de València, 1995.

Duende crítico 1844] El Duende crítico de Madrid: obra histórica política del siglo pasado. Madrid: Domingo Vila, 1844. [N’hi ha diverses ed. facsímils]

Dupré 1994] Dupré, Xavier. L’arc romà de Berà (Hispània Citerior). Barcelona: IEC, 1994.

Duran 1975] Duran, Eulàlia. “La guerra de les Germanies i la seva interpretació”. Randa, I (1975), p. 25-62.

Duran 1981] Duran, Eulàlia. “Joan Binimelis i la Guerra de les Germanies a Mallorca”. Randa, 12, 1981, p. 89-125.

Duran 1982] Duran, Eulàlia. “Unes cartes amoroses del segle XVI en català”. L’Espill, 15 (1982), p. 25-51.

Duran 1984] Duran, Eulàlia. Lluís Ponç d’Icard i el “Llibre de les grandeses de Tarragona”. Barcelona: Curial, 1984.

Duran 1984b] Duran, Eulàlia. Les cròniques valencianes sobre les Germanies de Guillem Ramon Català i de Miquel Garcia (segle XVI). València: Tres i Quatre, 1984.

Duran 1987] Duran, Eulàlia. Simbologia política catalana a l’inici dels temps moderns. Barcelona, 1987. [Ara a: ead. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València: Tres i Quatre, 2004]

Duran 1992] Duran, Eulàlia. “La difusió de l’obra de Tomic: edicions i manuscrits”. L’Avenç, 165 (1992), p. 32-53. [Ara a: ead. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València: Tres i Quatre, 2004]

Duran 1993] Duran, Eulàlia. “Antonio Agustín y su entorno familiar”. A: Antonio Agustín: Between Renaissance and Counter-Reform. Londres: The Warburg Institute, 1993, p. 5-19.

Duran 1993b] Duran, Eulàlia. “Defensa de la pròpia tradició davant d’Itàlia al segle XV”. A: Miscel·lània Joan Fuster, III. Barcelona; València: PAM et al., 1993, p. 241-265. [Ara a: ead. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València: Tres i Quatre, 2004]

Duran 1993c] Duran, Eulàlia. “Joan Binimelis i la seva Història de Mallorca”. BSAL, XLIX (1993), p. 485-496.

Duran 1993d] Duran, Eulàlia. “La cort reial com a centre de propaganda monàrquica: la participació morisca en l’exaltació messiànica dels Reis Catòlics”. Pedralbes, 13/II (1993), p. 505-514. [Ara a: ead. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València: Tres i Quatre, 2004]

Duran 1993e] Duran, Eulàlia. “La Passió cerverina del segle XVI”. A: Guia Històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera; Diputació de Lleida, 1993, p. 108-109.

Duran 1994] Duran, Eulàlia. “L’aportació dels notaris a la historiografia catalana”. A: Actes del I Congres d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 320-331. [Ara a: ead. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València: Tres i Quatre, 2004]

Duran 1998-1999] Duran, Eulàlia. “Una singular narració coetània del procés d’unió de les corones de Castella i d’Aragó sota els Reis Catòlics en clau de faula d’animals”. A: Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, I. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya; PAM, 1998-1999, p. 459-468.

Duran 2004] Duran, Eulàlia. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement. València: Tres i Quatre, 2004. [A cura de Maria Toldrà]

Duran 2005] Duran, Eulàlia. “Sobre la temàtica de les Profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda”. Randa, 54 (2005), p. 57-63.

Duran, A. 1861] Duran, Agustín. Romancero general, o colección de romances castellanos anteriores al siglo XVIII, II. Madrid: M. Rivadeneyra, 1861.

Duran i Canyameres 1932] Duran i Canyameres, Fèlix. “El palau de Justícia de Barcelona i els seus arxius”. EUC, XVII (1932), p. 124-165.

Duran i Canyameres 1933] Duran i Canyameres, Fèlix. Els arxius judicials de Catalunya. Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1933.

Duran i Canyameres 1955] Duran i Canyameres, Fèlix. “Notas para la historia del notariado catalán”. EHDAP, III (1955), p. 71-207.

Duran López 2004] Duran López, F. “Nuevas adiciones al catálogo de la autobiografía española de los siglos XVIII y XIX (segunda serie)”. Signa, 13 (2004), p. 395-495.

Duran i Sanpere 1915] Duran i Sanpere, Agustí. “Un Misteri de la Passió a Cervera”. EUC, VII (1915), p. 1-54.

Duran i Sanpere 1946] Duran i Sanpere, Agustí. “Los archivos notariales”. La Notaría, LXXXI (1946), p. 201-205.

Duran i Sanpere 1962] Duran i Sanpere, Agustí. “Els Ausiàs March de Montcortès”. ER, XI (1962), p. 145-160.

Duran i Sanpere 1964] Duran i Sanpere, Agustí. Els cavallers de Sant Jordi. Barcelona: La Llumenera, 1964. [Ara a: íd. Barcelona i la seva història, II: La societat i l’organització del treball, Barcelona: Curial, 1973, p. 171-259]

Duran i Sanpere 1972] Duran i Sanpere, Agustí. Llibre de Cervera. Tàrrega: F. Camps Calmet, 1972. [2a ed. de Barcelona: Curial, 1977. 3a ed. de Cervera: Paeria de Cervera: Regidoria de Cultura, 2001]

Duran i Sanpere 1972-1975] Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història, 3 vol. Barcelona: Curial, 1972-1975.

Duran i Sanpere 1973] Duran i Sanpere, Agustí. “El govern de la ciutat i el conflicte de la Busca i la Biga”. A: íd. Barcelona i la seva història, II: La societat i la l’organització del treball. Barcelona: Curial, 1973, p. 600-604.

Duran i Sanpere 1973b] Duran i Sanpere, Agustí. “El rei Felip III volia casar-se a Barcelona”. A: íd. Barcelona i la seva història, II: La societat i l’organització del treball. Barcelona: Curial, 1973, p. 81-84.

Duran i Sanpere 1973c] Duran i Sanpere, Agustí. “Els llibres de la ciutat”. A: íd. Barcelona i la seva història, II: La societat i l’organització del treball. Barcelona: Curial, 1973, p. 128-160.

Duran i Sanpere 1973d] Duran i Sanpere, Agustí. “Sant Jeroni de la Vall d’Hebron”. A: íd. Barcelona i la seva història, I: La formació d’una gran ciutat. Barcelona: Curial, 1973, p. 698-706.

Duran i Sanpere 1973e] Duran i Sanpere, Agustí. “Una antiga estadística de les excel·lències de Barcelona”. A: íd. Barcelona i la seva història, II: La societat i la l’organització del treball. Barcelona: Curial, 1973, p. 618-622.

Duran i Sanpere 1975] Duran i Sanpere, Agustí. “L’Institut Municipal d’Història de Barcelona”. A: íd. Barcelona i la seva història, III: L’art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975, p. 607-676.

Duran; Duran 1984] Duran i Sanpere, Agustí; Duran, Eulàlia. La Passió de Cervera. Misteri del segle XVI. Barcelona: Curial, 1984.

Duran; Requesens 1997] Duran, Eulàlia; Requesens, Joan. Profecia i poder al Renaixement. València: Tres i Quatre, 1997.

Duran; Solervicens 1996] Duran, Eulàlia; Solervicens, Josep. Renaixement a la carta. Barcelona: Eumo, 1996.

Dutton 1982] Dutton, Brian. Catálogo-Indice de la poesía cancioneril del siglo XV, 2 vol. Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies, 1982.

Dutton 1982b] Dutton, Brian. “Los cancioneros del siglo XV: problemas de su estudio”. A: Actas del cuarto Congreso Internacional de Hispanistas, celebrado en Salamanca, agosto de 1971, I. Salamanca: Asociación General de Hispanistas; Consejo General de Castilla y León; Universidad de Salamanca, 1982, p. 435-444.

Dutton 1990-1991] Dutton, Brian. El cancionero del siglo XV (c. 1360-1520), 7 vol. Salamanca: Universidad de Salamanca, 1990-1991.

Eamon 1994] Eamon, William. Science and the Secrets of Nature. Books of Secrets in Medieval and Early Modern Culture. New Jersey: Princeton University Press, 1994.

Efetos [1638?]] Efetos de las armas españolas del rey católico [...] en Flandes, contra los exércitos de Francia y Olanda, en la campaña deste año de 1638. S. ll.: s. n., [1638?].

Egido 1968] Egido, Teófanes. Prensa clandestina española del siglo XVIII: El duende crítico. Valladolid: Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad, 1968. [2a ed. de 2002]

Eimeric 1578] Eimeric, Nicolau. Directorium inquisitorum [...] cum scholis seu annotationibus eruditissimi domini Francisci Pegnae. Roma: in Aedibus Pop. Rom., 1578.

Eiximenis 1483] Eiximenis, Francesc. Primer del Crestià. València: Lambert Palmart, 1483.

Eiximenis 1484] Eiximenis, Francesc. Dotzèn llibre de regiment dels prínceps e de comunitats appellat Cristià. València: Lambert Palmart, 1484.

Eiximenis 1494] Eiximenis, Francesc. Llibre dels àngels. Barcelona: Joan Rosembach, 1494; Barcelona: Pere Miquel, 1494.

Eiximenis 1497] Eiximenis, Francesc. Tractat de confessió. València: Nicolau Spindeler, 1497.

Eiximenis 1906] Eiximenis, Francesc. Tractat de confessió. Barcelona: “Stampa elzeviriana” de Borras & Mestres, 1906. [A cura d’Àngel Bulbena]

Eiximenis 1951] Eiximenis, Francesc. El naixement de l’infant Jesús. Barcelona: Rosa Vera, 1951. [A cura de Jordi Rubió i Balaguer]

Eiximenis 1957-1958] Eiximenis, Francesc. Cercapou, 2 vol. Barcelona: Barcino, 1957-1958 (ENC, A 83-84). [A cura de Giuseppe E. Sansone]

Eiximenis 1981] Eiximenis, Francesc. Lo libre de les dones. Barcelona: Curial, 1981. [A cura de Frank Naccarato]

Eiximenis 1983] Eiximenis, Francesc. De sant Miquel arcàngel. El quint tractat del “Libre dels àngels”. Barcelona: Curial, 1983. [A cura de Curt Wittlin]

El bisbe Margarit 2006] El bisbe Margarit i la seva època. Girona: Fundació Caixa de Girona, 2006.

El cancionero catalán 1896] El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza. Saragossa: Ramón Miedes, 1896. [A cura de Mariano Baselga]

El catálogo Caresmar 1953] “El catálogo de libros impresos, de Caresmar”. Scrinium, VIII-X (1953), p. 33-63.

El Col·legi d’Advocats 1993] El Col·legi d’Advocats de Barcelona. El seu patrimoni artístic i documental. Barcelona: Col·legi d’Advocats, 1993.

El Col·legi de notaris 1995] El Col·legi de notaris de Barcelona. Història de la seu d’una institució civil catalana. Barcelona: Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, 1995. [Textos i documentació de Laureà Pagarolas i Montserrat Gómez]

El Libre de caça 2013] El Libre de caça. Estudi i edició d’un tractat de falconeria medieval. Alacant: IIFV; Barcelona: PAM, 2013. [A cura de Marinela Garcia Sempere (dir.), Antoni Mas i Miralles, Carmes Arronis i Llopis i Hèctor Càmara i Sempere]

El llibre de les monedes 2009] El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or d’Aragó. Compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús de la seca de Perpinyà. Barcelona: Fundació Noguera, 2009. [A cura de Rodrigue Tréton]

El llibre dels feyts 1989] El llibre dels feyts, 3 vol. Paterna: Vicent García Editores SA, 1989. [A cura de Vicente García Edo. Ed. facs. del ms. 1 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona]

El Llibre Verd 1992] El Llibre Verd de Vilafranca, 2 vol. Barcelona: Fundació Noguera, 1992. [A cura de Jordi Vallès i Cuevas et al.]

El Manuscrito de San Miguel 1994] El Manuscrito de San Miguel de los Reyes de las “Ordinacions” de Pedro IV, 2 vol. S. ll.: Scriptorium, 1994. [A cura de Bonifacio Palacios Martín]

El mapa com a llenguatge geogràfic 2008] El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de textos històrics (ss. XVII-XX). Barcelona: IEC, 2008. [A cura de Jesús Burgueño]

El Renaixement de Tàrraco 2003] El Renaixement de Tàrraco. 1563. Lluís Pons d’Icart i Anton Van den Wyngaerde. Tarragona: Generalitat de Catalunya: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2003.

El Rey 1609] El Rey y por su magestat don Luis Carrillo de Toledo [...]. [Edicte: València, 22 de setembre de 1609]. Barcelona: Joan Amelló, 1609.

El verdadero católico 1639] El verdadero católico de Estado y lágrimas de Europa por las confederaciones de católicos con hereges, en que se responde al herético libro del Católico de Estado que escrivió en Francia y publicó Jeremías Ferrer. Barcelona: S. i J. Matevad, 1639.

Elias i Farré 2017] Elias i Farré,  Josep. “Mn. Joan Busquets, un igualadí dels segles XV i XVI”. Revista d’Igualada, 56 (setembre 2017), p. 6-11.

Elías de Molins 1889-1895] Elías de Molins, Antoni. Diccionario biográfico y biblioggráfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX, 2 vol. Barcelona: Fidel Giró, 1889-1895.

Elías de Molins 1902] Elías de Molins, Antoni. “Galcerán Albanell, arzobispo de Granada y maestro de Felipe IV. Documentos inéditos”. RABM, VI (1902), p. 21*-25*.

Elías de Tejada 1950] Elías de Tejada, Francisco. Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval. Barcelona: Aymà, 1950.

Elías de Tejada; Pèrcopo 1963-1965] Elías de Tejada, Francisco; Pèrcopo, Gabriella. Historia del pensamiento político catalán, 3 vol. Sevilla: Montejurra, 1963-1965.

Elies i Robert 2004] Elies i Robert, Antoni. “Qué autores o documentos catalanes existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana. Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reynado de don Jayme el Conquistador”. A: Campabadal, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l’interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004, p. 457-479. [Tesi doctoral]

Elizondo 1910] Elizondo, J. M. de. “La Leyenda de San Francisco según la versión catalana del Flos Sanctorum”. EF, V (1910), p. 235-260.

Elliott 1966] Elliott, John H. La revolta catalana 1598-1640. Barcelona: Vicens Vives, 1966. [Ed. original anglesa de 1963]

Elorza 1714] Elorza, Francisco de. Nobiliario de el valle de la Valdorba [...]. Pamplona: Francisco Antonio de Neyra, 1714.

Els castells catalans 1967-1979] Els castells catalans, 7 vol. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979.

Els manuscrits dels Sacrae Cathaloniae 1918-1919] “Els manuscrits dels Sacrae Cathaloniae Antiquitatis monumenta del P. Jaume Pasqual”. BBC, V (1918-1919), p. 198-207.

Els mapes del territori 2001] Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Institut Cartogràfic de Catalunya, 2001.

Enrique de Gandía 1960] Enrique de Gandía. Conspiraciones y revoluciones de la independencia americana. Buenos Aires: Orientación cultural, 1960.

Enríquez Gómez 1690] Enríquez Gómez, Antonio [Fernando de Zárate]. Academias morales de las musas. Madrid: Juan Garcia Infanzón, 1690.

Enríquez del Castillo 1878] Enríquez del Castillo, Diego. Crónica de don Enrique el Cuarto de este nombre. A: Crónicas de los reyes de Castilla, III. Madrid: M. Rivadeneyra, 1878 (BAE, LII), p. 97-222. [A cura de Cayetano Rosell]

Enríquez del Castillo 1994] Enríquez del Castillo, Diego. Crónica de Enrique IV. Valladolid: Universidad de Valladolid: Secretariado de Publicaciones, 1994. [A cura d’Aureliano Sánchez Martín]

Ensenyat 1993] Ensenyat, Gabriel. “Quina acceptació tengué la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis?”. BSAL, 49 (1993), p. 497-510.

Ensenyat 2003] Ensenyat, Gabriel. “Binimelis i Garcia, Joan” i “Història General del Regne de Mallorca”. A: Antoni Simon i Tarrés (dir.). Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 221-224 i 640-641.

Ensenyat 2005] Ensenyat, Gabriel. “Un manuscrit inèdit de Joan Binimelis a l’Arxiu Torrella”. BSAL, 61 (2005), p. 289-294.

Ensenyat 2013] Ensenyat, Gabriel. “Tiraquellus, plagiat per Binimelis”. e-Humanista/IVITRA, 3 (2013), p. 20-36. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%203/Monogr/02_ensenyat.pdf [Consulta: 23/8/2013]

Entorn de les Regles 2005] “Entorn de les Regles d’esquivar vocables”. ER, XXVII (2005), p. 201-242. [Taula rodona]

Épica armonía 1754] Épica armonía que en bilingüe consonancia, es a saber, castellana y catalana, celebra a la immaculada y soberana reyna María santíssima, fundadora de la sagrada, real y militar familia mercenaria y patrona de Barcelona [...]. Barcelona: Teresa Piferrer, 1754.

Epigrames 1980] Anònim. Epigrames i sonets per la conquista de Buda. Tortosa: Dertosa, 1980. [A cura de Ramon Miravall]

Epistola [c. 1479-1484]] Epistola quam misit rabi Samuel israhelita [...] ad rabi Isaac. Saragossa: Paulus Hurus; Johannes Planeck, [c. 1479-1484].

Epistolari del Renaixement 1977-1978] Epistolari del Renaixement, 2 vol. València: Albatros, 1977-1978. [A cura de Max Cahner]

Epistolari del segle XV 1926] Epistolari del segle XV. Barcelona: Barcino, 1926 (ENC, A 9). [A cura de Francesc Martorell]

Escartí 1993] Escartí, Vicent Josep. “El ms. 212 de la BUV i les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I”. Caplletra, 15 (1993), p. 31-48.

Escartí 1998] Escartí, Vicent Josep. Memòria privada. Literatura memorialística valenciana del segle XV al XVIII. València: Tres i Quatre, 1998.

Escartí 2001] Escartí, Vicent Josep. “Joaquim Aierdi i les Notícies de València i son regne (1661-1679)”. Caplletra. Revista internacional de filologia, 31 (2001), p. 75-88.

Escartí 2006] Escartí, Vicent Josep. La vida del pare Pere, de Leopold Ignasi Planells (1760), 3 vol. Dénia: Parròquia de l’Assumpció, 2006.

Escartí 2007] Escartí, Vicent Josep. “Notícia de la Vida del pare Pere Esteve, de Leopold Ignasi Planells (1760)”. A: El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 253-271.

Escartí 2009] Escartí, Vicent Josep. “Aportacions a la biografia i a la ideologia de Lluís del Milà”. A: Miscel·lània Joaquim Molas, IV (ELLC, LIX). Barcelona: PAM, 2009, p. 23-53.

Escartí 2009b] Escartí, Vicent Josep. “Pere Esteve (1582-1658): predicador i poeta”. A: Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85). Girona: Documenta Universitaria, 2009, p. 35-68.

Escartí 2013] Escartí, Vicent Josep. “Carles Gassulla d’Ursino (1674-1745) i el Pensil celeste de flores. A propòsit d’un autor quasi desconegut”. e-Humanista/IVITRA, 3 (2013), p. 143-229. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%203/Monogr/09_escarti.pdf [Consulta: 23/8/2013]

Escartín 2003] Escartín, Eduardo. “Universidades mayores y menores. Una polémica en la Cataluña del siglo XVII”. Pedralbes, 23/I (2003), p. 187-202.

Escobedo 1981] Escobedo, Joana. “Un manuscrit inèdit de Rafael d’Amat i Cortada, baró de Maldà”. A: Miscel·lània Pere Bohigas, 1 (ELLC, III). Barcelona: PAM, 1981, p. 161-185.

Escobedo 1988] Escobedo, Joana. Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1988.

Escofet 1923-1927] Escofet, Pilar. “Cuatro piezas de poesía política en títulos de comedias, existentes en la Biblioteca de Cataluña”. BBC, VII (1923-1927), p. 155-212.

Escolano 1610-1611] Escolano, Gaspar. Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia, 2 vol. València: Pere Patrici Mei, 1610-1611. [Ed. facs. en 6 vol. de València: Universitat de València, 1972]

Escritores cartujanos 1970] Escritores cartujanos españoles. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1970. [“Por un cartujano de Aula Dei e Ildefonso M. Gómez”]

Escrits polítics del s. XVII 1995] Escrits polítics del segle XVII, I: Noticia universal de Cataluña, de Francesc Martí Viladamor. Vic: Eumo; Universitat Pompeu Fabra, 1995. [A cura de Xavier Torres]

Escrits polítics del s. XVII 1995b] Escrits polítics del segle XVII, II: Secrets públics, de Gaspar Sala, i altres textos. Vic: Eumo; Universitat Pompeu Fabra, 1995. [A cura d’Eva Serra]

Escrits polítics del s. XVIII 1996] Escrits polítics del segle XVIII, I: Despertador de Catalunya i altres textos. Vic: Eumo; Universitat Pompeu Fabra, 1996. [A cura de Joaquim Albareda]

Escrits polítics del s. XVIII 2005] Escrits polítics del segle XVIII, III: Via fora als adormits. Vic: Eumo; Universitat Pompeu Fabra, 2005. [A cura d’Ernest Lluch]

Escrits polítics del s. XVIII 2006] Escrits polítics del segle XVIII, IV: Cròniques de la Guerra de Successió. Vic: Eumo; Universitat Pompeu Fabra, 2006. [A cura de Rosa M- Alabrús]

Escrivà 1986] Escrivà, Vicent. “La Brama dels llauradors és un protomodel dels col·loquis?”. A: Homenatge dels escriptors al professor Manuel Sanchis Guarner. València: Generalitat Valenciana: Conselleria de Cultura, 1986, p. 77-92.

Escudero 1904] Escudero, Monaldo [Joan Bonfill]. “Algo de Miravet”. El Correo Ibérico, 227 (14 de setembre de 1904), p. 1.

Escudero 1993] Escudero, Asunción. Manuscritos de la Biblioteca de Catalunya de interés para la farmacia y las ciencias médicas: en particular el “Tresor de pobres”. Barcelona, 1993. [Tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona, Facultat de Farmàcia]

España sagrada 1747-1961] España sagrada, 56 vol. Madrid: Miguel Francisco Rodríguez et al., 1747-1961. [A cura d’Enrique Flórez, Manuel Risco et al.]

Esperabé 1914-1917] Esperabé Arteaga, Enrique. Historia pragmática e interna de la Universidad de Salamanca, 2 vol. Salamanca: Francisco Núñez Izquierdo, 1914-1917.

Espluga 2011] Espluga, Xavier. “Els interessos epigràfics de l’humanista català Jeroni Pau (+1497)”. Studia Philologica Valentina, 13 (2011), p. 267-280.

Espluga; Guzmán 2008] Espluga, Xavier; Guzmán, Alejandra. “Inscripciones béticas en la síloge epigráfica de Pere Miquel Carbonell, archivero de Fernando El Católico”. A: Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al profesor Antonio Prieto, IV/1. Madrid: CSIC, 2008, p. 2255-2262. [A cura de J. M. Maestre Maestre, J. Pascual Barea i L. Charlo Brea]

Esponera; Callado 2003] Esponera, Alfonso; Callado, Emilio. “Apuntamientos históricos sobre el actual Archivo Histórico del Real Convento de Predicadores de Valencia”. Escritos del Vedat, 33 (2003), p. 369-388.

Esquerda 1969] Esquerda Bifet, Joan. “Un mariólogo catedrático de la Universidad de Barcelona en el siglo XVI: Diego Pérez de Valdivia”. Estudios Marianos, 33 (1969), p. 279-303.

Esquerda 1972] Esquerda Bifet, Joan. “Diego de Valdivia, maestro de espiritualidad en el siglo XVI, discípulo de san Juan de Ávila”. Anthologica Annua, 19 (1972), p. 557-585.

Esquerdo 2001] Esquerdo, Onofre. Nobiliario valenciano, 2 vol. València: Biblioteca Valenciana, 2001 (2a ed.). [A cura de José Martínez Ortiz.]

Esteban Mateo 1977] Esteban Mateo, León. “Catedráticos eclesiásticos de la Universidad Valenciana del siglo XVI”. A: RHCEE, 6. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1977, p. 349-439.

Esteva 1974-1975] Esteva Cruañas, Lluís. “La estancia del papa Adriano VI en Sant Feliu de Guíxols”. AIEG, 22 (1974-1975), p. 259-268.

Esteve 1586] Esteve, Josep. Ad Sixtum V Philippi II Hispaniarum regis nomine obedientiam praestante Ioanne Fernandez de Velasco. Oratio habita V id. Mart. 1586. Roma: Alexander Gardano, 1586.

Esteve; Moll 2017] Esteve, Cesc; Moll, Antoni Lluís. “Ficción épica y verdad histórica: el poema sobre Lepanto de Joan Pujol”. e-Spania [en línia], 27 (2017). https://e-spania.revues.org/26717 [Consulta: 23/7/2017]

Esteve i Puig 2005] Esteve i Puig, Pere (2005). Escrits valencians. València: Institució Alfons el Magnànim, 2005. [A cura de Vicent Josep Escartí]

Estrada-Rius 2007] Estrada-Rius, Albert. “Josep Salat, pare de la numismàtica catalana” i “El col·leccionisme numismàtic en l’obra de Josep Salat”. A: Cinc segles de numismàtica catalana. Barcelona: MNAC, 2007 p. 42-51.

Estrader; Fullà 1989] Estrader, Agustí; Fullà, Núria; amb la col·laboració de Maria Àngels Sanllehy. Catàleg de la Biblioteca “Lambert Mata” de Ripoll. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1989.

Estrugós 1644] Estrugós, Josep Elies. Fènix català o llibre del singular privilegi, favors, gràcies y miracles de nostra Senyora del Mont del Carme. Perpinyà: Esteve Bartau, 1644.

Étienne 2002-2006] Stephani de Borbone [Étienne de Bourbon]. Tractatus de diversis materiis predicabilibus, 2 vol. Turnhout: Brepols, 2002-2006 (CCCM, 124). [A cura de Jacques Berlioz i Jean-Luc Eichenlaub]

Etreros 1983] Etreros, Mercedes. La sátira política en el siglo XVII. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1983.

Ettinghausen 1993] Ettinghausen, Henry. La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època, 4 vol. Barcelona: Curial, 1993.

Ettinghausen 2000] Ettinghausen, Henry. Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1628. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000.

Eubel 1913-1958] Eubel, Conrad, et al. Hierarchia catholica medii et recentioris aevi, 6 vol. Münster: Librariae Regensbergianae; Pàdua: Il Messagero di S. Antonio, 1913-1958.

Eura 2002] Eura, Agustí. Obra poètica i altres textos. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2002. [A cura de Pep Valsalobre]

Eusebi 1845] Eusebi. De morte Hieronymi ad Damasum. A: Sancti Eusebii Hieronymi stridonensis presbyteri opera omnia, I. París: Jacques-Paul Migne; Vrayet, 1845 (PL, XXII), col. 239-326.

Eusebi et al. 1995] Eusebi; Agustí; Ciril (autors ficticis). Tres epístoles sobre la vida i trànsit del gloriós sant Jeroni. Barcelona: Curial; PAM, 1995. [A cura de Curt Wittlin]

Expósito Amagat] Expósito Amagat, Ricard. “Literatura prohibida a la Barcelona del tombant de segle XVII: les desiderates bibliogràfiques de Pau Ignasi de Dalmases i Ros”. BRABLB, 52 (2009-2010), p. 137-202.

Expósito Esteban 1986] Expósito Esteban, M. “Fray Joaquín del Niño Jesús: su propuesta para elaborar un tratado de Arquitectura (1818)”. Artígrama, 3 (Saragossa, 1986).

Fabre et al. 1983] Fabre, Georges; Mayer, Marc; Rodà, Isabel. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (Epigrafia romana del Maresme). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana; Rafael Dalmau, 1983.

Fabre et al. 1984-2002] Fabre, Georges; Mayer, Marc; Rodà, Isabel. Inscriptions romaines de Catalogne, 5 vol. París: Diffusion de Boccard, 1984-2002.

Fàbrega i Grau 1955] Fàbrega i Grau, Àngel. “Els primitius textos catalans de l’Art de ben morir”. AST, XXVIII (1955), p. 79-104.

Fàbrega i Grau 1958] Fàbrega i Grau, Àngel. “El P. Pedro Gil, S. J. (+ 1622) y su colección de vidas de santos”. AST, XXXI (1958), p. 5-25.

Fàbrega i Grau 1964] Fàbrega i Grau, Àngel. “Inventario de los manuscritos de la Biblioteca Arzobispal del Seminario Conciliar de Barcelona”. AST, XXXVII (1964), p. 275-317. [Vegeu la transcripció anotada consultable a http://www.bibliotecaepiscopalbcn.org/fuentes.php?id=2&lang=CA]

Fàbrega i Grau 1978] Fàbrega i Grau, Àngel. La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en declinar el Renaixement. Any 1580. Barcelona: Arxiu capitular de la S. E. catedral basílica de Barcelona, 1978.

Fàbrega i Grau 1995] Fàbrega i Grau, Àngel. Diplomatari de la catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1260, I: Documents dels anys 844-1000. Barcelona: Arxiu Capitular, 1995. [Amb l’estudi “Datació dels documents de la catedral de Barcelona (segles IX-XIII)” de Josep Baucells i Reig]

Fàbrega i Grau 1998] Fàbrega i Grau, Àngel. “Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (Arxiu de la Catedral de Barcelona) (ACB)”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 19-39.

Fàbrega i Grau; Baucells 1969] Fàbrega, Àngel; Baucells, Josep. Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S. E. catedral basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona: Arxiu capitular de la catedral de Barcelona, 1969. [Hi ha traducció castellana: Catálogo del Archivo Capitular de la S. I. catedral basílica de Barcelona. 1. Índice general de las series documentales. Ibídem]

Fàbregas 1967] Sainets de la vida picaresca 1800-1868. Barcelona: Edicions 62, 1967 (Antologia Catalana).

Fàbregas 1969] Fàbregas, Xavier. Teatre català d’agitació política. Barcelona: Edicions 62, 1969.

Fàbregas 1978] Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Ed. Millà, 1978.

Facet 2013] El Facet, una ars amandi medieval. Edició i estudi. València: IIFV; Barcelona: PAM, 2013. [A cura de Rosanna Cantavella]

Falcón 1989] Falcón Pérez, María Isabel. “Crónica de los reyes de Aragón y de los condes de Barcelona y de la población de España, de fray Esteban Rollán, O. P.”. A: Historiographie de la Couronne d’Aragon. Actes du XIIe Congrès d’Histoire de la Couronne d’Aragon. Montpellier 26-29 septembre 1985. Montpeller: Société archéologique de Montpellier, 1989, p. 171-177.

Falcón 1990] Falcón Pérez, María Isabel. “La crónica de Bernardo Rovira”. A: XIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Plama de Mallorca, 1987), II. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, 1990, p. 201-206.

Faraudo 1946] Faraudo de Saint-Germain, Lluís. “‘Libre de totes maneres de confits’. Un tratado manual cuatrocentista de arte de dulcería”. BRABLB, XIX (1946), p. 97-134.

Faraudo 1949] Faraudo de Saint-Germain, Lluís. “El texto primitivo inédito del Tractat de les mules de mossén Manuel Dieç”. BRABLB, XXII (1949), p. 23-62.

Fargas 1997] Fargas Peñarrocha, Maria Adela. Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratègies de consolidació de la classe dirigent. Barcelona: Fundació Noguera, 1997.

Farrés 2004] Farrés, Pere. “Un jove romàntic, Ramon Picó i Campamar”. Anuari Verdaguer, 12 (2004), p. 11-80.

Faulhaber 1983] Faulhaber, Charles B. Medieval Manuscripts in the Library of the Hispanic Society of America, 2 vol. Nova York: The Hispanic Society of America, 1983.

Faura i Pujol 1977] Faura i Pujol, Neus. “L’Apologia del idioma cathalà d’Ignasi Ferreres”. Anuario de Filología, 3 (1977), p. 457-508.

Faura i Pujol 1988] Faura i Pujol, Neus. “Notes sobre la societat Comunicació Literària”. Miscel·lània Enric Moreu-Rey, II. Barcelona: PAM, 1988, p. 177-193.

Febrer Romaguera 2003] Febrer Romaguera, M. V. Ortodoxia y humanismo. El estudio general de Valencia durante el rectorado de Joan de Salaya (1525-1558). València: Universitat de València: Servei de Publicacions, 2003.

Fejér 1982] Fejér, Josephus. Defuncti primi saeculi Societatis Jesu 1540-1640. Roma: Curia Generalitia Societatis Jesu; Institutum Historicum Societatis Jesu, 1982.

Fejér 1990] Fejér, Josephus. Defuncti secundi saeculi Societatis Jesu 1641-1740, 5 vol. Roma: Curia Generalitia Societatis Jesu; Institutum Historicum Societatis Jesu, 1985-1990.

Felice Cardot 1957] Felice Cardot, Carlos. La rebelión de Andresote: Valles del Yaracuy, 1730-1733. Caracas: Editorial A.B.C., 1957.

Felices de Cáceres 1626] Felices de Cáceres, Joan Baptista. Sentencia en la armada poética, propuesta y premiada por la insigne ciudad de Barcelona en honra de su hijo y padre san Ramón de Peñafort. [...] Con el vexamen catalán gracioso de micer Pedro Antonio Jofreu. Barcelona: Sebastià i Joan Matevad, 1626.

Felipo 1991] Felipo, Amparo. La Universidad de Valencia durante el siglo XVII (1611-1707). València: Generalitat Valenciana, 1991.

Felipo 1993] Felipo, Amparo. La Universidad de Valencia durante el siglo XVI (1499-1611). València: Universitat de València, 1993.

Felipo; Callado 2016] Felipo, Amparo; Callado, Emilio. Entre la cátedra y el púlpito. Los pavordes de la Universidad de Valencia (siglos XVI-XVII). València: Publicacions de la Universitat de València, 2016.

Feliu 1997] Feliu, Francesc. L’obra filològica d’Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 1997. [Tesi doctoral microfitxada]

Feliu 1997-1998] Feliu, Francesc. “Els treballs filològics de l’acadèmic Josep de Bastero”. BRABLB, XLVI (1997-1998), p. 213-244.

Feliu 1998] Feliu, Francesc. “Els inicis de la filologia catalana moderna: estudi biogràfic d’Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)”. AIEG, 39 (1998), p. 235-341.

Feliu 1998b] Feliu, Francesc. “L’empremta d’Antoni de Bastero entre els seus contemporanisi la pervivència del seu record. Revisió crítica dels estudis basterians”. ATCA, XVII (1998), p. 573-595.

Feliu 1999] Feliu, Francesc. “Coneixement i percepció de la llengua catalana”. A: Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, secció Francesc Eiximenis. Barcelona: PAM et al., 1999, p. 89-128.

Feliu 2000] Feliu, Francesc. Catàleg dels manuscrits filològics d’Antoni de Bastero. Barcelona: IEC, 2000.

Feliu, G. 1972] Feliu, Gaspar. La clerecia catalana durant el trienni liberal. Barcelona: IEC, 1972.

Feliu de la Penya 1683] Feliu de la Penya, Narcís. Fénix de Cataluña. Barcelona: Rafael Figueró Llopis, 1683. [Ed. facs. de Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983]

Feliu de la Penya 1709] Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña, 3 vol. Barcelona: Josep Llopis, 1709. [Ed. facs. en 3 vol. de Barcelona: Base, 1999]

Feliu et al. 1992] Feliu, Francesc; Martí, Sadurní; Ten, Francesc; Vicens, Josep (ed.). Tractar de nostra llengua catalana. Apologies setcentistes de l’idioma al Principat. Vic: Eumo: Universitat de Girona, 1992.

Fernández 1613] Fernández, Alonso. Historia de los insignes milagros que la magestad divina ha obrado por el Rosario santíssimo de la Virgen soberana su madre. Madrid: Alonso Martín de Balboa, 1613.

Fernández Álvarez 1975] Fernández Álvarez, M. Corpus Documental de Carlos V, II. Salamanca, 1975.

Fernández Álvarez 1979] Fernández Álvarez, M. “Carlos V y Cataluña”. Pedralbes, 5 (1979), p. 21-29.

Fernández de Córdova 2014] Fernández de Córdova, Álvaro. “Diplomáticos y letrados en Roma al servicio de los Reyes Católicos: Francesco Vitale di Noya, Juan Ruiz de Medina y Francisco de Rojas”. Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica, 32 (2014), p. 113-154.

Fernández de Heredia 1955] Fernández de Heredia, Juan. Obras. Madrid: Espasa Calpe, 1955. [A cura de Rafael Ferreres]

Fernández Luzón 1988] Fernández Luzón, Antonio. “Régimen económico, salarios y cátedras del Estudio General de Barcelona en el siglo XVI”. Manuscrits, 7 (1988), p. 149-166.

Fernández Luzón 1995] Fernández Luzón, Antonio. “La proyección social del profesorado universitario: Barcelona 1559-1596”. Historia Social, 21 (1995), p. 3-17.

Fernández Luzón 1995b] Fernández Luzón, Antonio. “Los estudios clásicos en Barcelona durante la primera mitad del siglo XVI”. Manuscrits, 13 (1995), p. 219-246.

Fernández Luzón 2005] Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2005.

Fernández Mosquera et al. 1993] Fernández Mosquera, Santiago; Azaustre Galiana, Antonio. Índices de la poesía de Quevedo. Barcelona: PPU; Universidade de Santiago de Compostela, 1993.

Fernández de Navarrete 1851] Fernández de Navarrete, Martín. Biblioteca marítima española, 2 vol. Madrid: Imprenta de la viuda de Calero, 1851.

Fernández de Oviedo 1989] Fernández de Oviedo, Gonzalo. Batallas y quinquagenas. Salamanca: Ediciones de la Diputación de Salamanca, 1989. [A cura de Juan Bautista Avalle-Arce]

Fernández Pomar 1965] Fernández Pomar, José M. “Libros y manuscritos procedentes de Plasencia”. Hispania Sacra, XVIII (1965), p. 33-70.

Fernández i Trabal et al. 1990] Fernández i Trabal, Josep; Balada i Bosch, Francesc; Martí i Martí, Casimir. Inventari dels fons: marquesos de Castelldosrius, Castanyer i “La España industrial” de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1990.

Fernández i Trabal 2013] Fernández i Trabal, Josep. Els Desvalls i Catalunya. Set-cents anys d’història d’una família noble catalana. Lleida: Pagès; Ajuntament de Barcelona, 2013.

Ferrando 1979-1982] Ferrando, Antoni. “Un precedent del bilingüisme literari valencià: la tertúlia d’Isabel Suaris”. BRABLB, XXXVIII (1979-1982), p. 105-131.

Ferrando 1981] Ferrando, Antoni. “Unes poesies valencianes del 1543 sobre el tema de la malmonjada”. Revista Valenciana de Filologia, 7 (1981), p. 391-402.

Ferrando 1983] Ferrando, Antoni. Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX. València: Institut de Literatura i Estudis Filològics et al., 1983.

Ferrando 1987] Ferrando, Antoni. “La literatura populista al País Valencià durant la Decadència. El segle XVII”. A: Alemany, R. (ed.). Estudis de literatura catalana al País Valencià. Benidorm: Ajuntament de Benidorm; Alacant: Universitat d’Alacant, 1987, p. 55-74.

Ferrando 1993] Ferrando, Antoni. “L’Omelia sobre lo Psalm ‘De profundis’ de Jeroni Fuster”. A: Miscel·lània Joan Fuster, VI. Barcelona: PAM et al., 1993, p. 79-106.

Ferrando 1994] Ferrando, Antoni. “Un poeta inèdit del barroc valencià: Pere Jacint Morlà”. A: Romero, C. & R. Arqués (ed.). La cultura catalana tra l’Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992). Pàdua: Programma, 1994, p. 297-319.

Ferrando 2002] Ferrando, Antoni. “Sobre l’autoria de les Regles d’esquivar vocables encara”. Els Marges, 70 (2002), p. 67-98.

Ferrer 1976] Ferrer Lluch, Manuel. Carlos Gazulla de Ursino: su obra. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1976.

Ferrer de Blanes 1545] Ferrer de Blanes, Jaume. Sentències catòliques del diví poeta Dant. Barcelona: Carles Amorós, 1545.

Ferrer i Mallol 1980] Ferrer i Mallol, M. Teresa. “Cartes i bitllets privats en els manuals del notari barceloní Narcís Guerau Gili (s. XV)”. EUC, XXIV (Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, II) (1980), p. 197-217.

Ferrer, D. 2003-2004] Ferrer, Daniel. “Els orígens mítics d’Hispània en el De origine (1553) de Francesc Tarafa: el Túbal d’Annio de Viterbo”. A: Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui internacional Problemes i mètodes de literatura catalana antiga “Història i llegenda al Renaixement” (Girona, 8-11 de juliol 2002) (EG, 23-24). Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2003-2004, p. 361-378.

Ferrer, D. 2005] Ferrer, Daniel. “Els Pirineus i l’Albera de Jeroni Pau (c. 1458-1497), els Pirineus i l’Albera de Francesc Tarafa (c. 1495-1556)”. A: Actes del Col·loqui L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer. Figueres: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, 2005, p. 251-261.

Ferrer, D. 2005b] Ferrer, Daniel. “La història i la geografia d’Alacant en l’obra de l’humanista Francesc Tarafa: l’antiga Lucentum i el Tader (Segura) de Jeroni Pau”. A: X Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 16-20 setembre 2003). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005.

Ferrer, D. 2006-2007] Ferrer, Daniel. “Les obres llatines de Francesc Tarafa (c. 1495-1556) com a principi i font de la Chrònica de Catalunya”. A: Actes del tretzè CILLC (Girona, 8-14 de setembre de 2003), I. Barcelona: PAM, 2006-2007, p. 163-175.

Ferrer, F. 1989] Ferrer, Francesc. Obra completa. Barcelona: Barcino, 1989 (ENC, A 128). [A cura de Jaume Auferil]

Ferrer, J. R. 2006] Ferrer, Joan Ramon. De antiquitate legum. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006. [A cura d’Antoni Cobos, amb apèndix de Maria Toldrà]

Ferrer, M. 1581-1584] Ferrer, Miquel. Observantiarum sacri regii Cathaloniae senatus. Barcelona: Jaume Cendrat, 1581-1584.

Ferrer, M. 2003] Ferrer, M. “La convulsió de 1750 referent al culte de Ramon Llull”. Studia Lulliana, 43 (2003), p. 103-126.

Ferrer; Soler 2008] Ferrer, Raimon; Soler, Santi. “Un testimoni de l’actuació dels carmelites descalços de Girona durant la Guerra del Francès”. Els apunts de l’Arxiu Històric de Girona, VI (2008), p. 6.

Ferro 1987] Ferro, Víctor. El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo, 1987.

Ferro 2000] Ferro, Víctor. “Los juristas catalanes de los siglos XVI y XVII”. A: Alvarado, Javier (ed.). Historia de la literatura jurídica en la España del Antiguo Régimen, I. Madrid; Barcelona: Marcial Pons, 2000, p. 153-166.

Festes i celebracions 2010] Festes i celebracions. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2010. [Amb textos d’Albert Garcia Espuche, Henry Ettinghausen, Lluís Calvo i Josep Martí]

Festivas demonstraciones 1691] Festivas demonstraciones con que los mayorales del santo Christo de la Ribera de San Juan, en día de la soberana exaltación de la cruz, reconocen agradecidos a su amparo el quedar libre aquel barrio del estrago y ruyna que ocasionó con sus bombas el enemigo en otros parajes. Barcelona: Rafael Figueró, 1691.

Festivas demonstraciones 1702] Festivas demonstraciones y magestuosos obsequios con que el muy ilustre consistorio de los deputados y oydores del principado de Cataluña celebró la dicha que llegó a lograr con el deseado arribo y feliz himeneo de sus católicos reyes don Felipe IV de Aragón y V de Castilla, conde de Barcelona, etc., y doña María Luisa Gabriela de Saboya [...]. Barcelona: Rafael Figueró, 1702.

Festivo agradecimiento [1698]] Festivo agradecimiento que por la alegre conclusión de la paz universal de la monarquía de España con las demás coronas y príncipes christianos rindió a la magestad de Dios la excelentíssima ciudad de Barcelona. Barcelona: casa de Cormelles, per Tomàs Loriente, [1698].

Festivos y magestuosos cultos [1686?]] Festivos y magestuosos cultos que la nobilíssima y muy illustre ciudad de Barcelona en 23 y 30 de octubre 1686 dedicó a su ínclita hija, patrona, virgen y protomártyr santa Eulalia, motivados en la extensión del rezo proprio de la santa, que obtuvo para toda España de la santidad de nuestro beatíssimo padre Innocencio XI con decreto despachado en Roma en 31 de agosto 1686. Barcelona: casa Cormelles, per Jaume Cais, [1686?].

Figueras 1994] Figueras, Narcís. “Francesc Calça (1521-1603) i la seva producció poètica quadrilingüe. Un inventari”. EG, 14 (1994), p. 87-104.

Finestres, Ja. 1753-1765] Finestres, Jaume. Historia de el real monasterio de Poblet, 5 vol. Cervera; Tarragona: Josep Barber, 1753-1765.

Finestres, Ja. 1947-1955] Finestres, Jaume. Historia del real monasterio de Poblet, 6 vol. Barcelona: Orbis, 1947-1955.

Finestres, Jo. 1762] Finestres, Josep. Sylloge inscriptionum romanarum quae in principatu Catalauniae vel exstant vel aliquando exstiterunt. Cervera: Antònia Ibarra, vídua, 1762.

Finestres, Jo. 1933-1969] Finestres, Josep. Epistolari, 3 vol. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1933-1969. [A cura d’Ignasi Casanovas i Miquel Batllori]

Fink Errera 1955] Fink Errera, Guy. “À propos de quelques manuscrits de la ‘Crónica del rey don Enrique el Cuarto’”. Hispania, LVIII (1955), p. 3-72.

Finzi 1997] Finzi, Claudio. “Testi umanistici italiani a Barcellona. Il ‘De temporibus’ di Matteo Palmieri”. A: La Corona d’Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII). 4. Incontro delle culture nel dominio catalano-aragonese in Italia. XIV Congresso di Storia della Cultura d’Aragona, 5. Càller: Istituto di Storia Medioevali, 1997, p. 215-232.

Fiol s. a.] Fiol, Ignasi. Professías del P. Ignacio Fillol, de la Compañía de Jesús, mallorquín. Murió en el Japón. Libro del Christiano, 12, cap. 3. Imperio començado el año 1668 hasta el año 1720. S. ll.: s. n., s. a.

Fita 1873] Fita, Fidel. Los reys de Aragó y la seu de Girona desde l’any 1462 fins al 1482. Col·lecció d’actes capitulars escrites per lo doctor Andreu Alfonsello, vicari general de Girona. Barcelona: L. Obradors i P. Sulé, 1873.

Fita 1879] Fita, Fidel. El Gerundense y la España primitiva. Madrid: Perojo, 1879.

Flor de enamorados 1562] Cancionero llamado Flor de enamorados. Barcelona: Claudi Bornat, 1562 (1a ed.). Barcelona: impremta de Matevad, regentada per Martí Gelabert, 1681. [A cura de Joan Timoneda].

Flor de enamorados 1954] Cancionero llamado Flor de enamorados (Barcelona 1562). València: Castalia, 1954. [A cura d’Antonio Rodríguez-Moñino i Daniel Devoto]

Flor del tesoro 1981] Flor del tesoro de la belleza. Barcelona: José J. Olañeta, 1981. [Edició bilingüe català-castellà. Introducció de Teresa Maria Vinyoles; pròleg de Josefina Roma. A cura d’Oriol Comas]

Florensa 2010] Florensa, Joan. El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: IEC; Escola Pia de Catalunya, 2010.

Flores del tesoro 1993] Flores del tesoro de la belleza. Tratado de muchas medicinas o curiosidades de las mujeres. Barcelona: Lunas; José J. Olañeta, 1993. [Introducció de Teresa Maria Vinyoles; pròleg de Josefina Roma. A cura d’Oriol Comas]

Flores Sellés 1974] Flores Sellés, Cándido. Jo. M. Metelli Sequani I. C. epistulae quaedam et opuscula duo. Granada, 1974.

Flores Sellés 1980] Flores Sellés, Cándido. “Dos discursos en griego de la Barcelona del siglo XVI”. Estudios Clásicos, 85 (1980), p. 31-57.

Flores Sellés 1980b] Flores Sellés, Cándido. Epistolario de Antonio Agustín. Salamanca: Universidad de Salamanca, 1980.

Floretus [c. 1477]] Floretus. Utrecht: Pamphilus, [c. 1477].

Fluvià 1964] Fluvià, Armand de. “Índice de religiosos del real monasterio de San Jerónimo del Valle de Hebrón o de Collcerola, en Barcelona”. Hidalguía, 66 (1964), p. 587-592.

Fluvià 1987] Fluvià, Armand de. Diccionari heràldic: Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l’Adarga catalana. Lleida: Pagès, 1987.

Fogelberg 2004] Fogelberg Rota, Stefano. “Organització i estructura de les acadèmies europees post-renaixentistes: la influència del model italià a les acadèmies valencianes del segle XVI i XVII”. A: Escriptors valencians de l’Edat moderna. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua et al., 2004, p. 93-106.

Font Jaume 2006] Font Jaume, Alexandre. “La visió de l’antiguitat a la Història del Regne de Mallorca de Joan Baptista Binimelis”. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 16 (2006), p. 7-29.

Font i Sagué 1908] Font i Sagué, Norbert. Historia de les ciencies naturals á Catalunya del sigle IX al sigle XVIII. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1908. [Ed. facs. de Barcelona: Altafulla, 1978]

Fontanals 1993] Fontanals, Reis. “El archivo del Hospital General de la Santa Creu de Barcelona”. Tabula, 2 (1993), p. 123-139.

Fontanals 2006] Fontanals, Reis. “Un équipement culturel dans un hôpital médiéval: la Bibliothèque Nationale de Catalogne à Barcelone”. Revue de la Société Française d’Histoire des Hôpitaux, 121-122 (2006), p. 45-51.

Fontanals 2009] Fontanals, Reis. “Preservar la memòria. L’arxiu de la Junta de Comerç de Barcelona”. A: Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona, 2009, p. 327-340.

Fontanals; Losantos 2007] Fontanals, Reis; Losantos, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys. 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007.

Fontanella 1968] Fontanella, Francesc. Lo desengany. Barcelona: Edicions 62, 1968. [A cura d’Anna Maria Torrent]

Fontanella 1988] Fontanella, Francesc. Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia. Lo desengany, poema dramàtic. Barcelona: Diputació de Barcelona; Institut del Teatre, 1988. [A cura de Maria Mercè Miró]

Fontanella 2008] Fontanella, Francesc. Panegíric a la mort de Pau Claris. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2008. [A cura de Montserrat Clarasó i Maria-Mercè Miró]

Fontanella 2015] Fontanella, Francesc. O he de morir o he d’amar. Antologia poètica. Barcelona: Empúries, 2015. [A cura de Pep Valsalobre et al.]

Fontanella, J. P. et al. 1627] Fontanella, Joan Pere; Magarola, Miquel Joan; Sala, Bernat. Memorial o discurso hecho por el principado de Cataluña en respuesta de otro, hecho por la villa de Perpiñán en su nombre y de los condados de Rosellón y Cerdaña, sobre la desunión y separación de los dichos condados que se pide a su majestad. Barcelona: Jeroni Margarit, 1627.

Fontanella; Ramis 1982] Fontanella, Francesc; Ramis, Joan. Teatre barroc i neoclàssic. Barcelona: Edicions 62; “la Caixa”, 1982. [A cura de Maria Mercè Miró i Jordi Carbonell, pròleg de Giuseppe Grilli]

Fontanellana 2009] Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85). Girona: Documenta Universitaria, 2009. [A cura de Gabriel Sansano i Pep Valsalobre]

Fontbona 1989] Fontbona, Francesc. Elogi de l’Acadèmia. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1989.

Fontbona 1993-1994] Fontbona, Francesc. “El museu de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi (1775), primer museu d’art de Catalunya”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 7-8 (1993-1994), p. 167-186.

Fontbona; Durá 1999] Fontbona, Francesc; Durá, Victoria. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, I: Pintura. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1999.

Fontcuberta 2013] Fontcuberta, Joan. Deletrix. Barcelona: PEN català : Polígrafa, 2013.

Fontenay 1641] Fontenay, monsieur de. Conjunción magna de pronósticos, feliz ascendiente de la real sangre de Borbón y francesa monarchía. Barcelona: Jaume Matevad, 1641.

Fontpedrosa 1640] Fontpedrosa, Jeroni de. Amorosos desagravios de Jesuchristo sacramentado en la insigne y fidelíssima ciudad de Barcelona y otava del Corpus reiterada. Barcelona: Jaume Romeu, 1640.

Fonts 1622] Fonts, Joan Pau. El místico serafín de san Buenaventura. Barcelona: Sebastià Matevad, 1622.

Forner 1922] Forner Tichell, Vicente. Familia de los Viciana (Estudios histórico-críticos). València: Hijo F. Vives Mora, 1922. [Ed. facs. de Borriana: Ajuntament de Burriana; Generalitat Valenciana, 2002]

Fort i Cogul 1928-1934] Fort i Cogul, Eufemià. “Algunes notes dels manuscrits i còdexs provinents de Santes Creus, a Tarragona”. BA, època III, IV (1928-1934), p. 328-331.

Fort i Cogul 1962-1963] Fort i Cogul, Eufemià. “El missal de Santes Creus del monestir de Gethsemaní”. BA, any LXII-LXIII, fasc. 77-84 (1962-1963), p. 25 seg.

Fort i Cogul 1972] Fort i Cogul, Eufemià. El senyoriu de Santes Creus. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; Rafael Dalmau, 1972.

Fort i Cogul 1973] Fort i Cogul, Eufemià. “Noticia bibliográfica del Monasterio de San Jerónimo del Valle de Hebrón”. A: Studia Hieronymiana, II. Madrid: Orde de Sant Jeroni, 1973, p. 119-122.

Foulché-Delbosc 1894] Foulché-Delbosc, R. “Étude sur la Guerra de Granada de don Diego Hurtado de Mendoza”. RH, 1 (1894), p. 101-165.

Foulché-Delbosc 1913] Foulché-Delbosc, R. “Romancero de Barcelona”. RH, 29 (1913), p. 121-194.

Framis 2003] Framis, Maite. La baronia de Beniarjó, dels March als Montcada. Catàleg documental (s. XIV-XIX). Simat de la Valldigna: La Xara, 2003.

Francesc de Borja 1925] Francesc de Borja, sant. Meditaciones sobre los evangelios de las fiestas de los santos. Barcelona: Casulleras, 1925. [A cura de Josep Maria March]

Francesc de Borja 2012] Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc / Francisco de Borja (1510-1572), hombre del Renacimiento, santo del Barroco (Actes del Simposi Internacional Gandia, 25-27 d’octubre - València, 4-5 de novembre de 2010 / Actas del Simposio Internacional Gandía, 25-27 octubre - Valencia, 4-5 noviembre de 2010). Gandia: CEIC Alfons el Vell; IIEB; AC/E, 2012. [A cura de Santiago La Parra i Maria Toldrà]

Francesc del Santíssim Sagrament 2004] Francesc del Santíssim Sagrament. Instrucció breu i útil per los cuiners principiants segons lo estil dels carmelites descalços. Barcelona: PAM, 2004. [A cura de M. Mercè Gras i Agustí Borrell]

Francisco de Borja 2011] Francisco de Borja y su tiempo: politica, religión y cultura en la Edad Moderna. València: Albatros; Roma: Institutum Historicum Societatis Iesu, 2011. [A cura d’Enrique García Hernán i Pilar Ryan]

Freedman 1986] Freedman, Paul H. “Catalan Lawyers and the Origins of Serfdom”. Medieval Studies, XLVIII (1986), p. 288-314.

Freedman; Sabaté 2007-2008] Freedman, Paul; Sabaté, Flocel. “Jaume Caresmar i les fonts històriques de l’Església catalana”. BRABLB, LI (2007-2008), p. 13-38.

Früh 2000] Früh, Martin. “Los Carmina ad Iohannam Aragonum del humanista italiano Antonio Geraldini (m. 1489): reflexiones preliminares a una edición crítica”. Faventia, 22/1 (2000), p. 141-144.

Früh 2002] Früh, Martin. “Profecía y realidad: una oda de Antonio Geraldini al rey Fernando el Católico”. A: De litteris neolatinis in America Meridionali, Portugallia, Hispania, Italia cultis. Frankfurt am Main: Valentia, 2002, p. 47-67.

Früh 2005] Früh, Martin. Antonio Geraldini († 1488). Leben, Dichtung und soziales Beziehungsnetz eines italienischen Humanisten am aragonesischen Königshof. Münster: Lit Verlag, 2005.

Fuente Cornejo 2012] Fuente Cornejo, Toribio. “Contribución a la historia de la Miscellanea philologica de Pedro Juan Núñez”. Anales de la Real Academia de Cultura Valenciana, 87 (2012), p. 9-22.

Fuentes [1930?]] Fuentes, Celedonio. Escritores dominicos del reino de Valencia. València: F. Ángeles Pitarch, [1930?].

Fuentes 1932] Fuentes, Celedonio. Escritores dominicos del reino de Aragón. Saragossa: Gambón, 1932.

Fuster 1827-1830] Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana, 2 vol. València: José Ximeno; Ildefonso Mompié, 1827-1830. [Ed. facs. de València: París-València, 1980]

Fuster, J. 1962] Fuster, Joan. “La València del segle XVII a través d’un dietarista eclesiàstic”. A: Íd. Poetes, moriscos, capellans. València: L’Estel, 1962.

Fuster, T. 1691] Fuster, Tomàs. Resumen histórico de los prodigios acaecidos en el monasterio y monte santo de Luchente y de los varones santos de este devotíssimo santuario. València: Vicent Cabrera, 1691.

Gabriel de la Cruz: vegeu Beltran Larroya.

Gachard 1875] Gachard, Louis-Prosper. La Bibliothèque nationale à Paris. Notices et extraits des manuscrits qui concernent l’histoire de Belgique, I. Brussel·les, 1875.

Galdeano 2003] Galdeano, Rodolfo. “La sèrie iconogràfica dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó, del pintor Filippo Ariosto, per al Palau de la Generalitat de Catalunya (1587-1588). Art, pactisme i historiografia”. Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 7 (2003), p. 51-70.

Galdeano 2006] Galdeano, Rodolfo. “Historiografia i iconografia: la sèrie icònica dels comtes de Barcelona del Palau de la Generalitat de Catalunya (1587-1588)”. ATCA, 25 (2006).

