Eulàlia Cahué Abril va néixer a Mataró el 5.1.1769. Era filla de Pau Cahué, comerciant, i de Margarida Abril, tots dos progenitors naturals de Cabrils, però establerts a Mataró. La parella va tenir tres fills i cinc filles: Maria Àngela, Pere, Eulàlia, Antònia, Jaume, Teresa, Vicenta, Josep Maria. Dos dels fills, Pere i Jaume, moriren infants, i l’únic noi, Josep Maria, es dedicà al comerç com el pare.
Prof.: convent de la Immaculada Concepció de carmelites descalces de Mataró, el 5.2.1788.
Va ser priora del convent en dues ocasions, entre 1810-1814 i entre 1819-1821. El 1814 era clavària de la comunitat.
Va morir a Mataró cap al mes de desembre de 1828.
La seva germana Antònia, nascuda el 30.4.1771, va professar al mateix convent que la seva germana uns mesos després, l’1.10.1788, amb el nom de Semproniana de Sant Antoni de Pàdua, i va morir-hi l’any 1825.
Dues germanes més professaren també al Carmel descalç, per bé que al convent de Barcelona. En primer lloc, Maria Àngela, més gran que Eulàlia, nascuda el 1763, que professà amb el nom de Maria Àngela de Crist el 16.11.1762 i va morir a la mateixa ciutat el 5.11.1813. Anys després la seguiria una germana menor, Teresa de Jesús Maria, nascuda el 3.1.1776, que va professar el 29.7.1793, i va morir el 29.9.1812.
Maria Eulàlia fou padrina de baptisme d’una germana seva, Vicenta, nascuda l’any 1780 i que també professà com a religiosa al convent de terciàries de Sant Francesc de Barcelona (Elisabets, probablement), per a la qual professió es demanaren els certificats dels sagraments de baptisme i confirmació (BC, Certificats de baptisme, Caixa VIII/28-29, Illustre son Vicente Cahué).
Una altra familiar, potser una neboda, Paula dels Dolors, Cahué Sala, nascuda el 30.9.1802, va professar també al convent mataroní el 28.2.1825, on va morir el 25.12.1871.
OBRA
1. Biografia de Maria Francesca de Jesús, Desvalls Ardena.
Redactada a partir de l’esborrany redactat el confessor de la difunta Josep de Sant Agustí, Vallhonesta Aparici (Barcelona, c. 1760-1815, Barcelona), relació a la qual va aportar moltes altres dades.
Va ser l’amanuense que va copiar les cartes que Maria Francesca de Jesús va escriure al seu darrer director espiritual, el Dr. Antoni Armengol, rector de Poboleda.
També és una de les quatre signants de la relació dels fets de la guerra del Francès a la comunitat de Mataró (1815), així com del certificat de la recepció del cos de Maria de Francesca de Jesús, que havia mort a Poboleda l’any 1809, i de la visura del seu cadàver, abans de ser enterrat al convent de Mataró (6 d’abril de 1815).
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1990: 375, 398, 413-416.
ARXIU
Burgos, Archivo Silveriano , sign. 27/V. // ACD, Difuntes…
[MGC]
