Dídac Castelló nasqué a les Puelles, prop d’Agramunt, l’any 1557.
L’any 1583, als 36 anys, va professar al Carmel descalç, al convent de Valladolid, fundat pel català Joan de Jesús Roca, i fou el primer corista d’aquella casa.
Segons les seves pròpies declaracions, va estar present en les fundacions de Madrid (1586), Barcelona (1586), Tàrrega (1588), Girona (1591) i Tamarit de Llitera (1591).
El 1589 era conventual a Tàrrega i, per invitació del provincial Joan de Jesús Roca, la primera quinzena d’agost d’aquell any es traslladà a Barcelona, on ajudà a atendre els empestats, segons consta de la Relación de Francesc de Jesús Maria; tot i que sembla que emmalaltí lleugerament, superà el contagi. Fra Dídac també fa un breu relat de la pesta a Barcelona en la seva pròpia Relación.
Conventual de Barcelona des de 1587, consta a l’acta notarial sobre l’erecció de la congregació dels carmelites descalços i fundació de la província de Sant Josep (18.6.1588); figura com a soci del rector del convent de Barcelona, Joan de Jesús Roca.
Sotsprior del convent de Mataró al capítol provincial de 1590. Prior de Girona entre 1595-1598 i 1598-1600, i soci als dos capítols provincials. Prior de Barcelona des del capítol de 1600. Durant l’any 1603, el general de l’orde, Francisco de la Madre de Dios (1600-1607), va ser a la província de Catalunya entre els mesos de març i abril, va suspendre del seu ofici el provincial Joan de Jesús Roca i el prior de Barcelona, i els va enviar fora de la província. Els historiadors de l’art atribueixen aquest fet a les seves dissensions entorn a la construcció del nou convent de Sant Josep de Barcelona i el grau de senzillesa i austeritat que aquest havia de tenir, i al fet que les autoritats generals de l’orde volien aprofitar al màxim la generosa donació de Josep Dalmau. El conflicte es va resoldre imposant un nou prior i provincial alhora, Domingo de la Presentación Foronda, que ja havia intervingut en la fundació de Barcelona i havia estat provincial de Catalunya entre 1597-1600. En realitat, es manifestava un canvi de rumb en la direcció del Carmel descalç des del P. general Nicolò Doria, que va eliminar totes les veus discrepants a la seva visió de la reforma carmelitana i va desterrar el provincial Joan de Jesús Roca del Principat durant deu anys.
Després de la seva estada a Pastrana el 1603, ignorem la resta de les conventualitats de fra Dídac, tot i que sabem que l’any 1616 ja era a València i gaudia d’una certa influència social, ja que va intervenir en la qüestió de l’herència que es disputaven Ramon de Boïl, senyor d’Albatera, i el duc del Infantado, fill del duc de Lerma i marquès de Dènia.
Va morir al convent de València l’any 1628.
OBRA
1. Relación del P. Diego de la Paz sobre diversos conventos de la Provincia. Pastrana, 13 de agosto 1603.
BNE, ms. 5661, f. 209-211. Text autògraf, enquadernat amb altres molts documents de l’orde. Relació editada per Beltran 1986: 622-626.
BIBLIOGRAFIA
Porcar, Pere Joan. Coses evengudes en la ciutat y regne de València: Dietari (1589-1629). València, 1983, p. 146. // Beltran Larroya 1986: 36, 41, 44, 45, 48, 54n, 356, 428, 430, 440, 444n, 445n, 483, 504, 622-626, 660. // Narváez 2004: 56-57.
ARXIU
AHN, Clero 10712, p. 256.
[MGC]