Galdeano 2013] Galdeano, Rodolfo. La Història moral de Cathalunya de Pere Gil (1550-1622) i la historiografia catalana de l’època moderna. Girona: Universitat de Girona, 2013. [Tesi doctoral. Veg. Gil, P. 2017]

Galdeano 2015] Galdeano, Rodolfo. “Historiografia catalana i model jesuític: la Història moral de Cathalunya del jesuïta Pere Gil (1550-1622)”. Recerques, 70 (2015), p. 35-60.

Galdeano 2016] Galdeano, Rodolfo. “En una playa de Barcelona. Historiografía y novela de caballerías en la Cataluña del siglo XVII”. Pedralbes, 36 (2016), p. 179-211.

Galderich 2013] Galderich. “El porqué de todas las ceremonias de la Iglesia y sus mysterios (1760) d’Antonio Lobera, l’expurgació inquisitorial i el projecte Deletrix de Joan Fontcuberta”. & Piscolabis librorum [blog] (12/11/2013) http://librorum.piscolabis.cat/2013/11/el-porque-de-todas-las-ceremonias.html [Consulta: 18/4/2014]

Galende 2002] Galende Díaz, Juan Carlos. “Manuscritos de la biblioteca del colegio mayor salmantino de Cuenca en el siglo XVIII”. Cuadernos de Investigación Histórica, 19 (2002), p. 211-246.

Galera 1987] Galera, Montserrat. “Tercer centenari del mapa de Catalunya d’Ambrosio Borsano”. Diari de Barcelona, any 195 (14 de juny de 1987), p. 36.

Galí 2006] Galí Morales, Montserrat. Las poesías de Mossèn Avinyó. Girona: Universitat de Girona, 2006. [Treball de recerca dirigit per Rafel Ramos Nogales i Jaume Torró Torrent]

Galí; Ramos; Torró 2009] Galí, Montserrat; Ramos, Rafael; Torró, Jaume. “De mossèn Avinyó a Lluís d’Avinyó, uixer del príncep de Viana”. A: Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum; Universitat Rovira i Virgili, 2009. [A cura d’Anna Alberni, Lola Badia i Lluís Cabré]

Galíndez de Carvajal 1851] Galíndez de Carvajal, Lorenzo. Anales breves del reinado de los Reyes Católicos. Madrid: Viuda de Calero, 1851 (Colección de documentos inéditos para la historia de España, XVIII), p. 227-422. [A cura de Rafael Floranes Robles y Encinas]

Galindo Blasco 1991] Galindo Blasco, Esther. “La escritura y la imagen en las exequias de Carlos II en la catedral de Barcelona: una lectura del túmulo y de las poesías, caligramas y jerogíficos”. Cuadernos de Arte e Iconografía. Revista virtual de la Fundación Universitaria Española, IV/7 (1991).

Galindo Blasco; García Fuertes 1993] Galindo Blasco, Esther; García Fuertes, Gemma. “La Academia de los Desconfiados y el príncipe Darmstadt. El diálogo emblemático de la academia 4a (22 de julio de 1700)”. Cuadernos de Arte e Iconografía. Revista virtual de la Fundación Universitaria Española, VI (1993).

Gallardo 1863-1889] Gallardo, Bartolomé José. Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos, 4 vol. Madrid: M. Rivadeneyra, 1863-1889. [Ed. facs. en 4 vol. de Madrid: Gredos, 1968]

Gallego Barnés 1982] Gallego Barnés, Andrés. Juan Lorenzo Palmireno (1524-1579). Un humanista aragonés en el Studi General de Valencia. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1982.

Gallego Salvadores 1970] Gallego Salvadores, Jordán. “El maestro Diego Mas y su tratado de metafísica”. AST, XLIII (1970), p. 3-92.

Gallego Salvadores 1972] Gallego Salvadores, Jordán. “La enseñanza de la metafísica en la Universidad de Valencia durante el siglo XVI”. AST, XLV (1972), p. 137-172.

Gallego Salvadores 1973] Gallego Salvadores, Jordán. “La aparición de las primeras metafísicas sistemáticas en la España del XVI: Diego Mas (1587), Francisco Suárez y Diego de Zúñiga (1597)”. Escritos del Vedat, III (1973), p. 87-162.

Gallego Salvadores 1976] Gallego Salvadores, Jordán. “El maestro Diego Mas y la Universidad de Valencia”. A: Primer Congreso de Historia del País Valenciano, III: Edad Moderna. València: Universitat de València, 1976, p. 291-299.

Gallego Salvadores 1979] Gallego Salvadores, Jordán. “La metafísica en España durante el siglo XVI (I)”. A: RHCEE, 7. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1979, p. 149-234.

Galmés 1947-1948] Galmés, Salvador. “Ramon Llull no és l’autor del Llibre Benedicta tu in mulieribus”. Estudis Romànics, 1 (1947-1948), p. 75-88.

Galmés Mas 1988] Galmés Mas, Lorenzo. Francisco Gil de Federich, dominico, académico, misionero y mártir en Vietnam. Barcelona: RABLB et al., 1988.

Gams 1931] Gams, Pius Bonifatius. Series episcoporum ecclesiae catholicae. Leipzig: Karl W. Hiersemann, 1931 (2a ed.).

Ganges 1992] Ganges, Montserrat. “Poetes bilingües (català-castellà) del segle XV”. Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 6/1 (1992), p. 57-227.

Gans 1638] Gans, Johann. Arboretum genealogicum. Colònia: J. Kinchius, 1638.

Garau Amengual 1993] Garau Amengual, Jaume. “Notas para una biografía del poeta Jaime de Oleza y Calvó (1552-1604)”. Caligrama. Revista Insular de Filología, 5 (1993), p. 45-55.

Garcia 1840] Garcia, Francesc Vicent. Poesías jocosas y serias del célebre doctor Vicens Garcia, rector de Vallfogona. Barcelona: Josep Torner, 1840.

Garcia 1979] Garcia, Francesc Vicent. Sonets. Barcelona: Edicions 62, 1979. [A cura de Giuseppe Grilli]

Garcia 1985] Garcia, Francesc Vicent. Antologia poètica. Santes Creus: Fundació d’Història i Art Roger de Belfort, 1985. [A cura d’Albert Rossich]

Garcia 1987] Garcia, Francesc Vicent. Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1987. [A cura d’Àngels Massip i de J. Francesc Massip]

Garcia 2000] Garcia, Francesc Vicent. La armonia del Parnàs, de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona (Barcelona, 1703). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; Publicacions de la Universitat de València, 2000. [Ed. facs.]

García 2002] García López, Jorge. “Francesc Eiximenis en la Guerra dels Segadors: dos pliegos de la colección Bonsoms”. EG, 22 (2002), p. 421-443.

García 2002] García, Jorge. “El manuscrito de Ripoll del bachiller de la Torre”. A: Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui “Problemes i mètodes de Literatura Catalana Antiga”. Barcelona: Curial; PAM, 2002, p. 173-190.

Garcia Busquets 2013] Garcia Busquets, Anna. Rahó de l’esperit (1709-1714) de Teresa Mir i March. L’autobiografia espiritual d’una laica. Edició crítica [en línia]. Girona: Universitat de Girona: Servei de Publicacions, 2013. http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Raho_de_l_esperit/index.htm [Consulta: 26/6/2013]

Garcia Busquets 2013b] Garcia Busquets, Anna. “Notícia d’una mística catalana de principi del segle XVIII: Teresa Mir i March i la seva autobiografia espiritual Rahó de l’esperit” [en línia]. Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013), p. 281-301. http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Raho_de_l_esperit/index.htm [Consulta: 26/6/2013]

García Calahorra 1766] García Calahorra, Manuel. Breve compendio del origen y antigüedad de la sagrada religión del Carmen [...]. Madrid: Manuel Martín, 1766.

García Cárcel 1988] García Cárcel, Ricardo. “El conflicto de la Inquisición y la Generalitat de Cataluña en 1568”. A: Homenatge al doctor Sebastià Garcia Martínez, I. València: Generalitat Valenciana: Conselleria de Cultura, Educació Ciència; Universitat de València, 1988, p. 263-273.

García Cárcel 1998] García Cárcel, Ricardo. “La opinión catalana sobre Francia en la primera mitad del siglo XVIII”. Pedralbes, 18/II (1998), p. 421-437.

García Cubero 1992] García Cubero, L. Bibliografía heráldico-genealógico-nobiliaria de la Biblioteca Nacional: Manuscritos. Madrid, 1992.

García Dini 1969-1970] García Dini, Encarnación. “Pablo Ignacio de Dalmases y la Academia de los Desconfiados”. Miscellanea di Studi Spanici, 17 (1969-1970), p. 199-260.

Garcia Domènech 1995] Garcia Domènech, Rosa M. La Casa de Convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: IEC, 1995.

García Edo 1987] García Edo, Vicent. “Documentos de la Orden de Montesa referentes al Maestrazgo (Catálogo de los legajos de papeles de la Orden de Montesa conservados en el Archivo del Reino de Valencia)”. Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 19 (1987).

Garcia Espuche 2009] Garcia Espuche, Albert. La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII). Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Museu d’Història de Barcelona, 2009.

Garcia Espuche 2014] Garcia Espuche, Albert. Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714. Barcelona: Editorial Empúries, 2014.

García Marín 1989] García Marín, Jesús. “Buenaventura Serra (1728-1784) y la tradición científica en el XVIII mallorquín”. Mayurqa, 22/2 (1989), p. 792-801.

García Martínez 1986] García Martínez, Sebastián. “Pedro Juan Nuñez y la enseñanza del griego en la Universidad de Valencia (1547-1602)”. Contrastes, 2 (1986), p. 39-55.

García Melero 2002] García Melero, José Enrique. Literatura española sobre artes plásticas, vol. I: Bibliografía aparecida en España entre los siglos XVI y XVIII. Madrid: Ediciones Encuentro, 2002.

García Pastor 1951] García Pastor, Jesús. Catálogo de incunables de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca. Madrid: Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, 1951.

García Pastor; Hillgarth; Pérez 1965] García Pastor, Jesús; Hillgarth, J. N.; Pérez Martínez, Lorenzo. Manuscritos lulianos de la Biblioteca Pública de Palma. Barcelona; Palma de Mallorca: Biblioteca Balmes; Biblioteca Pública de Palma, 1965.

García Pastor; Marsá 1989] García Pastor, Jesús; Marsá, María. Inventario de manuscritos de la Biblioteca Pública del estado en Mallorca. Madrid: Ministerio de Cultura, 1989.

García Sánchez 1995] García Sánchez, Expiración. “La traducción catalana medieval del Kitab al-Agdiya. (Tratado de los alimentos) de Avenzoar”. A: Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentació a la Corona d’Aragó. Edat Mitjana. Actes. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1995, p. 363-386.

García Sánchez 1993-1994] García Sánchez, Expiración. “Traducciones catalanas de textos científicos andalusíes en la Corona de Aragón”. Sharq Al-Andalus, 10-11 (1993-1994), p. 385-401.

García Sánchez, L. 1998] García Sánchez, Laura. Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802 [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1998. [Tesi doctoral] http://www.tdx.cat/handle/10803/22655 [Consulta: 9/8/2013]

Garcia i Sancho 1989] Garcia i Sancho, Manuel. “Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral de Tortosa”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1989, p. 259-267.

Garcia i Sancho 1998] Garcia i Sancho, Manuel. “Arxiu Diocesà de Tortosa (ADTO)”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998, p. 271-274.

Garcia i Sanz 1996] Garcia i Sanz, Arcadi. “El jurista Pere Albert i la seva obra”. EHDAP, XIV (1996), p. 7-38.

Garcia Sempere 2014] Garcia Sempere, Marinela. “‘Segons lo caçador conexerà que u ha mester lo ocell’: sobre el tractat de falconeria anònim Libre de caça, i el Libro de la caza de las aves de Pero López de Ayala”. L&L, 24 (2014), p. 7-32.

Garcia Trobat 2002] Garcia Trobat, Pilar. “La Universidad de Gandía”. A: Les Universitats de la Corona d’Aragó ahir i avui. Barcelona: Pòrtic, 2002, p. 289-317.

García Villada 1915] García Villada, Zacarías. Biblioteca Patrum Latinorum Hispaniensis, II. Nach den Aufzeichnungen Rudolf Beers bearbeitet und herausgegeben von Zacharias García S. J. Viena: Alfred Hölder, 1915. [Reimpressió de Nova York: Georg Olms, 1973]

García y García 1973] García y García, Antonio. Iter hispanicum. A: Codices operum Bartoli a Saxoferrato recensiti, 2. Florència: Leo S. Olschki editore, 1973.

García y García 1974-1979] García y García, Antonio. “Bartolo de Saxoferrato y España”. AEM, 9 (1974-1979), p. 439-467.

García y García 2009] García y García, Antonio (dir.). Catálogo de los manuscritos jurídicos de la Biblioteca capitular de la Seu d’Urgell. La Seu d’Urgell: Bisbat d’Urgell, 2009.

Garcías 1999] Garcías, Domingo. “Ramón Llull y el teatro mallorquín setecentista”. SL, 39 (1999), p. 55-84.

Garganta 1957] Garganta, José M. de. “Aportación de los dominicos de la provincia de Aragón a la historia de la espiritualidad (siglos XIV-XVII)”. A: Estado actual de los estudios de teología espiritual. Trabajos del I Congreso de Espiritualidad. Barcelona; Madrid; València; Lisboa: Juan Flores, 1957, p. 395-417.

Garganta 1936] Garganta, Miquel de. Francisco Bolós y la cultura de su tiempo. Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1936.
 
Garí 1998] Garí, Blanca. “Que se embarcasen en aquella nabe de la cruç a las Yndias del çielo: la aventura autobiográfica de sor Anna Domenge”. A: Competencia escrita, tradiciones discursivas y variedades lingüísticas. Aspectos del español europeo y americano en los siglos XVI y XVII. Coloquio internacional, Friburgo en Brisgovia, 26-28 de septiembre de 1996. Tübingen: Gunter Narr Verlag, 1998, p. 361-384.

Garí; Masdéu; Urbina 1992] Garí, Marina; Masdéu, Raimon; Urbina, Manuela. “Jaume Caresmar. L’home i la seva obra”. Manuscrits, 10 (1992), p. 331-371.

Garibay 1628] Garibay, Esteban de. Los quarenta libros del compendio historial de las chrónicas y universal historia de todos los reinos de España, 4 vol. Barcelona: Sebastià de Cormelles, 1628.

Garma 1753] Garma i de Duran, Francesc Xavier. Adarga catalana. Arte heráldica y prácticas reglas del blasón, 2 vol. Barcelona: Maur Martí, 1753.

Garrido 2003] Garrido i Valls, Josep-David. “L’escriptura humanística al Principat de Catalunya”. Faventia, 25/2 (2003), p. 139-169.

Garrigós 2007] Garrigós i Oltra, Lluís. “Aproximación bio-bibliográfica a la figura de Tomás Villanova Muñoz (1737-1802)”. Llull, 30 (2007), p. 257-293.

Garzón 2001] Garzón, José Antonio. En pos del incunable perdido: Francesch Vicent, Llibre dels jochs partitis dels schachs, Valencia, 1495. València: Generalitat Valenciana, 2001.

Garzón 2005] Garzón, José Antonio. El Regreso de Francesch Vicent: la historia del nacimiento y expansión del ajedrez moderno. València: Generalitat Valenciana; Fundació Jaume II el Just, 2005.

Garzón 2010] Garzón, José Antonio. Luces sobre el Ingenio, el pionero libro del juego llamado marro de punta, de Juan Timoneda. València: UNED, 2010.

Garzón; Alió; Artigas 2012] Garzón, José A.; Alió, Josep; Artigas, Miquel. Nuevo ensayo de bibliografía española de ajedrez 1238-1938. Con apuntes para la historia del ajedrez español. València: ROM Editors, 2012.

Gascon 1992] Gascon, Sergi. Edició crítica del “Llibre dels àngels” de Francesc Eiximenis. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1992. [Tesi doctoral inèdita]

Gascon 1994] Gascon, Sergi. “Camps d’estudi en Eiximenis”. A: Miscel·lània Germà Colón, 2 (ELLC, XXIX). Barcelona: PAM, 1994, p. 25-29.

Gascon 1995] Gascon, Sergi. “Materiales de bestiario en el Libre de beatitut (1436) de Johan Paschal”. A: Medioevo y literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Granada 1993), 2. Granada: Universidad de Granada, 1995, p. 397-412.

Gasparetti 1931] Gasparetti, Antonio. “Un trattato di mascalcia del secolo XV in lingua catalana”. BSCC, XII (1931), p. 289-335.

Gassó 1610-1614] Gassó, Joan. Instituciones sacras, evangélicas y morales para las más ilustres y principales jornadas del discurso del año, 2 vol. Barcelona: Sebastià Matevad i Llorenç Déu, 1610-1614.

Gassulla 2015] Gassulla d’Ursino, Carles. Poesia festiva. València: Institució Alfons el Magnànim, 2015. [A cura de Vicent Josep Escartí]

Gayà 1986] Gayà, Jordi. “El Ars notativa de Pere Joan Llobet”. SL, 26 (1986), p. 149-164.

Gazeta 1700] Gazeta venida a Barcelona por el correo de Francia viernes a 24 de deziembre de 1700. Barcelona: Rafael Figueró, 1700.

Gazulla 1905] Gazulla, Faustino D. Los reyes de Aragón y la Purísima Concepción de María Santísima. Barcelona: Casa Provincial de la Caritat, 1905.

Gazulla 1908] Gazulla, Faustino D. “El M. R. P. M. Fr. Manuel Mariano Ribera (1652-1736)”. RABM, XVIII (1908), p. 108-117.

Genís 2006] Genís Mas, Daniel. La invasió francesa de l’Empordà el 1285. La Relación Histórica de Rafael Cervera: Una traducció castellana de la Crònica de Bernat Desclot. [Castelló d’Empúries]: Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2006.

Genís 2008] Genís i Mas, Daniel. “Francesc Eiximenis al segle XVII: la presència del Crestià en los Discursos históricos de Rafael Cervera”. BRABLB, LI (2007-2008), p. 91-128.

Genís 2012] Genís i Mas, Daniel. “Les profecies de Francesc Eiximenis a l’Edat moderna”. A: Miscel·lània Albert Hauf, 4 (ELLC, LXV). Barcelona: PAM, 2012, p. 53-85.

Genís 2013] Genís i Mas, Daniel. “Rafael Cervera (1563/64-1633): entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes”. Manuscrits, 13 (2013), p. 91-114.

Gentili 1738] Gentili, Giuseppe. Vita della venerabile madre Rosa Maria Serio di S. Antonio, carmelitana dell’antica osservanza e priora del monastero di S. Giuseppe di Fasano, baliaggio della religione di Malta nella provincia di Bari del regno di Napoli. Roma: Komarek, 1738.

Gentilli 2012] Gentilli, Luciana. “El padre Jerónimo López, ‘maestro y caudillo de misioneros’”. Lectura y Signo, 7 (2012), p. 91-106.

Gérard 2003] Gérard, Jean-Philippe. Répertoire des ressources généalogiques et héraldiques du département des manuscrits de la bibliothèque nationale. Versailles: Mémoires et Documents, 2003.

Germán 1993] Germán, Isabel. “La Academia de los Desconfiados”. Pedralbes, 13/II (1993), p. 565-572.

Gerson 1489] Gerson, Jean. Opera plurima. [Nuremberg: Georgius Stuchs], 1489.

Gerson 1960-1973] Gerson, Jean. Oeuvres complètes, 10 vol. París; Tournai; Nova York, 1960-1973. [A cura de P. Glorieux]

Gesta 1925] Gesta comitum Barcinonensium. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1925. [Textos llatí i català, editats i anotats per L. Barrau-Dihigo i J. Massó i Torrents]

Gestes 2008] Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008 (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, I). [A cura de Stefano Maria Cingolani]

Giginta 1587] Giginta, Miquel de. Atalaya de la caridad. Saragossa: Simón de Portonariis, 1587.

Gil, P. 1605] Gil, Pere. Modo de ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren. Barcelona: Joan Amelló, 1605.

Gil, P. 2017] Gil, Pere. Història moral de Cathalunya: llibre segon de la Història cathalana. Barcelona: IEC, 2017 (Memòries de la SHA; 102). [A cura de Rodolfo Galdeano Carretero]

Gil, X. 1998] Gil, Xavier. “El discurs reialista a la Catalunya dels Àustries fins al 1652, en el seu context europeu”. Pedralbes, 18/II (1998), p. 475-487.

Gilabert [1632?]] Gilabert, Francesc de. Respuesta al papel que el obispo de Urgel ha embiado al braço militar de Cathaluña. S. ll.: s. n. [1632?].

Gili 1981] Gili, Joan. “Lucidari. Profecia rimada de la casa d’Antequera”. A: Miscel·lània Pere Bohigas, 1 (ELLC, III). Barcelona: PAM, 1981, p. 119-127.

Giménez Soler 1899] Giménez Soler, Andrés. “Scriptura privada o La fi del comte d’Urgell. Crónica del siglo XV. Estudio crítico”. Revista Crítica de Historia y Literatura españolas, portuguesas e hispanoamericanas, IV (1899), p. 1-9.

Gimeno 2008] Lluís Gimeno Betí. "Notíca d'un manuscrit castellonenc del segle XVIII sobre el comportament del bon cristià". ATCA, 27 (2008), p. 481-491.

Gimeno Blay 1991] Gimeno Blay, Francisco M. “A propósito del manuscrito vulgar del Trescientos: el escurialense K.I.6 y la minúscula cursiva libraria de la Corona de Aragón”. Scrittura e Civiltà, 15 (1991), p. 205-245.

Gimeno Blay 1998] Gimeno Blay, Francisco M. “Escribir, leer y reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387)”. Scrittura e Civiltà, XXII (1998), p. 119-233.

Gimeno Blay 1999] Gimeno Blay, Francisco. “Remarques diplomàtiques al voltant del document de creació de la biblioteca reial de Poblet (Poblet, 20 d’agost de 1380)”. AEM, 29 (1999), p. 335-349.

Gimeno Pascual 1997] Gimeno Pascual, Helena. Historia de la investigación epigráfica en España en los siglos XVI y XVII a la luz del recuperado manuscrito del Conde de Guimerá. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1997.

Ginebra 2000] Ginebra i Molins, Rafel. “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. Lligall, 16 (2000), p. 11-83.

Giner 1991] Giner, Rosa. Manuscrits del fons de la biblioteca Serrano Morales, 2 vol. València: Ajuntament de València, 1991.

Giordano 2013] Giordano, Maria Laura. “La ‘redención’ del tempo perdido. La dominica sor Hipólita de Jesús”. A: Alabrús, Rosa Maria (ed.). La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos. Sant Cugat: Arpegio, 2013, p. 149-166.

Giorgio 1525] Giorgio, Francesco. De harmonia mundi totius cantica tria. Venècia: B. de Vitalibus, 1525.

Giralt 2005] Giralt, Sebastià. “Un alquimista medieval per als temps moderns: les edicions del corpus alquímic atribuït a Arnau de Vilanova en llur context (c. 1477-1754)”. A: Actes de la II Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova. Barcelona: IEC, 2005, p. 61-128.

Girbal 1867] Girbal, Enric Claudi. Escritores gerundenses, o sea, apuntes biográficos de los principales que han florecido desde los primeros siglos hasta nuestros días. Girona: Fernando Cumané i Fabrellas, 1867.

Girbal 1881] Girbal, Enric Claudi. “Bibliografía histórica de Gerona”. RdG, 5 (1881), p. 121-135.

Girbal 1882] Girbal, Enric Claudi. Una obra en prosa del popular poeta dr. Francesch Vicens Garcia, rector de Vallfogona. Girona: Manel Llach, 1882.

Girbau 1996] Girbau i Tàpias, Valentí. Església i societat a la Catalunya central. El bisbat de Vic a l’època del bisbe Veyan (1784-1815). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya; Editorial Herder, 1996.

Girón-Negrón 2001] Girón-Negrón, Luis M. Alfonso de la Torre’s Visión deleytable: philosophical rationalism and the religious imagination in 15th century Spain. Leiden et al.: Brill, 2001.

Girona Guia 1994] Girona. Guia d’arxius, biblioteques, centres de documentació i museus. Girona: Ajuntament de Girona, 1994.

Gispert-Saüch 2011] Gispert-Saüch Viader, Pilar. “Una traducció llatina del primer capítol del Primer del Crestià de Francesc Eiximenis”. A: Miscel·lània Albert Hauf, 2 (ELLC, LXIII). Barcelona: PAM, 2011, p. 5-15.

Glaser 1957] Glaser, Edward. “Cuando me paro a contemplar mi estado”: trayectoria de un Rechenschaftssonett”. A: íd. Estudios hispano-portugueses. Relaciones literarias del Siglo de Oro. València: Castalia, 1957, p. 59-95.

Glossa ordinaria 1852] Glossa ordinaria. A: Walafridi Strabi fuldensis monachi opera omnia, 2 vol. París: J.-P. Migne, 1852 (PL, CXIII-CXIV).

Gobillon 1792] Gobillon, Nicolas. Vida de la venerable Luisa de Marillac, viuda de M. Le Gras, fundadora y primera superiora de la Compañía de las Hijas de la Caridad [...]. Barcelona: Bernat Pla, [1792]. [Traducció castellana de Rafael de Llinars i de Magarola]

Godoy Alcántara 1868] Godoy Alcántara, José. Historia crítica de los falsos cronicones. Madrid: M. Rivadeneyra, 1868. [Ed. facs. de València: París-València, 1998]

Goltz 1557] Goltz, Hubert. Vivae omnium fere imperatorum imagines, a C. Iulio Caes. usque ad Carolum V et Ferdinandum eius fratrem, ex antiquis veterum numismatis solertissime, non ut olim ab aliis, sed vere ac fideliter adumbratae, nec non eorundem vitae, acta, mores, virtutes, vitia suis coloribus historico penicillo delineatae. Anvers: C. Diesthenius, 1557.

Gómez, F. 2005] Gómez, Francesc J. “De l’Inferno de Dante a l’infern teològic del framenor castelloní Joan Pasqual”. Mot So Razo, 4 (2005), p. 21-33.

Gómez, V. T. 1983] Gómez, Vito T. “Jerónimo Bautista de Lanuza, O.P. (1553-1624), discípulo de san Luis Bertrán”. A: Corrientes espirituales en la Valencia del siglo XVI (1550-1600). Actas del II Symposion de Teología Histórica. València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 1983, p. 276-297.

Gómez, V. T.; Robles 1991] Gómez, Vito T.; Robles Sierra, Adolfo. “Religiosos misioneros de la provincia dominicana de Aragón (siglos XVI-XIX)”. A: La provincia dominicana de Aragón y la evangelización del Nuevo Mundo. València: Instituto Histórico de la Provincia de Aragón, 1991, p. 51-199.

Gómez i Labrado 1993] Gómez i Labrado, Víctor. “L’episodi del bany o cas de la rata. Una observació als capítols 231-236 del Tirant”. Afers, 16 (1993), p. 523-527.

Góngora 1972] Góngora, Luis de. Obras completas. Madrid: Aguilar, 1972. [A cura de Juan i Isabel Millé y Giménez]

Gonzaga 1587] Gonzaga, Francisco. De origine seraphicae religionis franciscanae. Roma: s. n., 1587.

González 1622] González, José. Sermón que predicó el illustríssimo y reverendíssimo señor don fr. Joseph Gonçález [...] en las fiestas de las canonizaciones de los santos padres san Ignacio de Loyola [...] y san Francisco Xavier [...] Valladolid: Viuda de Francisco Fernández de Córdova, 1622.

González Germain 2013] González Germain, Gerard. El despertar epigráfico en el Renacimiento hispánico. Corpora et manuscripta epigraphica saeculis XV et XVI. Faenza: F.lli Lega, 2013.

González Germain; Carbonell Manils 2009] González Germain, Gerard; Carbonell Manils, Joan. “Una nota para la reconstrucción del Antiquus Hispanus: el caso de unos falsos epigráficos tarraconenses (CIL II 385*-388*)”. Revista de Estudios Latinos, 9 (2009), p. 119-130.

González, J. A. 2012] González, Joan Antoni. “La transmissió de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, i altres notes sobre l’obra”. Recerca, 14 (2012), p. 317-340.

González Hurtebise 1916] González Hurtebise, Eduardo. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. A: Rodríguez Marín, Francisco (dir.). Guía histórica y descriptiva de los archivos, bibliotecas y museos arqueológicos de España que están a cargo del cuerpo facultativo del ramo, I. Madrid: Tipografía de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1916, p. 469-671.

González Hurtebise 1920] González Hurtebise, Eduardo. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1920.

González Hurtebise 1970] González Hurtebise, Eduardo. Bosquejo histórico de la villa de San Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols: Ediciones Áncora, 1970.

Gonzalvo 2005] Gonzalvo, Gener. Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del monestir de Poblet, a través del seu epistolari. Barcelona: PAM, 2005.

Gonzalvo de Ribera s. a.] Gonzalvo de Ribera, Blas. Señor: los libreros de los reynos de Castilla y León [...]. S. ll.: s. n., s. a.

Gosselin 1970] Gosselin, Edward A. “A listing of the printed editions of Nicolaus de Lyra”. Traditio, 26 (1970), p. 399-426.

Gottron 1915] Gottron, Adam. L’Edició maguntina de Ramón Llull. Amb un apèndix bibliogràfic dels manuscrits i impresos lulians de Maguncia. Barcelona: IEC, 1915.

Gottron 1920-1922] Gottron, Adam. “El catàleg de la Biblioteca lul·liana del Convent dels Franciscans de Mallorca”. BBC, 6 (1920-1922), p. 146-224.

Gou 1886-1888] Gou i de Solà, J. “El Templo del Señor al Serenísimo Rey de Aragón Juan Segundo”. RdG, X (1886), p. 12-19, 54-59, 78-86, 105-113, 151-158, 174-180, 237-246, 298-305, 341-346; XI (1887), p. 14-21, 51-56, 87-93, 121-126, 147-155, 176-180, 217-222, 236-240, 278-283, 306-310, 359-364; XII (1888), p. 24-29, 47-52, 115-125, 165-173.

Gozos s. a.] Gozos a nuestra Señora de la Caza que se venera en el convento de Santa Catarina Virgen y Mártir de padres dominicos de Barcelona. Barcelona: Vídua Pla, s. a.

Graells 2007] Graells, Eudald (+). “Arxiu-Museu de Ripoll”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 8. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007, p. 241-260.

Grahit 1876] Grahit, Emili. “Memoria sobre la vida y obras del escriptor geroní Francesch Eximenes”. La Renaxensa, III (1876), p. 185-188, 195-199, 208-212, 234-236, 256-260, 266-269. [Ara a: Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona: Diputació de Girona, 1991, p. 1-40]

Grahit 1895] Grahit, Emili. “Gerona durante la guerra de Sucesión”. RdG, 20 (1895), p. 9-17, 50-60, 74-85, 108-118, 136-145, 170-180, 200-211, 233-244, 258-267, 289-300, 321-331.

Grahit 1948] Grahit, Emili. “La sección de manuscritos de la Biblioteca Pública de Gerona”. Biblioteconomía, 18 (1948), p. 66-82.

Gras 1984] Gras, mossèn. Tragèdia de Lançalot. Barcelona: Quaderns Crema, 1984. [A cura de Martí de Riquer]

Gras, M. M. 1992] Gras, M. Mercè. “Gusto y alimentación en España: fuentes para su estudio”. A: Codici del gusto. Milà, 1992, p. 185-206. [A cura de Franco Angeli]

Gras, M. M. 1996] Gras, M. Mercè. “Cuerpo y alma en el Carmelo Descalzo Femenino. Una aproximación a la alimentación conventual en la Cataluña moderna”. Studia Historica. Historia Moderna, 14 (1996), p. 207-221.

Gras, M. M. 2002] Gras, M. Mercè. “Postil·les a la vida i obra de Pere Gil”. A: Iglésies, Josep. Pere Gil, S. I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Barcelona: IEC, 2002, p. 317-329.

Gras, M. M. 2002b] Gras, M. Mercè. “Una peligrosa tentación. La controversia religiosa sobre el chocolate en la España de los siglos XVI al XIX”. A: Historia y Sociedad, 8 (Universidad Nacional de Colombia, Medellín) (8 de març de 2002), p. 129-148.

Gras, M. M. 2004] Gras, M. Mercè. “Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears”. A: Riera, Sebastià (coord.). Repertori de fonts d’arxiu per a l’estudi de la ciutat de Barcelona (1714-1808). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004, p. 108-111.

Gras, M. M. 2013] Gras, M. Mercè. “Patronatge femení i fundació de convents. El convent de la Immaculada Concepció de carmelites descalces de Barcelona (1589)”. A: Redes femeninas de promoción espiritual en los Reinos Peninsulares (s. XIII-XVI). Roma: Viella, 2013, p. 251-265. [A cura de Blanca Garí]

Gras, M. M. 2013b] Gras, M. Mercè. “Familia y clausura. El monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles y Pie de la Cruz de Barcelona (1485-1750)”. A: Alabrús, Rosa Maria (ed.). La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos. Sant Cugat: Arpegio, 2013, p. 117-132.

Gras, M. M. 2013c] Gras, M. Mercè. “L’escriptura en el Carmel descalç femení: la província de Sant Josep de Catalunya (1588-1835)” [en línia]. Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013), p. 302-332. http://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2587 [Consulta: 25/6/2013]

Gras, M. M.; Pérez Samper 1995] Gras, M. Mercè; Pérez Samper, M. Àngels. “Els receptaris de cuina a l’època moderna”. A: Antoni Riera i Melis (ed.). Actes del 1r Col·loqui d’Història de l’Alimentació a la Corona d’Aragó. Edat Mitjana, 2: Cmunicacions. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1995, p. 813-835.

Grases 1711] Grases, Francesc. Epítome o compendi de las principals diferèncias entre les lleys generals de Cathalunya y los capítols del redrés o ordinacions del General de aquella. Barcelona: Rafael Figueró, 1711.

Grau i Codina 1994] Grau i Codina, Ferran. Las retóricas de Pedro Juan Núñez. València: Universitat de València: Servei de Publicacions, 1994. [Tesis Doctorals en Microfitxes, 355-356]

Grau i Codina 1994b] Grau i Codina, Ferran. “Pere Joan Nunyes, epigrafista (el primer testimoni de tres inscripcions de Xèrica”. A: Actas del VIII Congreso Español de Estudios Clásicos, 3. Madrid: Ediciones Clásicas, 1994, p. 451-458.

Grau i Codina 1996] Grau i Codina, Ferran. “Algunos aspectos de la adaptación de P. J. Nuñez de la retórica de Hermógenes”. A: La recepción de las artes clásicas en el siglo XVI. Cáceres: Universidad de Extremadura, Servicio de Publicaciones, 1996, p. 299-306.

Grau i Fernández 1996] Grau i Fernández, Ramon. “Joan Fiveller, Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona. Repàs a un mite històric”. Barcelona. Quaderns d’història, 2-3 (1996), p. 53-99.

Grau i Fernández 1996b] Grau i Fernández, Ramon. “Les batalles de la historiografia crítica”. A: Història de la cultura catalana, III: El Set-cents. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 163-188.

Grau i Fernández 2001] Grau i Fernández, Ramon. “La historiografia sobre el règim del Consell de Cent”. Barcelona. Quaderns d’Història, 5 (2001), p. 261-291.

Grau i Fernández 2006] Grau i Fernández, Ramon. Antoni de Capmany i la renovació de l’historicisme polític català. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006.

Grau i Fernández 2014] Grau i Fernández, Ramon. “Antoni de Capmany i la memòria marítima de Barcelona”. A: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813 (Barcelona. Quaderns d’Història, 21). Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat; Museu Marítim de Barcelona, 2014, p. 17-42.

Grau i Verdú et al. 1993] Grau i Verdú, Antoni; Güell i Junkert, Manuel; Rovira i Soriano, Jordi. Matalàs de tota llana. Obra poètica de Josep Blanch, canonge de la Seu de Tarragona (segle XVII). Tarragona: Virgili, 1993.

Grau Pujol; Güell 2001] Grau Pujol, Josep M.; Güell, Manuel. “La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona”. Lligall, 18 (2001), p. 65-120.

Graullera 2008] Graullera, Vicente. “Crónica de un año de cortes en Valencia”. A: Corts i parlments de la Corona d’Aragó. València: Universitat de València, 2008, p. 181-200.

Gregori el Gran 1979-1985] Gregori el Gran. Moralia in Iob, 3 vol. Turnhout: Brepols, 1979-1985 (CCSL, CXLIII, CXLIII A, CXLIII B). [A cura de M. Adriaen]

Gregori Roig 2007] Gregori Roig, Rosa M. “La impressió de la Chrònica del Sereníssim Rey Don Jaume, Conquistador”. A: Chrònica o commentari del gloriosíssim e invictíssim rey en Iacme [...]. València: Joan Mei, 1557. [Ed. facsímil d’Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2007]

Griera, A. 1917] Griera, Antoni. “Un Diccionari català d’autor desconegut”. A: Estudis Romànics. Llengua i Literatura, 2. Barcelona: IEC, 1917 (Biblioteca Filològica), p. 116-175.

Griera, A. 1955] Griera, Antoni. “El Mirayl de pecador atribuït a sant Agustí”. AST, XXVIII (1955), p. 115-126.

Griera, A. 1966] Griera, Antoni. Consueta jueva. Sant Cugat: Instituto Internacional de Filología Románica, 1966.

Griera, X. 1923] Griera, Xavier. “Un manuscrit català de geografia”. Quaderns d’Estudi, XV (1923), p. 161-178.

Gros 1978] Gros, Miquel dels Sants. “Manuscrits de l’Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll”. RdG, 83 (1978), p. 191-193.

Gros 1980-1981] Gros, Miquel dels Sants. “La Biblioteca episcopal de Vic, 175 anys al servei de la nostra cultura”. Ausa, IX (1980-1981), p. 433-436.

Gros 1986] Gros, Miquel dels Sants. “La Biblioteca del convent dels caputxins de Vic”. EF, 87 (1986), p. 947-951.

Gros 1998] Gros, Miquel dels Sants. “Arxiu episcopal de Vic”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 275-282.

Gros i Raguer 1951] Gros i Raguer, Josep. “Vida santa de un capitular de Barcelona”. Scrinium, II (1951), p. 25-35.

Gros i Raguer 1952] Gros i Raguer, Josep. “La sepultura del canónigo doctor Font y Font en la catedral de Barcelona”. Scrinium, IV-VI (1952), p. 97-104.

Gualba et al. 1918-1947] Gualba, Martí; Oleza y de España, Jaume de; Batllori, Miquel. “Historia del colegio de Nuestra Señora de Monte-Sión, de la Compañía de Jesús, de la ciudad de Mallorca, desde su principio con el orden de los rectores y años”. BSAL, XVII (1918-1919), XVIII (1920-1921), XIX (1923), XX (1924-1925), XXI (1926-1927), XXII (1928-1929), LX (1944-1947).

Gudayol 2006] Gudayol, Anna. “Fonts per a l’estudi de la història del llibre i de les biblioteques a la Biblioteca de Catalunya”. Item, 42 (2006), p. 129-149.

Gudayol 2006b] Gudayol, Anna. “Un recull miscel·lani de tractats morals: Biblioteca de Catalunya, ms. 2012”. ER, XXVIII (2006), p. 329-344.

Gudayol 2007] Gudayol, Anna. “El fons Torres Amat a la Biblioteca de Catalunya. Històries d’una adquisició”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 43-58.

Gudayol 2014] Gudayol, Anna. “Un recorregut particular per la història de la cultura a Catalunya: els papers de la família Alòs-Moner”. ER, XXXVI (2014), p. 439-446.

Gudiol 1902] Gudiol, Josep. “Relació breu dels successos, segones intentions y locuras, que an succehit y se son fetas en la ciutat de Vich des de l’any 1634 fins al de 1641 inclusive”. La Veu de Montserrat, XXV (1902), p. 1-96.

Gudiol 1924] Gudiol, Josep. La Universitat Literària de Vich. Vic: Tipografia Balmesiana, 1924. [Ed. facs.: La Universitat Literària de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1991, amb pròleg de M. Mercè Miró]

Gudiol 1934] Gudiol, Josep. Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat, 1934. [Abans a: BBC, VI-VIII. Addicions: http://www.abev.net]

Gudiol 1934 [addicions]] Gudiol, Josep. Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat, 1934. [Addicions: http://www.abev.net]

Güell 1999] Güell, Manuel. “Fabrici Pons de Castellví a la guerra dels Segadors. Notes, apunts i esmenes”. Treballs Canongins 1999. La Canonja: Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, 1999, p. 29-44.

Güell 2006] Güell, Manuel. “El llinatge Canals de Tarragona”. Missiva.com: Butlletí electrònic de la delegació de Tarragona de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, IV/3 (setembre 2006) http://www.soci.scgenealogia.org/pdf/Missiva.com3.pdf

Guerau de Montmajor 1999] Guerau de Montmajor, Gaspar. Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a Sa Majestat del Rei Don Felip al Real de la Ciutat de València a 8 de febrer any 1586 feta per lo venerable mestre Gaspar Guerau de Montmajor. València: Universitat de València, 1999. [A cura d'Antoni Furió.]

Guerra de Treinta años 2012] Literatura en la Guerra de Treinta Años (Girona, 24-26 de Noviembre de 2010). Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, 2012. [A cura de Sònia Boadas]

Guerra, pau 2005] Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII) [...]. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2005. [A cura de Rafael Ginebra i Molins]

Guía 1959] Guía de la Biblioteca Central de la Diputación Provincial de Barcelona. Barcelona: Imprenta Casa de Caridad, 1959.

Guia 1978] Guia dels arxius eclesiàstics de Catalunya-València-Balears. Barcelona: Secretariat dels arxivers eclesiàstics de Catalunya, 1978. [A cura de Josep Baucells i Àngel Fàbrega]

Guía 1985] Guía de los archivos y bibliotecas de la Iglesia en España, 2 vol. Lleó: Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos, 1985.

Guia-Catàleg 1983] Guia-Catàleg de l’Institut Municipal d’Història. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1983. [A cura de Jaume Sobrequés i Callicó]

Guillem de Berguedà 1996] [Guillem de Berguedà]. Les poesies del trobador Guillem de Berguedà. Barcelona: Quaderns Crema, 1996. [A cura de Martí de Riquer]

Guilleumas 1967] Guilleumas, Rosalia. “Sobre les edicions gramaticals erasmianes impreses a Barcelona els segles XVI i XVII”. A: Homenaje a Jaime Vicens Vives, II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1967, p. 213-230.

Guilleumas 1968] Guilleumas, Rosalia. “El Dietari sisè de Jeroni Pujades a la Biblioteca Universitària de Barcelona”. BRABLB, XXXII (1968), p. 27-36.

Guimerà 1610] Guimerà, Felip de. Vida y muerte del venerable padre y siervo de Dios fray Pedro Nolasco. València: Joan Crisòstom Garriz, 1610.

Guinot 1924] Guinot, Salvador. “El poeta Jaime Gazull”. BSCC, V (1924), p. 1-48.

Guitert i Fontseré 1927] Guitert i Fontseré, Joaquim. Real Monasterio de Santes Creus. Barcelona: Casa Provincial de la Caridad, 1927.

Guitert i Fontseré 1947-1949] Guitert i Fontseré, Joaquim. Col·lecció de manuscrits inèdits de monjos del reial monestir de Santa Maria de Poblet, 7 vol. La Selva del Camp: Mas Catalònia, 1947-1949.

Guixeras 2002] Guixeras, David. “Un fragment del capítol 321 del Dotzè en castellà”. EG, 22 (Miscel·lània en homenatge a Modest Prats, II) (2002), p. 279-282.

Gümpel; Sachs 1990-1991] Gümpel, Karl-Werner; Sachs, Klaus-Jürgen. “Das Manuskript Girona 91 und sein Contrapunctus-Traktat”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, IV-V (1990-1991), p. 27-54.

Gurrea 1624] Gurrea, Diego de. Exposición del Credo. Tarragona: Gabriel Roberto, 1624.

Guthrie; Zorzi 1986] Guthrie, John; Zorzi, Marino. “Rules of Dancing. Antonius Arena”. Dance Research: The Journal of the Society for Dance Research, 4/2 (tardor 1986), p. 3-53.

Gutiérrez 1951] Gutiérrez, Constancio. Españoles en Trento. Valladolid: CSIC: Instituto Jerónimo Zurita, 1951.

Gutiérrez del Caño [1913-1914]] Gutiérrez del Caño, Marcelino. Catálogo de manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 3 vol. València: Librería Maraguat, [1913-1914]. [Ed. facs. en 3 vol. de València: París-Valencia, 1992]

Guzmán 2002] Guzmán, Alejandra. “La notícia de Pere Miquel Carbonell a propòsit d’una inscripció tarragonina (CIL II, 4426; RIT 693)”. Sylloge Epigraphica Barcinonensis, IV (2002), p. 21-30.

Guzmán 2008] Guzmán, Alejandra. La tradició de l’epigrafia romana al Renaixement. Patrimoni bibliogràfic català. Barcelona: PAM, 2008.

Hain 1966] Hain, L. Repertorium bibliographicum in quo libri omnes ab arte typographica inventa usque ad annum MD typis expressi ordine alphabetico vel simpliciter enumerantur vel adcurantius recensentur, 4 vol. Milà: Görlich, 1966. [1a ed. de Stuttgart: J. G. Cotta, 1826-1838]

Hankins 1997] Hankins, James. Repertorium brunianum. A Critical Guide to the Writings of Leonardo Bruni, I. Roma: Istituto Storico Italiano per il Medioevo, 1997.

Harrisse 1885] Harrisse, Henri. Grandeur et décadence de la Colombine, Revue Critique d’Histoire et Litterature. París, 1885.

Hauf 2004] Hauf, Albert G. “Les cròniques catalanes medievals. Notes entorn a la seva intencionalitat”. A: Història de la historiografia catalana. Barcelona: IEC, p. 39-75.

Heaton 1916] Heaton, Harry Clifton. The Gloria d’amor of fra Rocabertí. Nova York: Columbia Unversity Press, 1916.

Hernando i Delgado 1989] Hernando i Delgado, Josep. “La destrucció de Jerusalem. La venjança que féu de la mort de Jesucrist Vespasià e Titus son fill”. Miscel·lània de Textos Medievals, V (1989), p. 1-116.

Hernando i Delgado 2000] Hernando, Josep. “Crèdit i llibres a Barcelona, segle XV. Els contractes de venda de rendes (censals morts i violaris) garantits amb vendes simulades de llibres. El llibre, instrument econòmic i objecte de cultura”. EHDAP, XVIII (2000), p. 7-222.

Herrera 1996] Herrera, Rafael. “Alma Venus praegnans. Un epigrama de Falcó y sus versiones castellanas”. Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos, 10 (1996), p. 205-215.

Herrero 1971] Herrero, Félix. Aportación bibliográfica a la oratoria sagrada española. Madrid: CSIC, 1971.

Herrero 1996] Herrero, Félix. La oratoria sagrada española de los siglos XVI y XVII. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1996.

Herrero 1998] Herrero, Félix. La oratoria sagrada en los siglos XVI y XVII, II. Predicadores dominicos y franciscanos. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1998.

Herrero, M. 1942] Herrero, Miguel. Sermonario clásico. Madrid: Escelicer, 1942.

Herrero Herrero 2009] Herrero Herrero, María de los Ángeles. Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII. Alacant: Centre d’Estudis sobre la Dona; Universitat d’Alacant, 2009.

Herrero Herrero 2016] Herrero Herrero, María de los Ángeles. Escriptores valencianes de l’Edat Moderna: catalogació, contextualització i difusió. Alacant: Universitat d’Alacant, 2016. [Tesi doctoral]. 

Hildebert de Lavardin 1854] Hildebert de Lavardin. Opera omnia. París: J.-P. Migne, 1854 (PL, CLXXI).

Hillgarth 1991] Hillgarth, Jocelyn N. Readers and books in Majorca 1229-1550, 2 vol. París: CNRS, 1991.

Hillgarth 1992-1993] Hillgarth, Jocelyn N. “La personalitat política i cultural de Pere III a través de la seva crònica”. L&L, 5 (1992-1993), p. 8-102.

Historia de Daroca 1878] Historia de la ciudad de Daroca dictada por un eclesiástico en el año 1629 á ruego de Andres Celada, para la libreria manuscrita del Conde de Guimerá. Madrid: E. de la Riva, 1878.

Història de la filla 1934] Història de la filla de l’emperador Constantí. A: Novel·letes exemplars. Barcelona: Barcino, 1934. (ENC, A, 48). [A cura de Ramon Aramon i Serra]

Historia de los archivos 1998] Historia de los archivos y de la archivística en España. Valladolid: Universidad de Valladolid: Secretariado de Publicaciones e Intercambio Científico, 1998. [A cura de Juan José Generelo i Ángeles Moreno López]

Homenaje a Boscán 1944] Homenaje a Juan Boscán en el IV centenario de su muerte (1542-1942). Catálogo de la exposición bibliográfica. Barcelona: Casa Provincial de la Caridad, 1944.

Homs 2000] Homs Guzmán, Antoni. “Una relació desconeguda sobre Terra Santa: Les Notícies verdaderes del franciscà Pau Pou (1732-1737)”. AST, 73 (2000), p. 87-128.

Homs 2001] Homs Guzmán, Antoni. “Una altra relació sobre Terra Santa: El Llibre de la mia peregrinació, del pare Antoni Fluxà, O.F.M. (1732-1736)”. AST, 74 (2001), p. 131-285.

Homs 2002] Homs Guzmán, Antoni. “La ‘Relació de la peregrinació a Jerusalem’ del franciscà Joan López (1762-1781)”. AST, 75 (2002), p. 171-340.

Homs 2004] Homs Guzmán, Antoni. “Terra Santa o Seràfich Jardí Històrich. Una traducció catalana del segle XVIII”. AST, 77 (2004), p. 17-156.

Honori d’Autun 1854] Honori d’Autun. Hexaemeron. A: íd. Opera omnia. París: J.-P. Migne, 1854 (PL, CLXXII), col. 253-265.

Honori d’Autun 1854b] Honori d’Autun. Quaestiones et responsiones in Proverbia et Ecclesiasten. A: íd. Opera omnia. París: J.-P. Migne, 1854 (PL, CLXXII), col. 311-348.

Honori d’Autun 1854c] Honori d’Autun. Sigillum beatae Mariae virginis, ubi exponuntur Cantica canticorum. A: íd. Opera omnia. París: J.-P. Migne, 1854 (PL, CLXXII), col. 495-518.

Honter 1542] Honter, Johann. Rudimenta cosmographica. Kronstadt: s. n., 1542.

Hübner 1999] Hübner, Wolfgang. “Verse über den Tierkreis in einem Zodiologion aus Gerone”. MJ, 34 (1999), p. 77-99.

Huerta Viñas 1986] Huerta Viñas, Ferran. “Els drames de Nadal al teatre medieval català i les tradicions llegendàries”. A: El teatre durant l’Edat Mitjana i el Renaixament. Actes del I Simposi Internacional d’Història del teatre [...]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat Barcelona, 1986, p. 39-47.

Huerta Viñas 1996] Huerta Viñas, Ferran. “Una mostra del teatre nadalenc de transició: la representació per la nit de Nadal”. A: Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del VII Col·loqui de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval. Barcelona: Institut del Teatre; Diputació de Barcelona, 1996, p. 433-436.

Hug de Sant Víctor 1854] Hug de Sant Víctor. De sacramentis legis naturalis et scriptae dialogus. A: íd. Opera omnia, II. París: J.-P. Migne, 1854 (PL, CLXXVI), col. 17-29.

Huguet; Zarzoso 2006] Huguet, Teresa; Zarzoso, Alfons. “L’Hospital General de la Santa Creu, 1671-1800”. A: Actes de la VIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 2006, p. 187-193.

Hurtado de Mendoza, A. 1666] Hurtado de Mendoza, Antonio. Vida de nuestra Señora. Sevilla: Lucas Antonio de Bedmar, 1666 (1a ed.). València: Antoni Bordassar, 1710.

Hurtado de Mendoza, A. 1947-1948] Hurtado de Mendoza, Antonio. Obras poéticas, 3 vol. Madrid: Real Academia Española, 1947-1948. [A cura de Rafael Benítez Claros]

Hurtado de Mendoza, D. 1970] Hurtado de Mendoza, Diego. Guerra de Granada. Madrid: Castalia, 1970. [A cura de Bernardo Blanco-González]

Hurtado de Mendoza, D. 1989] Hurtado de Mendoza, Diego. Poesía completa. Barcelona: Planeta, 1989. [A cura de José Ignacio Díez Fernández]

Iborra 2000] Iborra, Joan. “De la crònica dinàstica a la intervenció aristocràtica. Fonts orals i escrites de les ‘Histories e conquestes’ de Pere Tomic”. Recerques, 40 (2000), p. 15-39.

Iborra 2004] Iborra, Joan. “Notes per a l’estudi de la tradició bibliogràfica i manuscrita de la ‘Crònica de València’ de Martí de Viciana”. A: Escriptors valencians de l’Edat moderna. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua et al., 2004, p. 79-92.

Iborra 2007] Iborra, Joan. “Aragó i Catalunya ante unionem a la Crònica de València de Martí de Viciana. Notes per a l’estudi de les fonts historiogràfiques”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 171-197.

Iborra 2010] Iborra, Joan. “Les edicions del Libro segundo de la Crònica de València de Martí de Viciana”. Afers, 25 (2010), p. 411-426.

Iborra 2012-2013] Iborra, Joan. “Joan Baptista Roig i l’Origen ilustre de los Borja” [en línia]. Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians [=Francesc de Borja 2012], 4 (2012-2013), p. 529-548. http://www.raco.cat/index.php/RevistaBorja/article/view/262671

Iborra 2015] Iborra, Joan. “Entre la coronació de Ramon Berenguer IV i la dotalia de Catalunya. Edició crítica del ms. 280 de la Biblioteca de Catalunya”. Scripta, 5 (2015), p. 105-121.

Iborra 2015-2016] Iborra, Joan. “Canzión, un poema fúnebre d’Álvaro de Cienfuegos a la mort de Francesc de Castro Portugal i Borja”. Revista Borja. Revista de l’IIEB [en línia], 5 (2015-2016). http://www.elsborja.cat/revista-borja/canzion-un-poema-funebre-dalvaro-de-cienfuegos-a-la-mort-de-francesc-de-castro-portugal-i-borja/

Icart 1952] Icart, Joaquim. “Dues noves còpies de l’arxiepiscopologi de Blanch”. BA, any LII (1952). [Separata]

Iglesia Ferreirós 1999] Iglesia Ferreirós, Aquilino. “El concepto de dret comú en Mieres”. Initium, 4 (1999), p. 185-393.

Iglesia Ferreirós 2000] Iglesia Ferreirós, Aquilino. “Liber Usatici y Tomás Mieres. Notas deshilvanadas y materiales de trabajo”. Initium, 5 (2000), p. 1-132.

Iglesias 1996] Iglesias, Josep Antoni. Llibres i lectors a la Barcelona del segle XV. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1996. [Tesi doctoral microfitxada]

Iglesias 2002] Iglesias, Josep Antoni. “De librerías desaparecidas y códices supervivientes: los de la biblioteca de Bernat d’Esplugues (+1433), notario del Consell de la Ciutat de Barcelona”. EHDAP, XX (2002), p. 121-164.

Iglésies 1949] Iglésies, Josep. Mateu Aymerich, S. I. (1715-1799) i la seva Historia Geográfica y Natural de Cataluña. Barcelona: Altés, 1949.

Iglésies 1949b] Iglésies, Josep. Pere Gil, S. I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Barcelona: s. n., 1949. [2a ed. de Barcelona: IEC, 2002]

Iglésies 1959] Iglésies, Josep. “Un cens datat l’any 1719”. Germinabit, 60 (març 1959), p. 4-5.

Ignasi de Loiola 1874-1877] Cartas de san Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús, I-III. Madrid: Imprenta de la V. e Hijo de D. E. Aguado, 1874-1877.

Ignasi de Loiola 1952] Obras completas de San Ignacio de Loyola. Edición manual. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1952. [A cura d’Ignacio Iparraguirre, S. I., amb una “Autobiografía de san Ignacio” a cura de Càndid de Dalmases, S. I.]

Índex 1992] Índex de l’arxiu del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Barcelona: PAM, 1992. [A cura d’Ernest Zaragoza]

Índex vell 1997] Índex vell. Índex dels documents de l’arxiu de l’arquebisbe 1679. 1a part. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1997. [A cura de Salvador Ramon Vinyes i Francesc Xavier Ricomà]

Índice Salazar 1949-1979] Índice de la colección de Don Luis de Salazar y Castro, 49 vol. Madrid: RAH, 1949-1979. [A cura d’Antonio de Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa, marquès de Siete Iglesias, i Baltasar Cuartero y Huerta]

Infantes 1997] Infantes, Víctor. Las Danzas de la muerte. Génesis y desarrollo de un género medieval (siglos XIII-XVII). Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 1997.

Insa1985] Insa Ribelles, María Dolores. “La justicia municipal en el Condado de Cocentaina durante el siglo XVI: problemas jurisdiccionales”. A: La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI. Actas del coloquio celebrado en La Rábida y Sevilla del 14 al 19 de septiembre de 1981, II. Madrid: Universidad Complutense, 1985, p. 1645-1659.

Inventario 1953-2002] Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional, 15 vol. Madrid: Ministerio de Cultura, 1953-2002.

Inventario 1960] Inventario de la colección de libros donada por D. Santiago Espona y Brunet. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona; Biblioteca Central, 1960.

Inza 2000] Inza, Juan Bautista. La Ribera del Mijares habitada de la Divina Gracia. Solemne novenario que la muy ilustre villa de Villarreal anualmente consagra a su insigne protectora la Madre de Dios de Gracia. Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 2000. [A cura de Vicent Gimeno Estornell]

Iriso; Urbano 1997] Iriso, Silvia; Urbano, Montse. “Disquisiciones filológicas en el epistolario de Antonio Agustín y Jerónimo Zurita”. A: Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al profesor Luis Gil, II.2. Cadis: Ayuntamiento de Alcañiz; Gobierno de Aragón; Instituto de Estudios Turolenses; Universidad de Cádiz, 1997, p. 509-518.

Irurozqui 1557] Irurozqui, Pedro. Series totius historiae sacri evangelii Iesu Christi. Estella: Adrianus Anverez, 1557.

Isidorus Mercator 1853] Isidorus Mercator. Collectio decretalium. París: Jacques-Paul Migne, 1853 (PL, CXXX). [A cura de Heinrich Denzinger]

Isidro de la Asunción 1992] Hizry, Jacques (ed.). Itinerario a Indias (1673-1678) de Isidro de la Asunción, visitador de la Orden de carmelitas descalzos en la Nueva españa. Mèxic: Condumex, 1992.

