Catalina de Balmaseda y San Martín nasqué a Madrigal de las Altas Torres, Ávila, el 28.10.1544. Filla d’una família noble, els seus pares eren Cristóbal de Balmaseda, parent de Teresa de Jesús, i Juana de Bustamante y San Martín. Des de la seva infantesa va sentir una forta inclinació religiosa i sentí una gran admiració per la vida de Catalina de Cardona. El juliol de 1568 va conèixer Teresa de Jesús, quan aquesta passà pel seu poble camí del convent de Medina del Campo.
Vest.: 10.7.1572. Prof.: 5.8.1573.
Santa Teresa de Jesús la va escollir per a la fundació del monestir de Sòria (1581) i fou elegida primera priora de la nova comunitat, malgrat l’oposició de Jerónimo Gracián, ja que Catalina no sabia escriure. Aquesta mancança serà compensada per la tasca de secretària que féu Leonor de la Misericòrdia des del seu ingrés al Carmel descalç de Sòria fins a la mort de Catalina.
El desembre de 1583 fundava el convent de les carmelites descalces de Pamplona. El 1588 deixava la ciutat per anar a fundar a Barcelona, on féu de priora fins a la seva mort, el 3.1.1594, en fama de santedat. Tant és així que molts barcelonins, i gent de tot arreu que l’havia coneguda, començaren a obtenir gràcies i favors per la seva intercesió. El seu cos es conserva incorrupte al monestir de Pamplona, on reposa des de 1604 per decret dels superiors generals de l’orde i contra els drets de la comunitat barcelonina. En compensació per la pèrdua, s’entregà a la comunitat barcelonina un braç i una mà. El procés canònic per a la seva beatificació és a Roma (1988). La biografia escrita el mateix any de la mort ens presenta una religiosa estimada per santa Teresa i lloada per tothom per les seves qualitats humanes i religioses. A Barcelona va tenir molts amics, com el bisbe Capella, de la seu, l’abat Salinas, de Montserrat, els ducs de Cardona o el P. Pere Gil, jesuïta.
OBRA
1. Relación que, por mandato de nuestro Prelado, Fray Jerónimo Gracián de la Madre de Dios, hizo nuestra venerable madre Catalina de Cristo de su vida de oración, estando en el convento de Soria el año de 1583.
Editada per Beltran Larroya 1990: 66-72.
2. Declaraciones sobre la vida y virtudes de San Juan de la Cruz.
BNE, ms. 2 f. Autògraf.
3. Relazión de lo que sé de nuestro benerable Padre Fray Juan de la Cruz.
BNE, ms. 2 f. Autògraf.
4. Cartes escrites des de Barcelona.
Adreçades a:
- Bernabé Mármol (Barcelona, 30.11.1590)
- Mariana de Córdoba (Barcelona, 15.3.1591; 30.3.1591; 6.4.1591; 16.6.1691; 10.10.1591; 28.10.1591; 22.1.1592; 30.1.1592; 4.4.1592; 20.7.1592; 25.9.1592; 27.3.1593; 19.5.1593; 7.12.1593)
- Ana de la Trinidad (Barcelona, 3.7.1593) (editades per Beltran Larroya 1990: 72-102).
- Mariana de Leiva (Barcelona 24.9.1592). BNE, ms.
- Ana de San Bartolomé (editades per Enríquez 1632: 725-729).
BIBLIOGRAFIA
Enríquez, Crisóstomo. Historia de la vida, virtudes y milagros de la venerable Madre Ana de San Bartolomé, compañera inseparable de Santa Teresa de Jesús. Brussel·les: viuda de Hubert Antonio, 1632, p. 725-729. // Lanuza, Miguel Bautista de. Vida de la venerable madre Catalina de Cristo. València: Librerías París-Valencia, 1999 [facsímil de l’ed. de 1659]. // Serrano Sanz 1893-1895. // Efrén de la Madre de Dios. Catalina de Cristo. Barcelona, 1982. // Beltran Larroya 1990: 1-25 i 62-119. // Leonor de la Misericordia 1995.
[MGC]
