Pau de la Mare de Déu, Madaula Vallhonrat, germà (c. 1748-1780)
Pau Madaula Vallhonrat nasqué a Barcelona l’any 1748. Era fill de Pau Vallhonrat, de Torelló.
Vest.: Barcelona, 9.10.1763. Prof.: Barcelona, 10.10.1765, als 17 anys.
Com a germà de vida activa, va aprendre a la fàbrica de fundició les noves tècniques del gravat amb punxons, els secrets del picat i la justificació de matrius, i va iniciar la modernització de la fàbrica de lletra amb la creació de nous dissenys. Aviat fra Pau de la Mare de Déu es va fer càrrec de la direcció de la foneria, i entre 1773-1775 va enllestir nous caràcters de text, números i vinyetes. Seguint l’exemple d’altres foneries de lletra d’impremta, l’any 1777 va editar un catàleg de mostres amb els caràcters disponibles a la fàbrica, amb la intenció de difondre la feina que s’hi feia. Aquest llibret, dedicat al rei Carles III, palesa com n’estava d’assabentat el seu autor de les principals novetats del seu ofici. El volum presenta els nous caràcters gravats pel frare, barrejats amb els models humanístics de les primeres matrius que van arribar al convent, diversos tipus de lletra gòtica i una gran varietat de vinyetes, elements florals i signes matemàtics. Tot plegat demostra que havia de conèixer els mostraris que havia publicat a França Pierre-Simon Fournier -Les Caractères de l’imprimerie (París, 1764) o el més famós Manuel typographique (1764-1766)-, però també rebé una forta influència dels caràcters creats per Eudald Pradell i, indirectament, dels caràcters holandesos de Fleischman. En la petició que l’any 1800 adrecen els responsables de la fundició al rei, sol·licitant el títol de reial per a la fàbrica, prometen “nuevas producciones, para que nuestra fábrica pueda llegar a aquel grado de primor, y aprecio, que con admiración han conseguido las memorables fábricas estrangeras de Juan Miguel Flexman de Olanda, Juan Bautista Bodoni de Parma, y M. Gille de París”. Els impressors catalans acabaren depenent d’una manera gairebé absoluta de la lletra produïda al convent.
L’abril de 1777, el capítol provincial determinà que “el cuydado de las matrices y fundicion de letra se separasse de la Procuradoria de la provincia, y que corriese a cuenta del Hº Fr. Pablo de la Madre de Dios”. La Junta de Comerç de Barcelona s’assabentà de l’interès dels religiosos per desfer-se de les matrius i va acordar de demanar que els frares “enseñasen su arte a algunos seglares, a expensas de la Junta, a fin de que no decayera esta útil industria. El intendente en persona acudió al Convento y visitó el taller del lego, enterándose por boca de los superiores de que no pensaban desprenderse de sus utensilios, por haberlo suplicado así los impresores de la ciudad, quienes consideraban que se causaría con ello un perjuicio al público”.
La prematura mort de fra Pau de la Mare de Déu no alterà gaire el funcionament de la foneria, ben encarrilat gràcies a la seva obra. El seu successor, fra Jaume de Sant Josep (1744-1794), continuà amb encert la tasca de direcció del taller; sembla que també va gravar punxons de notes musicals per a llibres de cant, malgrat no estar al seu mateix nivell tècnic ni artístic.
El germà Pau va morir en el convent de Sant Josep de Barcelona el 5.12.1780.
OBRA
1. Muestra de los caracteres que se hallan en la fábrica del convento de S. Joseph. Barcelona, por el Hº F. Pablo de la Madre de Dios, religioso carmelita descalzo.
[Barcelona], 1777, 140 x 95 mm, 49 p., grav.
BIBLIOGRAFIA
Arnall, Mª Josefa. “La fábrica de fundición de letra y la imprenta del convento de los Carmelitas Descalzos de San José de Barcelona”. Monte Carmelo 86 (1976), p. 49-69. // Beltran Larroya 1986: 13, 462n. // Corbeto, Albert. “Eudald Pradell y la fundición del convento de San José”. Texto presentado en el Primer Congreso Internacional de Tipografía. Valencia 2004. Íd. "Eudald Pradell, artesà i 'home de lletres'". Locus Amoenus, 10 (2009-2010), p. 169-193.
[MGC]