Ivars 1920] Ivars, Andreu. “¿Quién es el autor del “Tractat de confession” impreso en Valencia, año de 1497, por Nicolás Spindeler bajo el nombre de Fr. Francisco Eximénez?”. AIA, XIV (1920), p. 251-256.

Ivars 1923] Ivars, Andreu. “El Llibre dels Àngels de Fr. Francisco Eximénez y algunas versiones castellanas del mismo”. AIA, XIX (1923), p. 108-124.

Jacob Xalabín 1964] Història de Jacob Xalabín. Barcelona: Barcino, 1964 (ENC, A, 93). [A cura d’Arseni Pacheco]

Jacobus de Benevento 1880] Jacobus de Benevento. Liber viridarii consolationis. A: Bibliotheca casinensis seu codicum manuscriptorum qui in tabulario casinensi asservantur series, IV. Mont-Casin: Abadia de Mont-Casin, 1880, p. 263-315 (2a numeració).

Jané 2001] Jané, Òscar. “Aspectes de la relació identitària de Catalunya amb França a l’època de Lluís XIV”. Manuscrits, 19 (2001), p. 103-136.

Janini 1975] Janini, Josep. “La colección de fragmentos litúrgicos de Vic”. AST, XLVIII (1975), p. 3-32.

Janini 1980] Janini, Josep. Manuscritos litúrgicos de las bibliotecas de España, II: Aragón, Cataluña y Valencia. Burgos: Aldecoa, 1980.

Janini; Marquès 1962] Janini, Josep; Marquès, Josep M. “Manuscritos de la colegiata de San Félix de Gerona”. Hispania Sacra, 15 (1962), p. 401-473.

Janini; Ricomà 1966] Janini, Josep; Ricomà, Xavier. “Manuscritos latinos existentes en Poblet”. A: Miscellanea populetana. Poblet: Monestir de Poblet, 1966, p. 209-228.

Jardí 1989] Jardí, Enric. Història del Col·legi d’Advocats de Barcelona, 2 vol. Barcelona: Col·legi d’Advocats, 1989.

Jardí 1991] Jardí, Enric. “Del Palauet Casades fins a l’adquisició del nou edifici de Llúria”. Món Jurídic, 90 (1991), p. 10-14.

Jardinet d’Orats 1998] Jardinet d’Orats. Barcelona, Biblioteca de Catalunya [sic], ms. 151. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1998 (Materials de l’Arxiu Informatitzat de Textos Catalans Medievals. Els cançoners catalans - Concordances; 6). [A cura de Sergi Gascón]

Jardins 2008] Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2008. [Amb textos d’Albert Garcia Espuche, Montse Rivero Matas, Josep M. Montserrat Martí i Neus Ibáñez Cortina]

Jaume 1894] [Jaume, Josep]. Mémoires de M. Jaume, Avocat au Conseil Souverain, professeur à l’Université de Perpignan. Perpinyà: Ch. Latrobe, 1894. [A cura de Ph. Torreilles]

Jeroni 1883] Jeroni, sant. De viris illustribus. A: íd. Opera omnia, II. París: J.-P. Migne, 1883 (PL, XXIII), p. 631-760.

Jeroni 1959] Jeroni, sant. S. Hieronymi presbyteri opera. Pars I. Opera exegetica. 1. Hebraicae quaestiones in libro Geneseos. Liber interpretationis hebraicorum nominum. Commentarioli in Psalmos. Commentarius in Ecclesiasten. Turnhout: Brepols, 1959 (CCSL, LXXII). [A cura de P. de Lagarde, G. Morin i M. Adriaen]

Jeroni 1960] Jeroni, sant. S. Hieronymi presbyteri opera. Pars I. Opera exegetica. 3. In Hieremiam libri VI. Turnhout: Brepols, 1960 (CCSL, LXXIV). [A cura de S. Reiter]

Jeroni 1963] Jeroni, sant. S. Hieronymi presbyteri opera. Pars I. Opera exegetica. 2. Commentariorum in Esaiam libri I-XI. Turnhout: Brepols, 1963 (CCSL, LXXIII). [A cura de M. Adriaen]

Jeroni 1963b] Jeroni, sant. S. Hieronymi presbyteri opera. Pars I. Opera exegetica. 2A. Commentariorum in Esaiam libri XII-XVIII. In Esaia parvula adbreviatio. Turnhout: Brepols, 1963 (CCSL, LXXIIIA). [A cura de M. Adriaen]

Jeroni 1964] Jeroni, sant. S. Hieronymi presbyteri opera. Pars I. Opera exegetica. 4. Commentariorum in Hiezechielem libri XIV. Turnhout: Brepols, 1964 (CCSL, LXXV). [A cura de F. Glorie]

Jeroni 1964b] Jeroni, sant. S. Hieronymi presbyteri opera. Pars I. Opera exegetica. 5. Commentariorum in Danielem libri III <IV>. Turnhout: Brepols, 1964 (CCSL, LXXVA). [A cura de F. Glorie]

Jeroni 1969-1970] Jeroni, sant. S. Hieronymi presbyteri opera. Pars I. Opera exegetica. 6. Commentarii in prophetas minores, 2 vol. Turnhout: Brepols, 1969-1970 (CCSL; LXXVI-LXXVIA). [A cura de M. Adriaen]

Jiménez Sureda 2014] Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Bellaterra: UAB: Servei de Publicacions, 2014.

Jiménez Sureda 2016] Jiménez Sureda, Montserrat. “Els frares i monges mínims a Catalunya”. Hereditas Monasteriorum, 8 (2016), p. 11-63. http://hm.kasaty.pl/vol-8-2016/ [Consulta: 24/11/2017]

Joan Damascè 1864] Joan Damascè, sant. De fide ortodoxa. A: íd. Opera omnia. París: J.-P. Migne, 1864, col. 789-1228 (PG, XCIV).

Joan de Gal·les 1930] Joan de Gal·les. Breviloqui. Barcelona: Barcino, 1930 (ENC, A 28). [A cura de Norbert d’Ordal, O. M. Cap.]

Joan de la Creu 1978] Joan de la Creu, sant. Vida y obras. Madrid: Editorial Católica, 1978 (Biblioteca de Autores Cristianos, 15). [10a ed. A cura de Crisógono de Jesús, Matías del Niño Jesús i Lucinio del SS. Sacramento]

Joan Roís de Corella 1998] “Joan Roís de Corella i el seu temps”. Caplletra, 24 (1998). [Coord. d’Albert Hauf]

Job 1976] Llibre de Job. Barcelona: Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona; Curial, 1976. [Traducció de Jeroni Conques; a cura de Jaume Riera i Sans]

Jofreu 1634] Jofreu, Pere Antoni. Discurso en favor de la muy insigne ciudad de Barcelona en orden a su essención y franquesa del quinto. Barcelona: Jaume Matevad, 1634.

Joper 1638] Joper, Pere Pau. Advertiments y discurs [...] en orde a l’efecte y conservació del nou govern de l’espital de Nostra Senyora de la Misericòrdia. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1638.

Jorba 1589] Jorba, Dionís Jeroni. Descripción de la insigne ciudad de Barcelona. Barcelona: Hubert Gotard, 1589. [Ed. facs. de Barcelona: Arts Gràfiques, 1928].

Jordà 1988] Jordà, Antoni. Poder i comerç a la ciutat de Tarragona: segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1988.

Jordà 2003] Jordà, Antoni. “L’estudi (pendent) de l’Epítome o Compendi de Francesc Grases Gralla”. Pedralbes, 23/I (2003), p. 203-214.

Jordan 1704-1712] Jordan, Jaume. Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños de nuestro gran padre san Augustín, compuesta de quatro reynos, Valencia, Aragón, Cataluña y las islas de Mallorca y Menorca, I-III. València: Josep Garcia, 1704-1712.

Jornet 2007] Jornet, Núria. El Monestir de Sant Antoni de Barcelona. L’origen i l’assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya. Barcelona: PAM, 2007.

José de Jesús María 1963-1964] José de Jesús María. “El matrimonio virginal de José y María a la luz de los escritos de carmelitas descalzos”. Estudios Josefinos, 19 (1963-1964), p. 663-664.

Josep Climent 2011] Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706-1781). III centenari del naixement del bisbe de Barcelona. Castelló: Diputació de Castelló : Universitat Jaume I, 2011. [A cura de Marc A. Adell Cueva et al.]

Jougniac Saint-Méard 1792] Jougniac Saint-Méard, François. Mon agonie de trente-huit heures ou Récit de ce qui m’est arrivé, de ce que j’ai vu et entendu pendant ma détention dans la prison de l’abbaye Saint-Germain depuis le 22 août jusqu’au 4 septembre. París: Desenne, 1792.

Juan de Jesús María 1609] Juan de Jesús María. Compendium vitae beatae virginis Teresiae a Iesu, fundatricis fratrum discalceatorum et monialium beatissimae virginis Mariae de Monte Carmelo. Roma: Paulinus, 1609.

Juan-Mompó 1999] Juan-Mompó, Joaquim. “‘O, dona ja no dona’: La Història de la gloriosa santa Magdalena de Joan Roís de Corella. Fonts i originalitats”. A: Homenatge a Arthur Terry, 3 (ELLC, XXXIX). Barcelona: PAM, 1999, p. 115-143.

Juliá 1930] Juliá, Eduardo. Representaciones teatrales de carácter popular en la provincia de Castellón. Madrid: Tipografía de Archivos, 1930.

Junta general 2008] La Junta general de braços de 1713. L’ambaixada Dalmases i altra documentació (1713-1714). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008. [A cura de Josep M. Bringué et al.]

Junyent 1943] Junyent, Eduard. “Repertorio de noticias sobre manuscritos catalanes entresacadas de algunos inventarios de la ‘Curia Fumada’ de Vich”. AST, XVI (1943), p. 57-86. [Ara a: íd. Estudis d’història i art (segles IX-XX). Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2001, p. 389-408]

Junyent 1957] Junyent, Eduard. “Priorologi del convent de Santo Domingo de Vich”. Ausa, 21 (1957), p. 502-509.

Junyent 1980] Junyent, Eduard. La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial, 1980 (2a ed.).

Junyent 1992] Junyent, Eduard. Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba. Barcelona: IEC, 1992. [A cura d’Anscari M. Mundó]

Justificación 1635] Justificación de las acciones de España, manifestación de las violencias de Francia. [Madrid]: Viuda de Pedro Madrigal, 1635.

Kaeppeli 1967] Kaeppeli, Thomas. “Dominicana barcinonensia. Assignationes librorum. Professiones novitiorum (s. XIII-XV)”. Archivum Fratrum Praedicatorum, XXXVII (1967), p. 47-118.

Kaeppeli 1970-1993] Kaeppeli, Thomas. Scriptores Ordinis Praedicatorum Medii Aevi, 4 vol. Roma: Santa Sabina, 1970-1993.

Kagan 1981] Kagan, Richard L. Universidad y sociedad en la España moderna. Madrid: Tecnos, 1981.

Kamen 1998] Kamen, Henry. Canvi cultural a la societat del Segle d’Or. Catalunya i Castella, segles XVI-XVII. Lleida: Pagès, 1998.

Kehr 1926] Kehr, Paul. Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispania pontificia, I: Katalanien [sic]. 1. Archivberichte. Berlín: Weidmannische Buchhandlung, 1926.

Kovács 2012] Kovács, Lenke. “El teatre català al Renaixement: món teatral i àmbits de la representació”. A: Itineraris. Nou estudis sobre cultura al Renaixement. València: Edicions Tres i Quatre; IEC, 2012, p. 267-298. [A cura d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà]

Kristeller 1963-1997] Kristeller, Paul Oskar. Iter italicum, 7 vol. Londres: The Warburg Institute; Leiden: E. J. Brill, 1963-1997.

L’Europe des humanistes 1995] L’Europe des humanistes (XIVe-XVIIe siècles). [París]: CNRS; [Turnhout]: Brepols, 1995. [A cura de J.-F. Maillard, J. Kecskeméti et M. Portalier]

La biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats 1997] La biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Barcelona: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona; Banco Bilbao Vizcaya, 1997.

La ciència 2004-2007] La ciència en la història dels Països Catalans, I-II. Barcelona: IEC; Universitat de València, 2004-2007. [Dir.: Joan Vernet i Ramon Parés]

La disposición y forma 1636] La disposición y forma que han tenido las armas de su magestad católica para entrar por la provincia de Guipúzcoa en la de Labort de Francia, los lugares que ocupan en ella y el manifiesto que su magestad mandó intimar a los franceses. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1636.

La famosa comedia 1641] La Famosa comedia de la entrada del marqués de los Vélez en Cathaluña, rota de las tropas castellanas y assalto de Monjuich. Barcelona: Jaume Romeu, 1641.

La fi del comte 1931] La fi del comte d’Urgell. Barcelona: Barcino, 1931 (ENC, A 33). [A cura de Xavier de Salas Bosch]

La gran comedia 1703] La gran comedia de la conquista espiritual del alma, compuesta por un grave y religioso ingenio. Barcelona: Rafael Figueró, 1703.

La imitació de Jesucrist 1911] La imitació de Jesucrist del venerable Tomàs de Kempis. Traducció catalana de Miquel Pérez. Barcelona: L’Avenç, 1911 (Biblioteca Catalana). [A cura de Ramon Miquel i Planas]

La presa de Sant Mateu 2015] La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió. Tortosa: Onada Edicions, 2015. [A cura d’Enric Querol Coll]

Laberinto 1618] Laberinto amoroso. Barcelona: Sebastià de Cormelles, 1618 (1a ed.). Saragossa: Juan de Larumbe, 1638 (2a ed.). [A cura de Juan Chen]

Laboa 1973] Laboa, J. M. Rodrigo Sánchez Arévalo, alcaide de Sant’Angelo. Madrid: Fundación Universitaria Española, Seminario Nebrija, 1973.

Lactanci 1478] Lactanci. Opera. Venècia: Johannes de Colonia et Johannes Manthen, 1478.

Lactanci 1890-1897] Lactanci. Opera omnia, 3 vol. Praga: F. Tempsky; Viena: íd.; Leipzig: G. Freytag, 1890-1897 (Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum, XIX, XXVII/1-2). [A cura de Samuel Brand i Georg Laubmann]

Lágrimas amantes 1701] Lágrimas amantes de la excelentíssima ciudad de Barcelona con que, agradecida a las reales finezas y beneficios, demuestra su amor y su dolor en las magníficas exequias que celebró a las amadas y venerables memorias de su difunto rey y señor don Carlos II [...]. Barcelona: Joan Pau Martí, per Francesc Barnola, 1701. [A cura de Josep de Rocabertí]

Lalinde 1963] Lalinde, Jesús. La gobernación general en la Corona de Aragón. Madrid; Saragossa: CSIC, 1963.

Lalinde 1964] Lalinde, Jesús. La institución virreinal en Cataluña (1471-1716). Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1964.

Lalinde 1980] Lalinde, Jesús. La persona y la obra del jurisconsulto vicense Jaume Callís. Vic: Col·legi d’Advocats de Vic, 1980.

Lalinde 2000] Lalinde, Jesús. “La literatura foral y jurídica en el reino de Aragón”. A: Alvarado, Javier (ed.). Historia de la literatura jurídica en la España del Antiguo Régimen, I. Madrid; Barcelona: Marcial Pons, 2000, p. 133-151.

Lambea; Josa 2005] Lambea, Mariano; Josa, Lola (ed.). La música y la poesía en cancioneros polifónicos del siglo XVII (IV). Libro de Tonos Humanos (1655-1656), III. Madrid: CSIC, 2005.

Langa 1641] Langa, Martín de. Relación muy verdadera de las crueldades e imposiciones del conde-duque en toda la monarquía de España, y particularmente la depravada voluntad con que ha deseado destruir y aniquilar el principado de Cataluña y ciudad de Barcelona. Barcelona: Jaume Matevad, 1641.

Langlois 1924-1927] Langlois, Charles Victor. Histoire littéraire de la France, XXXVI. París, 1924-1927.

Lanspergius 1545] Lanspergius, Joannes Justus. Enchiridion militiae christianae. París: Petrus Galterus pro Joanne Barbaeo et Claudio Garamontio, 1545.

Larrucea et al. 1992] Larrucea, Carmen; Camp, Mercè; Salmerón, Pilar. “Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1992, p. 385-404.

Larrucea; Zuleta 1992] Larrucea, Carmen; Zuleta, Fabiola. “Arxiu general del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1992, p. 7-51.

Las ceremonias 1610] Las ceremonias y orden que se tuvo en la coronación de María de Médices, reyna de Francia y de Navarra que se celebró en la iglesia de San Dionís a 13 de mayo 1610 y juntamente el sucesso de la muerte del rey Henrique IIII y cómo el príncipe delfín á sido declarado rey y la reyna, regente por el parlamento de París. Traduzido de francés por Miguel Serrano. Barcelona: Gabriel Graells i Girald Dótil, 1610.

Las relaciones de sucesos 1996] Las relaciones de sucesos en España (1500-1750). Actas del primer coloquio internacional (Alcalá de Henares, 8, 9 y 10 de junio de 1995). París: Publications de la Sorbonne; Alcalá: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, 1996.

Lassus 1687] Lassus, Pere. Carta del reverendo padre Pedro Lassus, de la Compañía de Jesús, a la reverenda priora y monjas del convento de Santa Clara de la ciudad de Vique, de la orden de santo Domingo, en que les haze relación de la muerte, vida y virtudes de sor Archángela de Ferreras y Bosch. Barcelona: Martí Gelabert, 1687.

Lassus 1687b] Lassus, Pere. Relación de la vida y muerte de soror Teresa Calvet, monja dominicana de Santa Clara de Vique. Barcelona: [Martí Gelabert?], 1687.

Latassa 1799] Latassa, Félix. Biblioteca nueva de los escritores aragoneses que florecieron desde el año de 1641 hasta 1680, III. Pamplona: Joaquín de Domingo, 1799.

Latassa; Gómez Uriel 1884-1886] Latassa, Félix; Gómez Uriel, Miguel. Bibliotecas antigua y nueva de escritores aragoneses de Latassa, aumentadas y refundidas en forma de diccionario bibliográfico-biográfico por don Miguel Gómez Uriel, 3 vol. Saragossa: Calisto Ariño, 1884-1886.

Latini 1971-1989] Latini, Brunetto. Llibre del tresor, 4 vol. Barcelona: Barcino, 1971-1989 (ENC, A 102, 111, 122, 125). [A cura de Curt J. Wittlin]

Le Plat 1784] Le Plat, J. Monumenta ad historiam concilii Tridentini, IV. Lovaina: Typographia Academica, 1784.

Lecoy de la Marche 1877] Lecoy de la Marche, A. Anecdotes historiques, légendes et apologues tirés du recueil inédit d’Étienne de Bourbon. París: Ranouard, 1877.

Ledesma 1573] Ledesma, Diego. Modo per insegnar la dottrina christiana. Roma: hereus d’Antonio Blado, 1573.

Ledesma 1600] Ledesma, Diego. Doctrina christiana. Barcelona: Sebastià de Cormelles, 1600.

Lee et al. 1989] Lee, Harold; Reeves, Marjorie; Silano, Giulio. Western Mediterranean Prophecy. The School of Joachim of Fiore and the Fourteenth-Century Breviloquium. Toronto: Pontifical Institute of Medieval Studies, 1989.

Légrand 1963] Légrand, Émile. Bibliographie héllenique des XVe et XVIe siècles, 4 vol. París: Culture et Civilisation, 1963. [Reimpr. de París, 1885]

León Santiago 2007a] León Santiago, José. “Fray Joaquín del Niño Jesús, Carmelita. El arquitecto del Desierto de las Palmas”. Monte Carmelo, 115 (2007), p. 85-112.

León Santiago 2007b] León Santiago, José. “Fray Joaquín del Niño Jesús. Sus ‘Curriculum vitae’ y pofesional. Algunas de sus actividades de Arquitectura e ingeniería. (Datos verificados en los archivos correspondientes)”. Monte Carmelo, 115 (2007), p. 113-132.

Leonor de la Misericòrdia 1995] Leonor de la Misericòrdia. Relación de la vida de la venerable Catalina de Cristo. Burgos: Editorial Monte Carmelo, 1995. [A cura de Pedro Rodríguez i Ildefonso Adeva]

Les col·leccions de costums de Girona 1988] Les col·leccions de costums de Girona. Barcelona: Fundació Noguera, 1988. [A cura de Josep M. Pons i Guri]

Le-Senne 1983] Le-Senne Pascual, Aina. “El archivo de Ca’n Torrella”. A: Aportaciones para una guía de los archivos de Baleares. Palma: IEB, 1983, p. 95-101.

Liber feudorum maior 1945] Liber Feudorum Maior, 2 vol. Barcelona: CSIC, 1945. [A cura de Francesc Miquel i Rosell]

Libre de memòries 1930-1935] Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e regne de València (1308-1644), 2 vol. València: Acción Bibliográfica Valenciana, 1930-1935. [A cura de Salvador Carreres Zacarés]

Libre de Sent Soví 1979] Libre de Sent Soví (receptari de cuina). Barcelona: Barcino, 1979 (ENC, A 115). [A cura de Rudolf Grewe]

Libre dels cavayls 1988] Libre dels cavayls que compós Ypocràs. Manuscrit del segle XV. Oxford: The Dolphin Books, 1988. [A cura de Joan Gili]

Libre dels feyts 1972] Libre dels feyts del rey en Jacme. Edición facs. del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitaria de Barcelona. Vitòria: Universitat de Barcelona, 1972. [Introducció de Martí de Riquer. Ed. facs. del ms. 1 de la BUB]

Libre dels reis 2008] Libre dels reis. València: Universitat de València, 2008. [A cura de Stefano Cingolani]

Litaniae 1802] Litaniae beatae Mariae virginis. València: vídua d’Agustí Laborda, 1802.

Lizaso 2014] Lizaso Tirapu, Miguel Ángel. “Datos para una biografía del Duende Crítico de Madrid”. Príncipe de Viana, 259 (2014), p. 185-237.

Llabrés 1887] Llabrés i Quintana, Gabriel. “Un hallazgo literario interesante”. BSAL, II (1887), p. 53-55.

Llabrés 1889] Llabrés i Quintana, Gabriel. “Consueta de Sant Jordi”. BSAL, III (1889), p. 57-63.

Llabrés 1889b] Llabrés i Quintana, Gabriel (ed.). Doctrina moral del mallorquí en Pax autor del segle XV: Edició popular completa publicada per Gabriel Llabrés y Quintana. Palma de Mallorca: Felip Guasp, 1889.

Llabrés 1901] Llabrés i Quintana, Gabriel. “Repertorio de consuetas representadas en las iglesias de Mallorca (siglos XV-XVI)”. RABM, 3a època, V (1901), p. 920-927.

Llabrés 1902] Llabrés i Quintana, Gabriel. “Consueta del Juy”. RABM, VI (1902), p. 456-466.

Llabrés 1905] Llabrés i Quintana, Gabriel. “Consueta de la representatió de la tentació que fonch feta a Nro. S. Xpt., ara novament feta per lo reverent para fra Cardils, mestre en theologia”. RABM, XIII (1905), p. 127-134.

Llabrés 1914-1915] Llabrés i Quintana, Gabriel. “Consueta de la Nit de Nadal del P. Miquel Pasqual, de Búger (1599)”. BSAL, XV (1914-1915), p. 38-46.

Llabrés, J. 1935] Llabrés Bernal, Juan. “Índice de algunos papeles referentes a Baleares que se conservan en el Archivo Histórico y Biblioteca Nacional de Madrid”. BSAL, 26 (1935), p. 54-87.

Lladonosa 1955] Lladonosa, Josep. Bernabé Assam, escritor, maestro y político. Lleida, 1955.

Lladonosa 1970] Lladonosa, Josep. L’Estudi general de Lleida del 1430 al 1524. Barcelona: IEC, 1970.

Lladonosa 1972-1974] Lladonosa, Josep. Història de Lleida, 2 vol. Tàrrega; Lleida, 1972-1974.

Llança 1858] Itinerario de Don Rafael de Llansa, Capitán del antiguo Regimiento de Guadalajara [...]. Vilanova i la Geltrú: Imp. de Creus i Bertran, 1858.

Llança 2008] Un español en el ejército de Napoleón: diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitán del antiguo regimiento de infantería de Guadalaxara. Madrid: Almena Ediciones, 2008. [A cura d’Ignacio Fernández de Bobadilla].

Llanza 1955-1956] Llanza, Roberto de. “El ‘Itinerario’ de don Rafael de Llanza”. BRABLB, 26 (1956), p. 235-282.

Llaquet 2001] Llaquet de Entrambasaguas, José Luis. La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera (s. XVIII-XIX). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2001. [Tesi doctoral]

Llegendes de l’altra vida 1914] Llegendes de l’altra vida. Barcelona, 1914 (Biblioteca Catalana). [A cura de Ramon Miquel i Planas]

Llengua i literatura 2011] Llengua i literatura. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Barcino, 2011. [Amb textos de Joan Santanach, Xavier Torres, Xavier Cazenueve, Albert Garcia Espuche, Francesc Feliu i Josep Solervicens]

Llerins 1893] [Llerins, Josep]. Vida del venerable diácono Don Clemente Riera, natural de Vich, monje de la Cartuja de Scala Dei. Barcelona: Subirana Hermanos, 1893. [A cura de Jaume Collell]

Lletra tortosina 1883] “Lletra tortosina del Naixement”. La Veu del Montserrat, VI, núm. 52 (1883), p. 412-413.

Lletres reials 2000] Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515), 2 vol. Barcelona: Fundació Noguera, 2000. [A cura de M. Josepa Arnall]

Llibre de cetreria 1951] Llibre de cetreria compost per lo vescomte de Rocabertí. Barcelona: Subirana, 1951. [Ed. facs. a cura de Josep Porter]

Llibre de les solemnitats 1930-1947] Llibre de les solemnitats de Barcelona, 2 vol. Barcelona: Institució Patxot, 1930-1947. [A cura d’Agustí Duran i Sanpere i Josep Sanabre]

Llibre dels fets 1991] Llibre dels fets del rei en Jaume, 2 vol. Barcelona: Barcino, 1991 (ENC, B 10-11). [A cura de Jordi Bruguera]

Llobet, B. J. 1665] Llobet, Bernat Josep. Declaración del árbol de la genealogía y descendencia de los antiquíssimos, nobilíssimos y excelentíssimos vizcondes, condes y duques de Cardona en el principado de Cataluña. Barcelona: Antoni Lacavalleria, 1665.

Llobet, J. M. 1982] Llobet, Josep M. “Arxiu Històric Comarcal de Cervera”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1982, p. 35-49.

Llobet, J. M. 1991] Llobet, Josep M. “Aparició d’un fragment de romanç del Cid en un manual notarial cerverí del segle XV”. Palestra Universitaria, 5 (1991), p. 137-141.

Llobet, J. M. 1991b] Llobet, Josep M. “Aparició de dos poemes de mitjan segle XV en manuals notarials cerverins”. Palestra Universitaria, 5 (1991), p. 143-150.

Llobet, J. M. 1991c] Llobet, Josep M. “Escrits hostils contra persones de Cervera (segles XV i XVI)”. Miscel·lània Cerverina, 7 (1991), p. 59-76.

Llobet, J. M. 1992] Llobet, Josep M. “Textos historiogràfics de Baltasar Sança, autor cerverí del segle XVI”. Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), p. 225-243.

Llobet, J. M. 1992b] Llobet, Josep M. “El testament de Baltasar Sança, autor cerverí del segle XVI”. Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), p. 245-254.

Llobet, J. M. 1995] Llobet, Josep M. “Aparició d’un fragment del romanç La bella Celia, que adora en un manual notarial targarí del segle XVII”. Palestra Universitaria, 7 (1995), p. 69-73.

Llobet, J. M. 1995-1996] Llobet, Josep M. “Cartes de tres escriptors del període barroc: Francesc Vicent Garcia, Gaspar Altisent i Jaume Puig”. BRABLB, XLV (1995-1996), p. 481-490.

Llobet, J. M. 1995b] Llobet, Josep M. “Obres manuscrites en català procedents de la biblioteca del primer comte de Guimerà”. Urtx, 7 (1995), p. 113-116.

Llobet, J. M. 2002] Llobet, Josep M. “Poesia popular medieval: cinc oracions o conjurs extrets de manuals notarials cerverins del segle XV”. A: Miscel·lània Joan Veny, 1 (ELLC, XLV). Barcelona: PAM, 2002, p. 211-215.

Llobet, J. P. 1677] Llobet, Joan Pasqual. Particulares medicamentorum descriptiones quibus iam ab antiquo utuntur medici doctores et chirurgi hospitalis generalis Sanctae Crucis barcinonensis in aegrorum curatione. Barcelona: Jacint Andreu, 1677.

Llobet, S. 1946] Llobet, Salvador. “Una descripción geográfica de Cataluña, por José Aparici, en el siglo XVIII”. Hispania, VI (1946), p. 632-669.

Llompart 1978] Llompart, Gabriel. “Francesc Prats: Devotio moderna, humanismo y lulismo en Miramar”. SL, 22 (1978), p. 279-306.

Llompart 1980] Llompart, Gabriel. “Les representacions de teatre religiós mallorquí en temps del bisbe Diego de Arnedo”. Randa, 10 (1980), p. 99-105.

Lloret 1570] Lloret, Jeroni. Sylva allegoriarum sacrae Scripturae. Barcelona: Pau Cortei i Pere Malo, 1570.

Lluch 1973] Lluch, Ernest. El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 1973.

Lluch 1980] Lluch, Ernest. “Jaume Caresmar i el discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña (1780)”. Recerques, 10 (1980), p. 177-181.

Lluch 1996] Lluch, Ernest. La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració. Barcelona: Edicions 62, 1996.

Lluch Adelantado 1998] Lluch Adelantado, M. Asunción. “Los grados en teología concedidos por la Universidad de Valencia en el siglo XVIII”. A: Doctores y escolares. II Congreso Internacional de historia de las Universidades hispánicas (Valencia, 1995), I. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1998, p. 345-373.

Llull 1721-1742] Llull, Ramon. Beati Raymundi Lulli opera, 8 vol. Magúncia: J. G. i J. H. Häffner, 1721-1742. [A cura d’Ivo Salzinger. Ed. facs. de Frankfurt am Main, 1965]

Llull 1744] Llull, Ramon. Liber de natura. A: Beati Raymundi Lulli Opera Parva, II. Palma de Mallorca, 1744, f. 1-19. [Reimpressió de Frankfurt, 1971-1972]

Llull 1906-1914] Llull, Ramon. Libre de contemplació en Déu, 7 vol. Palma de Mallorca: Comissió Editora Lul·liana, 1906-1914 (ORL, II-VIII). [A cura de Mateu Obrador i Bennassar i Salvador Galmés. Ed. facs. de Palma de Mallorca: Miquel Font, 1987-1993. També a: Obres essencials de Ramon Llull, 2 vol. Barcelona: Selecta, 1957-1960]

Llull 1906-1950] Llull, Ramon. Obres originals de Ramon Llull, 21 vol. Palma de Mallorca: s. n., 1906-1950. [Ed. facs. dels vol. I-VIII de Palma de Mallorca: Miquel Font, 1986-2000]

Llull 1935] Llull, Ramon. L. dintencio [...]. Palma de Mallorca: Diputació provincial de Balears; IEC, 1935 (ORL, XVIII). [A cura de Salvador Galmés]

Llull 1935-1954] Llull, Ramon. Libre de Evast e Blanquerna, 4 vol. Barcelona: Barcino, 1935-1954 (ENC, A 50-51, 58-59, 74, 75). [A cura de Salvador Galmés]

Llull 1936-1938] Llull, Ramon. Rims, 2 vol. Palma de Mallorca: Diputació Provincial de les Balears; IEC, 1936-1938 (ORL, XIX-XX). [A cura de Salvador Galmés]

Llull 1959] Llull, Ramon. Liber de creatione. A: ROL, I. Palma de Mallorca: Maioricensis Schola Lullistica del CSIC, 1959, p. 379-387. [A cura de J. Stöhr]

Llull 1980] Llull, Ramon. Arbre de filosofia d’amor. Barcelona: Barcino, 1980 (ENC, A 117). [A cura de Gret Schib]

Llull 1981] Llull, Ramon. Liber de demonstratione per aequiparantiam. A: ROL, IX. Turnhout: Brepols, 1981 (CCCM, XXXV), p. 201-231. [A cura d’Alois Madre]

Llull 1998] Llull, Ramon. Liber disputationis Raimundi christiani et Homeri saraceni. A: ROL, XXII. Turnhout: Brepols, 1998 (CCCM, CXIV), p. 159-264. [A cura d’Alois Madre]

Llull 2005] Llull, Ramon. Doctrina pueril. Palma: Patronat Ramon Llull, 2005 (NEORL, VII). [A cura de Joan Santanach]

Llull 2009] Llull, Ramon. Romanç d’Evast e Blaquerna. Palma: Patronat Ramon Llull, 2009 (NEORL, VIII). [A cura d’Albert Soler i Joan Santanach]

Llull 2011-2014] Llull, Ramon. Llibre de meravelles, 2 vol. Palma: Patronat Ramon Llull, 2011-2014 (NEORL, X, XIII). [A cura de Lola Badia (dir.), Xavier Bonillo et al.]

Llull 2013] Llull, Ramon. Llibre d’intenció. Palma: Patronat Ramon Llull, 2013 (NEORL, XII). [A cura de M. Isabel Ripoll]

Llull, B. 1834] Constitutiones in lulliano baleari Majoricae collegio B. V. Mariae Sapientiae observandae. Palma: Felip Guasp, 1834.

Llull, ps. 1546] Llull, Ramon, pseudo. De alchimia opuscula. Nüremberg: Johannes Petreius, 1546.

Lobato 1994] Lobato, Isabel. “Activitat econòmica i actitud política de la burgesia mercantil barcelonina al final del segle XVII: la família Dalmases”. L’Avenç, 184 (1994), p. 20-23.

Lobo 1717] Lobo, Eugenio Gerardo. Selva de las musas. Cadis: Jerónimo de Peralta, 1717.

Lohr 1967-1974] Lohr, Charles H. “Medieval Latin Aristotle Commentaries”. Traditio, 23 (1967), p. 313-413; 24 (1968), p. 149-245; 26 (1970), p. 135-216; 27 (1971), p. 251-351; 28 (1972), p. 281-396; 29 (1973), p. 93-197; 30 (1974), p. 119-144.

Lohr 1988] Lohr, Charles H. Commentateurs d’Aristote au Moyen Âge latin. Bibliographie de la littérature secondaire récente / Medieval Latin Aristotle Commentators. A Bibliography of Recent Secondary Literature. Friburg: Éditions Universitaires; París: Éditions du Cerf, 1988.

Lohr 1988b] Lohr, Charles H. Latin Aristotle Commentaries, II: Renaissance Authors. Florència: Olschki, 1988. [Abans a: Studies in the Renaissance, 21 (1974), p. 228-289; Renaissance Quarterly, 28-35 (1975-1982)]

Lokert 1516] Lokert, George. Quaestiones et decisiones physicales insignium virorum [...] recognitae summa accuratione et iudicio magistri Georgii Lokert, scoti, per quem collectae sunt tabulae et proportionum tractatus editi. París: J. Badius Ascensius et Conradus Resch, 1516.

Lolo 1993] Lolo, Begoña. “La obra teórica de José Teixidor y Barceló y el asentamiento de la historiografía musical en España”. Revista de Musicología, 16/ 6 (XV Congreso de la Sociedad Internacional de Musicología: Culturas Musicales del Mediterráneo y sus ramificaciones, 6) (1993), p. 28 seg.

Longares s. a.] Longares, Miquel. Les funeràlies dels reys de Aragó a Poblet, fetes e ordenades per Miquel Longares, maestre en Theologia, monge de aquell Monestir. S. ll.: s. n., s. a.

Longares; Carbonell s. a.] Longares, Miquel; Carbonell, Pere Miquel. Les funeràlies dels reys de Aragó a Poblet. Enterrament del rey Joan II a Poblet. S. ll.: s. n., s. a. [Fulletó del BA de la Societat Arqueològica de Tarragona]

Lope de Vega 1776-1779] Colección de las obras sueltas assí en prosa como en verso de frey Lope de Vega, 21 vol. Madrid: Antonio Sancha, 1776-1779. [Ed. facsímil de Madrid: Arco/Libros, 1989]

Lope de Vega 1969] Lope de Vega, Fèlix. Obras poéticas, I. Barcelona: Planeta, 1969. [A cura de José Manuel Blecua]

López 1919] López, Atanasio. “Crónica franciscana inédita”. AIA, XI (1919), p. 439-447.

López 1927] López, Atanasio. “Notas de bibliografía franciscana (continuación)”. AIA, XXVII (1927), p. 42-86.

López Casas 1996] López Casas, Maria Mercè. “El manuscrit XII de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll”. Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 10 (1996), p. 363-376.

López de Mendoza 1882] López de Mendoza i Pons, Agustí, comte de Robres. Historia de las guerras civiles de España. Saragossa: Diputación provincial de Zaragoza; Imprenta del Hospicio provincial, 1882.

López de Toro 1936] López de Toro, José. Contribución al conocimiento de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Tarragona: F. Sugrañes, 1936.

López de Toro 1940] López de Toro, José. “El sermó de la malícia de les dones”. Boletín de la Universidad de Granada, 57 (1940), p. 3-16.

López Elum 1975] López Elum, Pedro. “Un texto de Pedro Miquel Carbonell sobre los primeros condes catalanes”. A: Homenaje al Dr. D. Juan Reglá Campistol, I. València: Universitat de València, 1975, p. 55-58.

López Piñero 1988-1992] López Piñero, José María (dir.). Historia de la medicina valenciana, 3 vol. València: Vicent Garcia, 1988-1992.

López Piñero 1990] López Piñero, José María. Clásicos médicos valencianos del siglo XVI. València: Generalitat valenciana, 1990.

López Piñero et al. 1983] López Piñero, José María; Glick, Thomas F.; Navarro Brotons, Víctor; Portela Marco, Eugenio. Diccionario histórico de la ciencia moderna en España, 2 vol. Barcelona: Ediciones Península, 1983.

López Piñero; Navarro Brotons 1995] López Piñero, José María; Navarro Brotons, Víctor. Història de la ciència al País Valencià. València: Edicions Alfons el Magnànim et al., 1995.

López Rodríguez 2008] López Rodríguez, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón, València: Irta, 2008. [N’hi ha versió catalana, ibídem]

López Rueda 1973] López Rueda, J. Helenistas españoles del siglo XVI. Madrid: Instituto Antonio de Nebrija, 1973.

López Vidriero 1994-1996] López Vidriero, María Luisa, et al. Catálogo de la Real Biblioteca: Manuscritos, 6 vol. Madrid: Patrimonio Nacional, 1994-1996.

López Vidriero 1999] López Vidriero, María Luisa. Manuscritos e impresos del Monasterio de las Descalzas Reales de Madrid. Madrid: Patrimonio Nacional, 1999.

Lorea 1670] Lorea, Antonio de. La venerable madre Hipólita de Jesús y Rocabertí [...]. Epítome de su prodigiosa vida, virtudes y admirables escritos. València: Vicent Cabrera, 1679.

Los manuscritos del Archivo capitular 1954-1955] “Los manuscritos del Archivo capitular”. Scrinium, XI-XV (1954-1955), p. 17-29.

Lozano Díaz 1995] Lozano Díaz, Roser. La població de Tarragona al segle XVII. Tarragona: Centre d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver”, 1995. 

Lozano Gracia 2007] Lozano Gracia, Susana. “Las cartas de un aprendiz de notaría: Pere Puigvert (1502-1511)”. Recerca, 11 (2007), p. 139-170.

Luanco 1889-1897] Luanco, José Ramón de. La alquimia en España, 2 vol. Barcelona, 1889-1897. [Ed. Facsímil de Barcelona: Altafulla, 1998]

Luanco 1870] Luanco, José Ramón de. Ramon Lull (Raimundo Lulio) considerado como alquimista Barcelona: s. n., 1870.

Lucero 1990-1991] Lucero, Lluís. “Sobre un poema d’Antonio Geraldini dedicat a Bernat Margarit”. AIEG, 31 (1990-1991), p. 89-98.

Lucero 1991] Lucero, Lluís. “Sobre uns poemes inèdits d’Antonio Geraldini conservats a l’Arxiu Capitular de la catedral de Girona”. A: Actes del IXè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (Treballs en honor de Virgilio Bejarano), I. Barcelona: Sociedad Española de Estudios Clásicos. Secció catalana; Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991, p. 431-436.

Lucero 1996] Lucero, Lluís. “La tradición manuscrita y el uso de las fuentes en el libro II de Paralipomenon Hispaniae”. A: IV Congreso de Postgraduados en Estudios Hispánicos. Londres: Embajada de España. Consejería de Educación y Ciencia, 1996, p. 101-111.

Lucero 1997] Lucero, Lluís. “Joan Margarit i Mallorca: presència de les Illes Balears en el Paralipomenon Hispaniae Libri decem”. A: Homenatge a Miquel Dolç. Palma: Govern Balear: Sociedad Española de Estudios Clásicos, 1997, p. 495-498.

Lucero 2002] Lucero, Lluís. “El Paralipomenon Hispaniae de Joan Margarit i els humanistes italians”. A: Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui “Problemes i mètodes de Literatura Catalana Antiga”. Barcelona: Curial; PAM, 2002, p. 271-284.

Lucuce 2000] Lucuce, Pedro de. Tratado de Cosmografía del Curso Matemático para la Instrucción de los Militares (1739-1779), según un manuscrito anónimo de 1776 [en línia]. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 2000 (Colección Geocrítica de Textos Electrónicos; 1). [A cura de Rafael Alcaide González i Horacio Capel Sáez] http://www.ub.edu/geocrit/tccredi.htm

Lucuce 2002] Lucuce, Pedro de. Precauciones contra alborotos, motines y rebeliones en la plaza de Barcelona. Vic: Universitat Pompeu Fabra; Eumo, 2002. [A cura de Lluís Roura i Aulinas]

Luis de Granada 1581] Luis de Granada. Primus tomus concionum de tempore, quae a prima dominica Adventus usque ad Quadragesimae initium in Ecclesia haberi solent. Adiectae sunt in fine quinque de poenitentia conciones. Salamanca: hereus de Matías Gast, 1581.

Macanaz 2001] Macanaz, Melchor de (?). Testamento de España. Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses Don Juan Manuel; Diputación de Albacete, 2001. [A cura de Francisco Mendoza Díaz-Maroto]

Madrenas Tinoco; Ribera Llopis 2006-2007] Madrenas Tinoco, Maria Dolors; Ribera Llopis, Joan Manuel. “El discurs narratiu de la literatura de viatges del sis-cents i del set-cents: a propòsit de les ‘relacions’ de Miquel Matas i Joan López”. A: Actes del tretzè CILLC, I. Girona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; PAM, 2006-2007, p. 203-210.

Madroñal Duran 2005] Madroñal Durán, A. Teatro breve de autores bilingües: el caso de Pedro Jacinto Morlá. A: Mata, C.; Zugasti, M. (ed.). Actas del Congreso “El Siglo de Oro en el nuevo milenio”, II, Pamplona: Eunsa, p. 1089-1108.

Madalena 1727] Madalena, Tomás. Tierna y piadosa memoria en las exequias del ilustrísimo señor don Manuel Pérez de Araciel y Rada, digníssimo arzobispo de Zaragoza [...]. Saragossa: Pedro Carrera, 1727.

Madurell 1946] Madurell i Marimon, Josep M. “Las actas notariales certificatorias de la exhibición de antiguos nobiliarios”. La Notaría, 81 (1946), p. 292-326.

Madurell 1948] Madurell i Marimon, Josep M. “Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura (siglos XIV-XVI)”. EHDAP, I (1948), p. 105-199.

Madurell 1950] Madurell i Marimon, Josep M. “La escuela luliana de Barcelona. (Nuevos datos para su historia)”. AST, XXIII (1950), p. 31-66.

Madurell 1950-1959] Madurell, Josep M. Archivo general de Protocolos de Barcelona. Sección histórica. Índice cronológico alfabético, 3 vol. Barcelona: Colegio Notarial de Barcelona, 1950-1959.

Madurell 1951-1952] Madurell i Marimon, Josep M. “Algunas antiguas ediciones barcelonesas de libros (1502-1574)”. BRABLB, XXIV (1951-1952), p. 133-172.

Madurell 1952] Madurell i Marimon, Josep M. “Una información genealógica de la familia Desvalls, el Llibre d’armoria de Jaime Ramón Vila y el nobiliario del Conde Darnius”. Archivos de genealogía y heráldica, IV (1952).

Madurell 1956] Madurell i Marimon, Josep M. “Notes d’Arxiu. Dos sonets a la Immaculada del canonge-poeta Guerau Vilana”. V. O. T. de Nostra Senyora de Pompeia, 80 (1956), p. 5-6.

Madurell 1956b] Madurell i Marimon, Josep M. “Pedro Serra Postius”. AST, XXIX (1956), p. 345-400.

Madurell 1958] Madurell i Marimon, Josep M. “Diego Pérez de Valdivia en Barcelona (1580-1589)”. AST, XXX (1958), p. 343-371.

Madurell 1961] Madurell i Marimon, Josep M. “Testamentos e inventarios episcopales”. AST, XXXIV (1961), p. 103-140, 305-340.

Madurell 1963] Madurell, Josep M. “Micer Jaume Callís y su biblioteca jurídica”. AHDE, 33 (1963), p. 539-607.

Madurell 1964] Madurell i Marimon, Josep M. “Luis Juan Vileta”. AST, XXXVII (1964), p. 19-76.

Madurell 1964-1965] Madurell i Marimon, Josep M. “Licencias reales para la impresión y venta de libros (1519-1705)”. RABM, LXXII (1964-1965), p. 111-248.

Madurell 1967] Madurell i Marimon, Josep M. “La edición de 1602 de la Historia de los santos de Cataluña del P. Doménech”. AST, 40 (1967), p. 149-157.

Madurell 1968] Madurell i Marimon, Josep M. “Manuscrits eiximinians. Petit repertori documental”. A: Martínez Ferrando archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria. Barcelona: Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, 1968, p. 291-313.

Madurell 1973] Madurell i Marimon, Josep M. “Más sobre Pedro Serra Postius”. AST, XLVI (1973), p. 387-421.

Madurell 1974] Madurell i Marimon, Josep M. “Josep Jeroni Besora (Notes biogràfiques)”. AST, XLVII (1974), p. 245-268.

Madurell 1981] Madurell i Marimon, Josep M. “Onofre Bruguera, mestre en arts i medicina (1544-1572)”. Actes del III Congrés d’Història de la Medicina Catalana, II. Lleida, 1981, p. 143-147.

Madurell; Rubió i Balaguer 1955] Madurell i Marimon, Josep M.; Rubió i Balaguer, Jordi. Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553). Barcelona: Gremios de Editores, de Libreros y de Maestros Impresores, 1955. [Trad. catalana de la introducció a: Rubió i Balaguer, Jordi. Impremta i llibreria a Barcelona (1474-1553). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986. Ara a: íd. Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó. Barcelona: PAM, 1993 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, XI), p. 19-212]

Maestre 1990] Maestre Maestre, José María. El humanismo alcañizano del siglo XVI. Textos y estudios de latín renacentista. Cadis: Universidad de Cádiz: Instituto de Estudios Turolenses: Ayuntamiento de Alcañiz, 1990.

Mahiques 2003] Mahiques, Joan. “Justificacions etimològiques a la Catalunya del segle XV”. XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (Teulada, desembre 2002). Paiporta: Denes, 2003, p. 501-516.

Mahiques 2005] Mahiques, Joan. “Els apareguts i el culte del Purgatori”. A: Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005, p. 1045-1056. [A cura de Rafael Alemany, Josep Lluís Martos i Josep Miquel Manzanaro]

Mahiques 2005b] Mahiques Climent, Joan. “El Somni de l’infern de Pere Jacint Morlà i la tradició satírica en el Barroc”. Estudis Romànics, 27 (2005), p. 161-174.

Mahiques 2006-2007] Mahiques, Joan. “El Viatge de Pere Porter a l’infern: tradició literària i context barroc”. A: Actes del tretzè CILLC, I. Girona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; PAM, 2006-2007, p. 211-225.

Mahiques 2007] Mahiques, Joan. “Escolis i versos manuscrits a les edicions d’Ausiàs March”. A: El (re)descobriment de l’Edat Moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 281-295.

Mahiques 2008] Mahiques Climent, Joan. “Un fals aparegut en el Tirant lo Blanc”. Caplletra. Revista internacional de filologia, 44 (2008), p. 55-78.

Mahiques 2012] Mahiques Climent, Joan. “Cuatro poemas de amor y un elogio cortés: poesía catalana inédita de los siglos XV-XVI”. Revista de Filología Románica, 29/2 (2012), p. 339-356.

Mahiques 2013] Mahiques Climent, Joan. “Estudio y edición de El infierno de Jacinto Alonso Maluenda”. Revue Romane, 48/1 (2013), p. 100-118.

Mahiques 2014] Mahiques Climent, Joan. “O Senyor, rei de Glòria / Senyor rei de Glòria: difusió i significat de l’Oratio beati Karoli”. Estudis Romànics, XXXVI (2014), p. 245-272.

Mahiques 2014b] Mahiques Climent, Joan. “Una malmonjada mallorquina i tres desesperats d’amor: poesia catalana anònima dels segles XV-XVI”. Randa, 72 (2014), p. 35-47.

Mahiques 2014c] Mahiques, Joan. “Envenenamiento y apariciones de don Carlos de Viana: orígenes históricos y formación de una leyenda”. Bulletin Hispanique, 116 (2014), p. 13-38.

Mahiques; Rovira 2013] Mahiques, Joan; Rovira, Helena. “Aquí se contienen cuatro obras muy santas, todas expurgadas y atribuidas a Joan Timoneda” [en línia]. Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2 (2013), p. 108-138. http://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2651/2686 [Consulta: 19/12/2014]

Mahiques; Rovira (en premsa)] Mahiques, Joan; Rovira, Helena. “Sobre la transmissió i la data dels goigs copiats al Ms. 1191 de la Biblioteca de Catalunya”. Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 5. [En premsa]

Maians 1974] Mayans, Gregorio. Informe al rey sobre el método de enseñar en las universidades españolas. València, 1974. [A cura de L. Esteban]

Maians 2000] Mayans Siscar, Gregorio. Epistolario, vol. XVII. València; Oliva: Ajuntament d’Oliva, etc., 2000. [A cura d’Amparo Alemany.]

Malagrida 1601] Malagrida, Marzio. Ad Philippvm III Hispaniae regem catholicvm [...] divus Raymundus. Roma: Luigi Zannetti, 1601.

Malloles 1632] Malloles, Montserrat. Preservatiu espiritual de la peste y rogativa quotidiana. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1632.

Manescal 1611] Manescal, Onofre. Miscellanea de tres tratados: de las apariciones de los espíritus el uno [...], de Anticristo el segundo y de sermones predicados en lugares señalados el tercero. Barcelona: Sebastià Matevad, 1611.

Manifest 1701] Manifest que, a vista de les suposades alabances de l’ase, per a que en tot temps conste de sa vilesa, fa lo més atrotinat rossí de la biga. Trau-lo a la llum pública la mulassa dels peraires y lo dedica als cavalls cotoners. Romanç. Barcelona: Francesc Guasc, 1701.

Mantelli 1982-1983] Mantelli, Roberto. “Nationalism, xenophobia and catalanism in the writings of an enlightened catholic historian: Juan Francisco Masdeu”. Analecta Sacra Tarraconensia, 55-56 (1982-1983), p. 209-260.

Manuscritos 1890] “Manuscritos”. Boletín de la Biblioteca Museo Balaguer, LXXI-LXXII (1890), p. 2; LXXII (1890), p. 4-7.

Manyà 1962] Manyà, Joan Baptista. Notes d’història de Gandesa. Tortosa: Algueró y Baiges, 1962.

Marc 1912-1914] Marc, Ausiàs. Les obres d’Auzias March, 2 vol. Barcelona: IEC, 1912-1914. [A cura d’Amadeu Pagès. Ed. facs. en 2 vol. de València: Generalitat Valenciana, 1995]

Marc 1952-1959] Marc, Ausiàs. Poesies, 5 vol. Barcelona: Barcino, 1952-1959 (ENC, A 71, 72, 73, 77 i 86). [A cura de Pere Bohigas]

Marc 1979] Les poesies d’Ausiàs March. Barcelona: Quaderns Crema, 1979. [A cura de Joan Ferraté]

Marc 1997] Marc, Ausiàs. Obra completa, 2 vol. Barcelona: Barcanova, 1997. [A cura de Robert Archer et al.]

Marc 2000] Marc, Ausiàs. Poesies. Barcelona: Barcino, 2000 (ENC, B 19). [A cura de Pere Bohigas et al.]

Marc, J. 1994] Marc, Jaume. Obra poètica. Barcelona: Barcino, 1994 (ENC, A 133). [A cura de Josep Pujol]

Marc, P. 1993] Marc, Pere. Obra completa. Barcelona: Barcino, 1993 (ENC, A 132). [A cura de Lluís Cabré]

Marcel 1902] Marcel, Gabriel. “Un atlas manuscrit de la Catalogne”. RH, 9 (1902), p. 513-517.

Marcet; Solà 1998] Marcet, Pere; Solà, Joan. Història de la lingüistica catalana 1775-1900. Repertori crític, 2 vol. Barcelona: Universitat de Girona; Universitat de Vic; Eumo, 1998.

March 1918-1919] March, Josep M. “El P. Jaume Custurer i els seus catàlegs lul·lians”. BBC, V (1918-1919), p. 32-44.

March 1923] March, Josep M. “Una obra inédita y desconocida de san Francisco de Borja”. Estudios Eclesiásticos, 2 (1923), p. 48-59.

March, E. H. 2012] March, Enric H. “Los trabajos de Barcelona. 1812: constitució, conflictes i propaganda”. Bereshit [blog] (23/2/2012) http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/02/los-trabajos-de-barcelona-1812.html [Consulta: 5/12/2016]

Marcillo 1685] Marcillo, Manuel. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. Barcelona: impremta Matevad, 1685.

Marfany 1992] Marfany, Joan Lluís. “Els gustos artístics d’un burgès del segle XVI”. RdC, 66 (1992), p. 97-105.

Margalef 1994] Margalef i Sagristà, Maria Josep. “Cristòfor Despuig autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”. Ramàs, 3 (1994), p. 19-21.

Margarit 1545] Margarit, Joan. Paralipomenon Hispaniae. Granada, 1545. [A cura de Sancho Nebrija]

Margarit 2008] Margarit, Joan. Corona regum, 2 vol. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2008. [A cura de M. Isabel Segarra]

María Jesús de Ágreda] María Jesús de Ágreda. Leyes de la esposa. Madrid: Sucesores de Hernando, 1918.

Mariana 1854] Mariana, Juan de. Obras, 2 vol. Madrid: M. Rivadeneyra, 1854 (BAE, 30-31). [A cura de Francesc Pi i Margall]

Marinescu 1923] Marinescu, C. “Alphonse V, roi d’Aragon et de Naples, et l’Albanie de Scanderberg”. A: Mélanges de l’école roumaine en France. París, 1923, p. 1-135.

Marino 1985] Marino, Nancy F. “The Authorship of the ‘Carta de Garzilaso’”. Journal of Hispanic Philology, 9 (1985), p. 197-210.

Marquès 1636] Marquès, Antoni. Asuntos predicables sobre los tres estados de la Iglesia. Tarragona: Gabriel Roberto, 1636.

Marquès 1964] Marquès, Antoni. Afeyte y mundo mujeril. Barcelona: Juan Flors ed., 1964. [A cura de F. Rubio]

Marquès i Casanovas 1966] Marquès i Casanovas, Jaume. “La Biblioteca de la catedral de Gerona”. RdG, 35 (1966), p. 38-41.

Marquès i Casanovas 1966b] Marquès i Casanovas, Jaume. “La Biblioteca del Seminario”. RdG, 35 (1966), p. 51-52.

Marquès i Casanovas 1968] Marquès i Casanovas, Jaume. “El Archivo Catedralicio de Gerona”. RdG, 42 (1968), p. 80-84.

Marquès i Planagumà 1985] Marquès i Planagumà, Josep M. Arxiu Diocesà de Girona. Balanç i perspectiva. Girona, 1985.

Marquès i Planagumà 1991] Marquès i Planagumà, Josep M. “Un formulari de lletres de la Cúria Eclesiàstica de Girona, s. XV”. ATCA, 10 (1991), p. 319-334.

Marquès i Planagumà 1991b] Marquès i Planagumà, Josep M. “Algunes referències documentals sobre la canònica i col·legiata de Santa Maria de Vilabertran (1300-1835)”. AIEE, 24 (1991), p. 111-125.

Marquès i Planagumà 1998] Marquès i Planagumà, Josep M. “Arxiu Diocesà de Girona”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 133-144.

Marquès i Planagumà 1998b] Marquès i Planagumà, Josep M. Arxiu Diocesà de Girona. Guia-inventari. Girona: Diputació de Girona, 1998.

Marquès i Planagumà 1998c] Marquès i Planagumà, Josep M. “L’arxiu de Francesc de Cardona i la seva família valenciana (segle XVII)”. AST, 71 (1998), p. 499-536.

Marquès i Planagumà 2000] Marquès i Planagumà, Josep M. “Tomàs de Lorenzana, bisbe de Girona, un funcionari benefactor (1775-1796)”. A: Bisbes, Il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII. Vic: Eumo, 2000, p. 11-87. [A cura de Joaquim M. Puigvert]

Marquès i Planagumà, Josep M. Guia de l’Arxiu Diocesà de Girona. Girona: Bisbat de Girona, 1982.

Marquès i Planagumà; Vila 2001] Marquès i Planagumà, Josep Maria; Vila, Pep. “Referències al teatre medieval de les actes capitulars de la catedral de Girona”. AIEG, 42 (2001), p. 261-280.

Marquès i Sala 1998] Marquès i Sala, Benigne. “Arxiu Capitular d’Urgell” i “Arxiu Diocesà d’Urgell”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 207-227.

Marquès i Sala 2003] Marquès i Sala, Benigne. “Dom Cebrià Baraut, l’investigador dels arxius d’Urgell”. A: Baraut, Cebrià. Església i Bisbat d’Urgell. Recull de treballs. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana, 2003, p. 29-33.

Márquez Santos 1997] Márquez Santos, Ángeles. “Francisco Grases y Gralla. Epítome, o compendi de las principals diferèncias entre les lleys generals de Cathalunya, y los capítols del redrés, o ordinacions del General de aquella”. Initium, 2 (1997), p. 667-730.

