Bonaventura Roure Avellà va néixer a Cabrils, parròquia de Vilassar, el 2.9.1723. Era fill de Josep Roure Mas, pagès, i de Marianna Avellà.
Vest.: 15.9.1743. Prof.: 20.9.1744, als 21 anys.
Prior de Tarragona entre 1763-1766. Rector del col·legi de Lleida de 1766-1769.
Entre 1769-1773 va estar a Madrid, fent de secretari particular del general dels carmelites descalços Joan de Jesús Maria, Martín Barragán (1703-1773), que va morir a Madrid el 4.5.1773, abans d’acabar el seu sexenni; Joan de Jesús Maria havia estat provincial de Catalunya entre 1757-1760 i 1763-1766.
Bonaventura va ser prior de Barcelona entre 1775-1778. Provincial de Catalunya entre 1781 i setembre de 1784. La reforma de les constitucions va obligar els superiors provincials a diferir el capítol provincial que s’havia de celebrar l’abril o el maig fins al mes de setembre. Aquest va ser el darrer capítol general que designaria provincials, ja que en endavant només els podran elegir el general i els dos procuradors, de Roma i de Madrid.
Conventual de Tarragona, després fou prior de Reus el 1787-1790. Prior de Barcelona entre 1790-1793.
Era definidor primer de la provincia el 1793 i conventual de Tarragona, quan va patir un atac (“una inflamación interna de costado”) mentre assistia al definitori d’octubre de 1793, del qual va acabar morint, a Barcelona, el 15.12.1793.
El 9.9.1771 signa, en qualitat de secretari del definitori general, l’autorització concedida el 27.11.1771 a Damià dels Apòstols, que demanava la llicència de les autoritats de l’orde per alterar el cànon establert en les mides dels nous claustres, en el cas de la construcció del claustre del convent de Vilanova (ACA, ORM, Hisenda, llig. grans, 510). Transcrites la carta adreçada a Josep de Santa Isabel i la del definitori per Narváez (2002).
OBRA
1. Autorització de sant Joan de la Creu. Obras espirituales que encaminan a una alma a la perfecta union con Dios [...].
Pamplona: Pasqual Ibáñez impresor, 1774. Firmada el 22.2.1772. Autoritza com a secretari del definitori general, que el 16.2.1772 havia acordat la publicació de les obres de Sant Joan de la Creu.
2. Copia de la carta que se ha escrito a los conventos de Cataluña anunciándoles la muerte del R. P. fr. Joseph del Santísimo Sacramento, en el siglo Joseph Fontana.
BUB, ms. 1956, f. 99-100. Barcelona, 25.1.1793. Firmada per “Buenaventura de Santa Maria, prior”.
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1955. // íd. 1958. // Miquel i Rosell 1958-1969: IV, 427. // Beltran Larroya 1986: 241, 242, 246, 249, 250, 252, 254-259, 520, 751. // Narváez, Carme. El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona, 2002, p. 506-507, 510-511 [tesi doctoral].
ARXIU
ACDCB, Vesticions. // ACDCB, Difunts de Barcelona.
ANNEX
Josep del Santíssim Sagrament, Fontana (c. 1713-1793). Josep Fontana va néixer a Barcelona cap al 1713. Era fill del doctor Joan Fontana, apotecari, i de Teresa. Vest.: 7.6.1733. Prof.: 8.6.1734, als 21 anys. Conventual de Barcelona, va ser designat prior de Mataró, càrrec que ocupà entre 1772-1775, de Gràcia entre 1775-1778, i de Barcelona entre 1784-1787. Definidor provincial fins al 1790. Va morir a Barcelona el gener de 1793, als 80 anys d’edat i 64 d’hàbit. Religiós molt observant, fins i tot en la seva vellesa, “su mediana edad fue ocupada tan exactamente que empleó sus nobles conocimientos (libres siempre de la inchasón altanera) en el oficio de passante, en el de presidente de conferencias morales por muchos años, y en los prioratos de Gracia, Mataró y Barcelona, y últimamente en el oficio de difinidor provincial”.
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1986: 246-248, 252, 255, 256. // Gras, M. M. en curs (a).
ARXIU
ACDCB, Vesticions. // ACDBC, Difunts de Barcelona.
[MGC]
