DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Joan de la Concepciˇ, Alemany Descatllar (1625-1700)

Joan d’Alemany-Descatllar va néixer a Barcelona l’any 1625. A l’acta de vestició es llegeix que el seu pare es deia Jaume Descatllar, natural de Ripoll. Segons l’historiador de la província, Joan de Sant Josep, es tractava de Jaume d’Alemany-Descatllar, de Barcelona.

Vest.: Barcelona, 7.12.1640. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 15.12.1641.

El seu pare l’envià a estudiar a Alcalá de Henares, pensant que a Castella estaria a recer de les torbacions de la guerra dels Segadors, en què va prendre part al costat del monarca Felip IV. El noble Lluís Descatllar de Vic (Sanabre. La acción de Francia en Cataluña, p. 63, 283, 285) refereix que la fidelitat al partit del rei Felip IV li comportà danys en les seves propietats i el desterrament al Rosselló el 1643, i en el seu intent d’alliberament, l’any 1644, moriren el governador de Ripoll i el veguer de Camprodon. El 26 i el 27.5.1640 els sublevats a Vic calaren foc a les portes de casa seva i a la de Miquel Joan Granollacs, estretament vinculat amb els carmelites descalços on estava refugiat Bernat de Ponts.

A Alcalá de Henares, fra Joan assolí una lectoria. Un cop expulsats els francesos del Principat, retornà a Catalunya l’any 1654 i es donà a conèixer com a eloqüent orador sagrat.

L’any 1660 era prior de Lleida, després de Tarragona (1663), novament de Lleida el 1666 i definidor tercer. El 1669 era lector magistral de la catedral de Lleida -ho fou sis anys- i vice-soci al capítol. Fou provincial dues vegades, entre 1670-1673 i 1676-1679. En l’endemig fou prior de Barcelona el 1675. El 1681 era prior de Tarragona i entre 1682-1688 general de la Congregació espanyola -el tercer general català. Els detalls de la seva elecció són minuciosament descrits per Joan de Sant Josep (Beltran Larroya 1986: 106-709).

Acabat el generalat, tornà a Catalunya com a conventual de Barcelona (1690-1996). El 1697 fou designat definidor general, càrrec durant el qual va morir a Alcalá de Henares el 20.1.1700.

Va introduir el rés del patrocini de sant Josep i encarregà a fra Joan de Sant Josep, l’historiador provincial, la composició de l’ofici de la festivitat.

Essent visitador de la província carmelitana de Sant Albert de Mèxic l’osonenc Isidre de l’Assumpció Rossell -després provincial de Catalunya sota el generalat d’Alemany-Descatllar-, va enviar dos religiosos al Perú a fi de sondejar la viabilitat de fer-hi alguna fundació; ja s’hi havien establert diversos convents de religioses descalces sotmeses a l’ordinari diocesà. Malgrat l’oposició inicial del Consejo de órdenes a la fundació de noves cases a Índies, finalment s’aconseguí el beneplàcit del monarca a l’expansió dels descalços al Perú.

A instàncies de Joan Tomàs de Rocabertí, general dominic i arquebisbe de València, el general carmelita demanà la beatificació d’Hipòlita de Rocabertí.

Al convent de San Hermenegildo de Madrid fundà la confraria de Santa Teresa de Jesús, el primer confrare de la qual va ser el rei Carles II.

Va redactar cartes pastorals adreçades al general de la Congregació d’Itàlia sobre la vida regular. Sota el seu generalat es fundaren Torre del Carmen i el convent de carmelites descalces de Lleida.

Durant el seu generalat (1682-1688) va escriure dues cartes pastorals extensissímes, creà la nova província de Santa Teresa d’Aragó i València (1685) i preparà la creació de la nova província d’Andalusia Baixa, aconseguida el 1688.

Ajudà a sustentar el col·legi d’Arts que els carmelites van aconseguir a Lleida, malgrat que el capítol havia disposat instal·lar-lo a València.

Gràcies a les seves almoines, des del generalat de l’orde, a les del marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat, i, després de la seva mort, a les de la seva filla Gertrudis de Montserrat, casada amb Antoni de Camporrells, es va poder acabar l’església del convent de carmelites descalços de Gràcia, a la inauguració de la qual va assistir l’any 1687.

 

OBRA

1. Carta pastoral.

Impresa. Madrid, 21.2.1684. 7 f. s. n. Cf. Beltran Larroya 1986: 154.

2. Carta pastoral a los religiosos descalzos de N. Señora del Carmen de la primitiva observancia, por el P. Fr. Juan de la Concepción, su General.

Madrid: s. n., 1685. 118 p.

3. Carta pastoral a las religiosas descalzas de Nuestra Señora del Carmen de la primitiva observancia, por el P. Fr. Juan de la Concepción.

Madrid: s. n., 1686. 160 p.

4. Carta a los religiosos y religiosas de la sagrada religion de Nuestra Señora de el Carmen Descalço que escribe su general fray Iuan de la Concepcion, en despedida de su oficio.

S. ll.: s. n., [1688]. 4 p.

5. Aprovació de Gabriel de San José. Statera eucharistica ad novum litigium inter duas opiniones circa eucharistiae in coelis existentiam dissidentes.

Alcalá de Henares: Francisco García Fernández, 1690. Firmada, com a general dels carmelites descalços de la Congregació espanyola, al convent de San Pedro de Pastrana el 8.5.1688.

 

BIBLIOGRAFIA

Joan de Sant Josep. Anales. // Silverio de Santa Teresa 1935-1952: XI, 1-29. // Beltran Larroya 1986: 126, 128-130, 132, 134, 135, 139, 140, 143, 150, 151, 154n, 161, 166, 393, 577n, 600, 617, 699, 706-709, 740, 748, 749.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

á