Marsili 1984] Marsili, Pere. La crónica latina de Jaime I. Almeria, 1984. [A cura de María de los Desemparados Martínez de San Pedro]

Martí 1997] Martí, Sadurní. “El Cançoner del Marquès de Barberà (S1 / BM1). Descripció codicològica”. Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 11 (1997), p. 463-502.

Martí 1998] Martí, Sadurní. “Fonts i problemes del Cançoner del Marquès de Barberà (S1 / BM1)”. Atti del XXI Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza, vi. Tübingen: Max Niemeyer Verlag, 1998, p. 311-324.

Martí 2002] Martí, Sadurní. “Escolios sobre impaginación y variantes redaccionales en Montserrat 992”. Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar. Proceedings of the Eleventh Colloquium. Londres: University of London: Department of Hispanic Studies Queen Mary, 2002, p. 67-76.

Martí, E. 1818] Martí, Emeteri. Catecisme de las festas y solemnitats principals de la Iglésia. Barcelona: Estampa Dorca, 1818.

Martí Albanell 1931] Martí Albanell, Frederic. Compendio de la vida de la sierva de Dios Madre Eulalia de la Cruz, religiosa del convento de Carmelitas de la Encarnación de Barcelona (1669-1725). Barcelona: Altés, 1931.

Martí de Barcelona 1920-1921] Martí de Barcelona. “Inventario de manuscritos referentes a la historia de nuestra provincia capuchina de Cataluña”. EF, 24 (1920), p. 292-299, 367-376; 25 (1920), p. 36-50, 122-131, 209-217, 441-445; 26 (1921), p. 356-372, 444-452.

Martí de Barcelona 1928] Martí de Barcelona. “Fra Francesc Eiximenis, o. m. (1340?-1409?). La seva vida. Els seus escrits. La seva personalitat literària”. EF, XL (1928), p. 437-500. [Ara a: Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona: Diputació de Girona, 1991, p. 183-239.]

Martí i Bonet 1975] Martí Bonet, Josep M. “Archivo Diocesano de Barcelona. Organigrama”. Boletín de la ANABA, XXV/3-4 ([1975]).

Martí i Bonet 1987] Martí i Bonet, Josep M.; Castro i Alcaide, Romà; Coloma i Amengual, Assumpció. Els “josepets”. Parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep. 300 anys d’història. Barcelona: Arxiu Diocesà; Akribos Edicions, 1987.

Martí i Bonet 1998] Martí i Bonet, Josep M. “Arxiu Diocesà de Barcelona”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 41-62.

Martí i Bonet 2012] Martí i Bonet, Josep M.; Pallàs, Gemma; Alarcón, Joana. Novum Speculum. Les parròquies dels tres bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, vol. I/1-3. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2012.

Martí Escayol 2008] Martí Escayol, Maria Antònia. “Les fonts del Llibre del secrets d’Agricultura de Miquel Agustí. El MS754 de la Biblioteca de Catalunya i el MS291 de la Bibliothèque Nationale de France”. Afers, 60 (2008), p. 289-312.

Martí Escayol; Espino 2013] Martí Escayol, M. Antònia; Espino López, Antoni. Catalunya abans de la Guerra de Successió. Ambrosi Borsano i la creació d’una nova frontera militar, 1659-1700. Catarroja: Editorial Afers, 2013.

Martí Grajales 1905-1912] Martí Grajales, Francesc. Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia, 4 vol. València: F. Vives y Mora, 1905-1912.

Martí Grajales 1927] Martí Grajales, Francesc. Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta el año 1700. Madrid: Tipografía de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1927.

Martí Mayor 1976] Martí Mayor, Josep. “La biblioteca y archivo del monasterio de Escornalbou”. AIA, XXXVI (1976), p. 341-373.

Martí Mayor 1982] Martí Mayor, Josep. “Escornalbou. Colegio-Seminario de misiones de Propaganda Fidei (1686-1835)”. AIA, XLII (1982), p. 293-342.

Martí Mayor 1983] Martí Mayor, Josep. “Provincia franciscana de Cataluña. Exclaustración y restauración (1835-1878)”. AIA, XLIII (1983), p. 245-284.

Martí Mayor 1991] Martí Mayor, Josep. “El ms. 4-001 de los franciscanos recoletos catalanes de Escornalbou (1580-1686)”. AIA, LI/1 (1991), p. 177-200.

Martí Mayor 1994] Martí Mayor, Josep. “Dos autenticadores de documentos fundacionales de los conventos de franciscanos y clarisas de la provincia de Cataluña: P. Antonio Mochales (1583) y P. José Batlle (1701)”. AIA, LIV (1994), p. 1021-1032.

Martí Mayor 1998] Martí Mayor, Josep. “Arxiu dels Franciscans de Catalunya”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 115-124.

Martí Mestre 2004] Martí Mestre, Joaquim. “Els col·loquis valencians”. A: Escriptors valencians de l’Edat moderna. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua et al., 2004, p. 193-211.

Martí i Taso 1700] Martí i Taso, Josep. Oratio genethliaca infantuli Thomae natales in apertum educens. Barcelona: Rafael Figueró, 1700.

Martí i Viladamor [c. 1645]] Martí i Viladamor, Francesc. Manifiesto de la fidelidad catalana, integridad francesa y perversidad enemiga de la justa conservación de Cataluña en Francia. Anvers: Imprenta Plantiniana, [c. 1645].

Martí i Viladamor 1648] Martí i Viladamor, Francesc. Temas de la locura o embustes de la malicia impugnados por la verdad autenticada. París: Jules Jacquin, 1648.

Martial de Saint Jean-Baptiste 1730] Martialis a S. Joanne Baptista. Bibliotheca scriptorum utriusque congregationis et sexus carmelitarum excalceatorum. Burdigalae, 1730.

Martin 1892] Martin, Henry. Catalogue des manuscrits de la Bibliothèque de l’Arsenal. París: Librairie Plon, 1892.

Martín Abad 1982] Martín Abad, J. “Catálogos, índices e inventarios de bibliotecas particulares del siglo XVIII conservados en la Sección de Manuscritos de la Biblioteca Nacional de Madrid”. Cuadernos Bibliográficos, 44 (1982), p. 109-122.

Martín Abad 1989] Martín Abad, Julián. Manuscritos de España. Guía de catálogos impresos. Madrid: Arco/Libros, 1989.

Martín Abad 1991] Martín Abad, Julián. La imprenta en Alcalá de Henares (1502-1600), 3 vol. Madrid: Arco/Libros, 1991.

Martín Abad 1994] Martín Abad, Julián. Manuscritos de España. Guía de catálogos impresos. Suplemento. Madrid: Arco/Libros, 1994.

Martín Abad, Julián. “Manuscritos de España: guía de catálogos impresos (segundo suplemento)”. Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 12 (1998), p. 461-525.

Martín de San José 1643] Martín de San José. Breve exposición de los preceptos que la regla los frayles menores obligan a pecado mortal [...], Saragossa: s. n., 1643.

Martín Pascual 1996] Martín Pascual, Llúcia. La tradició animalística en la literatura catalana medieval. València: Generalitat Valenciana; Institut de Cultura Juan Gil-Albert; Diputació provincial d’Alacant, 1996.

Martínez 1946] Martínez, Pero. Obras de Pero Martínez, escritor catalán del siglo XV. Barcelona: CSIC, 1946. [A cura de Martí de Riquer]

Martínez Arancón 1978] Martínez Arancón, Ana. La batalla en torno a Góngora (selección de textos). Barcelona: Antoni Bosch, 1978.

Martínez Colomer 1982] Martínez Colomer, Vicent. Historia de la provincia franciscana de Valencia. Madrid: Cisneros, 1982. [Ed. facsímil de València: Salvador Faulí, 1982]

Martínez Díez 1969] Martínez Díez, Gonzalo. “Dos catálogos inéditos de la biblioteca del monasterio de Ripoll”. Hispania Sacra, XXII (1969), p. 333-423.

Martínez de la Escalera 2004] Martínez de la Escalera, José. “Mujeres Jesuiticas y Mujeres Jesuitas”. A: A Companhia de Jesús na Península Ibérica nos secs. XV e XVI: espiritualidades e cultura. Porto: Centro Inter-Universitário de História da Espiritualidade, 2004, p. 369-383.

Martínez Ferrando 1944] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. El Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona: Aymà, 1944.

Martínez Ferrando 1944-1945] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. “Archivo de la Corona de Aragón. (Reformas en el edificio e instalaciones, y nuevos ingresos documentales)”. BRABLB, XVII (1944), p. 225-238; XVIII (1945), p. 41-58.

Martínez Ferrando 1944b] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. Hallazgo de miniaturas románicas en el Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona: Asociación de Bibliófilos, 1944.

Martínez Ferrando 1953] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. “Los académicos archiveros”. BRABLB, XXV (1953), p. 355-379.

Martínez Ferrando 1953-1954] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. Catálogo de la documentación de la Cancillería Regia de Pedro de Portugal (1464-1466), 2 vol. Madrid: Dirección General de Archivos y bibliotecas: Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación Nacional, 1953-1954.

Martínez Ferrando 1954] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. “Los archiveros Bofarull”. RABM, LX (1954), p. 289-302.

Martínez Ferrando 1955] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. “Archivística fernandina”. A: V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, I: Vida y obra de Fernando el Católico. Saragossa: CSIC: Institución Fernando el Católico, 1955, p. 179-213.

Martínez Ferrando 1957] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. “Aportación de datos acerca del Archivo Real de Barcelona y sus archiveros durante los reinados de Juan II y Fernando el Católico”. RABM, LXIII (1957), p. 111-156. [Una altra versió a: íd. “Aportación de datos acerca del Archivo Real de Barcelona y de sus archiveros durante los reinados de Juan II y Fernando el Católico”. A: V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, V: Fernando el Católico y la cultura de su tiempo. Saragossa: CSIC: Institución Fernando el Católico, 1961, p. 75-109]

Martínez Ferrando 1958] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada. Madrid: Dirección general de archivos y bibliotecas, 1958.

Martínez Ferrando 1959] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. “Un archivero del palacio real de Barcelona a fines del siglo XV”. A: Studi in onore di Riccardo Filangieri, II. Nàpols: L’Arte Tipografica, 1959, p. 197-212.

Martínez Ferrando 1984-1985] Martínez Ferrando, Jesús Ernest. “Datos para el estudio de la Cancillería de los príncipes que disputaron la corona a Juan II de Aragón”. Acta Historica et Archeologica Mediaevalia, 5-6 (1984-1985), p. 225-241.

Martínez Ferrando; Aragó 1959] Martínez Ferrando, Jesús Ernest; Aragó, Antoni M. “El Archivo de la Corona de Aragón a través de cien años (1858-1958)”. RABM, LXVII/2 (1959), p. 503-526.

Martínez Morellá 1970] Martínez Morellá, Vicente. Alicante en la “Chrónica de la ínclita y Coronada ciudad de Valencia y su reyno” de Martín de Viciana. Alacant: Publicaciones del Ayuntamiento de Alicante, 1970.

Martínez Rodríguez 2003] Martínez Rodríguez, Miquel Àngel. “Els assessors del Governador de Catalunya als segles XVI i XVII”. Pedralbes, 23/I (2003), p. 95-111.

Martínez Rodríguez 2005] Martínez Rodríguez, Miquel Àngel. “Los regentes la Cancillería en la Cataluña de los últimos Austrias”. Manuscrits, 23 (2005), p. 109-130.

Martínez Rodríguez 2006] Martínez Rodríguez, Miquel Àngel. Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII. Barcelona: Fundació Noguera, 2006.

Martínez Romero 1990] Martínez i Romero, Tomàs. “L’obra del comanador Miquel Estela”. ELLC, XX (Miscel·lània Joan Bastardas; 3). Barcelona: PAM, p. 77-109.

Martínez Romero 1993] Martínez Romero, Tomás. “‘No·m direu que lo dit Sèneca sia propheta ne patriarcha, qui parlen figurativament’. Antoni Canals i el De providència”. Caplletra, 15 (1993), p. 181-210.

Martínez Romero 1998] Martínez Romero, Tomàs. Un clàssic entre clàssics. Sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l’època medieval. Barcelona: PAM; València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1998.

Martínez Romero 2012] Martínez Romero, Tomàs. “El Cançoner espiritual de Moliné i Brasés: una proposta de reconstrucció”. ER, 34 (2012), p. 419-429.

Martínez Shaw 1981] Martínez Shaw, Carlos. Cataluña en la carrera de Indias 1680-1756. Barcelona: Crítica, 1981.

Martorell i de Luna 1626] Martorell i de Luna, Francesc. Historia de la Santa Cinta con que la soberana reyna de los ángeles honró a la catedral y ciudad de Tortosa: con los milagros y fundación de su numerosa cofadría [...]. Tortosa: Jeroni Gil, 1626.

Martorell i Trabal 1927] Martorell i Trabal, Francesc. “Manuscrits dels PP. Caresmar, Pasqual i Martí a la biblioteca del convent de franciscans de Balaguer”. EUC, XII (1927), p. 178-240.

Martos 1999] Martos, Josep Lluís. “El Cançoner de Maians (BUV, ms. 728): Un cançoner d’autor de Joan Roís de Corella”. A: Homenatge a Arthur Terry, 3 (ELLC, XXXIX). Barcelona: PAM, 1999, p. 93-113.

Martos 1999b] Martos, Josep Lluís. “El còdex de Cambridge del Trinity College, R.14.17 (X2): descripció i estudi”. A: Fortuño Llorens, Santiago; Martínez Romero, Tomàs (ed.). Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997), II. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999, vol. 2, p. 443-460.

Martos 2001] Martos, Josep Lluís. Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Edició crítica. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: PAM, 2001.

Martos 2003] Martos, Josep Lluís. “Cuadernos y génesis del Cancionero O1 de Ausiàs March (Biblioteca Universitaria de Valencia Ms. 210)”. A: Serrano Reyes, Jesús L. (ed.). Cancioneros en Baena, II. Baena: Ayuntamiento de Baena, 2003, p. 129-142.

Martos 2005] Martos, Josep Lluís. “El Còdex de Cambridge, el Cançoner de Maians y el Jardinet d’orats a través de la obra de Roís de Corella”. A: Moreno, Manuel; Severin, Dorothy. Los cancioneros españoles: materiales y métodos. Londres: Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 2005, p. 113-140.

Martos 2008] Martos, Josep Lluís. “Fechas para la datación del Codex de Cambridge”. Critica del testo, XI/3 (2008), p. 87-108.

Mas i Garcia 2009] Mas i Garcia, Carles. “L’expansió de la dansa d’escola”. A: Dansa i música. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2009, p. 227-299.

Mas i Usó 1999] Mas i Usó, Pasqual. La Representació del Misteri a Castelló. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló, 1999.

Mas i Usó 1999b] Mas i Usó, Pasqual. Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas. Kassel: Reichenberger, 1999.

Mas i Vives 1986] Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l’època romàntica. Barcelona: PAM, 1986.

Mas i Vives 1990] Mas i Vives, Joan. “Els mites autòctons en el teatre català dels segles XVI-XVIII”. Revista de Menorca, 81 (1990), p. 45-60.

Mas i Vives 1993] Mas i Vives, Joan. “El ‘Misteri dels set sagraments’”. BSAL, XLIX (1993), p. 273-306.

Mas i Vives 1996] Mas i Vives, Joan. “El gènere de la ‘moralitat’ en el teatre català antic”. L&L, 7 (1996), p. 91-104.

Mas i Vives 2001] Mas i Vives, Joan. “Els teatre religiós del segle XVI”. A: El teatre català dels orígens al segle XVIII. Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga “Teatre català antic”. Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Reichenberger, 2001, p. 17-34.

Mas i Vives 2002] Mas i Vives, Joan. “Tipologia de les passions catalanes del segle XVI”. A: La Mort com a personatge. L’Assumpció com a tema. Elx: Ajuntament, 2002, p. 251-275.

Mas, D. 1594] Mas, Dídac. Historia de la vida y milagros y canonización del beato padre san Hyacintho. València: Pere Patrici, 1594.

Mas, J. 1906-1921] Mas, Josep. Notes històriques del bisbat de Barcelona, 13 vol. Barcelona: Jaume Vives et al., 1906-1921.

Mas, J. 1915-1916] Mas, Josep. “Notes documentals de llibres antichs a Barcelona”. BRABLB, VIII (1915-1916), p. 155-167, 238-251, 330-345, 400-406, 444-463.

Mas, J. 1923] Mas, Josep. Inventari de la sagristia de la Seu de Barcelona, pres en 1522. Barcelona: Librería y tipografía católica pontificia, 1923.

Mas, J. 1928-1933] Mas, Josep. “La visita pastoral a la seu de Barcelona practicada pel bisbe Il·l.m D. Joan Dimas Loris, en 1578”. EUC, XIII (1928), p. 420-444; XIV (1929), p. 95-114, 299-310; XV (1930), p. 140-159, 250-257; XVI (1931), p. 58-81, 315-332; XVII (1932), p. 95-123; XVIII (1933), p. 126-159.

Maseras 1917] Maseras, Alfons. “Els més antics armorials catalans”. Anuari Heràldic. Barcelona, 1917, p. 219-250.

Masoliver 1970] Masoliver, Alexandre. “Fra Simó Trilla (1552-1623), abat de Poblet”. A: Miscel·lània històrica catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres. Poblet: Abadia de Poblet, 1970, p. 441-491.

Masoliver 1984] Masoliver, Alexandre. “El pare Joan Vallespinosa de Poblet a través del seu Liber de receptis i del pare Finestres”. A: Miscel·lània Fort i Cogul. Història monàstica catalana. Història del Camp de Tarragona. Barcelona: PAM, 1984, p. 209-231.

Masoliver 1987] Masoliver, Alexandre. “Vicisitudes de la biblioteca del monasterio de Poblet, y su estado actual”. A: Isabel Montobbio Jover de Dalmases, socio nº 264, felicita a sus amigos, en especial a los socios de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, con motivo de las Pascuas de Navidad y del nuevo año 1988 [...]. Barcelona: Associació de Bibliòfils, 1987.

Maspons 1913] Maspons i Anglasell, Francesc. Qüestions civils estudiades segons nostre dret per Lluís de Peguera. Barcelona: Llibreria d’Àlvar Verdaguer, 1913.

Massip, F. 1986] Massip, Francesc. “El teatre profà del segle XVI en l’àmbit de cultura catalana”. A: El teatre durant l’Edat Mitjana i el Renaixament. Actes del I Simposi Internacional d’Història del Teatre [...]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1986, p. 249-261.

Massip, F. 1987] Massip, Francesc. “El repertorio musical en el teatro medieval catalán”. Revista de Musicología, X (1987), p. 721-731.

Massip, F. 1989] Massip, Francesc. “Tradició medieval i innovació en el teatre de Francesc Vicent Garcia”. A: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 435-444.

Massip, F. 2007] Massip Bonet, Francesc. Història del teatre català, I: Dels orígens a 1800. Tarragona: Arola, 2007.

Massip, J. 1961] Massip, Jesús. “El Museo y Archivo Municipal”. La Zuda, 42 (1961), p. 836-840.

Massip, J. 1980] Massip, Jesús. “Arxiu Històric Comarcal de Tortosa”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1989, p. 233-272.

Massip, J. 1984] Massip, Jesús. “Les Constitucions de Catalunya a l’Arxiu de la ciutat de Tortosa”. Revista de Llengua i Dret, 4 (1984), p. 125-134.

Massip, J. 1987] Massip, Jesús. El catàleg de l’Arxiu Territorial de Tortosa de 1574. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1987.

Massip, J. 1987] Massip, Jesús. Un quart de segle del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa. Tortosa: Ajuntament de Tortosa, 1987.

Massip, J. 1991] Massip, Jesús. “La documentació de Corts a l’Arxiu Històric de Tortosa”. A: Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’història institucional. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991, p. 111-122.

Massip, J. 1995] Massip, Jesús. Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa, 2 vol. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1995.

Massó 1985] Massó, Jaume M. “Notes per a una biografia de L. Pons d’Icart”. Treballs canongins, I (1985), p. 65-102.

Massó 1989] Massó, Jaume M. “Notes sobre escultures i inscripcions romanes a la Tarragona dels segles XVII, XVIII i XIX”. Faventia, 11/1 (1989), p. 83-108.

Massó 1992] Massó, Jaume M. “Notes sobre la inscripció romana (RIT 912) del castell de Masricart”. Treballs Canongins 1992. La Canonja: Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, 1992, p. 163-176.

Massó i Torrents 1896] Massó i Torrents, Jaume. Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid: noticies per un catàleg raonat. Barcelona: L’Avenç, 1896.

Massó i Torrents 1901] Massó i Torrents, Jaume. “Biblioteca Pública Episcopal”. RBC, I (1901), p. 283-285.

Massó i Torrents 1902] Massó i Torrents, Jaume. Biblioteca del Ateneo Barcelonés. Catàleg dels manuscrits. Barcelona: L’Avenç, 1902.

Massó i Torrents 1902b] Massó i Torrents, Jaume. “Manuscrits catalans de Vich”. RBC, II (1902), p. 229-253.

Massó i Torrents 1906] Massó i Torrents, Jaume. “Historiografia de Catalunya en català durant l’època nacional”. RH, 15 (1906), p. 486-613.

Massó i Torrents 1906b] Massó i Torrents, Jaume. “Manuscrits catalans de València”. RBC, VI (1906), p. 144-269.

Massó i Torrents 1908] Massó i Torrents, Jaume; Oliver, Miquel dels Sants. “Dictamen-acord de l’Institut d’Estudis Catalans proposant a la Excma. Diputació Provincial de Barcelona l’adquisició de la Biblioteca Aguiló (28 de setembre de 1907)”. Anuari de l’IEC 1908, IV (1908), p. 23-26.

Massó i Torrents 1909-1910] Massó i Torrents, Jaume. “Les obres de Fra Francesch Eximeniç (1340?-1409?). Essaig d’una bibliografia”. Anuari de l’IEC, III (1909-1910), p. 588-692. [Ara a: Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona: Diputació de Girona, 1991, p. 41-172]

Massó i Torrents 1912] Massó i Torrents, Jaume. Exposició d’un pla de publicació de les cròniques catalanes. Barcelona: IEC, 1912. [Abans a: Anuari de l’IEC 1909-1910, IV (1911), p. 38-48]

Massó i Torrents 1913-1914] Massó i Torrents, Jaume. “Bibliografia dels antics poetes catalans”. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, V/1 (1913-1914), p. 3-276.

Massó i Torrents 1914] Massó i Torrents, Jaume. “Catàleg dels manuscrits catalans de la Biblioteca Capitular de Barcelona”. BBC, I (1914), p. 145-155.

Massó i Torrents 1915] Massó i Torrents, Jaume. “Bibliografia dels antics poetes catalans”. Anuari de l’IEC 1913-1914, V (1915), p. 3-276.

Massó i Torrents 1917] Massó i Torrents, Jaume. “Les poesies d’en Joan Pujol, de Mataró”. BBC, VII (1917), p. 120-123.

Massó i Torrents 1932] Massó i Torrents, Jaume. Repertori de l’antiga literatura catalana. La poesia. Barcelona: Alpha, 1932.

Massó i Torrents; Rubió i Balaguer 1989] Massó i Torrents, Jaume; Rubió i Balaguer, Jordi. Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, I: Mss. 1-154. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1989. [Abans a: BBC, I-VII (1914-1927)]

Massot 1699] Massot, Josep. Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustin del principado de Cataluña. Barcelona: Joan Jolís, 1699.

Massot i Muntaner 1961] Massot i Muntaner, Josep. “Fray Benito Pañelles, obispo de Mallorca”. AST, XXXIV (1961), p. 197-209.

Massot i Muntaner 1962] Massot i Muntaner, Josep. “Notes sobre la supervivència del teatre català antic”. ER, XI (1962), p. 49-101.

Massot i Muntaner 1971] Massot i Muntaner, Josep. “Els abats de Sant Feliu de Guíxols. Segles XVII-XIX”. Studia Monastica, XIII (1971), p. 331-403.

Massot i Muntaner 1974] Massot i Muntaner, Josep. “El fons monàstic de Sant Feliu de Guíxols de la biblioteca de Montserrat”. II Col·loqui d’història del monaquisme català, II. Poblet: Abadia de Poblet, 1974, p. 343-358.

Massot i Muntaner 1979] Massot i Muntaner, Josep. Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana. Barcelona: PAM, 1979.

Massot i Muntaner 1983] Massot i Muntaner, Josep. “Notes sobre el text i l’autor de la Representació de la Mort”. A: Serta philologica E. Lazaro Carreter. Madrid, 1983, p. 347-353.

Massot i Muntaner 1994] Massot i Muntaner, Josep. “La recuperació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”. Serra d’Or, 409 (gener 1994), p. 25-27.

Massot i Muntaner 1994b] Massot i Muntaner, Josep. “Rafael Patxot retrobat”. Serra d’Or, 419 (novembre 1994), p. 805-807.

Massot i Muntaner 1995] Massot i Muntaner, Josep. “L’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular”. RdC, 94 (març de 1995), p. 123-126.

Massot i Muntaner 2003] Massot i Muntaner, Josep. “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, font de recerques”. L&L, 14 (2003), p. 549-561.

Mata 1844] Mata, Francisco de. Necrología del Excmo. Sr. D. José María de Alós y de Mora, marqués de Alós. Madrid: Imp. de D. Agustín Espinosa, 1844.

Mates 1604] Mates, Miquel. La devota peregrinació de la Terra sancta y ciutat de Hierusalem. Barcelona: Gabriel Graells i Gerard Dòtil, 1604.

Mateu Ibars, J. 1969] Mateu Ibars, Josefina. “Los manuscritos de los siglos X a XIV de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona”. Biblioteconomía, 69-70 (1969), p. 83-123.

Mateu Ibars, J. 1971] Mateu Ibars, Josefina. “Los manuscritos de los siglos XV y XVI de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona”. Biblioteconomía, 73-74 (1971), p. 63-141.

Mateu Ibars, J. 1976] Mateu Ibars, Josefina. “Los manuscritos de los siglos XVII y XVIII de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona”. Biblioteconomía, 80 (1976), p. 5-58.

Mateu Ibars, J. 1981] Mateu Ibars, Josefina. “Manuscrits de medicina i ciències afins a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona”. A: Actes III Congrés d’Història de la Medicina Catalana, II. Lleida: s. n., 1981, p. 187-203.

Mateu Ibars, J. 1985] Mateu Ibars, Josefina. “Manuscritos teológicos de la Biblioteca provincial y universitaria de Barcelona: del Barroco a la Ilustración”. Hispania Sacra, XXXVII (1985), p. 329-376.

Mateu Ibars, J. 1987] Mateu Ibars, Josefina. “Manuscritos de geografía e historia en la Biblioteca Universitaria de Barcelona. Siglos XVII y XVIII”. A: Homenaje a Justo García Morales. Miscelánea de estudios con motivo de su jubilación. Barcelona: Asociación española de archiveros, bibliotecarios, museólogos y documentalistas, 1987, p. 409-425.

Mateu Ibars, J. 1994-1995] Mateu Ibars, Josefina. “Noticias montserratinas en la Historia eclesiástica de Cataluña de Pedro Serra y Postius (Mss. 186-197 de la Biblioteca de la Universidad de Barcelona)”. Estudis Castellonencs, 6 (1994-1995), p. 871-881.

Mateu Ibars, J. 1998] Mateu Ibars, Josefina. “Manuscritos de la Compañía de Jesús en la Biblioteca general de la Universidad de Barcelona”. Dins: Profesor Nazario González: una historia abierta. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona; [Bellaterra]: Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 154-172.

Mateu Ibars, J. 1998b] Mateu Ibars, Josefina. “Manuscritos de ‘ars medica’ en la Biblioteca General de la Universitat de Barcelona. Referencia catalográfica s. XVII-XIX”. Gimbernat, 30 (1998), p. 207-236.

Mateu Ibars, J.; Mateu Ibars, M. D. 1991] Mateu Ibars, Josefina; Mateu Ibars, M. Dolors. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. Siglos IX-XVIII, 1 vol. + 1 capsa de làm. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991.

Mateu Ibars, M. D. 1970] Mateu Ibars, M. Dolors. “San Vicente Mártir en las ‘Cobles fetes en laor de diversos sants’”. BSCC, XLVI (1970), p. 31-45.

Mateu Ibars, M. D. 1983] Mateu Ibars, M. Dolors. “Cartas de Carlos I y Felipe II a Juan i Antonio Viladamor, archiveros de la Corona de Aragón, coetáneos de Zurita (1534-1556-1560)”. A: Jerónimo Zurita, su época y su escuela. Saragossa: Institución Fernando el Católico; CSIC, 1983, p. 413-423.

Mateu Llopis 1944] Mateu Llopis, Felip. Los historiadores de la Corona de Aragón durante la casa de Austria. Barcelona, 1944.

Mateu Llopis 1955] Mateu Llopis, Felip. “El archivo, la biblioteca y el museo de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”. BRABLB, XXV (1955), p. 481-491.

Mateu Llopis 1981] Mateu Llopis, Felip. “Un comentario al texto Coneixences de les monedes de los memoriales de P. M. Carbonell”. Medievalia, 2 (1981), p. 51-75.

Matías del Niño Jesús 1943] Matías del Niño Jesús. “La Bibliografía de S. Juan de la Cruz en la Exposición de la Biblioteca Nacional”. Revista de Espiritualidad, II (1943), p. 51-74.

Maier 1952] Maier, Anneliese. “Un manuscrito de Tomás Mieres, con notas autógrafas, en la Biblioteca Vaticana”. AIEG, 7 (1952), p. 350-354.

Maier Allende 2003] Maier Allende, Jorge. Noticias de antigüedades de las Actas de Sesiones de la Real Academia de la Historia (1792-1833). Madrid: Real Academia de la Historia, 2003.

Massa Esteve 2014] Massa Esteve, Maria Rosa. “La Reial Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona (1720-1803). Matemàtiques per a enginyers”. Quaderns d’història de l’enginyeria, 14 (2014), p. 17-34.

Massa Esteve; Roca Rosell; Puig Pla 2011] Massa Esteve, M. Rosa; Roca Rosell, Antoni; Puig Pla, Carles. “‘Mixed’ mathematics in engineering education in Spain: Pedro Lucuce's course at the Barcelona Royal Military Academy of Mathematics in the eighteenth century”. Engineering Studies, 3 (2011). http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/19378629.2011.618188 [Consulta: 15/02/2017]

Mayer 1976] Mayer, Marc. “Manuscritos de tema numismático de la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. Numisma, XXVI (1976), p. 325-333.

Mayer 1977] Mayer, Marc. “Notas sobre epigrafía romana barcelonesa (manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. A: XIV Congreso Nacional de Arqueología, 1977, p. 889-898.

Mayer 1979] Mayer, Marc. “Un opuscle de Pere Miquel Carbonell a l’Arxiu Capitular de Barcelona”. Faventia, 1/2 (1979), p. 293-305.

Mayer 1979b] Mayer, Marc. “Una biografia de Jeroni Pau en un manuscrit de la Biblioteca Universitària de Barcelona”. Faventia, 1/1 (1979), p. 113-118.

Mayer 1980] Mayer, Marc. “La crònica de Pujades i l’epigrafia de Mataró”. Faventia, 2/2 (1980), p. 101-107.

Mayer 1980b] Mayer, Marc. “Manuscrits de biblioteques renaixentistes il·lustres a la Biblioteca universitària de Barcelona”. EUC, XXIV (Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, IV) (1980), p. 335-358.

Mayer 1984] Mayer, Marc. “Epigrafía hispánica y transmisión literaria con especial atención a la manuscrita”. A: Épigraphie hispanique. Problèmes de méthode et d’édition. París: Centre Nationale de la Recherche Scientifique, 1984, p. 35-53.

Mayer 1997] Mayer, Marc. “Towards a history of the library of Antonio Agustin”. Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 60 (1997), p. 261-272.

Mayer et al. 2003-2004] Mayer, Marc; Espluga, Xavier; Guzmán, Alejandra. “L’epigrafia a la Corònica de Jeroni Pujades (1569-1635)”. EG, 23-24 (Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i mètodes en literatura catalana antiga) (2003-2004), p. 213-226.

Mayet i Perelló [1803]] Mayet i Perelló, Nicolau. La Madre de la Merced exaltada por sus hijos y los hijos exaltados por su Madre [...]. Barcelona: Francesc Isern i Oriol, [1803].

Mazzatinti 1897] Mazzatinti, G. La biblioteca dei re d’Aragona in Napoli. Rocca S. Casciano: Licino Cappelli Editore, 1897.

McKenzie; Garver 1912] McKenzie, K.; Garver, M. S. “Il Bestiario Toscano secondo la lezione dei codici di Parigi e di Roma”. Studi Romanzi, VIII (1912), p. 1-100.

Medina 1996] Medina, Jaume. La poesia llatina dels Països Catalans. Segles X-XX (Antologia). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1996.

Medina 1998] Medina, Jaume. La poesia llatina de Montserrat en els segles XVI i XVII (El Còdex Brenach de l’Arxiu Episcopal de Vic). Barcelona: Curial; PAM, 1998.

Mela 1498] Mela, Pomponi. De situ orbis. Salamanca: s. n., 1498. [A cura de Francisco Núñez de la Yerba]

Melo 1645] Melo, Francisco Manuel de. Historia de los movimientos y separación de Cataluña. Lisboa: Paulo Craesbeeck, 1645.

Melo; Tió 1981] Melo, Francisco Manuel de; Tió, Jaume. Historia de los movimientos y separación de Cataluña [...]. Crónicas. Barcelona: Editorial 7 1/2, 1981.

Memòria 1908] Memòria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans al Excm. Senyor alcalde de Barcelona proposant la constitució d’una biblioteca catalana”. Anuari de l’IEC 1908, IV (1908), p. 19-22.

Memoria escrita 2012] La memoria escrita de los dominicos. Corona de Aragón. Época moderna. Sant Cugat del Vallès, Arpegio, 2012. [Coord.: Rosa M. Alabrús]

Memorial 1616] Memorial de les utilitats més notables per rahó de les quals se suplica a la noble e insigne ciutat de Barcelona, com a cap del present principat de Cathalunya, sia servida de empèndrer de fer la fàbrica de la nova cèquia que se ha de fer per a poder pèndrer y tràurer la aygua del riu Segre [...]. Barcelona: Gabriel Graells, 1616.

Memorias de soldados 2009] Memorias de soldados españoles durante la Guerra de la Independencia (1806-1815): Dinamarca-Rusia-España. Madrid: Ministerio de Defensa: Subdirección General de Documentación y Publicaciones, 2009.

Mencos 1637] Mencos, Miguel de. Aula de Dios, cartuxa real de Zaragoza, fundación del excelentísimo príncipe don Fernando de Aragón, su arçobispo. Saragossa: Diego Dormer, 1637.

Mendoza 1626] Mendoza, Andrés de. Quarta relación y diario de Andrés de Mendoça. De la entrada del señor cardenal legado en Barcelona y disposición a la de su magestad [...]. Barcelona: Esteve Liberós, 1626.

Mendoza 1977] Mendoza, Íñigo de. Coplas de Vita Christi. Messina; Florència: Casa Editrice d’Anna, 1977. [A cura de Marco Massoli, amb la col·laboració del C.N.R.]

Menéndez González 1991] Menéndez González, Alfonso. “Victoria por los catalanes. Los motines de Barcelona en 1773”. Pedralbes, 11 (1991), p. 119-130.

Menestrier 1671] Menestrier, Claude-François. Le veritable art du blason et l’origine des armoiries. Lió: Benoît Coral, 1671.

Menotti 1917] Menotti, Mario. Documenti inediti sulla famiglia e la corte di Alessandro VI. Roma: Tipografia dell’Unione Editrice, 1917.

Menotti 1917b] Menotti, Mario. I Borgia. Storia e iconografia. Roma: Tipografia dell’Unione Editrice, 1917. [Traducció catalana: Els Borja. Història i iconografia, València: Bancaixa, 1992]

Mercader 1947] Mercader, Joan. Un igualadí del segle XVIII: Jaume Caresmar. Igualada: Estudis Comarcals, 1947.

Mercader 1951] Mercader, Joan. “Nuevos datos sobre la personalidad del geógrafo José Aparici”. Estudios Geográficos, XII (1951), p. 351-357.

Mercader i Cervelló 1999] Mercader y Cervellón, Gaspar. Obra teatral. Kassel: Reichenberger, 1999. [A cura de Pasqual Mas i Usó i Javier Vellón Lahoz]

Mérimée 1985] Mérimée, Henri de. El arte dramático en Valencia desde los orígenes hasta principios del siglo XVII, 2 vol. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985. [Traducció de L’art dramatique à Valencia depuis les origines jusqu’au commencement du XVIIe siècle. Tolosa: Édouard Privat, 1913]

Meserve 2008] Meserve, Margaret. Empires of Islam in Renaissance Historical Thought. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2008.

Mesquida 2014] Mesquida Cantallops, Joan-Antoni. “La Pràtica mercantívol (1521) de Joan Ventallol. Notes sobre l’autor, les fonts i les repercussions d’un tractat d’aritmètica i geometria”. e-Humanista/IVITRA, 6 (2014), p. 56-73.

Mestre 1970] Mestre, Antoni. Historia, fueros, actitudes. Mayans y la historiografía del siglo XVIII. València: Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva, 1970.

Mestre 2007] Mestre, Antoni. Los ilustrados, el origen de la imprenta y el catálogo de incunables españoles. València: Generalitat valenciana, 2007.

Mestre i Roigé 1987] Mestre i Roigé, Esteve (coord.). Història de Linyola. Lleida: Virgili & Pagès, 1987.

Mestre i Roigé 1999] Mestre i Roigé, Esteve. “Sobre Jeroni Agulló”. Barret Picat, 117 (desembre 1999), p. 15.

Mestres 1868] Mestres, Salvador. “Poesías perdidas de Vallfogona: Poetas ignorados: Fragmento de un libro manuscrito titulado Curiositat catalana”. Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, II (1868), p. 385-412.

Metge 1889] Metge, Bernat. Le songe de Bernat Metge, auteur catalan du XIVe siècle. París: Alphonse Lemerre, 1889. [A cura de J.-M. Guardia]

Metge 1959] Metge, Bernat. Obras de Bernat Metge. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1959. [A cura de Martí de Riquer]

Metge 1999] Metge, Bernat. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999.

Metge 2006] Metge, Bernat. Lo somni. Barcelona: Barcino, 2006. [A cura de Stefano Maria Cingolani]

Metge; Turmeda 1927] Metge, Bernat; Turmeda, Anselm. Obres menors. Barcelona: Barcino, 1927 (ENC, A 10). [A cura de Marçal Olivar]

Metmann 1980] Mettmann, W. “Eine Übersetzung des ‘Kompendiums’ von Ibn Wafid und andere altkatalanische Texte über die Landwirtschaft”. Romanische Forschungen, 92 (1980), p. 350-358.

Meyronnes 1961] Meyronnes, François de; Roger, Pierre. Disputatio (1320-1321). París: J. Vrin, 1961.

Mieres 2001] Mieres, Tomàs. Costums de Girona. Girona: CCG Edicions, 2001. [A cura d’Antoni Cobos]

Milà i Fontanals 1861] Milà i Fontanals, Manuel. “Nachricht von einem handschriftlichen Romancero der Bibliothek von Barcelona”. Jahrbuch für romanische und englische Literatur, III (1861), p. 163-176.

Milián Boix 1987-1989] Milián Boix, Manuel. Homenaje a mosén Milián, 2 vol. Castelló de la Plana: Diputació Provincial de Castelló, 1987-1989. [Reedició dels articles dispersos de Milián Boix]

Millàs 1996] Millàs, Carles. “Una aproximación a los planes de estudio y a las bibliotecas de los franciscanos en Catalunya (siglos XVI-XVIII)”. AIA, LVI (1996), p. 385-428.

Minguet 1733] Minguet, Pau. Engaños a ojos vistas y diversión de trabajos mundanos. Madrid: Pedro José Alonso y Padilla, 1733 (1a ed.). [3a ed. de Madrid: Domingo Fernández de Arrojo, 1755]

Miquel i Planas 1908-1916] Miquel i Planas, Ramon (ed.). Novelari català dels segles XIV a XVIII publicat en vista dels manuscrits i edicions primitives, I-III. Barcelona: L’Avenç, 1908-1916.

Miquel i Planas 1915-1920] Miquel i Planas, Ramon. “El cançoner devot, d’en Miquel Ortigues (s. XVI)”. Bibliofília, II (1915-1920), col. 2-55.

Miquel i Planas 1915-1920b] Miquel i Planas, Ramon. “Una nota més entorn de l’obra d’en Miquel Ortigues”. Bibliofília, II (1915-1920), col. 82-83.

Miquel i Rosell 1937] Miquel i Rosell, Francesc. Catàleg dels llibres manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Sant Cugat del Vallès existents a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat, 1937. [Abans a: BBC, VIII (1928-1932), p. 143-240]

Miquel i Rosell 1937-1940] Miquel i Rosell, Francesc. “Epistolario Antonio Agustín. Ms. 53 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. AST, XIII (1937-1940), p. 113-220.

Miquel i Rosell 1942] Miquel i Rosell, Francesc. “Manuscritos de la orden de predicadores conservados en la Biblioteca de la Universidad de Barcelona”. AST, XV (1942), p. 325-359.

Miquel i Rosell 1944] Miquel i Rosell, Francesc. “Manuscritos patrísticos existentes en la biblioteca de la Universidad de Barcelona”. AST, XVII (1944), p. 31-66.

Miquel i Rosell 1948-1949] Miquel i Rosell, Francesc. “Manuscritos bíblicos y litúrgicos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. Estudios Bíblicos, VII (1948), p. 257-292, 407-440; VIII (1949), p. 5-46.

Miquel i Rosell 1949] Miquel i Rosell, Francesc. “Inventario de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, referentes a órdenes religiosas”. Hispania Sacra, II (1949), p. 209-220.

Miquel i Rosell 1952] Miquel i Rosell, Francesc. “Manuscritos hagiográficos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona”. Revista Española de Teología, XII (1952), p. 99-151.

Miquel i Rosell 1958-1969] Miquel i Rosell, Francesc. Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, 4 vol. Madrid: Direcciones generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas: Servicio de publicaciones de la junta técnica, 1958-1969. [Amb 9 vol. d’índexs d’autors i de concordances i cronològic mecanografiats]

Miquel i Vergés 1989] Miquel i Vergés, Josep M. La filologia catalana en el període de la Decadència. Barcelona: Editorial Crítica, 1989.

Miralles 1997] Miralles, Eulàlia. “L’historiador Antoni Viladamor i el seu entorn familiar: notes biogràfiques”. Pedralbes, 17 (1997), p. 121-152.

Miralles 2000] Miralles, Eulàlia. “Antoni Viladamor i la Història general de Catalunya: la relació amb els seus coetanis i la repercussió de l’obra fins al segle XIX”. Recerques, 40 (2000), p. 99-116.

Miralles 2000b] Miralles, Eulàlia. “Jeroni Pujades i la ciutat de Tortosa”. Nous Col·loquis, IV (2000), p. 137-147.

Miralles 2002] Miralles, Eulàlia. “La Corónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades, una obra interpolada?”. L&L, 13 (2002), p. 222-272.

Miralles 2003] Miralles, Eulàlia. La Corónica Universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003.

Miralles 2003b] Miralles, Eulàlia. “La visió dels ciutadans: els dietaris personals”. A: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna (Barcelona. Quaderns d’Història, 9). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 207-232. [Versió refosa a: Del Cinccents al Setcents: tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010, p. 179-221]

Miralles 2003-2004] Miralles, Eulàlia. “Fonts i criteris de compilació en la Història general de Catalunya d’Antoni Viladamor”. EG, 23-24 (Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i mètodes en literatura catalana antiga) (2003-2004), p. 227-248.

Miralles 2006-2007] Miralles, Eulàlia. “El canvi de llengua en el pas del segle XVI al XVII”. A: Actes del tretzè CILLC, I. Girona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; PAM, 2006-2007, p. 249-266.

Miralles 2007] Miralles, Eulàlia. “Aproximació a l’epistolari de Jeroni Pujades”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 108-127.

Miralles 2009] Miralles, Eulàlia. “Per a una lectura de L’ambaixada del príncep Licomandro a l’emperador de Bugia de Francesc Fontanella”. A: Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85). Girona: Documenta Universitaria, 2009, p. 271-301.

Miralles 2010] Miralles, Eulàlia. Sobre Jeroni Pujades. Barcelona: IEC, 2010.

Miralles 2015] Miralles, Eulàlia. “Algunes reflexions sobre la disposició textual d’un cançoner barroc (BLM, ms. 68). Per a una lectora: un llibre-ofrena i un testament literari”. Zeitschrift für Katalanistik, 28 (2015), p. 187-230.

Miralles; Toldrà 1997] Miralles, Eulàlia; Toldrà, Maria. “La tradició manuscrita de l’obra de Francesc Tarafa: biblioteques de Barcelona”. Anuari de Filologia, XX, C/8 (1997), p. 43-78.

Miralles, M. 2011] Miralles, Melcior. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. València: Universitat de València, 2011 (Fonts Històriques Valencianes, 47). [A cura de Mateu Rodrigo Lizondo]
 
Miralles i Montserrat 2006] Miralles i Montserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears, I: Segles XIII-XVI. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics; PAM, 2006.

Miralles Porcar 1999] Miralles Porcar, Jesús. “Parròquia de Sant Bartomeu. Atzeneta del Maestrat. Visites pastorals. 1602-1688”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 75 (1999), p. 61-123.

Miralles Sbert 1941-1943] Miralles Sbert, José. Catálogo del Archivo Capitular de Mallorca, 3 vol. Palma, Imprenta Mossèn Alcover, 1941-1943.

Mirambell 1957] Mirambell, Enric. “Los incunables de la Biblioteca de Gerona”. RABM, LXIII/2 (1957), p. 593-638.

Mirambell 1968] Mirambell, Enric. “La biblioteca del antiguo monasterio benedictino de San Feliu de Guíxols”. Áncora. Semanario de la Costa Brava, 1048-1049 (1968).

Mirambell 1974-1975] Mirambell, Enric. “Un memorial del cardenal Margarit”. AIEG, 22 (1974-1975), p. 75-95.

Mirambell 1978] Mirambell, Enric. “El testament d’Andreu Alfonsello”. RdG, 82 (1978), p. 9-12.

Mirambell 1985] Mirambell, Enric. “La Biblioteca Pública de Girona, fruit de la Desamortització”. RdG, 113 (1985), p. 36-39.

Mirambell 1989] Mirambell, Enric. “Biblioteques particulars gironines del segle XV”. Medievalia, 8 (1989), p. 265-285.

Mirambell 1989b] Mirambell, Enric. “Projecte de Biblioteca provincial (1820-1823)”. RdG, 136 (1989), p. 83-92.

Mirambell, M. 2001] Mirambell, Miquel. “Contribució a la història del llibre cinccentista del bisbat de Vic”. EHDAP, XIX (2001), p. 145-171.

Mirambell; Espadamala 1980-1981] Mirambell, Antoni; Espadamala, Concepció. “Bibliografia parcial de textos jurídics catalans de la Biblioteca Episcopal de Vic”. Ausa, IX (1980-1981), p. 219-229.

Miranda 1998] Miranda, Girolamo de. “Ad futuram rei memoriam. Il senso di un’origine catalana per una familia napoletana e la storia di un codice di Gabriel Turell”. A: La Sardegna e la presenza catalana del Mediterraneo. Atti del VI congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 1995), I. Càller: Cooperativa Universitaria editrice Cagliaritana, 1998, p. 94-104. [A cura de P. Maninchedda]

Miravall 2008] Miravall, Ramon (ed.). [Pere de Llaberia]. Apuntes históricos de Tortosa y de la Santa Cinta. Tortosa: Reial Arxiconfraria de Santa Maria de la Cinta, 2008.

Miret i Sans 1896-1898] Miret i Sans, Joaquim. “Los manuscritos del P. Joaquín Traggia en la Real Academia de la Historia”. Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, I (1896-1898), p. 365-376.

Miret i Sans 1917-1920] Miret i Sans, Joaquim. “Dos siglos de vida académica”. BRABLB, IX (1917-1920), p. 10-32, 92-116, 168-193, 249-285, 305-360.

Miró 1989] Miró, Maria Mercè. “L’obra dramàtica de Francesc Fontanella”. A: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 559-566.

Miró 1995] Miró, Maria Mercè. La poesia de Francesc Fontanella, 2 vol. Barcelona: Curial, 1995.

Miró 2001] Miró, Maria Mercè. “Diversitat de temes i de registres en el teatre de Francesc Fontanella. Algunes reflexions”. A: El teatre català dels orígens al segle XVIII. Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga “Teatre català antic”. Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Reichenberger, 2001, p. 357-364.

Miró 2001b] Miró, Maria Mercè. “El poeta Francesc Fontanella de la revolta catalana al congrés de Münster (1640-1643)”. REC, 4 (2001), p. 29-41.

Miró i Baldrich 1991] Miró i Baldrich, Ramon. “El teatre tardo-medieval a Cervera: possibilitat d’un model de tipologia secundària”. Miscel·lània Cerverina, 7 (1991), p. 41-57.

Miró i Baldrich 1995] Miró i Baldrich, Ramon. “Predicar la Quaresma a Cervera els segles XV i XVI”. A: Miscel·lània Germà Colón, 3 (ELLC, XXX). Barcelona: PAM, 1995, p. 81-107.

Miró i Baldrich 1996] Miró i Baldrich, Ramon. Teatre medieval i modern. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1996.

Miró i Baldrich 1999] Miró i Baldrich, Ramon. “Predicar la Quaresma a Tàrrega. Segles XVI i XVII”. A: Homenatge a Arthur Terry, 2 (ELLC, XXXVIII). Barcelona: PAM, 1999, p. 85-136.

Miró i Baldrich 2010] ] Miró i Baldrich, Ramon. “El ball de Buda”. Quaderns d’El Pregoner d’Urgell, 23 (2010), p. 29-46.

Miró i Baldrich; Vila, P. 2009] Miró i Baldrich, Ramon; Vila i Medinyà, Pep. “La defensa de la llengua catalana, de Gonzalo Saura (1807)”. Urtx, 23 (2009), p. 413-451.

Miscel·lània homenatge a Viciana 2003] Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002. Borriana: Ajuntament de Burriana; Generalitat Valenciana, 2003.

Mitjà 1944] Mitjà, Marina. “Archivo de protocolos de Barcelona”. La Notaría, LXXIX (1944), p. 83-96.

Moixó 1790] Moixó i de Francolí, Benet de. Memorias históricas del real monasterio de San Cucufate del Vallés. Barcelona: Francesc Surià, 1790.

Molas 1963] Molas, Joaquim. “El teatre català del segle XVI”. Serra d’Or, V/2 (1963), p. 42-44. [Ara a: íd. Lectures crítiques. Barcelona: Edicions 62, 1975, p. 15-21]

Molas i Pradell 1951] Molas i Pradell, Elvira. “Los donativos de don Joaquín Miret y Sans conservados en la Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona”. Biblioteconomía, VIII, 31-32 (1951), p. 142-158.

Molas i Ribalta 1977] Molas i Ribalta, Pere. Comerç i estructura social a Catalunya i València als segles XVII i XVIII. Barcelona: Curial, 1977.

Molas i Ribalta 1986] Molas i Ribalta, Pere. “Propaganda y debate político en la revuelta catalana de los “gorretes” (1687-1690)”. A: Homenaje a José Antonio Maravall. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1986, p. 63-75.

Molas i Ribalta 1988] Molas i Ribalta, Pere. “El món polític d’Antoni Agustí”. A: Jornades d’història Antoni Agustín i el seu temps (1517-1586), I. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1988, p. 23-48.

Molas i Ribalta 1990] Molas i Ribalta, Pere. Família i política al segle XVI català. Barcelona: Rafel Dalmau, 1990.

Molas i Ribalta 1993] Molas i Ribalta, Pere. “Al servei de la monarquia: els Moixó de Cervera”. Urtx, 5 (1993), p. 167-177.

Molas i Ribalta 1995] Molas i Ribalta, Pere. “La família del marquès de Rubí, dels Àustria als Borbó”. Afers, 20 (1995), p. 61-71.

Molas i Ribalta 1995b] Molas i Ribalta, Pere. “Catalans als Consells de la Monarquia (segles XVII-XVIII)”. EHDAP, XIII (1995).

Molas i Ribalta 1998] Molas i Ribalta, Pere. “Magistrats catalans a la Itàlia espanyola”, Pedralbes, 18/II (1998), p. 213-221.

Molas i Ribalta 2000] Molas i Ribalta, Pere. “Els comtes de Darnius (segles XVII-XVIII)”. EHDAP, XVIII (2000), p. 313-323.

Molas i Ribalta 2001-2002] Molas i Ribalta, Pere. “Les acadèmies del segle XVIII”. Anuari 2001-2002. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona: s. n., 2001, p. 11-19. [També a: BRABLB, XLVIII (2001-2002), p. 85-92]

Molas i Ribalta 2003] Molas i Ribalta, Pere. L’alta noblesa catalana a l’Edat Moderna. Vic: Eumo, 2003.

Moles 1592] Moles, Juan Bautista. Memorial de la provinçia de San Gabriel de la orden de los Frayles Menores de la Observançia. Madrid: Pedro de Madrigal, 1592.

Moliné 1994-1995] Moliné, Enric. “El Compendi històric i els primers assaigs d’història de l’Església d’Urgell (segles XVII i XVIII)”. Urgellia, 12 (1994-1995), p. 425-479.

Moliné 2002-2005] Moliné, Enric. “El Compendio histórico (1762/1763): un nou manuscrit, sencer”. Urgellia, 15 (2002-2005), p. 415-547.

Moliné i Brasés 1911-1912] Moliné i Brasés, Ernest. “Notes pera la biografia d’En Bruniquer”. BRABLB, VI (1911-1912), p. 103-112.

Moliné i Brasés 1913] Moliné i Brasés, Ernest. “Textes vulgars catalans del segle XV”. RH, 28 (1913), p. 396-441.

Moliné i Brasés 1915] Moliné i Brasés, Ernest. “La batalla de Montjuïc i la mort d’en Clari. Fragments d’un dietari inèdit de la Guerra dels Segadors”. BRABLB, VIII (1915), p. 1-25, 106-125.

Moliné i Brasés 1916] Moliné i Brasés, Ernest. “Noticiari català dels segles XIV y XV”. BAB, I (1916), p. 211-220.

Moliné i Brasés 1917] Moliné i Brasés, Ernest. “Genealogia d’en Francesch Tarafa”. Anuari Heràldic. Barcelona, 1917, p. 13-17.

Moliné i Brasés 1917-1920] Moliné i Brasés, Ernest. “La Academia dels Desconfiats”. BRABLB, IX (1917-1920), p. 1-10, 63.

Moliné i Brasés 1917b] Moliné i Brasés, Ernest. “L’antich orde judiciari observat en la cort dels cònsols de la Mar de Barcelona. Manuscrit inèdit d’un còdich processal barceloní del segle XVI”. RJC, XXIII (1917), p. 233-258.

Moliner i Prada 2010] Moliner Prada, Antoni. La Guerra del Francès a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2010.

Molinier 1892] Molinier, Auguste: Catalogue des manuscrits de la Bibliothèque Mazarine, 4 vol. París, 1892.

Moll 1982] Moll, Francesc de Borja. “Problemes i sorpreses d’un filòleg davant la medicina medieval”. A: íd. Textos i estudis medievals. Barcelona: PAM, 1982, p. 319-334.

Moll Benejam 2000] Moll Benejam, Antoni Lluís. “La geografia renaixentista en la Història general del regne de Mallorca de Joan Binimelis”. Recerques, 40 (2000), p. 117-134.

Moll Benejam 2000b] Moll Benejam, Antoni Lluís. “La Història general del regne de Mallorca de Joan Binimelis: entre el patronatge municipal i l’eclesiàstic”. A: Actes del I, II i III Congrés sobre art i cultura a l’època del Renaixement. Tortosa: Arxiu comarcal de les terres de l’Ebre, 2000, p. 317-324.

Moll Benejam 2003-2004] Moll Benejam, Antoni Lluís. “Les llegendes en la narració històrica: el cas de la Història de Mallorca de Joan Binimelis”. EG, 23-24 (Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i mètodes en literatura catalana antiga) (2003-2004), p. 249-259.

Moll Benejam 2006-2007] Moll Benejam, Antoni Lluís. “El procés de substitució de la llengua literària al Renaixement tardà: la traducció al castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis”. A: Actes del tretzè CILLC, I. Girona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; PAM, 2006-2007, p. 267-280.

Mondéjar 1805] Ibáñez de Segovia, Gaspar, marquès de Mondéjar. Cádiz phenicia, con el examen de varias noticias antiguas de España que conservan los escritores hebreos, phenicios, griegos, romanos y árabes, 3 vol. Madrid: José del Collado, 1805.

Monfrin 1964] Monfrin, Jacques. “La bibliothèque Sánchez Muñoz et les inventaires de la bibliothèque pontificale à Peñíscola”. A: Studi di Bibliografia e de Storia in onore di Tammaro di Marinis, III. Verona, 1964, p. 229-269.

Montagut, T. 2004-2006] Montagut, Tomàs de. “El jurista Domènec d’Aguirre i la memòria del dret públic català”. Tempus fugit, 13-14 (2004-2006), p. 231-249.

Montaner 1951] Montaner, Joaquín. La colección teatral de don Arturo Sedó. Barcelona: s. n., 1951.

Montaner Garcia 2007] Montaner Garcia, M. Carme. “Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius”. Mètode, 53 (2007), p. 105-113.

Montaner i Martorell 1990] Montaner i Martorell, Josep M. La Modernització de l’utillatge mental de l’arquitectura a Catalunya : 1714/1859. Barcelona: IEC, 1990.

Montanyès 1566] Montanyès, Vicent. In musicam liber unus. València, 1566.

Montcada 1891-1894] Montcada, Joan Lluís de. Episcopologio de Vich, escrito a mediados del siglo XVII por el deán D. Juan Luis de Moncada, 2 vol. Vic: R. Anglada, 1891-1894. [A cura de Jaume Collell; continuat per Lluís Bertran Nadal. Íd.: viuda de R. Anglada, 1904]

Montcada, F. 1623] Montcada, Francesc de. Espedicion delos catalanes y aragoneses contra turcos y griegos. Barcelona: Llorenç Déu, 1623.

Montcada, F. 1919] Montcada, Francesc de. Empresas y victorias : alcançadas por el valor de pocos catalanes y aragoneses contra los imperios de turcos y griegos. Nova York; París: Impr. F. Paillart, 1919. [Extret de Revue Hispanique, 45 (1919)]

Montemayor 1932] Montemayor, Jorge de. El Cancionero del poeta George de Montemayor. Madrid: Sociedad de Bibliófilos, 1932.

Monterde 1793] Monterde, Jerónimo. Literal inteligencia del sagrado y divino oráculo Abdías a favor de la monarquía de España. València: Josep Esteve i Cervera, 1793.

Montfar-Sorts 1852-1854] Montfar-Sorts, Dídac. Historia de los condes de Urgel, 2 vol. Barcelona: Josep Eusebi Montfort, 1852-1854 (CODOINACA, IX-X). [A cura de Pròsper de Bofarull]

Monti 1939] Monti, Gennaro M. “La spedizione in Puglia di Giorgio Castriota Scanderbeg e i feudi pugliesi suoi, della vedova e del figlio”. Japigia, X (1939), p. 275-320.

Montoliu 1912] Montoliu, Manuel de. “Les trobes de Jaume Febrer”. RH, 27 (1912), p. 285-389.

Montoliu 1936] Montoliu, Manuel de. Aribau i la Catalunya del seu temps. Barcelona: IEC, 1936.

Montpalau 1664] Montpalau, Josep de. Vida breu de sant Guerau, comte de Orliac y monjo de sant Benet. Barcelona: Martí Gelabert, 1664. [Reproduïda dins: Enric Claudi Girbal. El Santuario de San Gerardo (Sant Grau) del término de la villa de Tossa. Girona: Impr. y Libr. de Paciano Torres, 1884]

Montserrat 2002] Montserrat, Antoni de. Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d’un jesuïta català del segle XVI a l’Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia. Lleida: Pagès, 2002. [A cura de Josep Lluís Alay]

Montserrat cinc-cents anys 1999] Montserrat cinc-cents anys de publicacions, 1499-1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999.

Mora 2010] Mora, Pedro. “Retazos biográficos del ingeniero militar Pedro de Lucuze (1692-1779)”. A: La Ilustración en Cataluña: la obra de los ingenieros militares. Madrid: Ministerio de Defensa: Dirección General de Relaciones Institucionales, 2010, p. 232-251. [A cura d’Antonio de Lizaur y de Utrilla]

Moradell 1640] Moradell, Domènec. Preludis militars en los quals se tracta lo que han de saber y observar los oficials majors y menors de guerra y los soldats de la insigne ciutat de Barcelona. Barcelona: Jaume Romeu, 1640.

Moragas 1916] Moragas i Rodes, Fidel de. Catàlec dels llibres, pergamins i documents antics de l’Arxiu Municipal de la ciutat de Valls. Valls: Impremta d’Eduard Castells, 1916.

Morales Roca 1983] Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713), 2 vol. Madrid: Hidalguía, 1983.

Moran 2002] Moran i Ocerinjauregui, Josep. “Cançó de l’avalot de les quintes (1773)”. Barcelona Quaderns d’Història, 7 (2002), p. 177-190.

Moran 2004] Moran i Ocerinjauregui, Josep. “El bisbe Josep Climent i Avinent i la llengua catalana”. A: íd. Estudis d’història de la llengua catalana. Barcelona: PAM; 2004, p. 131-145.

Moran 2008] Moran i Ocerinjauregui, Josep. “El bisbe Climent i la llengua catalana”. Anuari Verdaguer, 16 (2008), p. 307-318.

Morawski 1923] Morawski, Joseph. Le Facet en françoys. Poznan: Société scientifique de Poznan, 1923.

Morel-Fatio 1881] Morel-Fatio, Alfred. “Noticia sobre la colección de documentos relativos a la historia de Cataluña recogidos por G. Pujades conocidos con el nombre de Flosculi”. Revista de Ciencias Históricas, II (1881), p. 51-57.

Morel-Fatio 1881b] Morel-Fatio, Alfred. “Sur un prétendu fragment inédit de Desclot”. Romania, X (1881), p. 233-238.

Morel-Fatio 1882] Morel-Fatio, A. “Souhaits de bienvenue adressés a Ferdinand le Catholique par un poète barcelonais, en 1471”. Romania, XI (1882), p. 333-356.

Morel-Fatio 1886] Morel-Fatio, Alfred. “Mélanges de littérature catalane, III: Le livre de courtoisie”. Romania, 15 (1886), p. 192-235.

Morel-Fatio 1887] [Morel-Fatio, Alfred]. “Le poème barcelonais en l’honneur de Ferdinand le Catholique”. Romania, XVI (1887), p. 92-97.

Morel-Fatio 1892] Morel-Fatio, Alfred. Bibliothèque Nationale. Département des manuscrits. Catalogue des manuscrits espagnols et des manuscrits portugais. París: Imprimerie Nationale, 1892.

Morel-Fatio 1900] Morel-Fatio, A. Ambrosio de Salazar et l’étude de l’espagnol en France sous Louis XIII. París: A. Picard et fils; Tolosa: Privat, 1900.

Morell 1986] Morell i Montadi, Carme. La famosa comèdia de La gala està en son punt. Edició i estudi. Barcelona: Curial; PAM, 1986.

Morelló 1996] Morelló, Francesc. Defensa mèdica de la circulació de la sang. Barcelona: Euroliber, 1996.

Moreno 1575] Moreno, Cristòfor. Segunda parte de la Claridad, intitulada Lumbre del christiano. València: Pedro Huete, 1575.

Moreno Martínez 2002] Moreno Martínez, Doris. Representación y realidad de la Inquisición en Cataluña. El conflicto de 1568. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Departament d’Història Moderna i Contemporània, 2002. [Tesi doctoral consultable a http://tdx.cat/handle/10803/4786]

Moreno Meyerhoff 1999] Moreno Meyerhoff, Pedro. “Els fons genealògics i nobiliaris catalans a l’arxiu ducal d’Híxar”. Paratge, 10 (1999), p. 21-29.

Moreno Meyerhoff 2002] Moreno Meyerhoff, Pedro. “El primer comte de Guimerà. Notes biogràfiques, genealògiques i heràldiques”. Paratge, 14 (2002), p. 15-30.

Morera, E. 1894] Morera, Emili. Tarragona antigua y moderna. Tarragona: F. Aris e Hijo, 1894.

Morera, E. 1954-1967] Morera, Emili. Tarragona cristiana, II. Tarragona: Diputació de Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”, 1954-1967.

Morera, J. 1967] Morera, Josep. Miscelánea. Excmo. doctor José Morera en su octogésimo aniversario. Sant Cugat del Vallès: Diputació provincial de Barcelona, 1967.

Morgades 1947] Morgades, B. “Les funeràlies dels reys d’Aragó, del pare Miquel Longares”. Poblet. Revista trimestral, I (1947), p. 26-42.

Morlà 1995] Morlà, Pere Jacint. Poesies i col·loquis. València: Alfons el Magnànim, 1995. [A cura d’Antoni Ferrando]

Mornau de Amat 1843] Mornau de Amat, Fèlix. Catálogo de los protocolos que regentan los escribanos de Barcelona en 1843. Barcelona: Ignasi Oliveres, 1843.

Morrás 1993] Morrás, María. “Una compilación desconocida de traducciones clásicas y sentencias morales: el Ms. 3190 de la Biblioteca de Cataluña”. Incipit, XIII (1993), p. 97-104.

Morrás 1996] Morrás, María. “Una versión catalana desconocida de las Epístolas Familiares de Antonio de Guevara”. Dins: Studia Aurea. Actas del III Congreso de la AISO (Tolouse, 1993), III. Pamplona; Tolosa: GRISO; LEMSO, 1996, p. 347-354. [A cura d’ I. Arellano, M. C. Pinillos, F. Serralta, M. Vitse]

Mundet; Alsina 2002] Mundet, Josep M.; Alsina, Josep M. “Las Narraciones históricas de Francisco de Castellví (II)”. Anales de la Fundación Francisco Elías de Tejada, 8 (2002), p. 57-80.

Mundó 1954-1955] Mundó, Anscari M. “Notes sobre la cultura montserratina del segle XIV”. AM, VIII (1954-1955), p. 471-492.

Mundó 1963] Mundó, Anscari M. “La col·lecció de papirs de Montserrat”. Studia Papyrologica, II/1 (1963), p. 35-42.

Mundó 1990-1991] Mundó, Anscari M. “El Museu Episcopal de Vic i la seva projecció internacional”. Ausa, XIV (1990-1991), p. 213-218.

Muñoz 2003] Muñoz, Joan-Hilari. “El reliquiari de sant Agustí de la catedral de Tortosa”. Recerca, 7 (2003), p. 313-319.

Muñoz; Querol Coll 2004] Muñoz i Sebastià, Joan Hilari; Querol Coll, Enric. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Valls: Cossetània Edicions, 2004.

Muñoz Delgado 1971] Muñoz Delgado, Vicente. “La teología entre los mercedarios españoles hasta 1600”. A: RHCEE, 4. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1971, p. 395-405.

Muñoz Delgado 1973] Muñoz Delgado, Vicente. “Los comentarios de Jerónimo Pérez (+ 1549) a la Prima secundae del Angélico en un manuscrito de Palma de Mallorca”. Revista Española de Teología, 33 (1973), p. 60 seg.

Muñoz Delgado 1979] Muñoz Delgado, Vicente. “Ciencia y filosofía de la naturaleza en la Península Ibérica (1450-1600)”. A: RHCEE, 7. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1979, p. 67-148.

Muñoz i Sebastià 1994] Muñoz i Sebastià, Hilari. “Algunes dades inèdites de Cristòfor Despuig”. Ramàs, 3 (1994), p. 16-18.

Muñoz i Sebastià 2004] Muñoz, Joan Hilari. “El pergamí del miracle dels captius de la catedral de Tortosa”. Taüll, 12 (2004), p. 17-18.

Muñoz y Romero 1858] Muñoz y Romero, Tomás. Diccionario bibliografico-histórico de los antiguos reinos, províncias, ciudades, villas, iglesias y santuarios de España. Madrid: M. Rivadeneyra, 1858.

Muntada 2002] Muntada i Artiles, Marta. “Els integrants de l’Acadèmia dels Desconfiats (Barcelona, 1700-1703)”. BRABLB, XLVIII (2002), p. 11-84.

Muntaner 1927-1952] Muntaner, Ramon. Crònica, 9 vol. Barcelona: Barcino, 1927-1952 (Col·lecció Popular Barcino, XIX, CXLI-CXLVIII). [A cura de Josep Maria de Casacuberta, amb la col·laboració de Miquel Coll i Alentorn]

Muntaner Bujosa 1935] Muntaner Bujosa, J. “Un noticiari de finals del segle XV (1483-1508)”. BSAL, XXVI (1935), p. 25-53.

Murgades 2007] Murgades, Josep. “Benvingut Oliver, lector de Cristòfor Despuig”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 337-356.

Murillo 1906] Murillo, Diego. Poesías del P. Fr. Diego Murillo, de la orden de frailes menores. València: Tipografía Moderna, a cargo de Miguel Gimeno, 1906.

Nanni 1498] Nanni, Giovanni. Commentaria super opera diversorum auctorum de antiquitatibus loquentium. Roma: Eucharius Silber, 1498.

Nanot-Renart 1869] Nanot-Renart, Pere. “Historia de Joan Fivaller”. Lo Gay Saber, II (1869), p. 244-245, 252-253, 261-262, 267-268.

Navarro 2011] Navarro, Joan Miquel (ed.). A propòsit d’un manuscrit del segle XVII: Caña útil. Los profits de la caña. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana, 2011. [Amb introducció d’Andreu Beltran Zaragozà]
 
Navarro Bonilla 1999] Navarro Bonilla, Diego. “Cronistas aragoneses y escrituras: el método de la representación del reino”. Emblemata, 5 (1999), p. 107-142.

Navarro Brotons 1985] Navarro Brotons, Víctor. Tradició i canvi científic al País Valencià modern (1660-1720): les ciències físico-matemàtiques. València: Eliseu Climent ed., 1985.

Negre 1951-1952] Negre, Pelai. “La cofradía de San Jorge y la nobleza gerundense”. AIEG, 6 (1951), p. 271-322; AIEG, 7 (1952), p. 7-59.

Nenias reales 1701] Nenias reales y lágrimas obsequiosas que a la immortal memoria del gran Carlos segundo [...], en crédito de su más imponderable dolor y desempeño de su mayor fineza, dedica y consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona. Barcelona: Rafael Figueró, 1701. [A cura de Josep Amat de Planella i Despalau. Ed. facs. de Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1989]

Nicandro [1643?]] Nicandro o antídoto contra las calumnias que la ignorancia y la embidia ha esparcido por desluzir y manchar las heroycas e immortales actiones del conde-duque de Olivares después de su retiro. [Madrid?]: s. n., [1643?].

Nicolau d’Olwer 1908] Nicolau d’Olwer, Lluís. “Apunts sobre l’influència italiana en la prosa catalana. Bernat Metge - F. Alegre”. EUC, 2 (1908), p. 166-179, 306-320.

Nicolau d’Olwer 1928] Nicolau d’Olwer, Lluís. “Manoscritti catalani dei ‘Trionfi’ del Petrarca”. Studi Medievali, 1 (1928), p. 186-188.

Nicolau d’Olwer 1936] Nicolau d’Olwer, Lluís. “La Crònica de Ramon Muntaner. Filiació dels seus textos”. EUC, XXI (Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, I) (1936), p. 69-76.

Nobiliario 1640] Nobiliario de don Pedro, conde de Barcelos. Roma: Esteban Paolino, 1640. [A cura de João Baptista Lavanha]

Nobiliario 1646] Nobiliario del conde de Barcelos don Pedro. Madrid: Alonso de Paredes, 1646. [A cura de Manuel de Faria y Sousa]

Noguer 1966] Noguer, Tomàs. “La Biblioteca de la Colegiata de San Félix de Gerona”. RdG, 35 (1966), p. 42-46.

Noguera 1948] Noguera i Guzmán, Raimon. “La leyenda de los Barones de la Fama”. EHDAP, I (1948), p. 204-205.

Noguera 1948b] Noguera i Guzmán, Raimon. “Las actas de Deliberaciones de los Colegios de Notarios de Barcelona”. EHDAP, I (1948), p. 41-64.

Noguera; Madurell 1965] Noguera i Guzmán, Raimon; Madurell i Marimon, Josep M. Privilegios y ordenanzas históricos de los notarios de Barcelona. Barcelona: Junta de Decanos de los Colegios Notariales Españoles, 1965.

Noguers 1630] Noguers, Rafael. Noches lúcidas. Pomposas y célebres fiestas que de noche se han hecho en la insigne Barcelona a la magestad de la sereníssima reyna de Ungría. Barcelona: Esteve Liberós, 1630.

Nolasc del Molar 1978] Nolasc del Molar. “Una traducció antiga del Lignum vitae de sant Bonaventura”. EF, 79 (1978), p. 63-81.

Nonotte 1772] Nonotte, Claude-François. Dictionnaire philosophique de la religion où l’on établit tous les points de la religion attaqués par les incrédules & où l’on répond à toutes leurs objections. Par l’auteur des erreurs de Voltaire. 4 vol. [Avinyó], 1772.

Norabuena 1665] Norabuena a la convalecencia de la christianíssima reyna de Francia, doña María Theresa de Austria, y alabanzas de nuestra Señora de Montserrate ofrecidas a su magestad christianíssima por el procurador de dicha casa. París, 1665.

Norton 1978] Norton, F. J. A descriptive Catalogue of Printing in Spain and Portugal 1501-1520. Cambridge: Cambridge University Press, 1978.

Notable adquisició 1923] “Notable adquisició per a la Biblioteca del Col·legi”. RJC, XXIX (1923), p. 469-471.

Novel·les amoroses 1981] Novel·les amoroses i morals. Barcelona: Edicions 62; “la Caixa”, 1981. [A cura d’Arseni Pacheco i August Bover]

Nuevo teatro 1658] Nuevo teatro de comedias varias de diferentes autores. Dézima parte. Madrid: Imprenta real, 1658.

Nughes 1990] Nughes, Antonio. Alghero: Chiesa e società nel XVI secolo, L’Alguer: Edizioni del Sole, 1990.

Núñez González 2011] Núñez González, Juan María. “Notas bibliográficas sobre Pedro Juan Núñez, humanista valenciano”. Liburna, 4 (2011), p. 257-263.

Nunyes 1554] Nunyes, Pere Joan. Commentarius in constitutionem artis dialecticae. València: Joan Mei, 1554.

Nunyes 1578] Nunyes, Pere Joan. Tabulae institutionum rhetoricarum. Barcelona: Jaume Cendrat, 1578.

O’Callaghan, J. 1976] O’Callaghan, Josep. “Las colecciones españolas de papiros”. Studia Papyrologica, XV/1 (1976).

O’Callaghan, R. 1886-1887] O’Callaghan, Ramon. Anales de Tortosa, 2 vol. Tortosa, 1886-1887.

O’Callaghan, R. 1890] O’Callaghan, Ramon. La catedral de Tortosa. Tortosa, 1890.

O’Callaghan, R. 1897] O’Callaghan, Ramon. Los códices de la catedral de Tortosa. Tortosa: Imprenta Católica de José L. Foguet y Sales, 1897.

O’Neill; Domínguez 2001] O’Neill, Charles E.; Domínguez, Joaquín M. Diccionario histórico de la Compañía de Jesús. Biográfico-temático, 4 vol. Roma: Institutum Historicum Societatis Iesu; Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2001.

Obrador 1932] Obrador Bennasar, Mateu. “Notes per a un catàleg d’alguns còdexs lul·lians de les biblioteques de Palma de Mallorca”. EUC, 17 (1932), p. 166-183.

Obsequiosa 1747] Obsequiosa, reverente súplica y en forma de gozos humilde, métrica deprecación a Jesús, María y demás santos patrones y titulares que [...] brillan en el cielo del altar eregido en la capilla de la casa de la habitación de los consortes doctor en medicina Rafael Esteva y Escolástica Esteva y Escardó, sita en la calle nombrada del Aglá de la presente ciudad de Barcelona. Barcelona: Pau Nadal, 1747.

Ochoa 1844] Ochoa, Eugenio de. Catálogo razonado de los manuscritos españoles existentes en la Biblioteca Real de París, seguido de un suplemento que contiene los de las otras tres bibliotecas publicas (del Arsenal, de Santa Genoveva y Mazarina). París: Imprinterie royale, 1844.

Ochoa 2002] Ochoa Brun, M. A. Embajadas rivales. La presencia diplomática de España en Italia durante la guerra de Sucesión. Madrid: Real Academia de la Historia, 2002.

Oglerio de Locedio 1873] Oglerio de Locedio. Beati Oglerii de Tridino abbatis monasterii Locediensis opera quae supersunt. Torí: Ex officina regia, 1873. [A cura de Giovanni Battista Adriani]

Olavide 1797-1799] Olavide, Pablo. El evangelio en triumpho o Historia de un philósopho desengañado. 4 vol. València: Josep d’Orga, 1797-1799.

Oliba 2002] Oliba, Bernat. La petita noblesa del Maresme. Tres trajectòries: Des Bosc, Ferrer i Sala (s. XIV-XVII). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2002.

Olimpiodor 1913] Olimpiodor. In Platonis Phaedonem commentaria. Leipzig: Teubner, 1913. [A cura de William Norvin. Ed. facs. de Hildesheim: Georg Olms Verlagsbuchhandlung, 1968]

Olivar 1948] Olivar, Alexandre M. “La biblioteca del monasterio de Montserrat”. RABM, LIV/1-3 (1948), p. 131-139.

Olivar 1969] Olivar, Alexandre M. Els manuscrits litúrgics de la biblioteca de Montserrat. Montserrat: Monestir de Montserrat, 1969.

Olivar 1977] Olivar, Alexandre M. Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat. Barcelona: PAM, 1977.

Olivar 1977b] Olivar, Alexandre M. “Els manuscrits andorrans conservats a la Biblioteca de Montserrat”. Quaderns d’Estudis Andorrans, 2 (1977), p. 43-47.

Olivar 1984] Olivar, Alexandre M. “El pare Antoni Tobella, bibliotecari de Montserrat i historiador del monaquisme català”. A: Miscel·lània Fort i Cogul. Història monàstica catalana. Història del Camp de Tarragona. Barcelona: PAM, 1984, p. 259-275.

Olivar 1988] Olivar, Alexandre M. “Sobre un manuscrit poc conegut de la versió catalana antiga del Breviloquium de virtutibus de Joan de Gal·les”. A: Studia in honorem prof. M. de Riquer, III. Barcelona: Quaderns Crema, 1988, p. 87-95.

Olivar 1989] Olivar, Alexandre M. “Sobre els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 a Catalunya”. Medievalia, 8 (1989), p. 187-194.

Olivar 1990] Olivar, Alexandre M. Els incunables conservats a la biblioteca de Montserrat. Barcelona: PAM, 1990.

Olivar 1991] Olivar, Alexandre M. Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat. Primer Suplement seguit d’una antologia de texts trets del fons manuscrit montserratí. Barcelona: PAM, 1991.

Olivar 2010] Olivar, Alexandre M. Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat. Segon suplement. Manuscrits 1379 a 1487. Barcelona: PAM, 2010.

Oliveras Caminal 1949] Oliveras Caminal, Josep. El problema de la divisibilidad del continuo con el apéndice Codicum in Sanctae Barcinonensis Ecclesiae segregatis asservatorum Tabulae. Barcelona: Seminario Conciliar de Barcelona, 1949.

Oliveras Caminal 1952] Oliveras Caminal, Josep. “Codicum in Sanctae Barcinonensis Ecclesiae segregatis asservatorum tabulae”. Scrinium, VII (1952), p. 6-16.

Olivó 1636] Olivó, Tomàs. Relación de la milagrosa invención de la misteriosa imagen de nuestra Señora de la Caça. Madrid: Hereus de Pedro Madrigal, 1636.

Olmedo 1846] Olmedo, Lope de. Regula monachorum ex scriptis Hieronymi collecta. A: Eusebii Hieronymi opera omnia, XI. París: Jacques-Paul Migne, 1846 (PL, XXX), col. 319-386.

Olmo Lete 1988] Olmo Lete, Gregorio del. Semitistas catalanes del siglo XVIII. Sabadell: Ausa, 1988.

Olocau 1954-1955] Olocau, comte d’. “Padrón general de la Nobleza Mallorquina del año 1777, formado por Don Marcos Joaquín Rosselló, Notario Actuante de Secretario del cuerpo de la Nobleza de este antiguo Reyno”. Memorias de la Academia Mallorquina de Estudios Genealógicos, any III, núm. 6-9 (1954-1955), p. 171-180.

Omont 1891] Omont, Henri. Inventaire des manuscrits de la collection Moreau. París: Alphonse Picard, 1891.

Omont 1899-1918] Omont, Henri. Catalogue général des manuscrits français. Nouvelles acquisitions françaises. Bibliothèque nationale, 4 vol. París: E. Leroux, 1899-1918.

Onze segles 1980-1981] “Onze segles de llengua i cultura catalana a Osona, 881-1981. Exposició commemorativa”. Ausa, IX (1980-1981), p. 347-368.

Opisso 1925-1927] Opisso, Alfred. “Historiadores tarraconenses”. BA, època III, III (1925-1927), p. 3-7, 36-41, 59-64.

Oracions 1878] “Oracions de la Passió y Mort de Ntre. Sr. Jesucrist”. La Veu del Montserrat, 11 (13 d’abril de 1878), p. 44.

Ordeig 1988] Ordeig, Ramon. “Notes sobre les relacions de Pèire de Marca amb la ciutat i la seu de Vic”. Ausa, 13 (1988), p. 165-191.

Ordinacions 2009] Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. València: Universitat de València; Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2009 (Fonts Històriques Valencianes). [A cura de Francesc Gimeno Blay, David Gozalbo i Josep Trenchs]

Orellana 1930] Orellana, Marc Antoni. Biografía pictórica valentina o vida de los pintores, arquitectos, escultores y grabadores valencianos. Madrid: Gráficas Marina, 1930. [A cura de Xavier de Salas]

Origen, progresos 1756] Real Academia de Buenas Letras de la ciudad de Barcelona. Origen, progresos y su primera junta general, bajo la protección de Su Majestad, con los papeles que en ella se acordaron. Barcelona: Francesc Surià, 1756.

Owen 1606] Owen, John. Epigrammatum libri tres. Londres: s. n., 1606 (1a ed.).

Padrosa 1998] Padrosa, Inés. “Catàleg dels manuscrits catalans de la Biblioteca del Palau de Peralada”. AIEG, 39 (1998), p. 395-458.

Padrosa 1999] Padrosa, Inés. “Catàleg dels manuscrits llatins de la Biblioteca del Palau de Peralada”. AIEG, 40 (1999), p. 309-379.

Padrosa 2000] Padrosa, Inés. “Els manuscrits francesos de la Biblioteca del Palau de Peralada”. AIEG, 41 (2000), p. 555-562.

Pagarolas 1988] Pagarolas, Laureà. “Recull d’anotacions esparses de protocols medievals barcelonins”. A: Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera. Barcelona: Fundació Noguera, 1988, p. 61-90.

Pagarolas 1990] Pagarolas, Laureà. “Els Arxius de Protocols, font per a la història moderna”. Manuscrits, 8 (1990), p. 285-323.

Pagarolas 1991] Pagarolas, Laureà. “L’aplicació de la informàtica sobre els llibres notarials a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona”. Lligall, 4 (1991), p. 127-135.

Pagarolas 1995] Pagarolas, Laureà. “Arxiu Històric de Protocols de Barcelona”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 6. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1995, p. 7-56.

Pagès 1888] Pagès, Amadeu. “Notice sur la vie et les travaux de Joseph Tastu”. Revue des Langues Romanes, XXXII (1888), p. 57-76 i 127-145.

Pagès 1912] Pagès, Amédée. Auzias March et ses prédécesseurs. Essai sur la poésie amoureuse et philosophique en Catalogne aux XIVè et XVè siècles. París: Champion, 1912 (Bibliothèque de l’École des Hautes Études). ]Traducció catalana de Víctor Gómez: Ausiàs March i els seus predecessors. València: Institució Alfons el Magnànim, 1990]

Pagès 1913] Pagès, Amadeu. “Deux chansons populaires d’Urgell”. AIEC 1911-1912 (1913), p. 568-574.

Pagès 1936] Pagès, Amadeu. La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe. Tolosa: Édouard Privat; París: Henri Didier, 1936.

Pagès 1949] Pagès, Amadeu. Les “coblas” ou les poésies lyriques provenço-catalanes de Jacme, Pere et Arnau March. Tolosa: Édouard Privat, 1949.

Palacio 1571] Palacio, Pablo de. Enarrationes in sacrosanctum Jesuchristi evangelium secundum Matthaeum. Lió: Symphorien Béraud, 1571.

Palacios Martín 1975] Palacios Martín, Bonifacio. La coronación de los reyes de Aragón (1204-1410). València: Anubar, 1975.

Palau, Ll. 1627] Palau, Lluís. Discurso fundado en derecho sobre la pretensión que tienen los condados de Rosellón y Cerdaña de desunirse y separarse del principado de Cataluña y su Diputación. Barcelona: Jeroni Margarit, 1627; Perpinyà: Lluís Roure, 1627.

Palau, M. 1985-1986] Palau, Montserrat. “Lluís Pons d’Icart i la vila de Torredembarra”. Recull de treballs. Centre d’Estudis Sinibald de Mas, 3 (1985-1986), p. 25-38.

Palau i Dulcet 1933] Palau i Dulcet, Antoni. “Els llibres de Poblet”. A: Poblet. Recull d’escrits pobletans. Barcelona: Impr. Estampa La Renaixença, 1933, p. 93-95.

Palau i Dulcet 1935] Palau i Dulcet Memorias de un librero catalán 1867-1935. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1935.

Palau i Dulcet 1948-1977] Palau i Dulcet, Manuel. Manual del librero hispanoamericano. 28 vol. Barcelona: Librería Palau; Londres: The Dolphin Book, 1948-1977. [Amb Índice alfabético de títulos-materias, 7 vol. Empúries: Palacete Palau Dolcet; Oxford: The Dolphin Book, 1981-1987. A cura d’Agustín Palau Claveras. Addenda al vol. I. Barcelona: Editorial Palau & Dolcet, 1990. A cura del mateix]

Palencia 1998-1999] Palencia, Alfonso de. Gesta hispaniensia ex annalibus suorum dierum collecta, I-II. Madrid: Real Academia de la Historia, 1998-1999. [A cura de Brian Tate i Jeremy Lawrance]

Palmarola 1712] Palmarola, Tomàs. La perla del Vallès, Maria santíssima en sa miraculosa imatge de Bellulla. Barcelona: Rafael Figueró, 1712. [Ed. facsímil de Granollers: Montblanc, 1971]

Palmarola; Pujol 1851] Palmarola, Tomàs; Pujol, Ramon. Historia de la imatge de Nostra Senyora de Bellulla que se venera en sa pròpia capella, situada en lo terme de Canovellas del Vallès. Barcelona: viudua Torras, 1851.

Palos 1997] Palos, Joan Lluís. Els juristes i la defensa de les Constitucions. Joan Pere Fontanella (1575-1649). Vic: Eumo, 1997.

Paluzie i Cantalozella 1860] Paluzie i Cantalozella, Esteve. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, biografías de sus hijos notables en letras, armas, etc. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepús, 1860.

Panorama crític 2010-2011] Panorama crític de la literatura catalana, I-III. Barcelona: Vicens Vives, 2010-2011. [A cura d’Albert Hauf i Albert Rossich]

Papell i Tardiu 1982] Papell i Tardiu, Joan. “Arxiu històric municipal de Valls”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1982, p. 171-192.

Papell i Tardiu 1989] Papell i Tardiu, Joan. Catàleg dels protocols de Valls. Barcelona: Fundació Noguera, 1989.

Papers de Josep Tastu 1902] [Massó i Torrents, Jaume?]. “Papers de Josep Tastu (1787-1849) existents avui en la ‘Bibliothèque Mazarine’ de París”. RBC, II (1902), p. 140-155.

Parellada 1998] Parellada Casas, Joaquim. Erasmo. “Preparación y aparejo de bien morir” (traducción de Bernardo Pérez de Chinchón). Estudio y edición crítica. Barcelona: Publicacions de la Universitat, 1998 (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades; 3367).

Parets 1888-1893] Parets, Miquel. De los muchos sucesos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros lugares de Cataluña, 6 vol. Madrid: Imprenta y fundición de Manuel Tello, 1888-1893 (Memorial Histórico Español, XX-XXV). [A cura de Celestí Pujol i Camps i Manuel Danvila]

Parets 1989] Parets, Miquel. Dietari d’un any de pesta. Barcelona 1651. Vic: Eumo, 1989. [A cura de James S. Amelang i Xavier Torres i Sans]

Parets 1991] Parets, Miquel. A Journal of the Plague Year: The Diary of the Barcelona Tanner Miquel Parets, 1651. Nova York: Oxford University Press, 1991. [Traducció de James S. Amelang]

Parets 2011] Parets, Miquel. Crònica. Llibre I/1, I. Barcelona: Barcino, 2011 (Biblioteca Baró de Maldà, 5). [A cura de M. Rosa Margalef, estudis introductoris de James A. Amelang, Antoni Simon i Xavier Torres]

Parpal 1914] Parpal, Cosme. Antecedentes de la escuela filosófica catalana del siglo XIX. Barcelona: Impr. Cosmas y Portavella, 1914.

Parramon i Blasco 1992] Parramon i Blasco, Jordi. Repertori mètric de la poesia medieval catalana. Barcelona: Curial: PAM, 1992.

Parramon i Blasco 1995] Parramon i Blasco, Jordi. “Roís de Corella i l’enigma de Caldesa”. A: Miscel·lània Germà Colón, 3 (ELLC, XXX). Barcelona: PAM, 1995, p. 69-79.

Parte tercera 1653] Parte tercera de comedias de los mejores ingenios de España. Madrid: Melchor Sánchez, 1653.

Parte veinte y una 1663] Parte veinte y una de comedias nuevas, escogidas de los mejores ingenios de España. Madrid: José Fernández de Buendía, 1663.

Pascual 1897-1898] Pascual, Eusebi. “Detalles curiosos de una visita a doña Beatriz de Pinós”. BSAL, 7 (1897-1898), p. 2-3.

Pascual Bennasar 2003] Pascual Benassar, M. José. La Historia Natural de Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), un ilustrado mallorquín. Palma: Ajuntament de Palma: Serveis d’Arxius i Biblioteques, 2003.

Pasqual 1837] Pasqual, Jaume. Carta [...] al M. I. S. marqués de Capmamy, o sea, recopilación de noticias y documentos los más interesantes para la historia de la fundación y de los fundadores del real y antiguo monasterio de señoras religiosas cistercienses de Santa María de Vallbona en Cataluña [...]. Barcelona: Valentí Torras, 1837.

P[asqual], B. 1876] P[asqual], B. “Apuntaciones curiosas de una familia noble en el siglo XVI”. Almanaque Balear de El Isleño (1876), p. 39-43.

Pastor 2002] Pastor, Manuel. “El manuscrit dels dominics de Lutxent i la reconstrucció de la llegenda medieval dels corporals de Daroca”. Almaig, XVIII (2002), p. 169-172.

Pastor i Fluixà 1993] Pastor i Fluixà, Jaume. “Nobles i cavallers al País Valencià”. Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, XLIII (1993), p. 13-15.

Pastor y Lluís 1923] Pastor y Lluís, Federico. “Libros del archivo municipal”. La Zuda, 115 (1923), p. 230-232.

Pau 1986] Pau, Jeroni. Obres, 2 vol. Barcelona: Curial, 1986. [A cura de Mariàngela Vilallonga]

Paulí 1945] Paulí, Antoni. El Real Monasterio de San Pedro de las Puellas de Barcelona. Barcelona: Bartres, 1945.

Pavia 1986] Pavia, Josep. La música a la catedral de Barcelona, durant el segle XVII. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; Rafael Dalmau, 1986.

Pavia 1997] Pavia, Josep. La música en Cataluña en el siglo XVIII. Francesc Valls (1671 c.-1747). Barcelona: CSIC: Institució Milà i Fontanals, 1997.

Paz y Espeso 1933] Paz y Espeso, Julián. Catálogo de manuscritos de América existentes en la Biblioteca Nacional. Madrid, 1933.

Pedrals 1991] Pedrals, Xavier. Vida i obra de Pere Tomic, historiador baganès del segle XV. Bagà: Centre d’Estudis Baganesos, 1991.

Pedrals 1998] Pedrals, Xavier. Pere Tomic: Històries i llegendes. El passat segons la noblesa. Bagà: Ajuntament de Bagà: Associació medieval de Bagà, 1998.

Peguera 1632] Peguera, Lluís de. Pràctica, forma y stil de celebrar corts generals en Cathalunya. Barcelona: Jeroni Margarit, 1632. [Ed. facs. de Barcelona: Base, 1974]

Pelaez 1899] Pelaez, Mario. “Il canzoniere provenzale”. Studi di Filologia Romanza, 7 (1899), p. 244-401.

Peláez 1980] Peláez, Manuel J. “La teoría del ‘ius belli’ en los ‘Commentaria’ de Joan de Socarrats: Contribución al estudio de sus ideas jurídico-políticas”. EHDAP, VIII (1980), p. 129-142.

Peláez 1981] Peláez, Manuel J. Catalunya després de la guerra civil del segle XV. Barcelona: Curial, 1981.

Peláez 1983] Peláez, Manuel J. “Derecho común y pensamiento político de dos juristas catalanes de Sant Joan de les Abadesses: Joan de Socarrats y Antoni de Agullana”. A: Amics de Besalú. IV Assemblea d’estudis del seu comtat (Camprodon, 1980). Actes i comunicacions, I. Olot: Edicions El Bassegoda, 1983, p. 355-368.

Peláez 1984] Peláez, Manuel J. “Médicos y juristas catalanes en Bolonia durante los siglos XVII y XVIII”. Gimbernat, 1 (1984), p. 244-320.

Peláez 1993] Peláez, Manuel J. “Joan Ramon Ferrer”. A: íd. Estudios de historia del pensamiento político y jurídico catalán e italiano. Barcelona: Cátedra de Historia del Derecho y de las Instituciones: Facultad de Derecho: Universidad de Málaga, et al., 1993, p. 239-248.

Pelegrinatge 1982-1983
Un llarg i venturós pelegrinatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament d’Ensenyament, 1982-1983.

Pella i Forgas 1883] Pella i Forgas, Josep. Historia del Ampurdán. Barcelona: Luis Tasso y Serra, 1883.

Pellicer 1639] Pellicer de Tovar, José. El Seyano germánico Alberto Wenceslao Eusebio de Wolstein, duque de Mekelburg [...]. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1639.

Pellicer 1681] Pellicer de Tovar, José. Anales de la monarquía de España. Madrid: Francisco Sanz, 1681.

Pellicer y Tovar 1635] Pellicer y Tovar, José. Defensa de España contra las calumnias de Francia. Madrid: s. n., 1635.

Peña 1995] Peña Díaz, Manuel. “El mundo del libro jurídico en Barcelona en el siglo XVI”. EHDAP, XIII (1995), p. 105-136.

Peña; Simon i Tarrés 1993] Peña Díaz Manuel; Simon i Tarrés, Antoni. “La escritura privada en la Catalunya moderna”. A: Historia a debate. II. El retorno del sujeto. Santiago de Compostel·la, 1993, p. 273-282.

Peralta 1922] Peralta, Vicente de. El doctor Pérez de Valdivia, terciario de San Francisco, escritor místico del siglo XVI. Barcelona: Labraña, 1922. [Abans a: EF, 27 (1921), p. 177-225]

Perarnau 1978] Perarnau, Josep. “Aportació al tema de les traduccions bíbliques catalanes medievals”. RCT, 3 (1978), p. 17-98.

Perarnau 1982-1986] Perarnau, Josep. Els manuscrits lul·lians medievals de la “Bayerische Staatsbibliothek” de Munic, 2 vol. Barcelona: Facultat de Teologia de Barcelona, Secció de Sant Pacià, 1982-1986.

Perarnau 1983] Perarnau, Josep. “Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya en un manuscrit del valencià Rafael Martí de Viciana”. ATCA, 2 (1983), p. 357-361.

Perarnau 1991] Perarnau, Josep. “Cent vint anys d’aportacions al coneixement de la biblioteca papal de Peníscola”. ATCA, 10 (1991), p. 315-338.

Perarnau 1997] Perarnau, Josep. “De Ramon Llull a Nicolau Eimeric. Els fragments de l’Ars amativa de Llull, en còpia autògrafa de l’inquisidor Eimeric integrats en les cent tesis antilul·lianes del seu Directorium Inquisitorum”. ATCA, 16 (1997), p. 7-129.

Peray March 1904] Peray March, Josep de. “La venerable Madrona Clarina, de la Orden Tercera de san Agustín”. Ciudad de Dios, 64 (1904), p. 631-635.

Pere Miquel Carbonell 2016] Pere Miquel Carbonell i el seu temps (1434-1517). Barcelona: RABLB, 2016. [A cura d’A. Guzmán Almagro; X. Espluga; M. Ahn]

Pere Tomic 1992] “Pere Tomic: historiografia i política a la Catalunya del segle XV”. L’Avenç, 165 (1992), p. 17-34, 52-53. [Amb articles d’A. Alcoberro, X. Pedrals, M. Riu i E. Duran]

Perea 1995] Perea, M. Pilar. “Transcripció i estudi lingüístic d’una acta del Llibre de Consells de la Comunitat de Preveres de Cervera (1566)”. Anuari de Filologia, 18, C/6 (1995), p. 57-104.

Perea 1998] Perea, M. Pilar. “La crònica de la batalla de Lepant en una acta del llibre de consells de Cervera”. Miscel·lània Cerverina, 12 (1998), p. 65-86.

Perea Rodríguez 2005] Perea Rodríguez, Óscar. “Un epigrama a la muerte de Fernando el Católico (1516): ¿obra del almirante Fadrique Enríquez?”. eHumanista, 5 (2005), p. 126-141.

Pereira 1989] Pereira, Michela. The Alchemical Corpus attributed to Raymond Lull. Londres: The Warburg Institute, 1989.

Pereira 2004-2005] Pereira, Michela. “Maestro di segreti o caposcuola contestato? Presenza di Arnaldo di Villanova e di temi della medicina arnaldiana in alcuni testi alchemici pseudo-lulliani”. ATCA, 23/24 (2004-2005), p. 381-412.

Pereira; Spaggiari 1999] Pereira, Michela; Spaggiari, Barbara. Il Testamentum alchemico attribuito a Raimondo Lullo. Edizione del testo latino e catalano del ms. Oxford, Copus Christi College 244. Florència: SISMEL; Edizioni del Galluzzo, 1999.

Perellós de Pacs. Noticiari d’una casa noble mallorquina (1539-1576). Palma: Lleonard Muntaner editor, 1999. [A cura de Jaume Albertí i Ramon Rosselló]

Peres 1484] Peres de València, Jaume. Expositiones in CL psalmos davidicos. València: Gabriel Lluís d’Arinyo i Alfons Fernández de Córdoba, 1484 (1a ed.).

Perés 1929] Perés, Ramon D. “Un manuscrit català. ‘Lo perquè de Barcelona’ de Pere Serra y Postius”. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, IX/4 (1929), p. 35 seg.

Pérez, A. [1632?]] Pérez, Antonio. Papel embiado por el señor obispo de Urgel al braço militar de Cathaluña. S. ll.: s. n., [1632?].

Pérez, Ll. 1958-1970] Pérez Martínez, Llorenç. “Los fondos manuscritos lulianos de Mallorca”. Estudios Lulianos, II/2 (1958), p. 209-234; II/3 (1959), p. 325-340; III/1 (1959), p. 73-88; III/2 (1959), p. 195-214; III/3 (1959), p. 297-320; IV/1 (1960), p. 83-102; IV/2 (1960), p. 203-212; V/1-2 (1961), p. 183-197; V/3 (1961), p. 325-348; VII/1 (1963), p. 89-96; VII/2-3 (1963), p. 217-222; XIV/2-3 (1970), p. 237-242.

Pérez, Ll. 1970] Pérez Martínez, Llorenç. “Nuevos documentos sobre el lulismo de Juan de Herrera”. SL, 14 (1970), p. 71-82.

Pérez, Ll. 1988] Pérez, Llorenç. “Jesuitas lulistas en Mallorca a principios del s. XVII. El caso del P. Andrés Moragues”. Estudis Baleàrics, 29-30 (1988), p. 87-94.

Pérez, Ll. 2004] Pérez Martínez, Llorenç. Els fons manuscrits lul·lians de Mallorca: fons lul·lians a biblioteques espanyoles. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona; Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2004.

Pérez de Valdivia 1600] Pérez de Valdivia, Diego. Tratado de la singular y puríssima concepción de la madre de Dios, y una exposición sobre los Cantares, para predicadores y devotos, compuesto con muy alto y devoto estilo por el doctor Diego Pérez de Valldivia, dirigido a la muy ilustre señora doña Hierónyma de Rocabertín, priora del monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles de Barcelona. Barcelona: Gabriel Graells; Girald Dótil, 1600.

Pérez de Valdivia 1977] Pérez de Valdivia, Diego. Aviso de gente recogida. Madrid: Universidad Pontificia de Salamanca: Fundación Universitaria Española, 1977. [A cura d’Álvaro Huerga i Joan Esquerda Bifet]

Pérez Goyena 1947-1964] Pérez Goyena, Antonio. Ensayo de bibliografía navarra, 9 vol. Burgos: Diputación Foral de Navarra: CSIC: Institución Príncipe de Viana, 1947-1964.

Pérez Samper 1982] Pérez Samper, M. Àngels. “La familia Alós. Una dinastía catalana al servicio del estado (siglo XVIII)”. Cuadernos de investigación histórica, 6 (1982), p. 195-239.

Pérez Samper 1989] Pérez Samper, M. Àngels. “Les festes reials a la Catalunya del Barroc”. A: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 345-377.

Pérez Latre 2004] Pérez Latre, Miquel. “Sercar, ordenar y fer inventari y índex. Sobre arxius i institucions a Catalunya (segles XVI-XVII)”. Lligall, 22 (2004), p. 73-120.

Pérez i Pérez 2007] Pérez i Pérez, Núria. Anatomía, química y física experimental en el Real Colegio de Cirugía de Barcelona (1760-1808). Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. [Tesi doctoral inèdita]

Pericot et al. 1944] Pericot, Lluís et al. Barcelona a través de los tiempos. Barcelona: Mercedes, 1944.

Pers i Ramona 1857] Pers i Ramona, Magí. Historia de la lengua y la literatura catalana desde su origen hasta nuestros días. Barcelona: Imprenta de J. Tauló, 1857.

Pertusi 1976] Pertusi, Agostino. La caduta di Constantinopoli, 3 vol. Milà: Fondazione Lorenzo Valla; Mondadori, 1976.

Petit i Aguilar 1998] Petit i Aguilar, Joan. Gramàtica catalana. Barcelona: IEC, 1998. [A cura de Jordi Ginebra]

Pi i Arimon 1854] Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, 2 vol. Barcelona: Imprenta y librería politécnica de Tomás Gorchs, 1854.

Pi de Cabanyes 1972] Pi de Cabanyes, Oriol. “Dos textos inèdits sobre els ‘Rebomboris del pa’ de 1789: els manuscrits de Ramon Cornet i d’Ignasi Bruguera i Almirall”. Miscellanea Barcinonensia, 31 (1972), p. 109-129.

Pia dictamina 1898] Pia dictamina. Reimgebete und Leselieder des Mittelalters. Vierte Folge. Leipzig: O. R. Reisland, 1898 (Analecta Hymnica Medii Aevi, XXXI). [A cura de Clemens Blume]

Piccat 1992] Piccat, Marco. “Il ‘Tractat d’agricultura’ del ms. 754 de la Biblioteca de Catalunya”. A: Miscel·lània Joan Fuster, V. Barcelona; València: PAM et al., 1992, p. 45-65.

Piccolomini 1475] Piccolomini, Enea Silvio (Pius II). Epistolae in cardinalatu editae. Roma: Johannes Schurener de Bopardia, 1475.

Piccolomini 1984] Piccolomini, Enea Silvio (Pius II). Commentarii rerum memorabilium que temporibus suis contigerunt, 2 vol. Ciutat del Vaticà: Biblioteca Apostolica Vaticana, 1984. [A cura d’A. van Heck]

Pich; Saumell 1995] Pich i Mitjana, Josep; Saumell Soler, Antoni. “Jaume Ramon Vila i la defensa de la història de Catalunya i del català a principis del segle XVII”. Recerques, 32 (1995), p. 71-77.

Piferrer; Quadrado 1888] Piferrer, Pau; Quadrado, Josep M. España, sus monumentos y arte, su naturaleza e historia. Islas Baleares. Barcelona: Daniel Cortezo y Cía., 1888.

Pijuan 1990] Pijuan, Josep. Història del santuari de la Mare de Déu de les Sogues. Bellvís: Ajuntament, 1990.

Pineda 1993] Pineda, Victòria. “La Ratio imitandi de Pedro Juan Núñez”. Romanische Forschungen, 105 (1993), p. 302-314.

Pispisa 1976] Pispisa, E. “La Descendentia dominorum regum Sicilie di Paolo Rosselli”. Studi Medievali, sèrie III, XVII (1976), p. 833-862.

Placer 1968] Placer López, Gumersindo. Bibliografía mercedaria, 2 vol. Madrid: Revista Estudios, 1968.

Pladevall i Arumí 2000] Pladevall i Arumí, Antoni. La Il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa. Vic: Galerada, 2000.

Pladevall Vigué 1978] Pladevall, Antoni; Vigué, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l’Estany. Barcelona: Artestudi, 1978.

Plantas usuals s. a.] Plantas usuals iluminadas de Joseph Peix [blog]. S. a. [A cura d’Enric Aragonès, Joan Vallès i Josep Vigo] http://plantas-usuals-iluminadas.blogspot.com/ [Consulta: 3/2/2013]

Plata 2004] Plata, Fernando. “Don Juan Vélez de León, refundidor de Quevedo (a propósito del romance Don Repollo y doña Berza)”. La Perinola: Revista de Investigación Quevediana, 8 (2004), p. 343-358.

Platina 1913-1932] Sacchi, Bartolomeo (il Platina). Platynae historici liber de vita Christi ac omnium pontificum. Città di Castello: S. Lapi, 1913-1932 (Rerum Italicarum Scriptores, III). [A cura de Giacinto Gaida]

Poc 1627] Poc, Reginald. Compendio de la vida, muerte y milagros de los gloriosos labradores san Galderique de Canigón y san Isidro de Madrid. Perpinyà: Lluís Roure, c. 1627.

Poesia catalana 2006] Poesia catalana del barroc. Antologia. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2006. [A cura d’Albert Rossich i Pep Valsalobre]

Poesia eròtica 1989] Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII. Barcelona: Quaderns Crema, 1989 (2a ed.). [A cura d’Albert Rossich]

Poesías selectas 1683] Poesías selectas de varios autores latinos, traducidas en verso castellano e illustradas con notas de la erudición que encierran por el padre Joseph Morell, religioso de la Compañía de Jesús. Tarragona: Josep Soler, 1683.

Poesías varias 1654] Poesías varias de grandes ingenios españoles. Saragossa: Juan de Ibar, 1654. [A cura de José Alfay]

Poetas 1857] [Rosselló, Jeroni]. Poetas de la Islas Baleares. Siglos XIII y XIV. Palma de Mallorca: Imprenta Mallorquina, 1857.

Polanco Roig 1992] Polanco Roig, Lluís B. “Els Rudimenta grammatices de Niccolò Perotti, inspiradors del Liber elegantiarum de Joan Esteve”. Caplletra, 13 (1992), p. 135-174.

Polanco Roig 1996] Polanco Roig, Lluís B. El Liber elegantiarum de Joan Esteve. València: Universitat de València, 1996 (Tesis doctorals en microfitxes, 325-17). [Tesi llegida a la Universitat de València el 1995]

Polanco Roig 2002] Polanco Roig, Lluís B. “L’onomàstica del Liber elegantiarum”. A: Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes : (València, 18-21 d’abril de 2001). Paiporta: Denes, 2002, p. 666-692.

Polanco Roig 2003] Polanco Roig, Lluís B. “L’humanisme gastronòmic: de Bartolomeo Sacchi il Platina al valencià Joan Esteve”. A: La Universitat de València i l’humanisme: Studia Humanitatis i renovació cultural a Europa i al Nou Món. València: Universitat de València, 2003, p. 513-535.

Poliziano 1492] Poliziano, Angelo. Praelectio in Priora Aristotelis analytica cui titulus Lamia. Florència: Antonio di Bartolommeo Miscomini, 1492.

Pomet 1694] Pomet, Pierre. Histoire générale des drogues traitant des plantes, des animaux, des mineraux. Ouvrage enrichy de plus de quatre cent figures, en taille-douce tirées d’aprés nature [...]. París: Jean Baptiste Loyson, 1694. [2a ed. de 1735]

Pompilio [1490?]] Pompilio, Paolo. Vita Senecae. Roma: s. n., [1490?].

Ponç d’Icard 1572-1573] Ponç d’Icard, Lluís. Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona. Lleida: Pedro Robles; Juan de Villanueva, 1572-1573.

Ponç d’Icard 1883] Ponç d’Icard, Lluís. Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona. Lleida: Carrúez, 1883. [A cura de Josep Pleyan de Porta]

Ponç d’Icard 1981] Ponç d’Icard, Lluís. Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona. Tarragona: Librería Guardias, 1981. [A cura de José Sánchez Real]

Ponchiroli 1952] Ponchiroli, Daniele. “La poesia maccheronica in Francia: Antonius de Arena”. Belfagor, 7 (1952), p. 407-419.

Pons 1929] Pons, Joseph-Sébastien. La littérature catalane en Roussillon au XVIIe et au XVIIIe siècle. Tolosa: Édouard Privat; París: Henri Didier, 1929.

Pons 1929b] Pons, Josep-Sebastià. La littérature catalane en Roussillon (1600-1800). Bibliographie. Tolosa: Édouard Privat; París: Henri Didier, 1929.

Pons 1935] Pons, Antoni. “El primer testament notarial de Beatriu de Pinós”. BSAL, XXVI (1935), p. 180-189.

Pons 1936] Pons, Antoni. “Fra Mario de Passa, lul·lista i bibliòfil”. EUC, XXII (1936), p. 317-337.

Pons Fuster 1991] Pons Fuster, Francesc. Místicos, beatas y alumbrados. Ribera y la espiritualidad valenciana del siglo XVII. València: Alfons el Magnànim, 1991.

Pons i Gómez 2009] Pons i Gómez, Sílvia. “Estudi codicològic del Ms. 67 de la B.U.B.”. Paratge, 22 (2009), p. 171-187.

Pons i Guri 1982] Pons i Guri, Josep M. “Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1982, p. 9-33.

Pons i Guri 1989] Pons i Guri, Josep M. Recull d’estudis d’història jurídica catalana, 3 vol. Barcelona: Fundació Noguera, 1989.

Pons i Guri 1993] Pons i Guri, Josep M. “Les col·leccions documentals i bibliogràfiques”. A: El Col·legi d’Advocats de Barcelona. El seu patrimoni artístic i documental. Barcelona: Col·legi d’Advocats, 1993, p. 63-85.

Pons i Guri 2003] Pons i Guri, Josep M. “Notícies dels Morató”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 76 (2003), p. 4-13.

Pons i Guri; Palou 1992] Pons i Guri, Josep Maria; Palou, Hug. Catàleg de l’Arxiu històric notarial d’Arenys de Mar. Barcelona: Fundació Noguera; Lleida: Pagès, 1992.

Pons Mulet 1997] Pons Mulet, José. Jaume Joan Falcó: su entorno cultural y sus Epigrammata. València: Universitat de València: Servei de Publicacions, 1997. [Tesis doctorals en microfitxes, 355-9]

Porcar 1934] Coses evengudes en la civtat y regne de Valencia. Dietario de mosén Juan Porcar, capellán de San Martín (1589-1629), 2 vol. Madrid, 1934. [A cura de Vicent Castañeda]

Porcar 2012] Porcar, Pere Joan. Coses evengudes en la ciutat y regne de València. Dietari (1585-1629), 2 vol. València: Universitat de València, 2012 (Fonts Històriques Valencianes; 50A-50B). [A cura de Josep Lozano]

Possevino 1597] Possevino, Antonio. Apparatus ad omnium gentium historiam. Venècia: Giovanni Battista Ciotti, 1597.

Poulle-Drieux 1966] Poulle-Drieux, Yvonne. “L’hippiatrie dans l’Occident médiévale”. A: Beaujouan, Guy; Poulle-Drieux, Yvonne; Dureau-Lapeyssonnie, Jeanne-Marie. Médecine humaine et vétérinaire à la fin du Moyen Âge. Ginebra: Droz; París: Minard, 1966, p. 9-167.

Poutrin 1995] Poutrin, Isabelle. Le voile et la plume. Autobiographie et sainteté féminine dans l’Espagne moderne. Madrid: Casa de Velázquez, 1995.

Prats 1995] Prats, Modest (ed.). Política lingüística de l’Església catalana. Segles XVI-XVII. Barcelona: Eumo: Universitat de Girona: Estudis Universitaris de Vic, 1995.

Précis historique 1800] Précis historique du voyage et de la captivité de Pie VI depuis son départ de Rome jusqu’à sa mort. S. ll.: s. n., 1800.

Primavera y flor 1621] Primavera y flor de los mejores romances. Madrid: viuda d’Alonso Martín, 1621 (1a ed.). [A cura de Pedro Arias Pérez]

Procesión 1952] “Procesión del Corpus del año 1539”. Scrinium, IV-VI (1952), p. 80-84.

Procesos 1850-1851] Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, V, VII. Barcelona: José Eusebio Montfort, 1850-1851 (CODOINACA, V, VII). [A cura de Pròsper de Bofarull]

Prodigioso volcán 1638] Prodigioso volcán de fuego que exhala en medio del mar Océano enfrente de la Isla de San Miguel, una de las Terceras, y nueva isla que ha formado. Tuvo principio en 3 de julio d’este presente año de 1638. Barcelona: J. i S. Matevad, 1638.

Prosistas castellanos 1959] Prosistas castellanos del siglo XV. Madrid: Asilo de Huérfanos, 1959 (BAE, CXVI). [A cura de Mario Penna]

Prunés 2005] Prunés, Josep Maria. “Tres cartes inèdites de Fra Joan Gaspar Roig i Jalpí“. AIEG, 46 (2005), p. 343-355.

Psalterium 1515] Psalterium ex hebreo diligentissime ad verbum tralatum, fratre Felici ordinis heremiticarum Sancti Augustini interprete. Venècia: Pietro Liechtenstein, 1515.

Puerta Escribano 2001] Puerta Escribano, Ruth de la. “Los tratados del arte del vestido en la España moderna”. Archivo Español de Arte, 293 (2001), p. 45-65.

Puig 2012] Puig, Pau. Obra catalana. Barcelona: Barcino, 2012 (Biblioteca Baró de Maldà; 6). [A cura de Maria Rosa Serra]

Puig, P. M. 1769] Puig, Pere Màrtir. Vida y preciosa muerte de la venerable sierva de Dios Madrona Clarina. Barcelona: Carles Sapera, 1769.

Puig i Ferreté; Giner Molina 1998] Puig i Ferreté, Ignasi M.; Giner Molina, M. Assumpta. Índex codicològic del Viage literario de Jaume Villanueva. Barcelona: IEC, 1998.

Puig i Griessenberger 2008] Puig i Griessenberger, Anna Maria. “El destí d’unes còpies de l’inventari de l’arxiu d’Empúries, de Bernat Josep Llobet”. AIEE, 39 (2008), p. 301-321.

Puig i Oliver 1988-1989] Puig i Oliver, Jaume de. “A propòsit d’unes llibretes del baró de Maldà”. ATCA, 7-8 (1988-1989), p. 297-299.

Puig i Oliver 1994] Puig i Oliver, Jaume de. “Unes prediccions pseudo-arnaldianes del segle XV. Edició i estudi”. ATCA, 13 (1994), p. 207-285.

Puig i Oliver 2016] Puig i Oliver, Jaume de. Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona, I. Barcelona: IEC, 2016.

Puig i Oliver et al. 2010] Puig i Oliver, Jaume de; Perarnau i Espelt, Josep; Clausell Nácher, Carme; Izquierdo Molinas, Eva; Martí, Sadurní; Rojas Fernández, Raquel; Avenoza, Gemma; Soriano, Lourdes. “Catàleg dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservades en biblioteques públiques. Primera part: Obres originals en català/2. Segona part: Refoses. Tercera part: Obres originals en llatí. Quarta part: Traduccions. Cinquena part: Obres atribuïdes”. ATCA, 29 (2010), p. 9-880.

Puig Puig 2007] Puig Puig, Juan. Historia breve y documentada de la real villa de Catí. Castelló de la Plana: Diputación de Castellón, 2007.

Puig i Tàrrech 2001] Puig i Tàrrech, Armand. “Les traduccions catalanes medievals de la Bíblia”. A: El text: lectures i història. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya; PAM, 2001, p. 107-231.

Puig, J. 1624] Puig, Jaume. Sermón [...] a las honras que hizo el monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles [...] a sor Hipólita de Rocabertí. Barcelona: Llorenç Déu, 1624.

Puig, Z. 1966] Puig, Zenón. “La Biblioteca de Ripoll”. RdG, 35 (1966), p. 30-32.

Puig-Pla 2003]. Puig-Pla, Carles. “Breu aproximació a les contribucions cientificotècniques d’Agustí Canelles (1765-1818)”. Actes de la VII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 2003, p. 263-272.

Puig-Pla 2009] Puig-Pla, Carles. “Agustí Canelles i Carrera (1765-1818), astrònom impulsor de la navegació científica a Catalunya”. Ausa, 24/163 (2009), p. 49-83.

Puig-Pla 2016-2017] Puig-Pla, Carles. “Física experimental y poesía en Barcelona tras la guerra de la Independencia (1808-1814). Enigma en un libro manuscrito”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, 15 (2016-2017), p. 421-445.

Puigvert 1999] Puigvert, Xavier. “L’etapa olotina (1450-1462) del jurista Joan Socarrats”. EHDAP, XVII (1999), p. 107-124.

Pujades 1609] Pujades, Jeroni. Corònica universal del principat de Catalunya. Barcelona: Jeroni Margarit, 1609.

Pujades 1621] Pujades, Jeroni. Discurso sobre la justa assistencia de los conselleres de la fidelíssima ciudad de Barcelona y syndicos de la Generalidad de Cataluña al juramento prestado a los quinze de abril d’este año 1621 por el excelentíssimo señor don Fernando Afán de Ribera y Henríquez [...]. Barcelona: Jeroni Margarit, 1621.

Pujades 1829-1832] Pujades, Jeroni. Crónica universal del principado de Cataluña, 8 vol. Barcelona: José Torner, 1829-1832. [A cura de Pròsper de Bofarull, Fèlix Torres Amat i Albert Pujol]

Pujades 1975-1976] Pujades, Jeroni. Dietari, 4 vol. Barcelona: Rafael Dalmau: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1975-1976. [A cura de Josep M. Casas i Homs]

Pujades 2011-2012] “Dossier Jeroni Pujades i el seu temps”. BRABLB, 53 (2011-2012 [2014]), p. 215-409 [Coordinació: Alejandro Coroleu i Eulàlia Miralles. Textos d’E. Miralles, Antoni Simon i Tarrés, Xavier Baró, Marc Mayer, Antoni Cobos, Joaquim Tremoleda, Andrea Ricci, James S. Amelang, Josep Capdeferro, Albert Rossich i Eulàlia Duran]

Pujol, J. 1970] Pujol, Joan. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62, 1970. [A cura de Karl-Heinz Anton]

Pujol, J. 1971] Pujol, Joan. Edición facsímile de la “Singular y admirable victoria que per la gracia de N. S. D. obtingue el Serenissim Senyor don Juan Daustria de la potentissima armada Turquesca. Composta per Joan Pujol Prevere de Mataro”. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona; Talleres de la Escuela de Trabajo, 1971.

Pujol, M. 1985] Pujol, Miquel. “Aportació a la biografia de Jeroni Pujades. Una biblioteca particular de començament del segle XVII”. AIEE, 18 (1985), p. 99-247.

Pujol, R. 1998] Pujol, Roser. “Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 63-72.

Pujol i Tubau 1984] Pujol i Tubau, Pere. Obra completa. Valls d’Andorra: Editorial Andorrana, 1984. [A cura de Joan Riera i Simó]

Pujol; Amades 1936] Pujol, Francesc; Amades, Joan. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1936.

Quartum iuris responsum 1648] Quartum iuris responsum pro Didaco Cisteller, ll. et canonum D., ad dubia tradita per S. Senatum in causa quae in tertia aula ducitur, ad relationem nobilis Philippi Copons et de Tamarit, inter Franciscum Marti Viladamor, iuris utriusque doctor, et Didacum Cisteller. Barcelona?: s. n., c. 1648.

Quas; Garcia 192[?]] Quas, Luis de. La Germanía de Valencia. València: Prometeo, 192[?]. [Ed. facsímil de Valladolid: Maxtor, 2006]

Quer 2008] Quer, Pere. La Història i genealogies d’Espanya: una adaptació catalana medieval de la història hispànica. Barcelona: PAM, 2008.

Querol Coll 1997] Querol Coll, Enric. “Un ‘Parnasso’ tortosí a principis del XVII. Aproximació bibliogràfica”. Nous Col·loquis, I (1997), p. 83-115.

Querol Coll 1999] Querol Coll, Enric. Tortosa, república literària (1475-1800). Tortosa: Consell Comarcal del Baix Ebre, 1999.

Querol Coll 2000] Querol Coll, Enric. “‘La consolació corporal i temporal del poble’: pervivència del teatre a la ciutat de Tortosa en els segles XVI-XVIII”. Recerca, 4 (2000), p. 241-266.

Querol Coll 2006] Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l’edat moderna. Barcelona: PAM, 2006.

Querol Coll 2006b] Querol Coll, Enric. “Una obra recuperada i altres notícies sobre Pere Vicent Zabata, poeta santmatevà”. BSCC, LXXXII (2006), p. 411-421.

Querol Coll 2006c] Querol Coll, Enric. “Les riuades de l’Ebre a la literatura”. Recerca, 10 (2006), p. 261-299.

Querol Coll 2006d] Querol Coll, Enric. Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors. Xerta: Ajuntament de Xerta, 2006.

Querol Coll 2007] Querol Coll, Enric. “La formació d’una història renaixentista de Tortosa: Cristòfol Despuig, Pau Cervera i Silveri Bernat”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 149-171.

Querol Coll 2011] Querol Coll, Enric. “Poetes i militars al Maestrat i Els Ports a la Guerra de Successió”. BSCC, LXXXVII (2011), p. 489-504.

Querol Coll 2013] Querol Coll, Enric. L’antiga Universitat a Tortosa (1529-1824). Tortosa: Antena Cultural Tortosa; Universitat Rovira i Virgili, 2013.

Querol Coll 2013b] Querol Coll, Enric. “Poesia en català a les Terres de l’Ebre, el Maestrat i els Ports (1401-1848). Presències i absències”. A: Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada Edicions, 2013, p. 417-430. [A cura de T. Martínez Romero, M. À. Pradilla Carmona i J. M. Quixal San Abdon]

Querol Coll 2014] Querol Coll, Enric. “Uns pasquins contra Felip Marimon, bisbe de Tempio-Ampurias (Sardenya), apareguts a Sant Mateu el 1608”. BSCC, 90 (2014), p. 37-46.

Querol Coll; Rossich 2001] Querol Coll, Enric; Rossich, Albert. “Un epigrama inèdit de Vicent Garcia”. Nous Col·loquis, V (2001), p. 119-128.

Querol Coll; Vidal Franquet 2005] Querol Coll, Enric; Vidal Franquet, Jacobo. Cultura i art a la Tortosa del Renaixement. Tortosa: Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre et al., 2005.

Querol i Gil 1997] Querol i Gil, Carme. “Els arxius i les biblioteques d’Ulldecona”. Raïls, 9 (1997), p. 5-17.

Quétif; Échard 1719-1721] Quétif, Jacobus; Échard, Jacobus M. Scriptores ordinis praedicatorum, 2 vol. París: J.-B.-Christophorum Ballard et Nicolaum Simart, 1719-1721.

Quevedo 1945] Quevedo, Francisco de. Obras completas en prosa. Madrid: M. Aguilar, 1945. [A cura de Luis Astrana Marín]

Quevedo 1969-1971] Quevedo, Francisco de. Obra poética, 3 vol. Madrid: Castalia, 1969-1971. [A cura de José Manuel Blecua]

Quevedo 1993] Quevedo, Francisco de. Prosa festiva completa. Madrid: Cátedra, 1993. [A cura de Celsa Carmen García-Valdés]

Quirante 1996] Quirante, Luis. “Notas sobre ‘Lo fet de la Sibil·la e de l’emperador Sèsar’”. A: Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del VII Col·loqui de la Societé Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval. Barcelona: Institut del Teatre; Diputació de Barcelona, 1996, p. 453-459.

Quirino 2000] Quirino (Chirino), Pedro. Història de la província de Filipines de la Companyia de Jesús 1581-1606. Barcelona: Pòrtic, 2000. [A cura de Jaume Górriz]

Raban Maur 1852] Raban Maur. Expositio super Jeremiam prophetam. A: íd. Opera omnia, V. París: J.-P. Migne, 1852 (PL, CXI), col. 793-1272.

Rades 1572] Rades, Francisco de. Chrónica de las tres órdenes y cavallerías de Sanctiago, Calatrava y Alcántara. Toledo: Juan de Ayala, 1572. [Ed. facs. de València: París-Valencia, 1997]

Rafanell 1989] Rafanell, August. “Uns escolis inèdits sobre la llengua catalana escrits a la primeria del segle XVIII”. A: Miscel·lània Joan Fuster, I. Barcelona; València: PAM et al., p. 249-260.

Rafanell 1991] Rafanell, August. Un nom per a la llengua. El concepte de llemosí en la història del català. Vic: Eumo: Universitat de Girona, 1991.

Rafanell; Feliu 2002] Rafanell, August; Feliu, Francesc. “La llengua abans de la lingüística: arran d’unes notes d’Antoni de Bastero”. BRABLB, XLVIII (2002), p. 113-139.

Ràfols 1951-1954] Ràfols, J. F. (dir). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, 3 vol. Barcelona: Millà, 1951-1954.

Rahner 1963] Rahner, Hugo. Ignace de Loyole et les femmes de son temps, 2 vol. París: Desclée de Brouwer, 1963.

Raimbaut d’Aurenga 1998] Raimbaut d’Aurenga. El trobar “envers” de Raimbaut d’Aurenga. Barcelona: Columna, 1998. [A cura de Luigi Milone; traducció del provençal d’Eduard Vilella, Jordi Puntí i Jordi Cerdà]

Raimondi 1914] Raimondi, A. “Relazioni fra Sicilia e Catalogna. Un’antologia di rime catalane in un ms. Ventimigliano”. Archivio Storico per la Sicilia Orientale, 11 (1914), p. 231-258.

Rallo 2002] Rallo Gruss, Asunción. Los libros de antigüedades en el Siglo de Oro. Málaga: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga, 2002.

Ramis Barceló 2014] Ramis Barceló, Rafael. “El Pontificio Colegio de la Sapiencia de Mallorca durante el siglo XVII: Constituciones y colegiales”. Historia de la Educación, 33 (2014), p. 167-192.

Ramis Barceló 2014b] Ramis Barceló, Rafael. Las cátedras lulianas de la Universidad de Mallorca (1692-1824)”. BSAL, 70 (2014), p. 185-205.

Ramis Barceló 2015] Ramis Barceló, Rafael. “Los grados en teología en la Universidad de Barcelona durante el siglo XV”. Anuario de Historia de la Iglesia, 24 (2015), p. 291-309.

Ramis Barceló 2016] Ramis Barceló, Rafael. “La Facultad de Leyes y Cánones de la Universidad de Barcelona a comienzos del siglo XVIII”. AHDE, 86 (2016), p. 385-408.

Ramis Barceló 2017] Ramis Barceló, Rafael. Doctores hispanos en leyes y cánones por la Universidad de La Sapienza de Roma (1549-1774). Madrid: Universidad Carlos III, 2017.

Ramos 1999] Ramos, Rafael. “Lope de Vega en el cancionero del Barón de Claret”. Anuario Lope de Vega, 5 (1999), p. 199-211.

Ramos 2001] Ramos, Rafael. “El Cancionero del Barón de Claret: fama de Lope de Vega y Calderón de la Barca en la Cataluña del siglo XVII”. EG, 21 (2001), p. 363-379.

Ramos 2003-2004] Ramos, Rafael. “El cancionero castellano de Ripoll: una rara colección poética de finales del siglo XVI”. BRABLB, 49 (2003-2004), p. 249-316.

Ratio studiorum 1986] Ratio atque institutio studiorum Societatis Iesu (1586 1591 1599). A: Monumenta paedagogica Societatis Iesu, V. Roma: Institutum Historicum Societatis Iesu, 1986. [A cura de László Lukács]

Razquin 1998] Razquin i Jené, Josep M. Gent de la Segarra. Barcelona: Proyectos Editoriales y Audiovisuales C. B. S., 1998.

Rebullosa 1601] Relación de las grandes fiestas que en esta ciudad de Barcelona se han echo a la canonización de su hijo san Ramón de Peñafort [...]. Barcelona: Jaume Cendrat, 1601.

Rebullosa 1605] Rebullosa, Jaume de. Theatro de los mayores príncipes del mundo y causas de la grandeza de sus estados, sacado de las relaciones toscanas de Juan Botero Benes, con cinco tratados de razón de Estado. Barcelona: Sebastià Matevad i Onofre Anglada, 1605.

Recull de eximplis 1881] Recull de eximplis e miracles, gestes e faules ordenades per A.B.C., 2 vol. Barcelona: Llibreria d’Àlvar Verdaguer, 1881.

Recurs al passat 2014] Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat, 2014 (Barcelona Quaderns d’Història, 20). [Coord.: Ramon Grau]

Reig i Vilardell 1892] Reig i Vilardell, Josep. Esteve de Corbera. Apuntacions biográficas. Barcelona, 1892.

Reinhardt 1976] Reinhardt, Klaus. “Die biblischen Autoren Spaniens bis zum Konzil von Trient”. A: RHCEE, 5. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1976, p. 9-242.

Reinhardt 1987] Reinhardt, Klaus. “Das Werk des Nicolaus von Lyra im mittelalterlichen Spanien”. Traditio, 43 (1987), p. 321-358.

Reinhardt; Santiago-Otero 1986] Reinhardt, Klaus; Santiago-Otero, Horacio. Biblioteca bíblica ibérica medieval. Madrid: CSIC: Centro de Estudios Históricos, 1986.

Reixach 2008] Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2008.

Relació de la visita 1641] Relació de la visita de l’eminentíssim cardenal duch y de sa magestat christianíssima als tres embaxadors del principat de Cataluña. Barcelona: Sebastià i Jaume Matevad, 1641.

Relació de las solemníssimas festas 1641] Relació de las solemníssimas festas que la molt lleal y fortíssima ciutat de Barcelona à fet a 31 de mars any 1641 a la nova de admetre’ns lo christianíssim rey Lluís, nostre senyor, debaix de sa protectió com a comte de Barcelona y príncep de Cathalunya. Barcelona: Jaume Romeu, 1641.

Relació dels acadèmics 2001] “Relació dels acadèmics de número per ordre d’ingrés”. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Anuari 2001-2002 (2001), p. 81-98.

Relació verdadera 1641] Relació verdadera de la sumptuosa festivitat que s’és feta en lo dia del Corpus de Christo a trenta de maig mil sis-cents quaranta-hu en lo camp que en Costantí se té. Barcelona: Gabriel Noguers, 1641.

Relación cierta 1626] Relación cierta y verdadera de la lastimosa inundación que a hecho el rio Guadalquivir en esta ciudad de Sevilla y en otros lugares de la comarca y sus perdidas. Sucedida este mes de enero deste presente año 1626. Barcelona: S. i J. Matevad, 1626.

Relación de avisos 1635] Relación de avisos embiados de Flandes al [...] marqués de Balparayso, virrey y capitán general del reyno de Navarra y sus fronteras. Contiene la nueva presa que ha hecho la nuestra armada peleando con veynte y dos navíos olandeses [...] con todo lo demás que sucedió en aquellos estados y en Alemania hasta el mes de setiembre deste año de mil y seyscientos y treynta y cinco. Barcelona: Gabriel Nogués, 1635.

Relación de don fray Miguel de Benavides 1601] Relación de don fray Miguel de Benavides, obispo de la Nueva Segovia, en las islas Philipinas, del estado de la fe de su obispado [...] a nuestro santíssimo padre Clemente VIII, con otras tres cartas de lo mesmo. València: Joan Crisòstom Garriz, 1601.

Relación de la nueva vitoria 1635] Relación de la nueva vitoria que han tenido el marqués de Santa Cruz y el marqués de Villafranca, duque de Fernandina, general de las galeras de España en la costa de Francia, de la toma de las dos islas y fortalezas de Santa Margarita y San Honorato en 13 de setiembre deste año de 1635. Barcelona: Gabriel Nogués, 1635.

Relación de la presa 1635] Relación de la presa de la inexpugnable plaza y fortaleza de Schinchen en la provincia de Geldres, llave de Olanda. Contiene el modo de conquistarla que ha tenido el exército del [...] infante-cardenal. Madrid: Hereus de la viuda de Pedro Madrigal, 1635.

Relación de la vitoria 1633] Relación de la vitoria del exército imperial, con la muerte del rey de Suecia y rota de su gente. Venida por correo al señor duque Savelli, embaxador extraordinario de la magestad del emperador a su santidad. Barcelona: Esteve Liberós, 1633.

Relación de las cosas 1625] Relación de las cosas notables que han sucedido siempre que se ha tañido la milagrosa campana de Vililla que está en el reino de Aragón [...]. Barcelona: Esteve Liberós, 1625.

Relación de lo sucedido [1636?]] Relación de lo sucedido en el Parmesano al exército del duque de Módena con el socorro que le imbió el marqués de Leganés a cargo del maestro de campo D. Juan Básquez de Coronado, para oposición del marquez Vila, general de la gente del de Saboya. Barcelona: Llorenç Soler, [1636?].

Relación de los sucessos 1638] Relación de los sucessos que han tenido las armas del [...] infante-cardenal en Flandes y Xeldres contra los olandeses y franceses este verano de 1638. Barcelona: S. i J. Matevad, 1638.

Relación del feliz parto 1629] Relación del feliz parto que tuvo la reyna, nuestra señora, en 17 de octubre de 1629, día de san Florencio obispo, miércoles a siete de la mañana, y fiestas que se han hecho hasta 21 de dicho mes en la villa de Madrid. Perpinyà: Lluís Roure, 1629.

Relación sumaria 1619] Relación sumaria de cómo la Universidad de Barcelona renovó el decreto del juramento [...] acerca de la Immaculada Concepción de la virgen, Madre de Dios [...] y de las fiestas que [...] se hizieron en toda la ciudad por el mes de noviembre 1618. Barcelona: Sebastià Matevad, 1619.

Relación verdadera de las salidas [1626?]] Relación verdadera de las salidas que hizo su magestad en público los días que se detuvo en la insigne ciudad de Barcelona, celebración del solio en forma, estafermo que corrió y demás fiestas que en ella se le hizieron. [Barcelona: s. n., 1626?].

Relación verdadera de las vitorias 1641] Relación verdadera de las vitorias que ha tenido la armada naval del christianíssimo rey de Francia Luis XIII, conde de Barcelona. Barcelona: Gabriel Noguers, 1641.

Relles 1679] Relles, Onofre. Historia apológetica de la vida y martirio de san Narciso, hijo, obispo y patrón de la ciudad de Gerona. Barcelona: impremta Matevad, 1679.

Remolà 2004] Remolà, Josep Anton. “Tarraco quanta fuit ipsa ruina docet”. A: Simulacra Romae. Roma y las capitales provinciales del Occidente Europeo. Estudios arqueológicos. Tarragona: El Mèdol, 2004, p. 49-72. [A cura de Joaquín Ruiz de Arbulo]

Rentas y otros derechos 1856] Rentas y otros derechos de los condados de Rosellón y de Cerdaña. A: Censo de Cataluña, ordenado en tiempo del rey don Pedro el Ceremonioso. Barcelona: Imprenta del Archivo, 1856 (CODOINACA, XII), p. 137-216. [A cura de Pròsper de Bofarull]

Repertorium 1962-2007] Repertorium fontium historiae medii aevi, I-XI. Roma, 1962-2007.

Representar la dinastía 1997] Representar la dinastía. El ms. genealógico del monasterio de Poblet. València: Patrimonio Ediciones, 1997. [A cura de Francesc M. Gimeno Blay i Amadeo Serra Desfilis]

Requesens 1997] Requesens, Joan. “Uns versos profètico-polítics referits a Ferran el Catòlic”. Homenatge a Arthur Terry, 1 (ELLC, XXXV). Barcelona: PAM, 1997, p. 71-81.

Requesens 2002] Requesens, Joan. “La glossa al Cant de la Sibil·la d’Antoni Canals”. ATCA, 21 (2002), p. 219-256.

Requesens 2007] Requesens, Joan. “Hug de Balma (s. XIII) en català (s. XV): la seva Theologia mystica en el Tractat de contemplació de Francesc Eiximenis i edició del pròleg traduït”. ATCA, 26 (2007), p. 569-615.

Requesens 2007b] Requesens, Joan. “Jaume Collell i la cultura del Renaixement”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 357-387.

Requesens 2010] Requesens, Joan. “Textos del Renaixement al llarg de 30 anys (un assaig)”. ATCA, 29 (2010), p. 953-1002.

Requesens 2011-2012] Requesens, Joan. “Altres manuscrits editats per Jaume Collell. Assaig de valoració”. BRABLB, 53 (2011-2012 [2014]), p. 37-90.

Requesens 2015] Requesens i Piquer, Joan. La presència de santa Teresa en la poesia catalana. Tres hipòtesis i una constatació. Barcelona: Fundació Joan Maragall; Claret, 2015 (Quaderns, 110).

Requesens 2016] Requesens i Piquer, Joan. El poder i la profecia: de la teoria a la pràctica borgiana. València: Tres i Quatre; IIEB, 2016 (Biblioteca Borja, 6).

Respuesta 1635] Respuesta al manifiesto de Francia embiada al rey christianíssimo por uno de sus más fieles vassallos sobre la declaración de seys de junio deste año de 1635, que contiene el rompimiento de guerra contra el rey de España. Madrid: Francisco Martínez, 1635.

Ressenya 1914] “Ressenya de la formació de la Biblioteca”. BBC, I (1914), p. 5-12.

Resumen histórico 1756] Resumen histórico del origen, progresso de la Real Academia de Buenas Letras de la ciudad de Barcelona baxo la protección de su magestad”. A: Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Origen, progresos y su primera junta general, bajo la protección de su majestad, con los papeles que en ella se acordaron, I. Barcelona: Francesc Surià, 1756, p. 1-93. [Ara a: Móra i Catà, Josep de. Observaciones de los principios elementales de la historia. Barcelona: Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2000]

Revilla 1981] Revilla, Federico. “La gran cabalgata barcelonesa en honor de Carlos III: últimas consecuencias de la simbología clásica”. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 47 (1981), p. 383-394.

Rhenanus 1613] Rhenanus, Johannes. Solis e puteo emergentis sive dissertationis chymiotechnicae libri tres in quibus totius operationis chymicae methodus practica, materia lapidis philosophici et nodus solvendi eius operandique, ut et clavis operum Paracelsi, qua abstrusa explicantur deficientia supplentur, cum praefatione chymiae veritate asserente. Frankfurt: Anton Humm, 1613.

Rial i Carbonell 1990-1991] Rial i Carbonell, Ramon. “La Universitat Literària de Vic i els estudis de filosofia”. Ausa, XIV (1990-1991), p. 109-130.

Rial i Carbonell 2003] Rial i Carbonell, Ramon. L’ensenyament superior a la Catalunya central entre els segles XVII i XIX. De la Universitat literària de Vic (1599-1717) al Seminari conciliar de Vic (1749-1868). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2003.

Ribas 1996] Ribas, Marià. Reconstrucció de Poblet de 1930 a 1936. Mataró: Copisteria Castella, 1996.

Ribas i Calaf 1990] Ribas i Calaf, Benet. Historia de Montserrat (888-1258). Barcelona: Curial; PAM, 1990. [A cura de Francesc Xavier Altés, amb la col·laboració de Josep Galobart]

Ribas i Calaf 1997] Ribas i Calaf, Benet. Annals de Montserrat (1258-1485). Barcelona: Curial; PAM, 1997. [A cura de Francesc Xavier Altés, amb la col·laboració de Josep Galobart]

Ribas Pontí 1971-1972] Ribas Pontí, Francesc. “Un pergamí dels goigs de la Mare de Déu del Miracle de Tarragona”. BA, època IV, 113-120 (1971-1972), p. 347-352.

Ribas Pontí 1993] Ribas Pontí, Francesc. “Els goigs de l’Hospital general de Santa Creu, de Barcelona”. Gimbernat, 20 (1993), p. 9-81.

Ribas Quintana 1890] Ribas Quintana, Bonaventura. Estudios históricos y bibliográficos sobre san Ramón de Penyafort. Memorias leídas en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1890.

Ribelles, B. 1804] Ribelles, Bartomeu. Observaciones historico-criticas a las Trobas intituladas de mosen Jayme Febrer. València: Josep Orga, 1804. [Ed. facsímil de València: París-Valencia, 1982]

Ribelles, B. 1810] Ribelles, Bartomeu. Memorias histórico-críticas de las antiguas cortes del reyno de Valencia. València: Miguel Domingo, 1810.

Ribelles 1915-1984] Ribelles i Comín, Josep. Bibliografía de la lengua valenciana, 5 vol. Madrid: Tipología de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1915-1984.

Ribera, J. de 1591] Ribera, Juan de. Declaración del Credo y símbolo de los apóstoles. Declaración de la oración del Paternoster, Declaración de los dos precetos de caridad. Madrid: Luis Sánchez, 1591.

Ribera, M. M. 1725] Ribera, Manuel Marià. Real patronato de los serenísimos señores reyes de España en el real y militar orden de nuestra señora de la Merced. Barcelona: Pau Campins, 1725.

Ribera, M. M. 1726] Ribera, Manuel Marià. Centuria primera del real y militar instituto de la ínclita religión de nuestra señora de la Merced, redempción de cautivos christianos. Barcelona: Pau Campins, 1726.

Ribera Ribera 2013] Ribera Ribera, Josep. “Mimesi, harmonia i decòrum. Recuperació de tres principis de l’art clàssic en tres obres de la literatura catalana del Renaixement”. e-Humanista/IVITRA, 3 (2013), p. 50-66. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%203/Monogr/04_ribera.pdf [Consulta: 23/8/2013]

Ribes 1629] Ribes, Ramon. Relación del viaje de la santa ciudad de Hierusalem. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1629 (2a ed.).

Ricard de Sant Víctor 1855] Ricard de Sant Víctor. De Trinitate. A: Ricard de Sant Víctor. Opera omnia. París: J.-P. Migne, 1855 (PL, CXCVI), col. 887-992.

Ricart 1893] Ricart Giralt, Josep. “Fra Agustín Canellas”. Revista de Navegación y Comercio, 113 (1893), p. 1-5.

Ricci 1964] Ricci, Pier Giorgio. “Notizie di manoscritti. Codici riguardanti l’Italia in alcune biblioteche della Spagna”. Lettere Italiane, XVI (1964), p. 322-323.

Rico 1978] Rico, Francisco. Nebrija frente a los bárbaros. El canon de gramáticos nefastos en las polémicas del humanismo. Salamanca: Universidad de Salamanca, 1978.

Rico Camps 1995] Rico Camps, Daniel. “La imagen de Pedro Arbués. Lietratura renacentista y arte medieval en torno a don Alonso de Aragón”. Locus amoenus, 1 (1995), p. 107-119.

Riera, E. 1989] Riera, Enric. “Les festes celebrades a Catalunya durant el viatge i el casament de Felip V (1701-1702)”. A: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 395-410.

Riera, S. 2004] Riera, Sebastià (coord.). Repertori de fonts d’arxiu per a l’estudi de la ciutat de Barcelona (1714-1808). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004.

Riera, S.; Rovira 1989] Riera, Sebastià; Rovira, Manuel. “Institut Municipal d’Història de Barcelona”. A: Guia dels Arxius històrics de Catalunya, III. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1989, p. 7-58.

Riera i Palmero 1977] Riera i Palmero, Joan. “Les polèmiques lul·lianes i el Consell de Castella”. Randa, 6 (1977), p. 27-46.

Riera i Sans 1971-1975] Riera i Sans, Jaume. “Un recull d’oracions en català dels conversos jueus (segle XV)”. ER, XVI (1971-1975), p. 49-97.

Riera i Sans 1975] Riera i Sans, Jaume. “Oracions en català dels conversos jueus. Notes bibliogràfiques i textos”. Anuario de Filología, 1 (1975), p. 345-367.

Riera i Sans 1979] Riera i Sans, Riera. “Sobre l’autor de la Doctrina Moral”. Randa, 9 [Homenatge a Francesc de Borja Moll] (1979), p. 117-125.

Riera i Sans 1982] Riera i Sans, Jaume. “Contribució a l’estudi del conflicte religiós dels conversos jueus (segle XV)”. A: La Corona d’Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516). IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona, II. Nàpols: Società Napolitana di Storia Patria, 1982, p. 409-425.

Riera i Sans 1986] Riera i Sans, Jaume. “La invenció literària de sant Pere Pasqual”. Caplletra, 1 (1986), p. 45-60.

Riera i Sans 1989] Riera i Sans, Jaume. “Catàleg d’obres en català traduïdes en castellà durant els segles XIV i XV”, VIII. A: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. València: Institut de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 699-709.

Riera i Sans 1989b] Riera i Sans, Jaume. “Literatura antijueva en català: textos i difusió”. EG, 9 (1989), p. 215-236.

Riera i Sans 1993] Riera i Sans, Jaume. El siddur en català dels conversos jueus (s. XV). Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1993. [Abans a: Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2-4/5 (1988-1990/1991)]

Riera i Sans 1993b] Riera i Sans, Jaume. “Falsos dels segles XIII, XIV i XV”. A: Actes del Novè CILLC, I. Barcelona: PAM et al., 1993, p. 425-491.

Riera i Sans 1998] Riera i Sans, Jaume. “El personal de l’Arxiu Reial de Barcelona durant el segle XVIII”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 9 (1998), p. 87-104.

Riera i Sans 1999] Riera i Sans, Jaume. Catálogo de memoriales e inventarios. Siglos XIV-XIX. Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura: Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas, 1999.

Riera i Sans 2002] Riera i Sans, Jaume. “La sinagoga major dels jueus de Barcelona en la tradició documental”. EHDAP, XX (2002), p. 7-73.

Riera i Sans 2014] Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII). Barcelona: Editorial Base, 2014.

Riera i Sans 2015] Riera i Sans, Jaume. “Un nou manuscrit i una versió aragonesa del ‘Cercapou’”. A: Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata. Mediaeval studies in honour Curt Wittlin / Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2015, p. 324-332. [A cura de Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf.]

Riera i Tuèbols 1996] Riera i Tuèbols, Santiago. “Ciència i tècnica a Catalunya durant el Segle de les Llums”. A: Història de la cultura catalana, III: El Set-cents. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 189-210.

Riesco Terrero 1972] Riesco Terrero, J. “La metafísica en España (siglos XII al XV)”. A: RHCEE, 4. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1972, p. 203-259.

Riquer 1944] Riquer, Martí de. La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Barcelona: Antonio J. Rovira, 1944.

Riquer 1945] Riquer, Martí de. Juan Boscán y su cancionero barcelonés. Barcelona: Archivo Histórico; Casa del Arcediano, 1945.

Riquer 1948] Riquer, Martí de. “Examen lingüístico del Libre dels feyts d’armes de Catalunya de Bernat Boades”. BRABLB, XXI (1948), p. 247-273.

Riquer 1951] Riquer, Martí de. “Gabriel Ferruç y Guerau de Massanet, poetas catalanes del siglo XV”. BSCC, XXVII (1951), p. 148-176, 234-257.

Riquer 1954-1956] Riquer, Martí de. “Miscelánea de la poesía medieval catalana”. BRABLB, XXVI (1954-1956), p. 151-185.

Riquer 1955] Riquer, Martí de. “Breve historia de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”. BRABLB, XXV (1955), p. 275-304.

Riquer 1962] Riquer, Martí de. “Poesía catalana en elogio de Alfonso el Magnánimo”. A: Saggi e ricerche in memoria di Ettore Li Gotti. Palerm, 1962, p. 97-103.

Riquer 1963-1968] Riquer, Martí de. Lletres de batalla, 3 vol. Barcelona: Barcino, 1963-1968 (ENC A, 90, 98, 99).

Riquer 1964] Riquer, Martí de. Història de la literatura catalana, 3 vol. Barcelona: Ariel, 1964. [2a ed. en 4 vol. de Barcelona: Ariel, 1980-1982]

Riquer 1973] Riquer, Martí de. “Francí Guerau, poeta catalán del siglo XV”. A: Mélanges de langue et de littérature médiévales offerts à Pierre le Gentil. París: SEDES, 1973, p. 733-744.

Riquer 1982] Riquer, Martí de. “Un llibre fantasma de mossèn Diego de Valera i un tractat d’heràldica d’Aragó, rei d’armes de Ferran el Catòlic”. A: Miscel·lània Pere Bohigas, 2 (ELLC, IV). Barcelona: PAM, 1982, p. 123-159.

Riquer 1983] Riquer, Martí de. Heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550, 2 vol. Barcelona: Quaderns Crema, 1983.

Riquer 1983b] Riquer, Martí de. Quinze generacions d’una família catalana. Barcelona: Quaderns Crema, 1983.

Riquer 1986] Riquer, Martí de. Heráldica castellana en tiempos de los Reyes Católicos. Barcelona: Quaderns Crema, 1986.

Riquer 1986b] Riquer, Martí de. “Las coplas de la panadera en Cataluña”. A: Philologica Hispaniensia in honorem Manuel Alvar, III. Madrid: Gredos, 1986, p. 435-450.

Riquer 1988] Riquer, Martí de. “El armorial del Toisón de Oro del rey de armas de Aragón. Contribución al léxico castellano medieval de la heráldica”. A: Homenaje a Alonso Zamora Vicente, I. Madrid: Castalia, 1988, p. 229-244.

Riquer 2000] Riquer, Martí de. Llegendes històriques catalanes. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.

Riquer, I. de 1997] Riquer, Isabel de. Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble. Barcelona: Departament de Filologia Catalana; Vic: Eumo, 1997.

Riquer; Badia 1984] Riquer, Martí de; Badia, Lola. Les poesies de Jordi de Sant Jordi. València: Edicions 3i4, 1984.

Riquer; Comas; Molas 1984-1988] Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana, 11 vol. Barcelona: Ariel, 1984-1988.

Riu 1984] Riu, Manuel. “Crónicas sicilianas en el fondo de manuscritos de la Biblioteca de Cataluña”. A: Fonti e cronache italo-iberiche del basso Medioevo. Prospettive di Ricerca. Florència, 1984, p. 53-80.

Rius i Serra 1927] Rius i Serra, Josep. “Catalanes y aragoneses en la corte de Calixto III”. AST, III (1927), p. 193-330.

Rius i Serra 1944] Rius i Serra, Josep. Galería de vicenses ilustres. Jaime Callís. Notas biobibliográficas (1364?-1434). Vic: Portavella, 1944.

Rius i Serra 1958] Rius i Serra, Josep. “Los procesos de canonización de san Olegario”. AST, XXXI (1958), p. 37-64.

Robles 1972] Robles, Laureano. Escritores dominicos de la Corona de Aragón Siglos XIII-XV. Salamanca: Calatrava, 1972.

Robles 1979] Robles, Laureano. “Aristoteles Latinus. Repertorio de manuscritos españoles”. A: Actas del V Congreso Internacional de Filosofía Medieval. Madrid: Editora Nacional, 1979, p. 333-460.

Robles 1979b] Robles, Laureano. “El estudio de la ética en España (del siglo XIII al XX)”. A: RHCEE, 7. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1979, p. 235-353.

Robles 1979c] Robles, Laureano. “Tomás Durán y la primera cátedra de matemáticas de la Universidad de Valencia”. Saitabi, XXVI (1979), p. 13-26.

Robles 1983] Robles, Laureano. “Profesores de la facultad de Teología de la Universidad de Valencia (1550-1600)”. A: Corrientes espirituales en la Valencia del siglo XVI (1550-1600). Actas del II Symposion de Teología Histórica. València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 1983, p. 80-133.

Robles, A. 1991] Robles, Adolfo. “Relaciones y cartas de misioneros de la provincia dominicana de Aragón (siglos XVI-XIX)”. A: La provincia dominicana de Aragón y la evangelización del Nuevo Mundo. València: Instituto Histórico de la Provincia de Aragón, 1991, p. 217-326.

Roca 1918] Roca, Josep M. En Jaume Ramon Vila, heraldista català de començaments del segle XVIIè. Barcelona: Casa Provincial de Caritat, 1918.

Roca 1920-1921] Roca, Josep M. “En Jaume Ramon Vila, pbre., y l’abadiat de Santa Maria de Montserrat”. AM, IV (1920-1921), p. 295-318.

Roca 1927] Roca, Josep M. “Més dades biográficas d’en Jaume Ramon Vila”. BRABLB, XIII (1927), p. 163-178.

Roca i Coma 1987] Roca i Coma, Imma. “Els manuscrits dels segles XV, XVI i XVII referits a Catalunya existents a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll”. Catàleg. Annals 1987-1988. Ripoll: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 1987, p. 69-85.

Roca i Cornet 1868] Roca i Cornet, Joaquim. Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, II. Barcelona: Impremta Celestino Verdaguer, 1868, p. 354-384.

Roca Mussons 1994] Roca Mussons, María Asunción. “Il Giudice negato. Analisi di alcuni aspetti delle Cobles de la conquista dels francesos”. A: Mattone, Antonello; Sanna, Piero (ed.). Alghero, la Catalogna e il Mediterraneo. Storia di una città e di una minoranza in Italia (XIV-XX secolo). Sàsser: Gallizzi, 1994, p. 191-215.

Roca Traver 1947] Roca Traver, Francesc A. “Un manuscrito de ordenaciones de la casa del rey en la Corona de Aragón”. AHDE, 18 (1947), p. 513-530.

Roca, J. 1998] Roca, Jordi. “Arxiu històric de la Companyia de Jesús de Catalunya”. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 187-196.

Rocabertí, D. de 1626] Rocabertí, Dídac de. Epítome histórico compendiosíssimo en diez romances. Mallorca: Gabriel Guasp, 1626.

Rocabertí, R. D. de 1646] Rocabertí, Ramon Dalmau de. Presagios fatales del mando francés en Cataluña. Saragossa: Pedro Lanaja, 1646.

Rocamora 1882] Rocamora, José María. Catálogo abreviado de los manuscritos de la Biblioteca del Excmo. Sr. Duque de Osuna e Infantado, hecho por el conservador de ella. Madrid: Imprenta de Fortanet, 1882.

Rodríguez 1747] Rodríguez, Josep. Biblioteca valentina. València: Josep Tomàs Lucas, 1747.

Rodríguez Cuadros 2004] Rodríguez Cuadros, Evangelina. “Del ritu escènic del poder al melodrama erudit: l’Acadèmia dels Nocturns”. A: Escriptors valencians de l’Edat moderna. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua et al., 2004, p. 47-66.

Rodríguez Mohedano ; Rodríguez Mohedano 1766-1785] Rodríguez Mohedano, Pedro; Rodríguez Mohedan, Rafael. Historia literaria de España. Origen, progresos, decadencia y restauración de la literatura española con las vidas de los hombres sabios de esta nación, 10 vol. Madrid: F. X. García et al., 1766-1785.

Rodríguez Moñino 1973-1978] Rodríguez Moñino, Antonio. Manual bibliográfico de cancioneros y romanceros, 4 vol. Madrid: Castalia, 1973-1978.

Rodríguez Pertegás 1931] Rodríguez Pertegás, José. “Efemérides notariales”. Anales del Centro de Cultura Valenciana, 8 (1931), p. 10-15.

Rodríguez-Puértolas 1968] Rodríguez-Puértolas, Julio. Fray Íñigo de Mendoza y sus “Coplas de Vita Christi”. Madrid: Editorial Gredos, 1968.

Rodríguez Risquete 2002] Rodríguez Risquete, Francisco J. “Del cercle literari del Príncep de Viana i unes poesies satíriques del ‘Cançoner de Saragossa’”, EG, 22 (2000), p. 365-391.

Rodríguez Risquete 2002b] Rodríguez Risquete, Francisco J. “Pere Torroella i les corts dels infants d’Aragó el segle XV”. L&L, 13 (2002), p. 209-222.

Rodríguez, A. 1885-1887] Rodríguez, Alonso. Obras espirituales, 3 vol. Barcelona: Francisco Rosal, 1885-1887. [A cura de Jaume Nonell]

Rodríguez, I. 1971] Rodríguez, Isaías. “Autores espirituales españoles (1500-1570)”. A: RHCEE, 3. Salamanca: Instituto de Historia de la Teología Española, 1971, p. 407-625.

Rodríguez-San Pedro 1986] Rodríguez-San Pedro, Luis Enrique. La Universidad Salmantina del Barroco, periodo 1598-1625, 3 vol. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1986.

Rodríguez Villa 2005] Rodríguez Villa, Antonio. Catálogo general de manuscritos de la Real Academia de la Historia (1910-1912). 2005. www.rah.es/pdf/Cat_gen_manuscritos.pdf [Consulta de 18/10/2012]

Rogativa 1700] Rogativa que el fervoroso afecto de los nobles y piadosos cortesanos dirige a las sagradas imágenes de nuestra Señora de Atocha [...] para lograr [...] la deseada salud de nuestro católico monarca don Carlos segundo [...]. [Madrid: s. n., 1700].

Rogent; Duran 1927] Rogent, Elies; Duran, Estanislau. Bibliografia de les impressions lul·lianes. Barcelona: IEC, 1927. [Ed. facs. en 3 vol. de Palma de Mallorca: Miquel Font, 1989-1991]

Roger 1993] Roger, fra Francesc. Art de la cuina: llibre de cuina menorquina del segle XVIII. [Maó]: Institut Menorquí d’Estudis; Caixa de Balears “Sa Nostra”, 1993. [A cura d’Andreu Vidal Mascaró]

Roig i Jalpí 1664] Roig i Jalpí, Joan Gaspar. Historia de los ilustríssimos santos san Bonoso y san Maximiliano, naturales de la villa de Blanes. Barcelona: Antoni Lacavalleria, 1664.

Roig i Jalpí 1678] Roig i Jalpí, Joan Gaspar. Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona. Barcelona: Jacint Andreu, 1678.

Roig i Jalpí 1680] Roig i Jalpí, Joan Gaspar. Verdad triunfante. Barcelona: Jacint Andreu, 1680.

Roís de Corella 1913] Roís de Corella, Joan. Obres. Barcelona: Fidel Giró, 1913. [A cura de Ramon Miquel i Planas]

Roís de Corella 1984-1985] Roís de Corella, Joan. Obres, 1-2. València: Del Cenia al Segura, 1984-1985. [A cura de Josep Almiñana Vallés]

Rolandino 1477] Rolandino de’ Passageri. Flos testamentorum. Brescia?: s. n., 1477.

Rolandino 1478] Rolandino de’ Passageri. Summa artis notariae. Torí: Joanes Fabri, 1478.

Rolandino 1583] Rolandino de’ Passageri. Tomus secundus sive Apparatus Petri de Unzola in nonum cap. De iudiciis Summae Rolandinae. Venècia: Bernardus Iunta et fratres, 1583.

Roma i Casanovas 2004] Roma i Casanovas, Francesc. Del paradís a la nació: la muntanya a Catalunya, segles XV-XX. Valls: Cossetània, 2004.

Romancero espiritual 1612] Romancero espiritual. Primera parte. Toledo: vídua de Pedro Rodríguez, 1612 (1a ed.). [A cura de José de Valdivieso]

Romancero general 1605] Romancero general. Segunda parte. Valladolid: Luis Sánchez, 1605. [A cura de Miguel de Madrigal]

Romances varios 1635] Romances varios de diversos autores. València: s. n., 1635 (1a ed.).

Romances varios 1677] Romances varios de diferentes autores. Amsterdam: s. n., 1677 (1a ed.). Íd., 1688 (2a ed.).

Romano 1982] Romano, David. “Appunti per la fortuna di Leonardo Bruni nella cultura catalana”. A: Il Rinascimento. Aspetti e problema attuali. Atti del X Congresso dell’Associazione Internazionale per gli studi di lingua e letteratura italiana. Florència: Leo S. Olschki, 1982, p. 603-606.

Romano 1988] Romano, David. “Acerca del ms. del Ateneo barcelonés de los Trionfi de Petrarca”. BRABLB, XLI (1988), p. 5-18.

Romeu i Figueras 1952] Romeu i Figueras, Josep. Les nadales tradicionals. Estudi i crestomatia. Barcelona: Barcino, 1952. [Ed. facs. de Barcelona: Altafulla, 2003 (2a ed.)]

Romeu i Figueras 1957] Romeu i Figueras, Josep. “La llegenda de Judes Iscariot en el teatre català i occità. Assaig de classificació de les ‘Passions’ dramàtiques catalanes”. A: Actes et mémoires du Ier. Congrès International de Langue et Littérature du Midi de la France. Avinyó, 1957, p. 68-106. [Ara a: íd. Teatre català antic, I. Barcelona: Curial, 1995, p. 97-143]

Romeu i Figueras 1957-1958] Romeu i Figueras, Josep. “‘La representació de la mort’, obra dramática del siglo XVI y la ‘Danza de la Muerte’”. BRABLB, XXVII (1957-1958), p. 181-225. [Ara a: íd. Teatre català antic, III. Barcelona: Curial, 1995, p. 17-95]

Romeu i Figueras 1962] Romeu i Figueras, Josep. “Els textos dramàtics sobre el devallament de la Creu a Catalunya, i el fragment inèdit d’Ulldecona”. ER, XI (1962), p. 103-132. [Ara a: íd. Teatre català antic, I. Barcelona: Curial, 1995, p. 159-198]

Romeu i Figueras 1972] Romeu i Figueras, Josep. Joan Timoneda i la “Flor de enamorados”, cançoner bilingüe. Un estudi i una aportació bibliogràfica. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1972. [Ara a: Romeu i Figueras, Josep. Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII, I. Barcelona: Edicions 62, 1991, p. 11-137]

Romeu i Figueras 1974] Romeu i Figueras, Josep. “La cançó popular nadalenca, font d’un misteri dramàtic de tècnica medieval”. A: Poesia popular i literatura. Barcelona: Curial, 1974, p. 73-100. [Ara a: íd. Teatre català antic, I. Barcelona: Curial, 1995, p. 204-233]

Romeu i Figueras 1974b] Romeu i Figueras, Josep. Poesia popular i literatura. Barcelona: Curial, 1974.

Romeu i Figueras 1976] Romeu i Figueras, Josep. “‘Anar-se’n vol lo meu senyor’, antiga cançoneta tradicional catalana”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares (Homenaje a Vicente García de Diego, I), XXXII, 1976, p. 491-512. [Ara a: íd. Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues, Barcelona: PAM, 1993, p. 183-209]

Romeu i Figueras 1979-1980] Romeu i Figueras, Josep. “Francesc d’Olesa, autor dramàtic: una hipòtesi versemblant”. Randa, 9 (1979-1980), p. 127-137. [Ara a: íd. Teatre català antic, II. Barcelona: Curial, 1995, p. 96-112]

Romeu i Figueras 1987] Romeu i Figueras, Josep. “Les dames cantades per Pere Serafí en els seus poemes catalans”. A: Studia in honorem prof. M. de Riquer, I. Barcelona: Quaderns Crema, 1987, p. 155-183. [Ara a: íd. Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII, I, Barcelona: Curial, 1991, p. 222-251]

Romeu i Figueras 1988-1989] Romeu i Figueras, Josep. “Poemes inèdits d’Ignasi Ferreres, escriptor del segle XVIII”. L&L, 3 (1988-1989), p. 121-191. [Ara a: íd. Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII, II. Barcelona: Edicions 62, 1991, p. 176-247]

Romeu i Figueras 1990] Romeu i Figueras, Josep. “Una cançó refrany i cobles glossadores del s. XVI basada en la frase ‘Mal aja qui en dones fia!’”. Caplletra, 9 (1990), p. 13-33. [Ara a: íd. Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues, Barcelona: PAM, 1993, p. 211-232]

Romeu i Figueras 1991] Romeu i Figueras, Josep. “Incidència de la poesia popular en la lírica catalana culta de l’edat mitjana i el Renaixement”. Els Marges, 43 (1991). [Ara a: íd. Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues, Barcelona: PAM, 1993, p. 11-36]

Romeu i Figueras 1991b] Romeu i Figueras, Josep. Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII, 2 vol. Barcelona: Curial, 1991.

Romeu i Figueras 1993] Romeu i Figueras, Josep. Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Barcelona: PAM, 1993.

Romeu i Figueras 1994] Romeu i Figueras, Josep. “Edició i lectura de sis poesies populars del segle XVI”. A: íd. Lectura de textos medievals i renaixentistes. València; Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana; PAM, 1994, p. 179-203.

Romeu i Figueras 1994b] Romeu i Figueras, Josep. Lectura de textos medievals i renaixentistes. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: PAM, 1994.

Romeu i Figueras 1994c] Romeu i Figueras, Josep. “Un passatge dels Col·loquis tortosins de Cristòfor Despuig”. A: Lectura de textos medievals i renaixentistes. València; Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana; PAM, 1994, p. 231-267.

Romeu i Figueras 1994-1995] Romeu i Figueras, Josep. Teatre català antic, 3 vol. Barcelona: Curial, 1994-1995.

Romeu i Figueras 2000] Romeu i Figueras, Josep. Corpus d’antiga poesia catalana popular. Barcelona: Barcino, 2000 (ENC, B 18).

Ros 1646] Ros, Alexandre. Cataluña desengañada. Nàpols: Egidio Longo, 1646.

Rosa 2004] Rosa Montagut, Marian. “Música y fiesta barroca: celebraciones en Tortosa en honor de Felipe V (1701)”. Anuario Musical, 59 (2004), p. 85-114.

Rosa 2008] Montagut, Marian Rosa. “Música barroca en la catedral de Tortosa: villancicos a la Virgen de la Cinta de Josep Escorihuela”. Recerca, 12 (2008), p. 161-194.

Rosselló Lliteras 1983] Rosselló Lliteras, Joan. Los archivos eclesiásticos de la diócesis de Mallorca. Palma, 1983. [També a: Aportaciones para una guía de los archivos de Baleares. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985]

Rosselló i Verger; Bär 2015] Rosselló i Verger, Vicenç M.; Bär, Werner-Francisco. Joan B. Binimelis, Vicenç Mut i els mapes murals de Mallorca (segles XVII-XVIII). Barcelona: IEC; Publicacions de la Universitat de València.

Rossich 1979] Rossich, Albert. Una poética del barroc. El “Parnàs català”. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1979. [Pròleg de Modest Prats]

Rossich 1984] Rossich, Albert. Francesc Vicent Garcia: assaig d’edició crítica. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1984. [Tesi doctoral]

Rossich 1984b] Rossich, Albert. “Francesc Vicent Garcia: tres segles i mig de referències escrites”. ATCA, 3 (1984), p. 259-276. [Versió refosa a: Del Cinccents al Setcents: tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010, p. 505-574]

Rossich 1986] Rossich, Albert. “La introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana”. Els Marges, 35 (1986), p. 3-20. [Ara a: Del Cinccents al Setcents: tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010, p. 293-322]

Rossich 1988] Rossich, Albert. Francesc Vicent Garcia. Història i mite del rector de Vallfogona. Barcelona: Edicions 62, 1988 (2a ed.).

Rossich 1989] Rossich, Albert. “La novel·la catalana entre el Tirant i L’orfeneta de Menargues”. RdC, 29 (1989), p. 150-162. [Ara a: Del Cinccents al Setcents: tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010, p. 159-177]

Rossich 1989b] Rossich, Albert. “Subordinació i originalitat en el Barroc literari català: alguns paral·lelismes”. A: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 531-557.

Rossich 1991] Rossich, Albert. “Francesc d’Olesa i la Nova art de trobar”. A: Miscel·lània Joan Fuster, III. Barcelona; València: PAM et al., 1991, p. 267-295.

Rossich 1993-1994] Rossich, Albert. “Una sessió pública de l’Acadèmia de Barcelona al 1731”. BRABLB, XLIV (1993-1994), p. 303-333.

Rossich 2000] Rossich, Albert. “El cavaller Joaquim de Setanti”. Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, LXXX (2000), p. 3-6.

Rossich 2001] Rossich, Albert. “El teatre barroc (segle XVII)”. A: El teatre català dels orígens al segle XVIII. Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga “Teatre català antic”. Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Reichenberger, 2001, p. 57-79.

Rossich 2001b] Rossich, Albert. “La mort de Francesc Fontanella: a propòsit d’una falsa atribució”. REC, 4 (2001), p. 87-100.

Rossich 2002] Rossich, Albert. “La poesia catalana a l’Acadèmia abans de la Renaixença”. BRABLB, XLVIII (2002), p. 213-230.

Rossich 2003] Rossich, Albert. “Els certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII”. A: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna (Barcelona. Quaderns d’Història, 9). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 83-108.

Rossich 2004] Rossich, Albert. “Les faules mitològiques burlesques als segles XVII-XVIII”. A: Vestigia fabularum. La mitologia antiga a les literatures catalana i castellana entre l’Edat Mitjana i la Moderna. Barcelona: PAM, 2004, p. 113-141.

Rossich 2006] Rossich, Albert. “Mss. BC que contenen poesies atribuïdes a Vicent Garcia”. [Extractes d’íd. Francesc Vicent Garcia: assaig d’edició crítica. Versió en procés de revisió per a una propera publicació (març de 2006)]

Rossich 2007] Rossich, Albert. “Segimon Comas i Vilar, acadèmic i preceptista”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 431-461.

Rossich 2013] Rossich, Albert. “Un nou cançoner barroc”. e-Humanista/IVITRA, 3 (2013), p. 122-142. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%203/Monogr/08_Rossich.pdf [Consulta: 23/8/2013]

Rossich 2015] Rossich, Albert. “Diàleg entre Mart i Venus (fragment d’una obra dramàtica del segle XVII)”. A: Miscel·lània Jordi Bruguera, 3 (ELLC, LXIX). Barcelona: AILLC et al., 2015, p. 51-54.

Rossich 2017] Rossich, Albert. “El Llibre de cançons, un cançoner cinccentista desconegut”. Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 6 (2017), p. 115-243. http://www.cancioneros.org/adjuntos/rcim/6/RCIM%206%20-%2005%20Rossich.pdf?platform=hootsuite

Rossich; Cornellà 2014] Rossich, Albert; Cornellà, Jordi. El plurilingüisme en la literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2014.

Rossich; Miralles 2014] Rossich, Albert; Miralles, Eulàlia. “Un pròleg desconegut de Francesc Fontanella”. Els Marges, 102 (2014), p. 90-102.

Rossich; Querol Coll 1999] Rossich, Albert; Querol, Enric. “Noves dades biogràfiques del poeta Vicent Garcia”. Nous Col·loquis, III (1999), p. 99-124.

Rotllà 1987] Rotllà, Esteve. Cronica regum Aragonum et comitum Barchinone et populationis Hispanie. Saragossa: Anubar, 1987. [A cura de María Isabel Falcón Pérez]

Roure 2007] Roure, Damià. La Biblioteca de Montserrat. Barcelona: PAM, 2007.

Rousseau-Jacob 2016] Rousseau-Jacob, Isabelle. L’eschatologie royale de tradition joachimite dans la Couronne d’Aragon. (XIIIe-XVe siècle). Étude et édition de textes prophétiques. [En línia]. París: SEMH-SORBONNE: Séminaire d'Études Médiévales Hispaniques de Paris-Sorbonne, 2016. https://e-spanialivres.revues.org/845

Rousserius 1610] Rousserius, Joannes. Status et origo sacratissimi ordinis Sancti Francisci. París: Carolus Sebestre, 1610.

Rousset 1893] Rousset, Mathieu-Joseph. La vénérable mère Julienne Morell, sa vie, sa doctrine, son institut. Lió: Delhomme et Briguet, 1893.

Rousset 1894] Rousset, Mathieu-Joseph. Oeuvres spirituelles de la vénérable mère Julienne Morell. Lió: Delhomme et Briguet, 1894.

Rovira 1999] Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles de Tortosa (segle XVIII). Tortosa: Centre d’Estudis Francesc Martorell, 1999.

Rovira i Port; Casanovas 1991] Rovira i Port, Jordi; Casanovas i Romeu, Àngels. “1891-1991. Cent anys del Museu Episcopal de Vic”. RdC, 56 (1991), p. 79-101.

Rovira i Soriano; Dasca 1989] Rovira i Soriano, Jordi; Dasca i Roigé, Andreu. “Els aspectes històrics de la vila de Valls segons el qüestionari de Francisco de Zamora (1790)”. A: XXXV Assemblea intercomarcal d’estudiosos de Catalunya, II. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 1989, p. 175-182.

Rovira i Virgili 1921a] Rovira i Virgili, Antoni. “La guerra de Separació. L’autor d’un dietari històric”. La Publicitat (20 de juny de 1921) (ed. vespre).

Rovira i Virgili 1921b] Rovira i Virgili, Antoni. “L’autor d’un dietari històric. El doctor Francesc Puig, canonge de Tortosa”. La Publicitat (11 de juliol de 1921) (ed. vespre).

Rovira, S. J. 1997] Rovira, S. J. “Notícies del pintor tortosí cinccentista Jaume Talarn Clua”. Nous Col·loquis, I (1997), p. 79-81.

Rovira, S.; Vila 1992-1993] Rovira, Sílvia; Vila, Pep. “Consueta del Juy (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya). Transcripció, notes i estudi”. L&L, 5 (1992-1993), p. 103-145.

Rovira, S.; Vila 2002] Rovira, Sílvia; Vila, Pep. “Comentari a dos poemes del ‘Cançoner de l’Ateneu, 1’”. A: Miscel·lània Giuseppe Tavani, 3 (ELLC, XLIV). Barcelona: PAM, 2002, p. 19-36.

Rubiés 1987] Rubiés, Joan Pau. El pensament polític de don Francisco de Gilabert. Crisi política i alternatives socials a Catalunya, 2 vol. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1987. [Tesi de llicenciatura]

Rubiés 1995] Rubiés, Joan Pau. “Reason of State and Constitutional Thought in the Crown of Aragon, 1580-1640”. The Historical Journal, 38/I (1995), p. 1-28.

Rubiés 1996] Rubiés, Joan Pau. “Don Francisco de Gilabert i la idea del govern mixt: fortuna i prudència del constitucionalisme català dels segles XVI i XVII”. Pedralbes, 16 (1996), p. 97-132.

Rubiés 1998] Rubiés, Joan Pau. “El constitucionalisme català en una perspectiva europea: conceptes i trajectòries, segles XV-XVIII”. Pedralbes, 18/II (1998), p. 453-474.

Rubiés 1999] Rubiés, Joan Pau. “La qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya moderna: història d’una absència”. Manuscrits, 17 (1999), p. 207-235.

Rubio i Borràs 1915-1916] Rubio i Borràs, Manuel. Historia de la real y pontificia Universidad de Cervera, 2 vol. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1915-1916.

Rubio Cambronero 1950] Rubio Cambronero, Ignacio. La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI, 2 vol. Barcelona: Diputació Provincial, 1950.

Rubio Fernández 1984] Rubio Fernández, Lisardo. Catálogo de los manuscritos clásicos latinos existentes en España. Madrid: Universidad Completense, 1984.

Rubió i Balaguer 1912] Rubió i Balaguer, Jordi. “Algunes interpolacions en els manuscrits de la crònica d’en Desclot”. EUC, VI (1912), p. 1-12 i 129-158. [Ara a: íd. Història i historiografia. Barcelona: PAM, 1987 (Obres de J. Rubió i Balaguer, VI), p. 193-255]

Rubió i Balaguer 1918-1919] Rubió i Balaguer, Jordi. “La biblioteca capitular de Tortosa”. A: “Viatges d’investigació a Arxiu i Biblioteca Capitular de Tortosa”. BBC, V (1918-1919), p. 119-131.

Rubió i Balaguer 1929] Rubió i Balaguer, Jordi. “Els autors clàssics a la biblioteca de Pere Miquel Carbonell, fins a l’any 1484”. A: Miscel·lània Crexells. Barcelona: s. n., 1929, p. 205-222. [Ara a: íd. Sobre biblioteques i biblioteconomia. Barcelona: PAM, 1995 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, XII), p. 37-57]

Rubió i Balaguer 1948] Rubió i Balaguer, Jordi. “P. M. Carbonell, bibliòfil”. A: De l’Edat Mitjana al Renaixement. Barcelona: Aymà, 1948. [2a ed. de Barcelona: Teide, 1979]

Rubió i Balaguer 1949] Rubió i Balaguer, Jordi. “Sobre el primer teatre valencià”. BSCC, XXV (1949), p. 367-377. [Ara a: íd. Humanisme i Renaixement, Barcelona: PAM, 1990 (Obres de J. Rubió i Balaguer, VIII), p. 145-157]

Rubió i Balaguer 1955] Rubió i Balaguer, Jordi. “El beat fra Mateu d’Agrigento a Catalunya i a València: notes sobre la vida religiosa en una cort del Renaixement”. Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens (Spanische Forschungen der Görresgesellschaft), XI (1955), p. 109-121. [Ara a: íd. Humanisme i Renaixement. Barcelona: PAM, 1990 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, VIII), p. 45-63]

Rubió i Balaguer 1961] Rubió i Balaguer, Jordi. “Cultura de la época fernandina”. A: V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, V: Fernando el Católico y la cultura de su tiempo. Saragossa: CSIC: Institución Fernando el Católico, 1961, p. 9-25. [Ara a: íd. Humanisme i Renaixement. Barcelona: PAM, 1990 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, VIII), p. 180-202]

Rubió i Balaguer 1964] Rubió i Balaguer, Jordi. “Un bibliòfil català del segle XV: en Pere Miquel Carbonell”. A: íd. La cultura catalana del Renaixement a la Decadència. Barcelona: Edicions 62, 1964, p. 79-89. [Ara a: íd. Humanisme i Renaixement. Barcelona: PAM, 1990 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, VIII), p. 90-100. Una versió anterior a: RdC, 6 (1926), p. 136-142]

Rubió i Balaguer 1968] Rubió i Balaguer, Jordi. “L’arxiver Diego Garcia”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XII (1968), p. 133-151. [Ara a: íd. Humanisme i Renaixement, Barcelona: PAM, 1990 (Obres de J. Rubió i Balaguer, VIII), p. 329-351]

Rubió i Balaguer 1984-1986] Rubió i Balaguer, Jordi. Història de la literatura catalana, 3 vol. Barcelona: PAM, 1984-1986 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, I, III, V).

Rubió i Balaguer 1987] Rubió i Balaguer, Jordi. Història i historiografia. Barcelona: PAM, 1987 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, VI).

Rubió i Balaguer 1995] Rubió i Balaguer, Jordi. Sobre biblioteques i biblioteconomia. Barcelona: PAM, 1995 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, XI).

Rubió i Balaguer 1999] Rubió i Balaguer, Jordi. Obra dispersa. Barcelona: PAM, 1999 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, XIII).

Rubió i Balaguer; Abadal 1910] Rubió i Balaguer, Jordi; Abadal i Vinyals, Ramon d’. “Notes sobre la formació de les compilacions de ‘Constitucions i altres drets de Catalunya’ i de ‘Capítols de corts referents al General’”. EUC, IV (1910), p. 409-445. [Ara a: Rubió i Balaguer, Jordi. Història i historiografia. Barcelona: PAM, 1987 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, VI), p. 74-123]

Rubió i Lluch 1908-1921] Rubió i Lluch, Antoni. Documents per l’historia de la cultura catalana mig-eval, 2 vol. Barcelona: IEC, 1908-1921. [Ed. facs.: Documents per a la història de la cultura catalana medieval, 2 vol. Barcelona: IEC, 2000]

Rubió i Lluch 1917-1918] Rubió i Lluch, Antoni. “Joan I, humanista”. EUC, X (1917-1918), p. 1-117.

Rubió i Ors 1883] Rubió i Ors, Joaquim. El doctor D. Francisco Vicente García, rector de Vallfogona. Su vida y sus obras poéticas. Barcelona: Successors de Narcís Ramírez i Cia., 1883.

Rubió i Ors 1894] Rubió i Ors, Joaquim. Bastero, provenzalista catalán. Estudio crítico-bibliográfico. Barcelona: Jaume Jepús, 1894.

Rubio Vela 1995] Rubio Vela, Agustín. L’escrivania municipal de València als segles XIV i XV: burocràcia, política i cultura. València: Generalitat Valenciana: Consell Valencià de Cultura, 1995.

Rubio Vela 2012] Rubio Vela, Agustín. El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segles XIV i XV, 2 vol. Castelló; Barcelona: Fundació Germà Colón Domènech; PAM, 2012.

Ruiz Calonja 1954-1956] Ruiz Calonja, Joan. “Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV”. BRABLB, XXVI (1954-1956), p. 205-234.

Ruiz i Gómez 2011] Ruiz i Gómez, Vicenç. “Breu relació de la historiografia medieval sobre Terrassa”. Terme, 26 (2011), p. 79-11.

Ruiz Rivera 1990] Ruiz Rivera, Julián B. “La colonia mercantil catalana en Cádiz”. Temas Americanistas, 8 (1990), p. 61-81.

Ruusbroec 1552] Ruusbroec, Jan van. D. Ioannis Rusbrochii [...] opera omnia, nunc demum post annos ferme ducentos e Brabantie germanico idiomate reddita latine per fratrem Laurentium Surium, Carthusiae coloniensis alumnum. Colònia: Hereus de Ioannes Quentel, 1552.

Sabadia [c. 1615]] Sabadia, Jeroni. Medicas assertiones. Lleida: Lluís Manescal, [c. 1615].

Sabaté 1994] Sabaté, Flocel. Lo senyor rei és mort! Lleida: Universitat de Lleida, 1994.

Sabaté, G. 2008] Sabaté, Glòria. “Miscel·lànies astrològiques en català al segle XV. II: Biblioteca Universitària de València”. Actes d’història de la ciència i la tècnica, I/2 (2008), p. 327-338.

Sáenz de Aguirre 1755] Sáenz de Aguirre, José. Collectio maxima conciliorum omnium Hispaniae et Novi Orbis, VI. Roma: Antonius Fulgonius, 1755. [A cura de Giuseppe Catalano]

Safont 1992] Safont, Jaume. Dietari o llibre de jornades (1411-1484) de Jaume Safont. Barcelona: Fundació Noguera, 1992. [A cura de Josep M. Sans i Travé]

Sagnes 1993] Sagnes, J. (dir.). L’Espagne et la France à l´epoque de la Révolution Française (1793-1807). Perpinyà : Presses Universitaires, 1993.

Saint-Réal 1796] Saint-Réal, abbé de. Historia del príncipe don Carlos, hijo primogénito del rey de España Phelipe II y de doña María de Portugal. Leipzig: Juan Sommer, 1796.

Saiz 1613] Saiz, Jacint. Sermón publicado en el convento de santa Catherina Mártyr de Barcelona [...] en las solennes honras que los cofradres del número de nuestra señora del Rosario hizieron al venerable y religiosíssimo padre maestro fray Pedro Juan Guasch. Barcelona: Joan Amelló, 1613.

Sala 1619] Sala, Antoni. In Physicam Aristotelis de substantia corporea in communi, de ejus principiis, causis, partibus ac proprietatibus commentarii et disputationes, una cum dubiis et quaestionibus hoc nostro saeculo agitari solitis. Barcelona: Sebastià Matevad, 1619.

Sala i Berart 1636] Sala i Berart, Gaspar. Govern polítich de la ciutat de Barcelona per a sustentar los pobres y evitar los vagamundos. Barcelona: Sebastià i Jaume Matevad, 1636.

Sala i Berart 1640] Sala i Berart, Gaspar. Proclamación católica a la magestad piadosa de Felipe el Grande, rey de las Españas y emperador de las Indias, nuestro señor, los conselleres y Consejo de Ciento de la ciudad de Barcelona. Barcelona: Sebastià i Jaume Matevad, 1640. [Ed. facsímil en 2 vol., de Barcelona: Base, 2003]

Sala i Berart 1641] Sala i Berart, Gaspar. Secretos públicos, piedra de toque de las intenciones del enemigo y luz de la verdad que manifiesta los engaños y cautelas de unos papeles volantes que va distribuyendo el enemigo por el principado de Cataluña. [Barcelona]: por mandato y orden de los [...] señores deputados y oydores, [1641].

Sala Valldaura 1999] Sala Valldaura, Josep Maria. Cartellera del teatre de Barcelona (1790-1799). Barcelona: Curial; PAM, 1999.

Sala Valldaura 2010] Sala Valldaura, Josep Maria. “Del text a l’escena. El teatre burlesc del segle XVIII”. A: Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: AILLC; PAM, 2010, p. 149-159.

Salarich 1885] Salarich y Verdaguer, Joaquín. Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soter hermanos, 1885.

Salas Carretero 2009] Salas Carretero, Fortunato. Catalógo de los religiosos carmelitas descalzos de los reinos de Aragón y Valencia entre los años 1568-1684 y de la provincia de Santa Teresa de Jesús de Aragón y Valencia entre los años 1685-1835. Roma: Teresianum, 2009.

Salat 1818] Salat, Josep. Tratado de las monedas labradas en el principado de Cataluña, 2 vol. Barcelona: Antoni Brusi, 1818.

Salazar 1642] Salazar, Ambrosio de. Libro de armas de los mayores señores de la España con las colores en cada escudo, titulo, casas y rentas, con los puntos mas señalados de sus hazañas varoniles. París, 1642.

Salazar y Castro 1696-1697] Salazar y Castro, Luis de. Historia genealógica de la casa de Lara. Madrid: Imprenta real; Mateo de Llanos y Guzmán, 1696-1697.

Sales 1974] Sales, Jordi. Jaume Solà, un metge del segle XVII. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1974.

Salicrú i Puig 1993] S[alicrú] i P[uig], Manuel. “Documentació: Manuals dels vicaris, VI”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 45 (1993), p. 38-43.

Salinas 1987] Salinas, Juan de. Poesías humanas. Madrid: Castalia, 1987. [A cura d’Henry Bonneville]

Salord 2010] Salord, Josefina. La Il·lustració a Menorca. Palma: Edicions Documenta balear, 2010.

Salutati 1496] Salutati, Coluccio. Declamatio circa Lucretiam. A: Pius II. Epistolae familiares. Nuremberg: Anton Koberger, 1496.

Salvà 1872] Salvà i Mallén, Pere. Catálogo de la biblioteca de Salvá, 2 vol. València: Ferrer de Orga, 1872.

Salvadó 1992-1993] Salvadó, Joan. “Jaume d’Olesa, humanista i lul·lista”. Universitas Tarraconensis. Filologia, 14 (1992-1993), p. 267-304.

Salvadó Poy 2002] Salvadó Poy, Roc. “Tortosa en la lluita contra el domini napoleònic (1808-1811)“. Recerca, 6 (2002), p. 79-110.

Samaran; Marichal 1981] Samaran, Charles; Marichal, Robert. Catalogue des manuscrits en écriture latine portant indications de date, de lieu ou de copiste, IV/1: Bibliothèque Nationale, fonds latin (Supplément), nouvelles acquisitions latines, petits fonds divers. París: Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique, 1981. [Notícies de Monique-Cécile Garand, Madeleine Mabille i Denis Muzerelle, amb la col·laboració de Marie-Thérèse d’Alverny]

Samuel d’Algaida 1931] Samuel d’Algaida. “Tres sermons de Bartomeu Catany, framenor de Mallorca (s. XVè)”. EF, 43 (1931), p. 407-421.

San Felipe 1957] Bacallar i Sanna, Vicent, marquès de San Felipe. Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, el Animoso. Madrid: Atlas, 1957 (NBAE, 99). [A cura de Carlos Seco Serrano]

San Germán 1822] San Germán, Antoni. Tratado elemental de afectos esternos y operaciones de cirugía, compuesto para la enseñanza de los discípulos, 2 vol. Barcelona: Narcisa Dorca, 1822.

Sanabre 1947] Sanabre, Josep. El archivo diocesano. Barcelona: Fidel Rodríguez, 1947.

Sanabre 1948] Sanabre, Josep. El archivo de la catedral de Barcelona. Barcelona: Imprenta Pulcra, 1948.

Sanabre 1956] Sanabre, Josep. La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659). Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1956.

Sanabre 1965] Sanabre, Josep. “La Cerdanya. Resum històric de la Cerdanya i descripció inèdita per M. Trigall l’any 1611”. A: La Cerdanya. Barcelona: Societat Aliança d’Arts Gràfiques, 1965.

Sanahuja 1959] Sanahuja, Pere. Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Editorial Seráfica, 1959.

Sánchez 1913-1914] Sánchez, Juan M. Bibliografía aragonesa del siglo XVI (1501-1600), 2 vol. Madrid: Imprenta Clásica Española, 1913-1914. [Ed. facs. en 2 vol. de Madrid: Arco/Libros, 1991]

Sánchez Alonso 1952] Sánchez Alonso, Benito. Fuentes de la historia española e hispanoamericana, 3 vol. Madrid: CSIC, 1952.

Sánchez Gómez 1962] Sánchez Gómez, Juan Manuel. “Ediciones y manuscritos de las obras del doctor Diego Pérez de Valdivia, discípulo del maestro Ávila”. Salmanticensis, 9 (1962), p. 631-641.

Sánchez González 1990] Sánchez González, Antonio. Documentación de la Casa de Medinaceli: El Archivo General de los Duques de Segorbe y Cardona. Madrid: Ministerio de Cultura: Dirección de Archivos Estatales, 1990.

Sánchez Marcos 1993] Sánchez Marcos, Fernando. “Historiografía e instituciones políticas en la Catalunya del siglo XVII. El caso de la Cataluña ilustrada de Esteve de Corbera”. Pedralbes, 13/II (1993), p. 547-556.

Sánchez Mariana 1993] Sánchez Mariana, Manuel. Bibliófilos españoles desde sus orígenes hasta los albores del siglo XX. Madrid: Biblioteca Nacional; Ollero & Ramos, 1993.

Sánchez Mariana 1993b] Sánchez Mariana, Manuel. “El manuscrito en el siglo XVI”. A: Historia ilustrada del libro español, I. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993, p. 275-292.

Sánchez Palacios 2003] Sánchez Palacios, Esmeralda. “Lluís del Milà i Joan Fernàndez d’Herèdia a la cort dels ducs de Calàbria (València 1526-1550)”. A: Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002. Borriana: Ajuntament de Burriana; Generalitat Valenciana, 2003.

Sánchez Palacios 2007] Sánchez Palacios, Esmeralda. “Retòrica i subgèneres de la poesia de cançoner: lemes, divises i empreses a El cortesano de Lluís del Milà (1561)”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 409-429.

Sánchez Palacios 2012] Sánchez Palacios, Esmeralda. “La prosa a la cort dels ducs de Calàbria. València, 1526-1550”. A: Itineraris. Nou estudis sobre cultura al Renaixement. València: Edicions Tres i Quatre; IEC, 2012, p. 227-265. [A cura d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà]

Sánchez Real 1954] Sánchez Real, José. El archiepiscologio de Luis Pons de Icart. Tarragona: Sugrañes, 1954.

Sánchez Real 1957] Sánchez Real, José. “El libro de los epigramas de Luis Pons de Icart”. BA, època IV, LVII (1957), p. 50-53.

Sánchez Real 1990] Sánchez Real, José. “El método en la arqueología tarraconense. Las construcciones monumentales de la parte alta. II.B) El foro”. BA, època V, XII (1990), p. 49-98.

Sánchez Real 1990b] Sánchez Real, José. Obra menor. Artículos históricos publicados en la prensa de Tarragona (1947-1960). Tarragona: Diputació de Tarragona; Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1990.

Sanchis Sivera 1920] Sanchis Sivera, Josep. La diócesis valentina. València: Imp. La voz valenciana, 1920.

Sandoval 1604-1606] Sandoval, Prudencio de. Historia de la vida y hechos del emperador Carlos V, 2 vol. Valladolid: Sebastián de Cañas, 1604-1606.

Sanna 1950] Sanna, Antonio. “Due testi antichi in dialetto algherese (catalano). ‘Relacio’ e ‘Cobles de la conquista dels Fransesos’”. Annali della Facoltà di Lettere di Filosofia dell’Università di Cagliari, 17 (1950), p. 213-222.

Sanpere i Miquel 1880] Sanpere i Miquel, Salvador. “Crónica de B. Des Clot, fragmento inédito”. Revista de Ciencias Históricas, I (1880), p. 45-54.

Sanpere i Miquel 1881] Sanpere i Miquel, Salvador. “Historia de los condes de Empurias y de Peralada, que escrivió don Joseph de Taverner y de Ardena, canónigo y thesorero de la santa iglesia de Barcelona”. Revista de Ciencias Históricas, II (1881), p. 1-23, 94-122.

Sanpere i Miquel 1890-1892] Sanpere i Miquel, Salvador. Topografia antigua de Barcelona. Rodalia de Corbera, 2 vol. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1890-1892.

Sanpere i Miquel 1905] Sanpere i Miquel, Salvador. Fin de la nación catalana. Barcelona: L’Avenç, 1905. [Ed. facs. en 2 vol. de Barcelona: Base, 2001]

Sans i de Barutell 1832] Sans i de Barutell, Joan. “Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón [...]”. Memorias de la Real Academia de la Historia, VII (1832), p. 203-235.

Sans i Orenga 1983] Sans i Orenga, Martí. Breu història de l’Ateneu Barcelonès. Amb tot allò que fa referència al Premi Creixells. Barcelona: L’Avenç, 1983.

Sans i Travé 2002] Sans i Travé, Josep M. El Llibre verd del pare Jaume Pasqual. Primera història del monestir de Vallbona. Barcelona: Fundació Noguera, 2002.

Sans i Travé; Gallart 1980] Sans i Travé, Josep M.; Gallart, Concepció. “El catàleg de diputats i oïdors de comptes de la Generalitat de Catalunya (1359-1710)”. EHDAP, 8 (1980), p. 63-118.

Sansone 1961-1962] Sansone, Giuseppe E. “Canzoniere catalano-castigliano del sedicesimo secolo”. BRABLB, XXIX, 1961-1962, p. 119-154. [Ara a: íd. Studi di filologia catalana, Bari: Adriatica Editrice, 1963, p. 78-120]

Sansone 1974] Sansone, Giuseppe E. “Sulle lezioni comuni al Cercapou e al Llibre de les dones di Francesc Eiximenis”. A: íd. Saggi iberici. Bari: Adriatica Editrice, 1974, p. 39-62.

Sansone 1991-1992] Sansone, Giuseppe E. “Di una edizione fantasma del Cercapou”. BRABLB, XLIII (1991-1992), p. 13-23. [Ara a: íd. Scritti catalani di filologia e letteratura. Bari: Adriatica Editrice, 1994, p. 9-22]

Sant Jordi 1984] [Jordi de Sant Jordi]. Les poesies de Jordi de Sant Jordi. València: Edicions Tres i Quatre, 1984. [A cura de Martí de Riquer i Lola Badia]

Sant Jordi 2005] Sant Jordi, Jordi de. Poesies. Barcelona: Barcino, 2005. [A cura d’Aniello Fratta]

Santamaría 1993] Santamaría, Á. “La compilación mallorquina de mercadería de Domingo Pau”. A: Homenatge a Antoni Mut Calafell, arxiver. Palma: Govern Balear; Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1993.

Santiago Vela 1913-1931] Santiago Vela, Gregorio de. Ensayo de una biblioteca ibero-americana de la orden de San Agustín, 8 vol. Madrid: Imprenta del Asilo de Huérfanos del S. C. de Jesús; El Escorial: Imprenta del Monasterio, 1913-1931.

Sanvisenti 1902] Sanvisenti, Bernardo. I primi influssi di Dante, del Petrarca e del Boccacio sulla letteratura spagnuola. Milà: U. Hoepli, 1902.

Sanz Ronquillo 1955] Sanz Ronquillo, Emilio. “Itinerario de Fernando el Católico, rey de Aragón, según Jerónimo Zurita y otros cronistas”. A: V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, I: Vida y obra de Fernando el Católico. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1955, p. 97-178.

Sarao de amor 1561] Sarao de amor 1561] Cancionero llamado Sarao de amor. Segunda parte. València: Joan Navarro, 1561. [A cura de Joan Timoneda]

Sarrabal [1820]] El sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año de 1792. Noticia de las fiestas y principales concurrencias que acontecen en la serie del año que, para insinuación de los jóvenes novicios, da a luz don Verídico Claro, maestro jubilado en la práctica y uso en la teórica de la Universidad del desengaño. Imprenta de la Verdad, calle de Amargós, por Juan de Buena-alma. [Barcelona: Viuda e hijos de Sastres, 1820]

Sarret i Arbós 1931] Sarret i Arbós, Joaquim. Llum!... A la llum de Manresa. Observacions històriques. Manresa: Impremta i Enquadernacions de Sant Josep, 1931.

Sarthou Carreres s. a.] Sarthou Carreres, Carles. Geografía general del Reino de Valencia, dirigida por F. Carreras y Candi. Provincia de Castellón por Carlos Sarthou Carreres. Barcelona: Alberto Martín, s. a.

Sátiras políticas 1973] Sátiras políticas de la España moderna. Madrid: Alianza Editorial, 1973. [A cura de Teófanes Egido]

Saumell 1988] Saumell, Andreu. “La societat barcelonina a mitjans del set-cents a través d’un text inèdit del Baró de Maldà”. Pedralbes, 8/1 (1988), p. 93-101.

Sbaraglia 1908-1936] Sbaraglia, Giovanni Giacinto. Supplementum et castigatio ad scriptores trium ordinum S. Francisci a Waddingo aliisve descriptos, 3 vol. Roma: Nardecchia; A. Chiappini, 1908-1936. [Ed. facs. de Bolonya: Forni, 1978]

Scanu 1962] Scanu, Pasquale. Alghero e Catalogna: Saggio di Storia e di Lettereatura popolare algherese. Càller: Editrice Sarda, 1962.

Schena 1983] Schena, Olivetta. Le leggi palatine di Pietro IV d’Aragona. Càller: Della Torre, 1983.

Schena; Trenchs 1990] Schena, Olivetta; Trenchs, José. “Le leggi palatine di Giacomo III de Maiorca nella corte di Pietro IV d’Aragona”. A: XIII Congrés d’història de la Corona d’Aragó. Comunicacions, II. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, 1990, p. 111-119.

Schiff 1905] Schiff, Mario. La bibliothèque du marquis de Santillana. París: Émile Bouillon, 1905.

Schmidt 1993] Schmidt, Beatrice. “Les poesies en català de Joan Ferrandis d’Herèdia”. A: Literatura y bilingüismo. Homenaje a Pere Ramírez. Kassel, 1993, p. 29-41.

Schneyer 1969-1990] Schneyer, Johannes Baptist. Repertorium der lateinischen Sermones des Mittelalters für die Zeit 1150-1350, 7 vol. Münster: Aschendorffsche Verlagsbuchhandlung, 1969-1990.

Schepper 1998] Schepper, Hugo de. “Un catalán en Flandes: don Luis de Requesens y Zuñiga, 1573-1576”. Pedralbes, 18/2 (1998), p. 157-167.

Segarra 2002] Segarra, Maria Isabel. “El tractat Corona regum: l’humanisme italià i el pensament polític de Joan Margarit”. A: Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui “Problemes i mètodes de Literatura Catalana Antiga”. Barcelona: Curial; PAM, 2002, p. 285-296.

Segòvia 1617] Segòvia, Baltasar. Llibre de geometria de l’ofici de sastre. Barcelona: Esteve Liberós, 1617.

Séguier 1789] Séguier, Antoine-Louis. “Discurso pronunciado en el Parlamento de París por M. Antonio Luis Séguier contra la obra intitulada Historia filosófica y política de los establecimientos y comercio de los europeos en las dos Indias, por Guillermo Tomás Reynal”. Semanario Erudito, XXII (1789), p. 3-22.

Segunda parte 1629] Segunda parte de la Primavera y flor de los mejores romances. Saragossa: viuda de Lucas Sánchez, 1629 (1a ed.). [A cura de Francisco de Segura]

Segundo aviso 1632] Segundo aviso y relación verdadera del miserable y memorable caso sucedido en la falda de la nombrada montaña de Soma, nombrada por otro nombre monte de Vesuvio, distante seys millas de la hermosíssima ciudad de Parténope, y por otro nombre Nápoles, reyno y patria de tierra de Lavor. Barcelona: Esteve Liberós, 1632.

Segura Barreda 1868] Segura Barreda, José. Morella y sus aldeas, 2 vol. Morella: Imprenta de F. Javier Soto, 1868.

Semanario 1883] El Semanario de Tortosa (26.08.1883) nº 79-89 (p. 203-206, 211-213, 219-220, 227-229, 236-237, 250-251, 260-261, 267, 276-277, 282-283).

Sèneca 1475] Sèneca, Luci Anneu. Opera philosophica. Nàpols: Mathias Moravus, 1475.

Sèneca, ps. 1852] Sèneca, pseudo. De formula honestae vitae. A: L. Annaei Senecae opera quae supersunt. Supplementum. Leipzig: Teubner, 1852, p. 66-73. [A cura de F. Haase]

Serafí 1565] Dos libres de Pedro Seraphín de poesia vulgar en lengua catalana. Barcelona: Claudi Bornat, 1565.

Serafí 2001] Serafí, Pere. Poesies catalanes. Barcelona: Barcino, 2001 (ENC, B 21). [A cura de Josep Romeu i Figueras]

Serpi 1600] Serpi, Dimes. Tratado de purgatorio contra Lutero y otros hereges. Barcelona: Gabriel Graells: Girald Dótil, 1600. [2a ed.: íd., 1601]

Serra, E. 1997] Serra, Eva. “Perpinyà, una vila a corts catalanes (Montsó, 1585)”. Afers, 28 (1997), p. 573-626.

Serra, E. 2001] Serra, Eva. “El pas de rosca en el camí de l’austriacisme”. A: Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX). Vic: Eumo; Universitat de Vic, 2001, p. 71-103.

Serra, E. 2001b] Serra, Eva. “Introducció”. A: Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç reial. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Justícia, 2001, p. I-LI.

Serra, V. 1996] Serra de Manresa, Valentí. Els caputxins de Catalunya, de l’adveniment borbònic a la invasió napoleònica: vida quotidiana i institucional, actituds, mentalitat, cultura (1700-1814). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya; Ed. Herder, 1996.

Serra, V. 1997] Serra de Manresa, Valentí. “Principals fonts per a l’estudi del franciscanisme a Catalunya”. EF, 98 (1997), p. 345-352.

Serra, V. 1998] Serra de Manresa, Valentí. “Arxiu provincial dels Caputxins de Catalunya”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 73-82.

Serra, V. 2005] Serra de Manresa, Valentí. “La causa de beatificación de Sor Angela Serafina Prat, fundadora hispana de las Clarisas Capuchinas”, Memoria Ecclesiae, 26 (2005), p. 521-534.

Serra, V. 2009] Serra de Manresa, Valentí. Aportació dels framenors caputxins a la cultura catalana. Barcelona: Facultat de Teologia, 2009.

Serra i Baldó 1936] Serra i Baldó, Alfons. “Els ‘Goigs de la Verge Maria’ en l’antiga poesia catalana”. EUC, 22 (1936), p. 367-386.

Serra i Baldó 1945] Serra i Baldó, Alfons. “Une version française du sonnet A Cristo crucificado”. Bulletin Hispanique, 47/1 (1945), p. 133-138.

Serra i Baldó 1949-1950] Serra i Baldó, Alfons. “Els délassements poètics de Miquel-Joan-Josep Jaume (Notes al ms. 929 de la Biblioteca Municipal de Tolosa)”. ER, 2 (1949-1950), p. 189-214.

Serra i Boldú 1902] Serra i Boldú, Valeri. La virgen de les Sogues, patrona de Urgel. Lleida, 1902.

Serra i Bosc 1814] Serra i Bosc, Pere. Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del principado de Cataluña, con los pueblos y posadas situados en sus carreras [...]. Barcelona: Agustí Roca, 1814.

Serra Milà 1995] Serra Milà, Maria Rosa. “Dos poemes de Pau Puig per a una bessonada borbònica”. Estudi General, 14 (1995), p. 183-195.

Serra Milà 2017] Serra Milà, Maria Rosa. “Establiments comercials i fires en la poesia de Pau Puig”. Scripta, 10 (2017), p. 257-272. https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/11082/10263

Serra i Postius 1726] Serra i Postius, Pere. Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el principado de Cataluña. Barcelona: Jaume Surià, 1726.

Serra i Postius 1742] Serra i Postius, Pere. Epítome histórico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Monserrate. Barcelona: Josep Giralt, 1742. Ib.: Pau Campins, 1747 (2a ed. refosa). [Ed. facs. de la 2a ed., València: París-València, 1993]

Serra i Postius 1746] Serra i Postius, Pere. Trecenario de la insigne virgen e invencible mártyr la noble barcelonesa santa Eulalia. Barcelona: Joan Jolís, 1746.

Serra i Postius 2006] Serra i Postius, Pere. Lo Perquè de Barcelona y memòrias de sas antiguedats. Barcelona: Fundació Pere Coromines; Curial, 2006. [A cura de Joan Tres]

Serra i Vilaró 1953] Serra i Vilaró, Joan. Universidad literaria de Solsona. Tarragona: Sugrañes, 1953.

Serra i Vilaró 1964] Serra i Vilaró, Joan. El rector de Vallfogona dr. Francesc Vicens Garcia, à. Avellaneda. Barcelona: Diputació provincial de Barcelona, 1964. [2a ed. ampliada d’íd. El rector de Vallfogona Vicente García, autor del Quijote de Avellaneda. Barcelona: Casa provincial de Caridad, 1949].

Serrano y Sanz 1905] Serrano y Sanz, Manuel. Autobiografías y memorias. Coleccionadas e ilustradas por Manuel Serrano y Sanz. Madrid, 1905 (NBAE, 2), p. 211-238.

Sesma Muñoz 1987] Sesma Muñoz, José Ángel. El establecimiento de la Inquisición en Aragón (1484-1486). Documentos para su estudio. Saragossa: CSIC, 1987.

Setton 1976-1984] Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant, 1204-1571, 4 vol. Philadelphia: American Philosophical Society, 1976-1984.

Sever d’Olot 1982] Sever d’Olot. Llibre de l’art de quynar (primera edició d’un manuscrit gironí de l’any 1787). Peralada: Edicions de la Biblioteca del Palau de Peralada, 1982. [A cura de Jaume Barrachina, pròleg de Xavier Domingo. Versió castellana: Libro del arte de cocinar. Ídem]

Sevillano, 1974-1979] Sevillano, J. M. “Un manual mallorquín de mercadería medieval”. AEM, 9 (1974-1979), p. 517-530.

Sevillano Colom 1950] Sevillano Colom, Francisco. “Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso”. AHDE, 20 (1950), p. 137-241.

Sevillano Colom 1955] Sevillano Colom, Francisco. “La Cancillería de Fernando el Católico”. A: V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, I: Vida y obra de Fernando el Católico. Saragossa: CSIC: Institución Fernando el Católico, 1955, p. 215-253.

Sevillano Colom 1968] Sevillano Colom, Francisco. “De la cancillería de la Corona de Aragón”. A: Martínez Ferrando archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria. Barcelona: Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, 1968, p. 451-480.

Shoemaker 1936] Shoemaker, W. J. “The Llabrés Manuscript and Its Castilian Plays”. Hispanic Review, IV (1936), p. 239-255.

Sierra Valentí 2005] Sierra Valentí, Eduard. “Els jesuïtes a Girona (1581)”. AIEG, 46 (2005), p. 159-166.

Sigüenza 1907-1909] Sigüenza, fray José de. Historia de la orden de San Jerónimo, 2 vol. Madrid: Bailly, Baillière e hijos, 1907-1909 (NBAE, 8, 12). [A cura de Juan Catalina García]

Silverio de Santa Teresa 1931] Silverio de Santa Teresa. Influencia del espíritu de santa Teresa en Cataluña. Santa Teresa y el P. Roca. Burgos: El Monte Carmelo, 1931.

Silverio de Santa Teresa 1935-1952] Silverio de Santa Teresa. Historia del Carmen descalzo en España, Portugal y América. 14 vol. Burgos, 1935-1952.

Simó 1978] Simó, Guillem. “Les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda”. Randa, 7 (1978), p. 132-166.

Simó, C. 1990] Simó, Carme. Catàleg dels noticiaris mallorquins (1372-1810). Palma: Societat Arqueològia Lul·liana; Gràfiques Miramar, 1990.

Simón Díaz 1965-1994] Simón Díaz, José. Bibliografia de la literatura hispánica, 17 vol. Madrid: CSIC; Instituto Miguel de Cervantes de Filología Hispánica, 1965-1994.

Simón Díaz 1972] Simón Díaz, José. Impresos del siglo XVII. Madrid: CSIC, 1972.

Simón Díaz 1975] Simón Díaz, José. Jesuitas de los siglos XVI y XVII: escritos localizados. Madrid: Universidad Pontificia de Salamanca; Fundación Universitaria Española, 1975.

Simón Díaz 1977] Simón Díaz, José. Dominicos de los siglos XVI y XVII: escritos localizados. Madrid: Universidad Pontificia de Salamanca; Fundación Universitaria Española, 1977.

Simón Díaz 1977b] Simón Díaz, José. “Hagiografías individuales publicadas en español de 1480 a 1700”. Hispania Sacra, XXX (1977), p. 421-480.

Simon i Tarrés 1988] Simon i Tarrés, Antoni. “Memorias y diarios personales de la Cataluña moderna”. Historia Social, 2 (1988), p. 119-134.

Simon i Tarrés 1993] Simon i Tarrés, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de la marina de la Selva. Barcelona: Curial, 1993.

Simon i Tarrés 1999] Simon i Tarrés, Antoni. Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Barcelona: PAM, 1999.

Simon i Tarrés 2001] Simon i Tarrés, Antoni. “La identitat de Barcelona i dels barcelonins a l’època moderna”. Manuscrits, 19 (2001), p. 137-153.

Simon i Tarrés 2003] Simon i Tarrés, Antoni. Cròniques de la guerra dels Segadors. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2003.

Simon i Tarrés 2005] Simon i Tarrés, Antoni. Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol. Barcelona: PAM, 2005.

Simon i Tarrés 2005b] Simon i Tarrés, Antoni. “Un dietari institucional fins ara ignorat. El dietari del Reial Consell Criminal”. Manuscrits, 23 (2005), p. 97-108.

Simon i Tarrés; Villanueva, J. 1997] Simon i Tarrés, Antoni; Villanueva, Jesús. “El cercle erudit i històric barcelonès dels anys vint i trenta del Sis-cents i la revolució de 1640”. RdC, 122 (1997), p. 40-53.

Sinués 1951] Sinués Ruiz, A. “Recibimiento de los Reyes Católicos en Barcelona, en 1492”. Scrinium, III (1951), p. 49-60.

Sinués 1952] Sinués Ruiz, A. “Sobre las ceremonias de la incensación y de la paz ante los Reyes Católicos”. Scrinium, IV-VI (1952), p. 77-79.

Sis poetes 2009] Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim. Barcelona: Barcino, 2009 (ENC, B 29). [A cura de Jaume Torró]

Smidt 1665] Smidt, Balthasar Joannes. Musae gratulatoriae perillustri ac reverendissimo domino domino Martino Prats, toparchae, territorii Sancti Alberti Iprensium episcopo. Bruges: vídua de Joannes Clouvet, 1665.

Smith 1978] Smith, Hilary Dansey. Preaching in the spanish Golden Age. A study of some preachers of the reign of Philip III. Oxford: Oxford University Press, 1978.

Soberanas 1957] Soberanas, Amadeu-J. “El canónigo José Blanch Fontanilles”. BA, any LVII (1957), p. 54-70.

Soberanas 1957-1958] Soberanas, Amadeu-J. “La biblioteca de don Pedro de Aragón, virrey de Nápoles (1611-1690). Libros conservados en la Biblioteca Museo Balaguer”. Boletín de la Biblioteca Museo Balaguer, 5 (1957-1958), p. 113-118.

Soberanas 1957b] Soberanas, Amadeu-J. “La biblioteca del Virrey D. Pedro Antonio de Aragón. Notas bibliográficas de los libros conservados en la Biblioteca “Font de Rubinat” (Reus)”. BA, època IV, LVII (1957), p. 71-82.

Soberanas 1958] Soberanas, Amadeu-J. “Notas sobre dos manuscritos tarraconenses de la Biblioteca Central”. Biblioteconomía, XV (1958), p. 135-141.

Soberanas 1984] Soberanas, Amadeu-J. Index tarraconensis. Tarragona: Diputació de Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”, 1984.

Soberanas 1988] Soberanas, Amadeu-J. “Les edicions del ‘Prior’”. A: Agustí, Miquel. Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril. Barcelona: Altafulla, 1988, p. 39-45.

Sobrequés i Callicó 1975] Sobrequés i Callicó, Jaume. Catálogo de la cancillería de Enrique IV de Castilla señor del principado de Cataluña (lugartenencia de Juan de Beaumont, 1462-1464). Barcelona: CSIC, 1975.

Sobrequés i Vidal 1975] Sobrequés i Vidal, Santiago. Societat i estructura política de la Girona medieval. Curial: Barcelona, 1975.

Sobrequés i Vidal 1981] Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de la producció del dret català fins al decret de Nova Planta. Girona: Col·legi Universitari de Girona; Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1981.

Sobrequés i Vidal 1982] Sobrequés i Vidal, Santiago. El compromís de Casp i la noblesa catalana. Barcelona: Curial, 1982.

Sobrequés i Vidal 2006] Sobrequés i Vidal, Santiago. Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l’Edat mitjana a Catalunya. Barcelona: Editorial Base, 2006. [Traducció d’un original inèdit en castellà de 1950-1951]

Sobrequés; Sobrequés 1987] Sobrequés i Vidal, Santiago; Sobrequés i Callicó, Jaume. La guerra civil catalana del segle XV, 2 vol. Barcelona: Edicions 62, 1987 (2a ed.).

Socarrats 1551] Socarrats, Joan de. In tractatum Petri Alberti [...] quae commemorationes Petri Alberti appellantur [...] commentaria. Barcelona: Joan Guardiola, 1551.

Socias 1993] Socias, Imma. “El contracte dels quatre gravats dels Novíssims, entre l’impressor i gravador Joan Solís Santjaume i Magí Cases, doctor en teologia”. Pedralbes, 13/II (1993), p. 449-462.

Socias 1994] Socias, Imma. “Els desenganys de l’Apocalipsis disposats i declarats amb els seus signes”. AST, 67/2 (1994), p. 811-821.

Sogues 2014] Sogues, Marc. “L’erotisme a les Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, de Francesc Fontanella”. Scripta, 3 (2014), p. 209-238. https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/3832/3463

Sogues 2015] Sogues, Marc. “Les cartes literàries de Francesc Fontanella”. A: Actes del XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (València, 2015), p. 185-198. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000250/00000062.pdf

Sogues; Valsalobre 2017] Sogues, Marc; Valsalobre, Pep. “Poesía catalana digital: la edición crítica electrónica de la obra de Francesc Fontanella”. Studia Aurea, 11 (2017). http://studiaaurea.com/article/view/v11-sogues-valsalobre/0 [Consulta: 31/12/2017]

Sol; Torres 1996] Sol, Romà; Torres, Carme. La impremta de Lleida (segles XV-XIX). Lleida: Ribera i Rius, 1996.

Solà, F. de P. 1948] Solà, Francesc de Paula. “El original del proceso para la canonización de San Ignacio de Loyola, celebrado en Barcelona, Manresa y Montserrat”. EHDAP, I (1948), p. 9-40.

Solà, F. de P. 1955] Solà, Francesc de Paula. “Manuscritos tridentinos en el Archivo de Protocolos de Barcelona”. EHDAP, III (1955), p. 7-70.

Solà, J. 1702] Solà, Jaume. Medica et legalis contentio inter nobilis corporis partes de sanguificationis dominio. Barcelona: Joan Jolís, 1702. [Trad. catalana: Disputa mèdica i legal entre les parts nobles del cos pel domini de la sanguificació. Barcelona: Uriach, 1998. A cura de Màrius Petit i Guinovart i Ramon Ferran i Sans]

Solà-Solé, 1972] J. M. Solà-Solé, J. M. “Una composición bilingüe hispano-árabe”. Hispanic Review, 40, p. 386-389.

Soldevila 1936] Soldevila, Ferran. “La presó de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, enviat de la ciutat de Barcelona a Felip V (1705)”. A: Homenatge a Antoni Rubió i Lluch (EUC, XXIII), III. Barcelona: Casa de Caritat, 1936, p. 481-496.

Soldevila 1938] Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1938.

Solé 1925] Solé, Eduard. “Las pinturas de la Cúpula de la Real Capilla”. La Zuda, 142 (1925).

Soler 1629] Soler, Antoni. Río del paraíso, dividido en quatro braços, aplicado a la orden de predicadores y a quatro confradías que de ella se originan, con diez sermones para las fiestas del santíssimo Rosario. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1629.

Soler, G. 1890] Soler, Gaietà. Badalona. Monografia històrich-arqueològica. Barcelona: Imprempta de Fidel Giró, 1890.

Solervicens 1988] Solervicens, Josep. Els països catalans i Espanya: ser o no ser. Conflictes político-lingüístics al segle XVI. València: Eliseu Clement, 1988.

Solervicens 1996] Solervicens, Josep. “Les màscares de Despuig. Notes per a una percepció de Los col·loquis com a creació literària”. A: Dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI. Vic; Barcelona: Eumo; Universitat de Barcelona, 1996, p. 73-118.

Solervicens 1997] Solervicens, Josep. El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona: PAM, 1997.

Solervicens 2001] Solervicens, Josep. “Criats i senyors a la comèdia del Renaixement: La vesita de Joan Ferrandis d’Herèdia i En Corney”. A: El teatre català dels orígens al segle XVIII. Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga “Teatre català antic”. Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Reichenberger, 2001, p. 261-271.

Solervicens 2003] Solervicens, Josep. “Imatges de Barcelona la literatura moderna: els mecanismes retòrics de la ficció”. A: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna (Barcelona. Quaderns d’Història, 9). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 187-205.

Solervicens 2011] Solervicens, Josep. “Literatura catalana barroca: meravella & mixtura”. A: Llengua i literatura. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Barcino, 2011, p. 248-287.

Solervicens 2012] Solervicens, Josep. La poètica del Barroc. Textos teòrics catalans. [Lleida]: Punctum, 2012.

Solervicens 2015] Solervicens, Josep. “‘Il diletto della poesia’: Lodovico Castelvetro en los comentarios de Pere Joan Núñez a la Poética aristotélica (Barcelona, 1577/1597)”. eHumanista, 29 (2015), p. 360-378. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_29/pdf/16%20ehum29.viv.soler.pdf [Consulta: 8/03/2015]

Solervicens 2015b] Solervicens, Josep .“‘Fer carta amunt’: Torres Naharro i la connexió romana del teatre renaixentista català”. Actes del Setzè CILLC (Universitat de Salamanca, 1-6 de juliol de 2012), III. Barcelona: AILLC; Universitat de Salamanca; PAM, 2015, p. 81-91.

Solervicens (dir.) 2017] Solervicens, Josep (dir.). Història de la literatura catalana, IV: Renaixement, Barroc, Il·lustració. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Barcino; Ajuntament de Barcelona, 2017.

Solervicens 2017b] Solervicens, Josep. “Sobre una supuesta «escuela castellana» en la lírica catalana del Barroco: imitaciones, remisiones, recreaciones y vasos comunicantes”. e-Spania [en línia], 27 (2017). http://e-spania.revues.org/26758   [Consulta: 23/7/2017]

Solsona 1547] Solsona, Francesc. Stilus capibreviandi. Barcelona: Salvador Leget, 1547.

Sommervogel 1890-1909] Sommervogel, Carlos, et al. Bibliothèque de la Compagnie de Jésus, 10 vol. Brussel·les: Oscar Schepens; París: Alphonse Picard, 1890-1909.

Soria 1956] Soria, Andrés. Los humanistas de la corte de Alfonso el Magnánimo. Granada: Universidad de Granada, 1956.

Soriano; Sabaté 2008] Soriano, Lourdes; Sabaté, Glòria. “Més sobre literatura de amore: estudi i edició de dos epistolaris medievals”. Studi Mediolatini e Volgari, LIV (2008), p. 249-267.

Sosa s. a.] Sosa, Francisco de. Memorial al rey. S. ll.: s. n., s. a.

Spaggiari 1977] Spaggiari, Barbara. “La ‘poesia religiosa anonima’ catalana o occitana”. Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, sèrie III, VII/1 (1977), p. 117-350.

Spinola 1596] Spinola, Nicolao. Oratio de laudibus principatus Cataloniae et Barcinonensium habita a se in aula magna Universitatis anno MDXCVI. Barcelona: s. n., 1596.

Stegmüller 1940-1980] Stegmüller, Friedrich. Repertorium biblicum Medii Aevi, 11 vol. Madrid: CSIC: Instituto Francisco Suárez, 1940-1980.

Stimulus 1634] Stimulus veritatis omnibus ipsius veritatis amicis, doctoribus et magistris [...]. Barcelona: Sebastià Cormelles, 1634.

Studia bibliographica 1991] Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona; Diputació de Girona, 1991 (Estudis sobre Francesc Eiximenis, I).

Suárez de Godoy 1599] Suárez de Godoy, Juan. Muerte y honras de la magestad del rey Philipe, nuestro señor, segundo deste nombre, hechas en la ciudad de Tortosa [...]. Barcelona: Sebastià Cormelles, 1599.

Subirá 1933] Subirá, José. La Tonadilla escénica. Sus obras y sus autores. Barcelona; Buenos Aires: Labor, 1933.

Subirà i Blasi 1993] Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona (1593-1917). Barcelona: PAM, 1993.

Sucessos 1636] Sucessos y vitorias de las católicas armas españolas e imperiales en Francia y otras provincias desde 22 de junio deste año hasta 20 de agosto del mismo de 1636. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1636.

Suero Roca 1987-1997] Suero Roca, M. Teresa. El teatre representat a Barcelona de 1800 a 1830, 4 vol. Barcelona: Institut del Teatre; Diputació de Barcelona, 1987-1997.

Suidas 1828-1935] Suidas lexicon, 4 vol. Leipzig: Teubner, 1828-1935. [A cura d’Ada Adler]

Sulpitius Verulanus 1475] Sulpitius Verulanus, Johannes. Examen grammaticale. De moribus puerorum carmen juvenile. Grammatica. [Perusa: Petrus Petri de Colonia; Johannes Nicolai de Bamberga, c. 1475]

Sureda Jubany 2008] Sureda Jubany, Marc. Els precedents de la catedral de Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu romànica (segles I aC-XIV dC). Universitat de Girona, 2008. [Tesi doctoral]

Talet 2013] [Talet, Francesc]. La primera crònica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1413-1604) de Francesc Talet. Barcelona: Fundació Noguera, 2013. [A cura de Carles Díaz Martí]

Támaro i Tarragó 1855] Támaro i Tarragó, Antoni. Catálogo de los protocolos que regentan los notarios de Barcelona y guía de litigantes en la misma para el año 1855. Barcelona: José Rubio, 1855.

Támaro i Tarragó 1869] Támaro i Tarragó, Antoni. Catálogo de los protocolos de escrituras públicas existentes en Barcelona, con indicación de los notarios que los regentan o puntos donde se custodian en el presente año 1869. Barcelona: Luis Tasso, 1869.

Tamburri 2000] Tamburri, Pascual. “La nación de las Indias en la Universidad de Bolonia (siglos XVI-XIX). Raíces medievales de la cultura hispano-americana”. Espacio, Tiempo y Forma, IV: Historia Moderna, 13 (2000), p. 339-364.

Tarafa 1553] Tarafa, Francesc. De origine ac rebus gestis Hispaniae regum. Anvers: Ioannes Stelsius, 1553. [íd. Rerum Hispaniae memorabilium annales a Ioanne Vasaeo, brugensi, et Francisco Tarapha, barcinonensi, deducti. Colònia: Ludovicus Alectorius et heredes Iacobi Soteris, 1577]

Tarafa 1952-1954] Tarafa, Francesc. Crònica de cavallers catalans, 2 vol. Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1952-1954. [A cura d’Alexandre d’Armengol i de Pereyra]

Tarcisio de Azcona 1967] Tarsicio de Azcona. “Reforma de religiosas benedictinas y cistercienses de Cataluña en tiempo de los Reyes Católicos”. Studia Monastica, 9 (1967), p. 75-165.

Tate 1970] Tate, Robert B. Ensayos sobre la historiografía peninsular del siglo XV. Madrid: Gredos, 1970.

Tate 1976] Tate, Robert Brian. Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona. Barcelona: Curial, 1976.

Tate 1980] Tate, Robert B. “Margarit i el tema dels gots”. A: Actes del V CILLC. Barcelona: PAM, 1980, p. 151-168.

Tate; Mundó 1975] Tate, Robert B.; Mundó, Anscari M. “The Compendiolum of Alonso de Palencia: a humanist treatise on the geography of the Iberian Peninsula”. The Journal of Medieval and Renaissance Studies, V (1975), p. 253-278.

Taxonera 1958] Taxonera, Marc. La biblioteca y el archivo de Montserrat. Montserrat: Abadia de Montserrat, 1958.

Taylor 2000] Taylor, Bruce. Structures of Reform: the Mercedarian Order in the Spanish Golden Age. Leiden et al.: Brill, 2000.

Teatre medieval i del Renaixement 1983] Teatre medieval i del Renaixement. Barcelona: Edicions 62; la “Caixa”, 1983. [A cura de Josep Massot i Muntaner]

Teatre bíblic 1976] Teatre bíblic. Antic Testament. Barcelona: Barcino, 1976 (ENC, A 109-110). [A cura de Ferran Huerta Viñas]

Teatre burlesc 2007] Teatre burlesc català del segle XVIII. Barcelona: Barcino, 2007. [A cura de Josep M. Sala Valldaura]

Teatre català Rosselló 1989-1992] Teatre català del Rosselló (s. XVI-XIX), 2 vol. Barcelona: Curial, 1989-1992. [A cura de Pep Vila et al.]

Teatre hagiogràfic 1957] Teatre hagiogràfic, 3 vol. Barcelona: Barcino, 1957 (ENC, A 79, 80, 81, 82). [A cura de Josep Romeu i Figueras]

Teatre profà 1962] Teatre profà, 2 vol. Barcelona: Barcino, 1962 (ENC, A 88, 89). [A cura de Josep Romeu i Figueras]

Teatro augusto 1701] Teatro augusto del amor y del dolor en las reales exequias que celebró al rey nuestro señor don Carlos segundo, de gloriosa memoria, la siempre augusta ciudad de Zaragoça. Saragossa: Francisco Revilla, 1701. [A cura de Miguel Monreal y Lapieza]

Teatro poético 1654] Teatro poético en doce comedias nuevas de los mejores ingenios de España. Séptima parte. Madrid: Domingo García y Morras, 1654.

Tegell 1971] Tagell, Francesc. Relació de la mort de Climent XII i de l’elecció de Benet XIV (1740). Barcelona: Curial, 1971 (Biblioteca Torres Amat; 1). [A cura de Joan Mascaró]

Tegell 1989] Tegell, Francesc. Poema anafòric. Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. [A cura de Kenneth Brown]

Teixidor 1945] Teixidor, Josep. San Vicente Ferrer, promotor y causa principal del antiguo Estudio General de Valencia. Madrid: CSIC, 1945. [A cura de F. Suárez Verdeguer]

Teixidor 1949-1952] Teixidor, Josep. Capillas y sepulturas del Real Convento de Predicadores de Valencia, 3 vol. València: Acción Bibliográfica Valenciana, 1949-1952. [A cura del baró de San Petrillo.]

Teixidor 1976] Teixidor i Trilles, Josep. Estudios de Valencia: Historia de la Universidad hasta 1616. València: Universitat de València, 1976.

Teixidor, J. 2009] Teixidor i Barceló, Josep. Tratado fundamental de la música (1804c). Barcelona: Institución Milà i Fontanals: Departamento de Musicología, 2009 (Monumentos de la Música Española, 76). [A cura de Josep Pavia i Simó, amb la col·laboració de José Vicente González Valle et al.]

Tercera parte 1612] Tercera parte de las comedias de Lope de Vega y otros auctores, con sus loas y entremeses [...]. Barcelona: Sebastià de Cormelles, 1612.

Tertium iuris responsum [c. 1648]] Tertium iuris responsum pro Didaco Cisteller, iuris utriusque doctor, contra Franciscum Marti Viladamor, ll. D. [Barcelona?: s. n., c. 1648].

Thomas 1921] Thomas, Antoine. “Bernard Gui, frère prêcheur”. A: Histoire littéraire de la France, XXXV. París, 1921, p. 139-232.

Thorndike; Kibre 1963] Thorndike, Lynn; Kibre, Pearl. A catalogue of incipits of mediaeval scientific writings in latin. Londres: The Mediaeval Academy of America, 1963.

Timoneda 1983] Timoneda, Joan. Flor d’enamorats: València: Tres i Quatre, 1983 (2a ed.) [A cura de Joan Fuster]

Toda 1883] Toda, Eduard. Poblet. Recorts de la Conca de Barberà. Barcelona: La Renaixensa, 1883.

Toda 1890] Toda, Eduard. Bibliografía española de Cerdeña. Madrid: Tipografía de los Huérfanos, 1890.

Toda 1923-1924] Toda, Eduard. “Manuscrits de Poblet a Escornalbou”. BA, època III, II (1923-1924), p. 58-62.

Toda 1925-1927] Toda, Eduard. “Escornalbou. La llibreria”. BA, època III, III (1925-1927), p. 192-209.

Toda 1926] Toda, Eduard. Història de Escornalbou. Tarragona: Reial Societat Arqueològica, 1926. [Ed. facs. de Reus: Centre de Lectura, 1984]

Toda 1927-1931] Toda, Eduard. Bibliografia espanyola d’Itàlia, 5 vol. Castell de Sant Miquel d’Escornalbou, 1927-1931.

Toda 1930] Toda i Güell, Eduard. Los convents de Reus y sa destrucció en 1835. Reus: Revista del Centre de Lectura, 1930.

Toda 1935] Toda, Eduard. La destrucció de Poblet 1800-1900. Poblet: Monestir de Poblet, 1935.

Toda 1936] Toda, Eduard. “Poblet al comensar el segle XVII”. BA, època III, V (1936), p. 125-137.

Toda 1936b] Toda, Eduard. “Retorn a Poblet de la Biblioteca de don Pere Anton d’Aragó”. Papyrus, 1 (1936), p. 21-24.

Toda 1984] Toda, Eduard. Història d’Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1984.

Toda 1997] Toda, Eduard. La davallada de Poblet (Poblet als segles XVII i XVIII). Poblet: Abadia de Poblet, 1997. [A cura de Gener Gonzalvo i Alexandre Masoliver]

Toda 2005] Toda, Eduard. El Monestir de Poblet (Selecció d’articles, 1883-1936). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 2005.

Toldrà 1993] Toldrà, Maria. Estudi i edició del Compendi historial de Jaume Domènec, O. P.: el regnat de Constantí (ms. 11518 de la Biblioteca Nacional de Madrid, folis 309v-339v). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993. [Tesi de llicenciatura]

Toldrà 2000] Toldrà, Maria. “La història en el projecte enciclopèdic d’Esteve Rotllà, O. P. (c. 1475-1530)”. Recerques, 40 (2000), p. 59-78.

Toldrà 2001] Toldrà, Maria. “Aportació a la biografia del jurista Joan Socarrats”. A: Estudis en honor de Josep M. Pons Guri, 2 (Quaderns de la Selva, 13). Santa Coloma: Centre d’Estudis Selvatans, 2001, p. 269-279.

Toldrà 2002] Toldrà, Maria. “Sobre la presència d’algunes cròniques catalanes a l’Arxiu Reial de Barcelona”. ER, XXIV (2002), p. 169-188.

Toldrà 2003] Toldrà, Maria. “La producció literària del tortosí Francesc Vicent, prior de Tarragona i diputat del General (m. 1523)”. Recerca, 7 (2003), p. 265-302.

Toldrà 2007] Toldrà, Maria. “El testament de Pere Miquel Carbonell”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 9-31.

Toldrà 2012] Toldrà, Maria. “‘Tanta escriptura com se mostra escrita de mà mia’: Literatura i activitat professional als manuscrits de Pere Miquel Carbonell”. A: Itineraris. Nou estudis sobre cultura al Renaixement. València: Edicions Tres i Quatre; IEC, 2012, p. 157-203. [A cura d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà]

Toldrà 2012b] Toldrà, Maria. “Un fals del segle XVII sobre l’assassinat de Ramon Berenguer Cap d’Estopes”. Vademècum [blog] (3/11/2012) http://mariatoldra.wordpress.com/2012/11/03/un-fals-del-segle-xvii-sobre-lassassinat-de-ramon-berenguer-cap-destope/ [Consulta: 3/2/2013]

Toldrà 2013] Toldrà, Maria. “Pere Miquel Carbonell, l’escriptura i els llibres”. A: Pere Miquel Carbonell i els llibres (Col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva) [en línia]. Universitat de Barcelona, 2013. http://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-reserva/pere-miquel-carbonell [Consulta: 3/10/2014]

Toldrà 2014] Toldrà, Maria. “Un poema burlesc del segle XVIII (1)” i “[...] (2)”. Vademècum [blog] (17/3/2014) http://mariatoldra.wordpress.com/2014/03/17/un-poema-burlesc-del-segle-xviii/ [Consulta: 20/3/2014]

Toldrà 2015] Toldrà, Maria. “La prosa històrica” i “Historiadors del segle XV”. A: Badia, Lola (dir.). Història de la literatura catalana, III: Literatura medieval (segle XV). Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Barcino; Ajuntament de Barcelona, 2015, p. 163-190.

Toldrà; Huguet 2010-2011] Toldrà, Maria; Huguet-Termes, Teresa. “La butlla de la legació de Roderic de Borja ad regna Hispaniarum, copiada per Joan Feixes, servidor de Calixt III (BC, ms. 482)” [en línia]. Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 3 (2010-2011), p. 85-111. http://www.raco.cat/index.php/RevistaBorja/article/view/250650 [Consulta: 26/6/2013]

Tomàs Ávila 1963] Tomàs Ávila, Andreu. El culto y la liturgia en la catedral de Tarragona (1300-1700). Tarragona: Diputació de Tarragona: Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramón Berenguer IV”, 1963.

Tomàs d’Aquino 1856-1858] Tomàs d’Aquino, sant. Opuscules, 7 vol. París: Louis Vivès, 1856-1858. [A cura de M. Védrine, M. Bandel i M. Fournet]

Tomàs d’Aquino 1951-1952] Tomàs d’Aquino Summa theologiae, 5 vol. Madrid: Editorial Católica, 1951-1952 (Biblioteca de Autores Cristianos, 77, 80, 81, 83, 87).

Tomic 1534] Tomic, Pere. Històries e conquestes dels reys d’Arago e comtes de Catalunya. Barcelona: Carles Amorós, 1534. [Ed. facs. de València: Anubar, 1970]

Tomic 1886] Tomic, Pere. Historias e conquestas dels exellentissims e catholics reys de Arago e de lurs anteçessors, los comtes de Barçelona. Barcelona: La Renaixensa, 1886. [Ed. facs.: Històries e conquestes dels reys d’Arago e comtes de Barçelona, Bagà: Ajuntament de Bagà, 1990]

Tomic 2009] Tomic, Pere. Històries e conquestes del realme d’Aragó e Principat de Catalunya. València: Afers, 2009. [A cura de Joan Iborra]

Tormé i Liori 1889] Tormé i Liori, Albert de. Misceláneos históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639. [Esparreguera]: Font Rosada, 1889. [A cura d’Antoni M. de Font i de Boter]

Tormé i Liori d. 1630] Tormé i Liori, Albert de. Per los barons y cavallers feudataris del rey, nostre senyor, [...] en la causa de dupte que han firmat los ministres del real concell de la ballia general en la Real audiència segons lo tenor de la constitució Poch valdria, títol De observar constitucions. [Barcelona: s. n., d. 1630].

Torné Cubells 1995] Torné Cubells, Josep-Àngel. “Inventario-catálogo de manuscritos del Monasterio de Poblet”. Memoria Ecclesiae, VII (1995), p. 133-185.

Torné Cubells 1998] Torné Cubells, Josep-Àngel. “Arxiu de l’abadia de Poblet”. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya, 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1998, p. 177-186.

Torné Cubells 1998] Torné Cubells, Josep-Àngel. “Guia de l’Arxiu del monestir de Poblet”. AST, LXXI (1998), p. 841-863.

Torné Cubells 1998b] Torné Cubells, Josep-Àngel. “Un quadern medieval de notes d’astrologia al Monestir de Poblet”. A: Recull Pau Delclòs i Dols (1865-1942). Tarragona: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, 1998, p. 67-82.

Torné Cubells 2007] Torné Cubells, Josep-Àngel. “Catàleg de pergamins de l’actual arxiu del monestir de Poblet”. ATCA, 26 (2007), p. 7-282.

Torner 1641] Torner, Josep. Compendio de las grandezas y prerrogativas soberanas de la antiquíssima casa de los vizcondes de Rocabertí. Barcelona: s. n., 1641.

Torra 1993] Torra, Alberto. “Una edición mal conocida de la sentencia arbitral de Guadalupe”. Cuadernos para investigación de la literatura hispánica, 18 (1993), p. 201-203.

Torra 1995] Torra, Alberto. “Fondos documentales monásticos en el Archivo de la Corona de Aragón”. Memoria Ecclesiae, VI (1995), p. 121-146.

Torrallas 2005] Torrallas Tovar, Sofía. “El fons papirològic Roca-Puig, de la Biblioteca de Montserrat”. Serra d’Or, 543 (març 2005), p. 167-169.

Torras 1996] Torras, Santi. “El Marquès d’Aitona i les Arts. Una visió des de l’epistolari de Rafael Vilosa (1656-1662)”. Locus Amoenus, 2 (1996), p. 181-189.

Torras i Ribé 1999] Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999.

Torras i Ribé 2000] Torras i Ribé, Josep M. “La rereguarda catalana entre la darrera ofensiva aliada i el capgirament internacional (1710-1712)”. Manuscrits, 18 (2000), p. 63-91.

Torre 1923-1927] Torre, Antonio de la. “Un incunable catalán desconocido”. BBC, VII (1923-1927), p. 332-336.

Torre 1949-1966] Torre, Antonio de la. Documentos sobre relaciones internacionales de los Reyes Católicos, 6 vol. Barcelona: CSIC, 1949-1966.

Torre 1956] Torre, Antonio de la. “Maestros de los hijos de los Reyes Católicos”. Hispania, XVI (1956), p. 256-266.

Torre, A. de la 1484] Torre, Alfonso de la. Visió delectable. Barcelona: Mateu Vendrell, 1484. [Traducció de Francesc Prats. Ed. facs. de Barcelona: Societat Catalana de Bibliòfils, 1911]

Torre, A. de la 1489] Torre, Alfonso de la. Visión delectable. Comiença el tratado llamado vision deleytable de la philosofia et de las otras sciençias [...]. Tolosa: Juan Parix; Estevan Clebat, 1489. [Ed. facsímil de València: Vicent García; [Madrid]: Biblioteca Nacional, 1996 (Colección de incunables y libros antiguos)]

Torre, A. de la 1991] Torre, Alfonso de la. Visión deleytable, 2 vol. Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 1991. [A cura de Jorge García López]

Torre, F. de la 1654] Torre, Francesc de la. Entretenimiento de las musas, en esta baraxa nueva de versos. Saragossa: Juan de Ibar, 1654.

Torre, F. de la 1674] Torre, Francesc de la. Agudezas de Juan Oven. Madrid: Francisco Sanz, 1674.

Torre, F. de la 1682] Torre, Francesc de la. Agudezas de Juan Oven [...]. Segunda parte. Madrid: Antonio González de Reyes, 1682. [A cura de Josep Carles Garcés Boïl]

Torre; Longás 1935] Torre, Martín de la; Longás, Pedro. Catálogo de códices latinos, I: Bíblicos. Madrid: Patronato de la Biblioteca Nacional, 1935.

Torre; Rubió i Balaguer 1971] Torre, Antonio de la; Rubió i Balaguer, Jordi. Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona, I. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1971.

Torrella 1564] Torrella, Joan. Brevis ac compendiaria syntaxis partium orationis institutio. València: Joan Mei, 1564 (1a ed.).

Torrent 1984] Torrent, Anna M. “Poesia barroca de la Guerra dels Segadors”. Els Marges, 31 (1984), p. 81-100.

Torrent 1989] Torrent, Anna M. “Llengua i poder polític a Catalunya al segle XVII”. A: Actes del Vuitè CILLC, II. Barcelona: PAM, 1989, p. 29-55.

Torrent Fàbregas 1968] Torrent Fàbregas, Joan. “Cronistas e historiadores del monasterio benedictino guixolense”. Áncora. Semanario de la Costa Brava, 1048-1049 (1968).

Torrent Fàbregas 1970-1971] Torrent Fàbregas, Joan. “Inventario y enajenación de efectos del suprimido monasterio de San Feliu de Guíxols (1835-1839)”. AIEG, 20 (1970-1971), p. 283-315.

Torrent Orri 1962] Torrent Orri, Rafael. “La Crónica de J. Pujades”. Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses (1962), p. 53-99.

Torrent Orri 1976-1978] Torrent Orri, Rafael. “Jaume Ferrer de Blances, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món”. AIEG, XXIII (1976-1977), p. 53-138; XXIV (1978), p. 57-129.

Torres, J. 1903] Torres, Jerónimo. Conversión y arrepentimiento de un pecador. Nova York, 1903. [A cura d’Archer M. Huntington]

Torres, J.M. [1883] [Torres, J. M.]. “Las Torres de Serranos”. Revista de Valencia, 3 (1883), p. 161-174. [Article anònim atribuït a J. M. Torres.]

Torres, X. 2000] Torres, Xavier. Els llibres de família de pagès. Girona: Curbet, 2000.

Torres Amat 1836] Torres Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836. [Ed. facs. de Barcelona; Sueca: Curial, 1973]

Torró 1994] Torró, Jaume. “Officium poetae est fingere: Francesc Alegre i la Faula de Neptuno i Dyana”. A: Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana. Barcelona: Curial: PAM, 1994, p. 221-241.

Torró 1996] Torró, Jaume. “El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d’orats”. Atalaya, 7 (1996), p. 103-116.

Torró 1996b] Torró, Jaume. “El ms. 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona (Jardinet de Orats). Descripció i estudi codicològic”. A: Llull, Romeu. Obra completa. Barcelona: Barcino, 1996 (ENC, A 135), p. 261-295. [A cura de Jaume Torró. Abans a: Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 6/1 (1992), p. 1-55]

Torroella 2011] Torroella, Pere. Obra completa, 2 vol. Barcelona: Barcino, 2011. [A cura de Francisco Rodríguez Risquete]

Torruella 1992] Torruella, Joan. La rima en la lírica medieval (estudi mètric del cançoner L). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.

Tort 1978] Tort i Mitjans, Francesc. José Climent y Avinent obispo de Barcelona (1766-1775), 2 vol. Barcelona, 1978.

Tosca 1715] Tosca, Tomàs Vicent. Compendio matemático, en que se contienen todas las materias más principales de las ciencias que tratan de la cantidad, VII-IX. València: Vicent Cabrera [Antoni Bordassar], 1715.

Tractats 1947] Tractats de cavalleria. Barcelona: Barcino, 1947 (ENC, A 57). [A cura de Pere Bohigas]

Tragèdia rossellonesa 1797] Tragèdia rossellonesa dels sants màrtyrs Cosma y Damià. Tuïr: Guillem Agel, 1797.

Traggia 1795] Manuel de Santo Tomás de Aquino (Manuel de Traggia). La única religión verdadera, I. València: F. Burguete, 1795.

Translat [1492?]] Translat de la sentència donada per los reverents pares inquisidors de la herètica pravedat de la ciutat de Àvila, del regne de Castella, contra un nomenat Benet Garcia, qu·era cardador herètich e condempnat del loch de La Guàrdia en l’any mil CCCCLXXXXI. Barcelona: [Pere Miquel, 1492?].

Treballs y desditxas 2001] Treballs y desditxas que àn succeït en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700) de Fèlix Domènech. Edició crítica d’un manuscrit de la Biblioteca del Palau de Peralada. Girona: Biblioteca d’Història Rural, 2001 (Col·lecció Documents, 2). [A cura de Pere Gifré i Xavier Torres]

Trenchs; Aragó 1984] Trenchs, José; Aragó, Antonio M. Las cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1984.

Tres 1994] Tres, Joan. “Francesc Comte o el sentiment de revolta contra les pretensions franceses sobre el Rosselló”. RdC, 83 (1994), p. 54-63.

Tres 1997] Tres, Joan. “Serra i Postius o les contradiccions de un preil·lustrat català del segle XVIII”. RdC, 124 (1997), p. 140-151.

Tres 2002] Tres, Joan. “Prodigios y finezas de los ángeles de Pere Serra i Postius: una obra paradigmàtica del segle XVIII català”. BRABLB, XLVIII (2002), p. 141-160.

Tres; Clarasó 1999] Tres, Joan; Clarasó, M. “Un altre col·loqui valencià del segle XVII: El col·loqui entre el doctor Chancleta y un orat o loco de l’Hospital”. Els Marges, 63 (1999), p. 39-57.

Tresbéns 1957-1958] Tresbéns, Bartomeu de. Tractat d’astrologia, 2 vol. Barcelona: Biblioteca Catalana d’Obres Antigues, 1957-1958. [A cura de Joan Vernet i David Romano]

Trias de Bes 1993-1904] Trias de Bes, Xavier. “El ‘Llibre de cetreria’ del vescomte de Rocabertí. Luces y sombras de un códice catalán del siglo XVI”. Anuario de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona 1993-1994, p. 21-36.

Trias Mercant 1998] Trias Mercant, Sebastià. “Cartas del abad Pascual a fray Gifreu sobre Ramón Llull”. Revista Española de Filosofía Medieval 5 (1998), p. 109-117.

Trias Mercant 2009] Trias Mercant, Sebastià. Diccionari d’escriptors lul·listes. Palma; Barcelona: Universitat de les Illes Balears; Universitat de Barcelona, 2009 (Col·lecció Blaquerna, 6).

Tristany 1677] Tristany, Bonaventura. Corona benedictina. Barcelona: Rafael Figueró, 1677.

Trobes 1796] Trobes de mosèn Jaume Febrer, caballer [...]. València: Imprenta del Diari, 1796.

Turell 1894] Turell, Gabriel. Recort. Obra feta per Gabriel Turell, de la ciutat de Barcelona, en l’any 1476. Edició acompanyada d’un Prefaci i d’un Índex alfabètic. Barcelona: Biblioteca de l’”Avenç”, 1894.

Turell 1950] Turell, Gabriel. Recort. Barcelona: Barcino, 1950 (ENC, A 67). [A cura d’Enric Bagué]

Turell 1992] Turell, Gabriel. Arbre d’honor. Barcelona: Barcino, 1992 (ENC, A 131). [A cura de Cecília Burgaya]

Turmeda 1744] Turmeda, Anselm. Llibre compost per fra Anselm Turmeda. Cervera: Manuel Ibarra, 1744.

Turmeda 1927] Turmeda, Anselm. Llibre de bons amonestaments. A: Metge, Bernat; Turmeda, Anselm. Obres menors. Barcelona: Barcino, 1927 (ENC, A 10), p. 144-159. [A cura de Marçal Olivar]

Turull 2015] Turull, Emi. Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495). Barcelona: UOC, 2015. http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/43584 [Treball de fi de grau]

Ubach 1957] Ubach, Francesc. “El Real Monasterio de Santa María de Benifaçar (IV)”. La Zuda, 27 (1957), p. 526-536.

Udina i Abelló 2001] Udina i Abelló, Antoni. Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona: Fundació Noguera, 2001.

Udina i Martorell 1951] Udina i Martorell, Frederic. El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Barcelona: CSIC, 1951.

Udina i Martorell 1954-1955] Udina i Martorell, Frederic. “Los fondos benedictinos custodiados en el Archivo de la Corona de Aragón”. AM, VIII (1954-1955), p. 399-420.

Udina i Martorell 1955] Udina i Martorell, Frederic. “Los fondos genealógico-nobiliarios del Archivo de la Corona de Aragón”. Hidalguía, 8 (1955), p. 73-88.

Udina i Martorell 1958] Udina i Martorell, Frederic. “El Archivo del Real Patrimonio de Cataluña: sus vicisitudes e incorporación al de la Corona de Aragón”. RABM, LXV (1958), p. 49-68.

Udina i Martorell 1978] Udina i Martorell, Frederic. “Los fondos patrimoniales del Archivo de la Corona de Aragón”. A: Estudios genealógicos, heráldicos y nobiliarios en honor de Vicente de Cadenas y Vicent con motivo del XXV aniversario de la revista Hidalguía. Madrid: CSIC: Instituto Salazar y Castro, 1978, p. 365-373.

Udina i Martorell 1982] Udina i Martorell, Frederic. “El Archivo de la Corona de Aragón y sus fondos sobre Cortes”. A: Estudios en memoria del profesor D. Salvador de Moxó. S. ll.: H.U.C.M., 1982, p. 681-694.

Udina i Martorell 1986] Udina i Martorell, Frederic. Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Ministerio de Cultura: Dirección General de Bellas Artes y Archivos: Dirección de los Archivos Estatales, 1986.

Ullastre 1980] Ullastra, Josep. Grammatica cathalána. Barcelona: Fundació Mediterrània; Bibliograf, 1980. [A cura de Montserrat Anguera]

Ulloa 1674] Ulloa Pereira, Luis de. Obras [...]. Prosas y versos. Madrid: Francisco Sanz, 1674. [1a ed. de 1650]

Una molt bella obra 1492] Una molt bella obra compilada per lo molt reverent bisbe de la ciutat de Jahén. Barcelona: Joan Rosembach, 1492.

Uriarte 1904-1916] Uriarte, José Eugenio de. Catálogo razonado de obras anónimas y seudónimas de autores de la Compañía de Jesús, 5 vol. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1904-1916.

Uriarte; Lecina 1925-1930] Uriarte, José Eugenio de; Lecina, Mariano. Biblioteca de escritores de la Compañía de Jesús pertenecientes a la antigua asistencia de España desde sus orígenes hasta el año de 1773, 2 vol. Madrid: Viuda de López del Horno, 1925-1930.

Uribe, Á. 1979] Uribe, Ángel. “Colegio y colegiales de S. Pedro y S. Pablo de Alcalá (I)”. AIA, XXXIX (1979), p. 33-164.

Uribe, J.-M. 1993] Uribe, Jesús-Manuel. “Manuscritos, incunables e impresos arcaicos del Doctrinale de Alexander de Villadei conservados en archivos y bibliotecas españoles”. A: Documenta et scripta. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 285-309.

Urreta 1612] Urreta, Luis de. Historia de la sagrada orden de predicadores en los remotos reynos de la Etiopía. València: Joan Crisòstom Garriz, 1612.

Usendizaga 1956] Usandizaga, Manuel. Juntas literarias del Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Barcelona: s. n., 1956.

Vagad 1499] Vagad, Gauberto Fabricio de. Crónica de Aragón. Saragossa: Paulus Hurus, 1499. [Ed. facs. de Saragossa: Cortes de Aragón, 1996]

Valentí 2003] Valentí, Joaquim. “La Comissió del patrimoni artístic i arqueològic de Girona”. AIEG, 44 (2003), p. 307-327.

Valentini 1592] Valentini, Tiberio. Nascimento di Antichristo, sua stirpe, progenie, patria, habitatione, podesta, maraviglie, vita e morte. Fano: Pietro Farri, 1592.

Valentini 1609] Valentini, Tiberio. Copia di una lettera nella quale si discrive il nascimento di Antichristo, sua stirpe. [...] vita e morte [...]. Venècia: I. Marcello, 1609.

Vallespinosa 2005] Vallespinosa, Joan. Manuals cronològics. Libri de receptis. Uns detallats Annals d’història de Poblet, segles XVI i XVII. Poblet: Abadia de Poblet, 2005. [A cura d’Alexandre Masoliver]

Vallmanya 2007] Vallmanya, Antoni. Poesies. Barcelona: Fundació Noguera, 2007. [A cura de Jaume Auferil]

Vallribera 1987] Vallribera i Puig, Pere. L’obra mèdica catalana de dos metges del 1700: Anton de Borja i Carles Pallejà. Barcelona: PPU, 1987.

Valls 2002] Valls, Francesc. Mapa armónico práctico, 1742a. Barcelona: CSIC: Institució Milà i Fontanals, 2002. [A cura de Josep Pavia]

Valls i Solaz 2001] Valls i Solaz, Francesc Xavier. “La faceta literària de Josep Fontanella”. REC, 4 (2001), p. 157-187.

Valls i Taberner 1915] Valls i Taberner, Ferran. “El cançoner del XVèn segle de l’Ateneu Barcelonès”. BAB, I (1915). [Separata]

Valls i Taberner 1931] Valls i Taberner, Ferran. “Códices manuscritos de Ripoll”. RABM, XXXV (1931), p. 5-15, 139-175.

Valls i Taberner 1991] Valls i Taberner, Ferran. Códices manuscritos de Ripoll. El inventario de 1823 de Próspero de Bofarull. Barcelona: Cátedra de Historia del Derecho y de las Instituciones de la Facultad de Derecho de la Universidad de Málaga et al., 1991. [Ed. facs. de l’anterior]

Vallvé 1984] Vallvé, Digna (Lola Badia). “Arnau d’Alfarràs, un bon estilista del segle XV”. El Crotalón, I (1984), p. 831-840.

Valsalobre 1995] Balsalobre (sic), Pep. “Joan Pujol: una lectura contrareformista d’Ausiàs March”. Estudi General, XIV (1995), p. 105-135.

Valsalobre 2002] Valsalobre, Pep. “Llocs, formes i textos de la protohistòria literària catalana. Segles XV-XVII: del marquès de Santillana a Nicolás Antonio (1676)”. EG, 22 (2002), p. 309-336.

Valsalobre 2012] Valsalobre, Pep. “Vicent Garcia, poeta europeu”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 52 (2012), p. 153-179.

Valsalobre 2012b] Valsalobre, Pep. “La batalla de Lepant i Catalunya: aspectes religiosos, patriòtics i literaris”. A: Torres i Sans, Xavier (ed.). Les altres guerres de religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles XVI-XIX). Girona: Documenta Universitaria, 2012, p. 133-157.

Valsalobre 2015] Valsalobre, Pep. “En els marges de la poesia fontanellana: els textos d’atribució dubtosa o falsa (una aproximació)”. Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 4 (2015), p. 132-166.

Valsalobre 2015b] Valsalobre, Pep. “Sobre la transmissió manuscrita de l’obra poètica de Francesc Fontanella: els cançoners principals i l’ordenació dels textos”. Zeitschrift für Katalanistik, 28 (2015), p. 167-186.

Valsalobre 2016] Valsalobre, Pep. “Itinerario hispánico del Dialogo della divina Provvidenza de Caterina da Siena. Sobre la primera traducción peninsular (Xàtiva, 1546)”. Cultura Neolatina, LXXVI/3-4 (2016), p. 367-382.

Valsalobre 2016-2017] Valsalobre, Pep. “Literatura catalana de viatges a l’època moderna”. Melancholia [blog]. https://pepvalsalobre.wordpress.com/tag/literatura-catalana-de-viatges/ [Consulta: 23/7/ 2017]

Van den Gheyn et al. 1919] Van den Gheyn, J.; Bacha, Eugène; Wagemans, Emile. Catalogue des manuscripts de la Bibliothèque Royale de Belgique, X. Renaix: J. Leherte-Courtin, 1919.

Vaquer 1998] Vaquer, Antoni. “Un fragment de les Decisions de la Reial Audiència de Catalunya (¿de Josep Pastor i Mora?) descobert a l’arxiu de la catedral de Lleida”. Ilerda: Humanitats, LII (1998), p. 163-185.

Vargas 2005] “Miguel de Vargas, Verdadera y copiosa descripción de la insigne ciudad de Valencia, Valencia, 1592, edición de Sandra McCosham”. Anexos de la Revista Lemir (2005), p. 1-17. http://parnaseo.uv.es/lemir/textos/McLoshan/Relacion_Valencia.pdf [Consulta: 16/12/2014]

Varias hermosas flores 1680] Varias hermosas flores del Parnaso. València: Francesc Mestre, 1680.

Varillas 1684-1686] Varillas, Antoine. Histoire de François I, 3 vol. L’Haia: Ernout Leers, 1684-1686.

Vayo 1986] La Historia de Xérica de Francisco del Vayo. Edición y estudio. Sogorb: Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe, 1986. [A cura de Rosa Gómez Casañ]

Vázquez i Estévez 1981] Vázquez i Estévez, Anna. Catàleg de manuscrits de teatre en català de l’Institut del Teatre. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1981.

Vega 1539] Vega, Pedro de la. Chronicarum fratrum hieronymitani ordinis libri tres. Alcalá de Henares: Ioannes Brocarius, 1539.

Veitia 1672] Veitia Linage, José de. Norte de la Contratación de las Indias occidentales. Sevilla: Juan Francisco de Blas, 1672.

Velasco 2011] Velasco, Alberto. Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració. Lleida: Universitat de Lleida, 2011.

Vélez 2001] Vélez, Pilar. Catàleg del Museu de Llotja. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, II: Escultura i medalles. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2001.

Venegas 1911] Venegas, Alejo. Agonía del tránsito de la muerte. A: Escritores místicos españoles, I. Madrid: Bailly/Baillière, 1911 (NBAE, 16), p. 105-258. [A cura de Miguel Mir]

Venero 1543] Venero, Alonso de. Enchiridión de los tiempos. Salamanca: Juan de Junta, 1543. [2a ed.]

Ventura 1993] Ventura, Jordi. La Bíblia valenciana. Barcelona: Curial, 1993.

Verdadera relación 1638] Verdadera relación y espantable terremoto sucedido a los veinte y siete de março de 1638 a las tres horas de la tarde en la provincia de Calabria Citerior y Ulterior, en que se cuentan las ruynas grandes, destrucciones de tierras, ciudades, villas, aldeas y castillos [...] impressa en Roma y traduzida de italiano en castellano por Francisco de Firmamante. Barcelona: Gabriel Nogués, 1638.

Verino 1487] Verino, Michele. Disticha moralia. Florència: [Antonio di Bartolommeo Miscomini], 1487.

Via 1997] Via, Francesc de la. Obres. Barcelona: Quaderns Crema, 1997. [A cura d’Arseni Pacheco]

Viatge a l’infern 1999] Viatge a l’infern d’en Pere Porter. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 1999. [A cura de Josep Maria Pons i Guri]

Viatges a l’altre món 1973] Viatges a l’altre món (dos relats dels segles XIV i XVII). Barcelona: Edicons 62, 1973. [A cura d’Arseni Pacheco]

Vic; Vaisette 1730-1745] Vic, Claude de; Vaisette, Joseph de. Histoire générale de Languedoc. París: Jacques Vincent, 1730-1745.

Vicent 1509] Vicent, Francesc. Officium de cingulo beate Virginis Marie. S. ll.: s. n., 1509.

Viciana 1564-1566] Viciana, Rafael Martí de. Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. València: Joan Navarro; Barcelona: Joan Cortei, 1564-1566. [Ed. facs. en 5 vol. de València: Universitat de València, 1972-1985, a cura de Sebastià García Martínez]

Viciana 1765] Viciana, Rafael Martí de. Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana. València: Salvador Faulí, 1765. [Ed. facs. de València: París-València, 1979]

Viciana 1881-1884] Viciana, Rafael Martí de. Crónica de Valencia compuesta por Martín de Viciana, 2 vol. València: Sociedad Valenciana de Bibliófilos, 1881-1884. [Ed. facs. en 2 vol. de València: París-València, 1980]

Viciana 1985] Viciana, Rafael Martí de. Tercera parte de la Crónica del reyno de Valencia. Borriana: Ediciones Histórico Artísticas, 1985 [Ed. facs. de València: Joan Navarro, 1564]

Viciana 2002] Viciana, Rafael Martí de. Libro de alabanças de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana. Edició facs. de 1574. Borriana: Ajuntament de Borriana, 2002. [A cura de Germà Colon i Joan Verdegal]

Viciana 2002-2013] Viciana, Martí de. Libro segundo [tercero- quarto-] de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino, 3 vol. València: Universitat de València, 2002-2013 (Fonts Històriques Valencianes; 8-10). [A cura de Joan Iborra]

Viciana 2017] Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (Índexs onomàstic i toponímic). València: Universitat de València, 2017 (Fonts històriques valencianes). [A cura de Joan Iborra]

Viciana, M. de 1982] Viciana, Martí de. Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil. Barcelona: Edicions del Mall, 1982. [A cura d’Antoni Ferrando]

Vida interior 1788] Vida interior del rey don Felipe II, atribuida comúnmente al abad de San Real y por algunos al célebre español Antonio Pérez, su secretario de Estado. Dala a luz don Antonio Valladares de Sotomayor. Madrid: Andrés Ramírez, 1788.

Vidal 2008] Vidal, Jacobo. “La baixada de la Cinta de Tortosa, 500 anys. Algunes qüestions d’iconografia”. Recerca, 12 (2008), p. 11-64.

Vidal de Valenciano 1906] Vidal de Valenciano, Gaietà. Viatge a l’infern den Pere Porter amb la noticia El món invisible en la literatura catalana. Barcelona: L’Avenç, 1906. [Abans a: La Renaixensa, VII (1877), p. 10-17, 82-93, 153-162. També a íd. Lo món invisible el la literatura catalana y lo viatge al infern per Pere Porter. Barcelona, 1877]

Vidal i Guitart 1982] Vidal i Guitart, Josep M. “Manuscrit urgellès desconegut del Canzoniere i I trionfi de Petrarca. Fragment de poesia catalana”. Anuario de Filología, 8 (1982), p. 405-432.

Vidal Pla 1984] Vidal Pla, Jordi. “Els dominis jurisdiccionals a la Catalunya moderna: estudi de fonts i assaig cartogràfic”. Actes del Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya, II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984, p. 339-348.

Viera 1979] Viera, David J. “Incunables i llibres rars del P. Francesc Eiximenis (1340?-1409?) publicats entre 1478 i 1542”. EF, lXXX (1979), p. 43-65. [Ara a: Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona: Diputació de Girona, 1991, p. 297-317]

Viera 1979b] Viera, David J. “Manuscritos eiximinianos no catalogados por J. Massó Torrents”. EF, LXXX (1979), p. 157-165. [Ara a: Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona: Diputació de Girona, 1991, p. 289-296]

Viera 1987] Viera, David J. “Más sobre manuscritos, incunables y ediciones raras de la obra de Francesc Eiximenis”. AIA, XLVII (1987), p. 57-62. [Ara a: Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona: Diputació de Girona, 1991, p. 319-325]

Vieta 1703] Vieta, Dídac. Tractatus de censuris tam in genere quam in specie et aliis poenis ecclesiasticis. Barcelona: Josep Teixidor, 1703. A: Trullenc, Joan Gil. Opus morale, IV. Barcelona: Josep Teixidor, 1702.

Vila 1937] Vila, Pau. “Els catalans a l’expedició de La Romana”. Butlletí del CEC, 508 (1937), p. 197-205.

Vila, B. 1538-1540] Vila, Benet. Arpa de David. Barcelona: Carles Amorós, 1538-1540.

Vila, F. 1981] Vila, Frederic. Reseña histórica, científica y literaria de la Universidad de Cervera. [Cervera]: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1981. [1a ed. de Cervera, 1923]

Vila, J. B. 1641] Vila, Joan Baptista. Còpia de una carta enviada per lo doctor Joan Batista Vila, canonge de la santa iglésia de Barcelona, altre de las renes del principat de Cataluña, de Tolosa a un amich d’esta ciutat, en què refereix la festa que ell y los demés companys seus feren a santa Eulària. Barcelona: Jaume Matevad, 1641.

Vila, M. A. 1986] Vila, Marc Aureli. Tortosa i el seu terme a mitjan segle XVI. Barcelona: Rafel Dalmau, 1986.

Vila, P. 1980] Vila, Pep. “Una nova aportació al tema del ‘miracle de les mosques’ (ressenya d’un manuscrit gironí del segle XVII)”. Presència, 533 (1980), p. 19, 21.

Vila, P. 1981] Vila, Pep. “Un manuscrit de Fontanella”. A: Miscel·lània Pere Bohigas, 1 (ELLC, III). Barcelona: PAM, 1981, p. 139-159.

Vila, P. 1989] Vila, Pep. “La disputa lingüística al Rosselló a través dels prefacis de les obres impreses (1590-1698)”. A: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 631-654.

Vila, P. 1991] Vila, Pep. “A propòsit de Bartolomé Palau i la dramatúrgia espanyola del segle xvi a Catalunya”. Estudi General, 11 (1991), p. 99-112.
   
Vila, P. 1992-1993] Vila, Pep. “Bibliografia de la llengua i literatura catalanes al Rosselló. I. La llengua”. AIEG, 32 (1992-1993), p. 267-370.

Vila, P. 1995] Vila, Pep. “Nota sobre antigues representacions teatrals a les comarques gironines”. AIEG, XXXV (1995), p. 237-324.

Vila, P. 1995b] Vila, Pep. “Un fragment d’un misteri gironí de la ‘Resurrecció’ del segle XV”. RdG, 168 (1995), p. 52-57.

Vila, P. 1997] Vila, Pep. “El Tratado de diferentes curiosidades, un receptari bisbalenc d’adrogueria i confiteria”. Estudis sobre el Baix Empordà, 16 (1997), p. 95-110.

Vila, P. 1998] Vila, Pep. “L’estudi del teatre català medieval”. RC, 126 (1998), p. 142-163.

Vila, P. 1999] Vila, Pep. “Sobre un manual de sastreria català del sis-cents, copiat i refet a Santa Cristina d’Aro”. Estudis del Baix Empordà, 18 (1999), p. 91-98.

Vila, P. 2000] Vila, Pep. “A Fragment of a Fifteenth-century Mystery Play in Catalan about the Resurrection”. Mediaevalia, 22 (2000), p. 183-208.

Vila, P. 2000b] Vila, Pep. “Tractats de cuina i de rebosteria catalans”. AIEG, XLI (2000), p. 267-388.

Vila, P. 2000c] Vila, Pep. “Un record per a Miquel Agustí, autor del ‘Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril’”. RdC, 153 (2000), p. 125-141.

Vila, P. 2000d] Vila, Pep. “Una religiosa clarissa de Vic, lectora del ‘Cant espiritual’ d’Ausiàs March (1570)”. RdC, 150 (2000), p. 133-141.

Vila, P. 2000e] Vila, Pep. Les litúrgies del menjar a les terres gironines. Girona: Diputació, 2000.

Vila, P. 2001] Vila, Pep. “Reginald Poc, escriptor i predicador dominicà”. Annals. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès (1999-2000 [2001]), p. 115-140.

Vila, P. 2001b] Vila, Pep. “Teatre neoclàssic i il·lustrat”. A: El teatre català dels orígens al segle XVIII. Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga “Teatre català antic”. Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Reichenberger, 2001, p. 80-102.

Vila, P. 2002] Vila, Pep. “Una breu crònica de la Guerra Gran referida a Agullana”. AIEE, 35 (2002), p. 225-250.

Vila, P. 2003] Vila, Pep. “Dos nous manuscrits del ‘Viatge a l’infern d’en Pere Porter’”. AIEG, XLIV (2003), p. 247-250.

Vila, P. 2003b] Vila, Pep. “Els set goigs terrenals de la verge Maria de la catedral de Girona”. AIEG, XLIV (2003), p. 179-184.

Vila, P. 2003c] Vila, Pep. “‘Lo qüento de l’infern’, una variant folklòrica del viatge a l’infern de Pere Porter”. Quaderns de la Selva, 15 (2003), p. 239-243.

Vila, P. 2003d] Vila, Pep. “El llibre de Josep Bracons, jove passamaner de Barcelona”. AIEG, XLIV (2003), p. 265-274.

Vila, P. 2003e] Vila, Pep. “Una col·lecció de goigs catalans a la Biblioteca Municipal de Rouen”. ATCA, 22 (2003), p. 655-656.

Vila, P. 2007] Vila, Pep. “Un testament de Francesc Fontanella de 1658”. AIEG, 48 (2007), p. 343-353.

Vila, P. 2017] Vila, Pep. “Inventari aproximatiu a l’obra filològica catalana d’erudits i escriptors rossellonesos (segle XIX)”. Vademècum [blog] (5/12/2017) https://mariatoldra.wordpress.com/2017/12/05/inventari-aproximatiu-a-lobra-filologica-catalana-derudits-i-escriptors-rossellonesos-segle-xix/ [Consulta: 5/12/2017]

Vila, P.; Sierra 2012] Vila i Medinyà, Pep; Sierra Valentí, Eduard. “Textos populars catalans dels s. XV-XVI. Un apòcrif assumpcionista, una còpia dels Amonestaments de Turmeda, una representació nadalenca i unes oracions supersticioses”. Quaderns de la Selva, 24 (2012), p. 27-54.

Vila i Despujol 2010] Vila Despujol, Ignasi. La Compañía de Jesús en Barcelona en el siglo XVI: el Colegio de Nuestra Señora de Belén, Madrid: Universidad Pontificia de Comillas; Institutum Historicum Societatis Iesu, 2010.

Vila, P.; Rossich 2000] Vila, Pep; Rossich, Albert. “Un cançoner català del Barroc”. AIEG, XLI (2000), p. 179-190.

Vilà i Valentí 1994] Vilà i Valentí, Joan. “Comentaris al primer mapa imprès de Catalunya: Joannes Vrints, 1603”. RdC, 87 (1994), p. 47-61.

Vilà i Valentí 1994b] Vilà i Valentí, Joan. “Una visió geogràfica de Catalunya, ara fa quatre-cents anys”. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, lIII (1994), p. 119-167.

Viladamor 1880] Viladamor, Antoni. Primera part de la història general de Catalunya. Vic: Ramon Anglada, 1880. [Ed. parcial a cura de Jaume Collell]

Viladamor 2007] Viladamor, Antoni. Història general de Catalunya, 2 vol. Barcelona: Fundació Noguera, 2007. [A cura d’Eulàlia Miralles]

Vilallonga 1982] Vilallonga, Mariàngela. “Una inscripció de Jeroni Pau a Subiaco”. Faventia, 4/2 (1982), p. 99-105.

Vilallonga 1988] Vilallonga, Mariàngela. Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell. Barcelona: Associació de Bibliòfils, 1988.

Vilallonga 1990-1991] Vilallonga, Mariàngela. “La tradició dels tractats geogràfics humanístics a Catalunya”. AIEG, XXXI (1990-1991), p. 99-109.

Vilallonga 1991] Vilallonga, Mariàngela. “Una mostra de la poesia llatina quatrecentista als Països Catalans”. EG, 11 (1991), p. 51-63.

Vilallonga 1993] Vilallonga, Mariàngela. La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic. Barcelona: Curial; PAM, 1993.

Vilallonga 1993b] Vilallonga, Mariàngela. “La geografia a Catalunya a l’època del Renaixement”. EG, 13 (1993), p. 51-60.

Vilallonga 1993c] Vilallonga, Mariàngela. “Les Pays Pyrénéens dans le Dictionarium Geographiae uniuersalis Hispaniae de Francesc Tarafa (vers 1495-1556)”. A: Pays Pyrénéens & Pouvoirs Centraux. XVIe-XXe s. Actes du Colloque International organisé à Foix les 1-2-3 Octobre 1993 par le Groupe d’Histoire des Pyrénées et les Archives Départementales de l’Ariège, p. 267-285.

Vilallonga 1994] Vilallonga, Mariàngela. “Pere Miquel Carbonell, un pont entre la Itàlia i la Catalunya del segle XV”. RdC, 85 (1994), p. 39-56.

Vilallonga 1996] Vilallonga, Mariàngela. “Francesc Tarafa, una actitud quatrecentista al segle XVI”. RdC, 103 (1996), p. 49-64.

Vilallonga 1997] Vilallonga, Mariàngela. “Humanistas italianos en los manuscritos de Pere Miquel Carbonell”. A: Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al profesor Luis Gil, II/3. Cadis: Ayuntamiento de Alcañiz: Gobierno de Aragón: Instituto de Estudios Turolenses: Universidad de Cádiz, 1997

Vilallonga 1999] Vilallonga, Mariàngela. “El viatge dels catalans a Roma durant el segle XV”. A: Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Francesc Eiximenis. Barcelona: Universitat de Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes; PAM, 1999, p. 201-221.

Vilallonga 2000] Vilallonga, Mariàngela. “Jeroni Pau en el umbral de un mundo nuevo: Quinto centenario de su muerte”. A: Acta conventus neo-latini abulensis. Proceedings of the Tenth International Congress of Neo-Latin Studies. Tempe, Arizona: Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies, 2000, p. 647-657.

Vilallonga 2003] Vilallonga, Mariàngela. “Els primers historiadors de la ciutat: Jeroni Pau i Dionís Jeroni Jorba”. A: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna (Barcelona. Quaderns d’Història, 9). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 149-160.

Vilallonga 2007] Vilallonga, Mariàngela. “Quid tum. La previvencia hispánica de Leon Battista Alberti en dos traducciones catalanas”. A: Leon Battista Alberti, umanista e scrittore. Filologia, esegesi, tradizione. Atti del Convegno internazionale del Comitato Nazionale VI centenario della nascita di Leon Battista Alberti (Arezzo, 24 – 25 -26 giugno 2004). A cura di Roberto Cardini e Mariangela Regoliosi. Tomo secondo. Florència: Edizioni Polistampa, p. 755-776.

Vilallonga 2007b] Vilallonga, Mariàngela. “Una nota sobre una còpia manuscrita quatrecentista de l’Oratio pronuntiata in Senatu Venetiarum de Joan Margarit i Pau, conservada a la Beinecke Rare Book and Manuscript Library de la Yale University”. A: El (re)descobriment de l’Edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: PAM; Universitat de Barcelona, 2007, p. 275-279.

Vilallonga 2012] Vilallonga, Mariàngela. “De consolatione pestilentiae de Pere Miquel Carbonell”. A: Roma e il papato nel Medioevo. Studi in onore di Massimo Miglio, I. Roma: Edizione di Storia e Letteratura, 2012, p. 589-609.

Vilallonga 2013] Vilallonga, Mariàngela. “Colón, Germà / Ferrando, Antoni (2011): Les Regles d’esquivar vocables a revisió. Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 316 p.” ER, 35 (2013), p. 510-514 [ressenya].

Vilallonga; Bracke 2003] Vilallonga, Mariàngela; Bracke, Wouter. “Addenda à l’édition de l’oeuvre de Hieronymus Paulus”. Archives, Bibliothèques et Musées de Belgique, 71, vol. 1-4 (2003), p. 199-215.

Vilallonga; Ferrer 2001] Vilallonga, Mariàngela; Ferrer, Daniel. “La fundació de Girona en la historiografia humanística: l’exemple de Francesc Tarafa”. AIEG, XLII (2001), p. 305-322.

Vileta 1582] Vileta, Lluís Joan. Appendix defensionis D. Raymundi Lullii et eius doctrinae ac operum, addita ad ea quae in hoc institutum fuerunt iam praefata et praemissa Arti brevi eiusdem Raymundi Lullii impressae Barcinone 1565, et in responsionem ad ea quae contra inseruntur in Directorio inquisitorum. Barcelona: Pere Malo, 1582.

Villalmanzo 1999] Villalmanzo, Jesús. Ausias March. Colección documental. València: Institució Alfons el Magnànim; Diputació de València, 1999.

Villalonga 2010] Villalonga, Anna Maria. Teatre català inèdit del segle XVIII: Examen d’un mestre sabater. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2010.

Villamediana 1990] Villamediana, Juan de Tassis, comte de. Poesía impresa completa. Madrid: Cátedra, 1990. [A cura de José Francisco Ruiz Casanova]

Villamediana 1994] Villamediana, Juan de Tassis, comte de. Poesía inédita completa. Madrid: Cátedra, 1994. [A cura de José Francisco Ruiz Casanova]

Villancicos 1698] Villancicos que se cantaron en la fiesta que la excelentíssima ciudad de Barcelona consagró a Dios, nuestro señor, en acción de gracias y demostración de la alegría de verse restituida al suave dominio de su amado y católico monarca Carlos II, que Dios guarde, por medio de la paz, los días 5 y 6 de abril de 1698. Barcelona: casa de Cormelles, per Tomàs Loriente, [1698].

Villancicos [1703]] Villancicos que se cantaron en el convento de las señoras religiosas de la orden de san Juan Bautista de la excelentíssima ciudad de Barcelona a la professión de doña Antonia Morata y Marañosa. Cantólos la capilla de la seo, siendo su maestro el licenciado Francisco Valls, a los 13 de enero 1703. Barcelona: Jaume Surià, s. a.

Villancicos 1703] Villancicos que se cantaron en el real convento de Santa Catalina Mártyr de esta excelentíssima ciudad de Barcelona en las fiestas que tributan y consagran los académicos discípulos a su angélico maestro santo Thomás de Aquino. Barcelona: Rafael Figueró, 1703.

Villancicos 1709] Villancicos que se cantaron en el convento de carmelitas calçadas de la villa de Valls a 7 de julio de 1709 a la professión y velo de sor María de San Joseph. Barcelona: Rafael Figueró, 1709.

Villancicos [c. 1734]] Villancicos que se cantaron en la iglesia del real monasterio de Santa Elisabet de esta ciudad de Barcelona [...] en la professión y velo de la señora sor Esperansa Mollar y Roig, día 5 de mayo 1734. Cantólos la capilla de la insigne parroquial iglesia de Santa María del Mar, siendo su maestro el licenciado Salvador Figuera. Barcelona: Joan Jolís, [c. 1734].

Villancicos [c. 1747]] Villancicos que en la solemne professión y velo de sor Isabel Cristina Avellá y Escardó en el religiosíssimo convento de Nuestra Señora de los Ángeles y Pie de la Cruz [...] cantó la capilla de la santa iglesia cathedral, siendo su maestro el licenciado Joseph Pujol, a 17 de octubre de 1747. Barcelona: Joan Piferrer, [c. 1747].

Villanueva 1803-1852] Villanueva, Jaume. Viage literario a las iglesias de España, 22 vol. València: Olivares; Madrid: Real Academia de la Historia, 1803-1852.

Villanueva 1894] Villanueva, Jaume. “Códices e incunables de la catedral de Vich en 1806”. BRAH, XXV (1894), p. 320-331.

Villanueva, F. 2011] Villanueva, Francisco. “Poemas inéditos del vihuelista y escritor Luis Milán y nuevas consideraciones sobre su identidad: el ms. 2050 de la Biblioteca de Catalunya”. Anuario Musical, 66 (2011), p. 61-118.

Villanueva, J. 1994] Villanueva, Jesús. “Francisco Calça y el mito de la libertad originaria de Cataluña”. Revista de Historia Jerónimo Zurita, 69-70 (1994), p. 75-87.

Villanueva, J. 1995] Villanueva, Jesús. “El debat sobre la constitució de l’observança a les corts catalanes de 1626-1632”. Manuscrits, 13 (1995), p. 247-272.

Villanueva, J. 1999] Villanueva, Jesús. “Felip Vinyes (1583-1643): su trayectoria política y la gestación de la revuelta catalana de 1640”. Manuscrits, 17 (1999), p. 307-340.

Villanueva, J. 2003] Villanueva, Jesús. “Els historiadors de la dècada de 1620 i el record de Barcelona com a capital imperial”. A: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna (Barcelona. Quaderns d’Història, 9). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 161-174.

Villanueva, J. 2004] Villanueva, Jesús. Política y discurso histórico en la España del siglo XVII. Las polémicas sobre los orígenes medievales de Cataluña. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2004.

Villar Rubio 1995] Villar Rubio, Milagros. Códices petrarquescos en España. Pàdua: Editrice Antenore, 1995.

Villaroya 1800] Villarroya, Josep. Colección de cartas histórico-críticas en que se convence que el rey D. Jaime I de Aragón no fue el verdadero autor de la crónica o comentarios a su nombre. València, 1800.

Villegas 1586] Villegas, Alonso de. Flos sanctorum. Segunda parte y historia general en que se escrive la vida de la Virgen sacratíssima, madre de Dios y señora nuestra, y las de los sanctos antiguos que fueron antes de la venida de nuestro Salvador [...]. Barcelona: Damià Bages, 1586.

Villiers 1927] Villiers, Cosme de. Bibliotheca carmelitana. Notis criticis et dissertationibus illustrata cura et labore opus Cosmae Villiers additis nova praelatione et supplemento luce curavit, P. Gabriel Wessels, carmelita. Romae: Collegio S. Alberti, 1927.

Vilosa 1674] Vilosa, Rafael de. Tractatus de fugitivis [...]. Nàpols: Novello de Bonis, 1674.

Vinaixa 1999] Vinaixa Miró, Joan Ramon. Miravet. Un poble de l’Ebre català a la fi del segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1999.

Vinyes 1626] Vinyes, Felip. Discurso por el qual se justifica ser justa la pretención del principado de Cataluña y ciudad de Barcelona en orden a que S. M. se sirva antes de la proposición de las cortes convocadas para la ciudad de Lérida hazer y prestar el acostumbrado juramento en la ciudad de Barcelona. Barcelona: Esteve Liberós, 1626.

Vinyolas 1923] Vinyolas, Pau. “Els cònsols de mar de Barcelona. Document inèdit interessant sobre les apel·lacions del contracte de ‘pariatge’”. RJC, XXIX (1923), p. I-IV.

Vio 1539] Vio, Tommaso de (cardenal Gaietà). Summula de peccatis. Lió: Jacobus Giuncti, 1539.

Vio 1575] Vio, Tommaso de (cardenal Gaietà). Opuscula omnia. Lió: Philippus Tinghi, 1575.

Virgili 1997] Virgili, Antoni. Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona: Fundació Noguera, 1997.

Vives 1783] Vives, Joan Lluís. De subventione pauperum sive de humanis necessitatibus. A: Joannis Ludovici Vives valentini opera omnia, IV. València: Benet Montfort, 1783, p. 420-494. [A cura de Gregori Maians]

Vives 1942] Vives, Joan Lluís. Tratado del socorro de los pobres. València: Hijo de F. Vives Mora, 1942. [Edició bilingüe llatí-castellà]

Vives, J. 1955] Vives, Josep. “Exposición medieval del ‘Pater Noster’ en traducción catalana de Fray Antonio Canals”. AST, 28 (1955), p. 133-156.

Vives, J. 1956] Vives, Josep. “Exposiciones del ‘Ave Maria’ y ‘Salve’ en traducción catalana de Fray Antonio Canals”. AST, 29 (1956), p. 79-94.

Vives, J. 1957] Vives, Josep. “Informe del obispo Climent sobre beneficencia”. AST, 30 (1957), p. 159-181.

Voltes Bou 1954-1956] Voltes Bou, Pere. “Nuevas noticias de don Pablo Ignacio de Dalmases y Ros y su tiempo”. BRABLB, XXVI (1954-1956), p. 95-136. [Versió mecanografiada a AHCB, ms. B-317]

Voltes Bou 1956] Voltes Bou, Pere. “La población de Cataluña en el primer cuarto del siglo XVIII”. Estudios Geográficos, XVI (1956), p. 165-184.

Voltes Bou 1962] Voltes Bou, Pere. “Estatutos aprobados por la Academia de Santo Tomás de Aquino de Barcelona, en 1711”. AST, 34 (1962), p. 341-360.

Voltes Bou 1962b] Voltes Bou, Pere. Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps. Barcelona: Rafael Dalmau, 1962.

Voltes Bou 1963] Voltes Bou, Pere. Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714), 2 vol. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; CSIC, 1963.

Voltes Bou 1971] Voltes Bou, Pere. “Pablo Ignacio de Dalmases y Ros, bibliophile exemplaire”. A: 25 años de la vida de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona. Le IIIème Congrès International de Bibliophilie. Actes et communications. Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1971, p. 203-209.

Wadding 1625-1654] Wadding, Luke. Annales minorum, 8 vol. Lió: C. Landry, 1625-1654.

Wadding 1906] Wadding, Lucas. Scriptores ordinis minorum quibus accessit syllabus illorum qui ex eodem ordine pro fide Christi fortiter occubuerunt. Roma: Attilio Nardecchia, 1906. [Ed. facs. de Bolonya: Forni, 1978]

Walsh 1975] Walsh, John K. El libro de los doze sabios o Tractado de la nobleza y lealtad [ca. 1237]. Estudio y edición. Madrid: Real Academia Española, 1975.

Wilkinson 2010] Wilkinson, Alexander S. Iberian books: books published in Spanish or Portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601 / Libros ibéricos: libros publicados en español o portugués o en la Península Ibérica antes de 1601. Leiden; Boston: Brill, 2010.

Wilson 1936] Wilson, William Jerome. “An Alchemical Manuscript by Arnaldus de Bruxella”, Osiris, 2 (1936), p. 220-405.

Wilson 1939] Wilson, William Jerome. “Catalogue of Latin and Vernacular Alchemical Manuscripts in the United States and Canada”, Osiris, 6 (1939), p. 1-836.

Windler 1997] Windler, Christian. “Josep Aparici: entre l’absolutisme i l’autonomia catalana”. L’Avenç, 217 (setembre 1997), p. 11-18.

Wittlin 1962] Wittlin, Curt J. “Les manuscrits dits ‘del papa Luna’ dans deux inventaires de la bibliothèque de Gaspar Johan Sánchez Munyoz à Teruel”. ER, XI (1962), p. 11-32.

Wittlin 1970] Wittlin, Curt J. “Los problemas del ‘Cercapou’ y el ‘Libre de les dones’ de Fray Francesc Eiximenis”. BSCC, XLVI/2 (1970), p. 61-95.

Wittlin 1987-1988] Wittlin, Curt J. “Un centenar d’oracions del Psalterium (alias Laudatorium) de Francesc Eiximenis traducidas al catalán por Guillem Fontana en 1416, con una oración original”. BRABLB, 41 (1987-1988), p. 163-190.

Wittlin 1988] Wittlin, Curt J. “Una traducció catalana parcial del Tresor de Brunetto Latini conservada a l’Arxiu històric de la ciutat de Barcelona”. A: Miscel·lània Joan Gili. Barcelona: PAM, 1988, p. 625-637.

Wittlin 1995] Wittlin, Curt J. De la traducció literal a la creació literària. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: PAM, 1995.

Wittlin 1995b] Wittlin, Curt J. “Extrets d’obres d’Eiximenis copiats i amplificats per Jaquet de Marvilla en un manuscrit de Santes Creus”. A: íd. De la traducció literal a la creació literària. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: PAM, 1995, p. 81-101.

Xarrié i Rovira 2002] Xarrié i Rovira, Josep M. Restauració d’obres d’art a Catalunya: Quatre generacions i un noble ofici. Barcelona: PAM, 2002.

Ximeno 1747-1749] Ximeno, Vicent. Escritores del reyno de Valencia, 2 vol. València: Josep Esteve Dolç, 1747-1749. [Ed. facs. en 2 vol. de València: París-València, 1980]

Yepes 1613] Yepes, Antonio de. Corónica general de la orden de San Benito, IV. Valladolid: Francisco Fernández de Córdoba, 1613.

Yeves 1998] Yeves Andrés, Juan Antonio. Manuscritos españoles de la Biblioteca Lázaro Galdiano, 2 vol. Madrid: Ollero & Ramos: Fundación Lázaro Galdiano, 1998.

Zabala 1946] Zabala, Arturo. La Navidad de los nocturnos en 1591. València: Castalia, 1946.

Zamora 2000] Zamora, Jaume Enric. “El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)”. Lligall, 16 (2000), p. 85-151.

Zaragoza 1991] Zaragoza, Ernest. “Dos cartas inéditas de Francisco de Vitoria sobre los escrúpulos”. La Ciencia Tomista, 382 (1991), p. 341-346.

Zaragoza 1991-1992] Zaragoza, Ernest. “Instrucción breve de l’abat Cano”. Áncora, 2239-2269 (1991-1992).

Zaragoza 1991b] Zaragoza, Ernest. “Monjes profesos de Montserrat (1493-1833)”. Studia Monastica, XXXIII (1991), p. 329-377.

Zaragoza 1991c] Zaragoza, Ernest. “Necrologi benedictí guixolenc (segles XVI-XIX)”. Estudis del Baix Empordà, 10 (1991), p. 95-127.

Zaragoza 1993] Zaragoza, Ernest. Els ermitans de Montserrat. Barcelona: PAM, 1993.

Zaragoza 1993b] Zaragoza, Ernest. “Instrucción breve del abad Alonso Cano, natural de Jaén”. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 149 (1993), p. 245-303.

Zaragoza 1995] Zaragoza, Ernest. “Els manuscrits guixolencs de la Biblioteca Tomàs de Lorenzana”. AIEG, 35 (1995), p. 327-362.

Zaragoza 1995b] Zaragoza, Ernest. “Tratado de los escrúpulos y sus remedios, del abad Alonso Cano O.S.B., natural de Jaén”. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 156 (1995), p. 53-113.

Zaragoza 1996] Zaragoza, Ernest. “Giennenses benedictinos (siglos XVI-XVIII)”. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 161 (1996), p. 41-59.

Zaragoza 1998] Zaragoza, Ernest. Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XIX). Barcelona: PAM, 1998.

Zaragoza 2002] Zaragoza, Ernest. Abaciologi benedictí de la Tarraconense. Barcelona: Editorial Balmes, 2002.

Zaragoza 2004] Zaragoza, Ernest. Història de la congregació benedictina claustral tarraconense i cesaraugustana (1215-1835). Barcelona: PAM, 2004.

Zaragoza 2007] Zaragoza, Ernest. Recull de documents i articles d’història guixolenca. Barcelona: PAM, Barcelona, 2007.

Zaragoza, V. 2013] Zaragoza, Verònica. “‘Historiar les protagonistes absents’. La poesia femenina de l’edat moderna a l’àmbit català”. A: Josa, Lola; Lambea, Mariano (ed.). Allegro con brio. I Encuentro Aula Música Poética de Jóvenes Humanistas (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012) [en línia]. Digital CSIC (2013), p. 146-160. http://digital.csic.es/handle/10261/86681

Zaragoza, V. 2013b] Zaragoza, Verònica. “‘Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...’. Noticia del cuaderno poético de sor Eulària Teixidor (siglo XVIII)”. A: Arriaga Flórez, Mercedes, et al. (ed.). Ausencias: escritoras en los márgenes de la cultura. Sevilla: ArCiBel Editores, 2013, p. 1351-1372.

Zaragoza 2017] Zaragoza, Verònica. “El Cancionero poético del Carmelo descalzo femenino de Barcelona (ca. 1588-ca. 1805)”. e-Humanista, 35 (2017), p. 615-644. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/35 [Consulta: 18/03/2017]

Zarco Cuevas 1924-1929] Zarco Cuevas, Julián. Catálogo de los manuscritos castellanos de la Real Biblioteca de El Escorial, 3 vol. Madrid: Imprenta Helénica; San Lorenzo de El Escorial: Imprenta del Real Monasterio, 1924-1929.

Zarco Cuevas 1932] Zarco Cuevas, Julián. Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la Biblioteca de El Escorial. Madrid: Tipografía de Archivos, 1932.

Zubeldia 1986] Zubeldia Lauzurica, María Isabel. Coloquios inéditos valencianos del siglo XVIII. València: Universitat de València; Facultat de Filologia, 1986. [Tesi doctoral]

Zudaire 1964] Zudaire, Eulogio. El conde-duque y Cataluña. Madrid: CSIC: Escuela de Historia Moderna, 1964.

Zvonareva 2015] Zvonareva, Alina. “The fifteenth-century Catalan translation of the French ‘Danse macabre’: A critical edition and English translation, from manuscript Miscel·lània 26, Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona”. Magnificat CLM [en línia], 2 (2015), p. 1-53. https://ojs.uv.es/index.php/MCLM/article/view/3902 [Consulta: 02/12/2015]