DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Tomās del Santíssim Sagrament, Serra (1662-1755)

Tomàs Serra nasqué l’any 1662 i rebé el baptisme a la seu de Barcelona. Era fill de Bartomeu Serra, ferrer, i de Maria Espanyola, tots dos d’Esparreguera.

Vest.: 20.1.1677. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 21.1.1678.

Prior del convent de Santa Maria de Gràcia entre 1698-1700; de Girona entre 1712-1715, i després de Lleida entre 1715-1718. Prior de Mataró entre 1721-1724, de Tarragona entre 1724-1727, novament de Mataró entre 1733-1736 i després de Gràcia entre 1736-1739. L'any 1735 era definidor primer de la província de Sant Josep de Catalunya.

Procurador del convent del Cardó de 1727-1730. Entre 1727 i setembre de 1729, per mandat del prior Joan Baptista de Jesús, va emprendre la tasca de disposar i actualitzar un Llibre major de la renda del convent del Cardó, pies fundacions, memòries perpètues... Després d'haver realitzat aquest treball arxivístic decidí escriure una instrucció pràctica per als futurs procuradors a fi de millorar l'administració conventual en l'esdevenidor.

Va morir l’any 1755, als 93 anys i 77 de professió, a Barcelona.

Nota necrològica: “Sus prendas naturales y sus letras le merecieron en la Provincia grande aprecio. Los conventos de Mataró, Gerona, Gracia, Lérida y Tarragona disfrutó sus talentos en las varias veces que governó essos conventos con la discreción, afabilidad, prudencia y observancia a todos notoria [...]. Los más conventos de esta provincia le deven mucho por el trabaxo que tomó en utilidad de sus archivos, pues fue religioso muy perito en la inteligencia de los papeles. Como tan retirado, tenía tiempo para todo. Él mismo se aprendió la aritmética, las lenguas griega y hebrea, italiana y francesa, y de estas dos últimas se servía para el bien del próximo en el confessonario”.

Pere Serra i Postius diu d’ell: “Natural de Barcelona, Prior que ha sido de varios Conventos, y Bibliotecario muchos años de la grandiosa Librería del Convento de su Patria: Varón docto, e inteligente en las lenguas, Latina, Griega, Hebrea, Italiana, y Francesa”.

Es conserva una relació del pas del P. Sousa per la biblioteca de Sant Josep entre els mesos de setembre de 1712 i gener de 1713, potser quan fra Tomàs n'era responsable: "Em 4 de Outubro, achando-se o Conde  de Atalaya molesto, lhe entrou o Padre Sousa a assistir  com aquelles cuidado, que era debido. Foi ao Mosteiro de S. José de Carmelitas Descalços, que está na Rambla, e vio a sua Livraria, que era a melhor que havia em Barcelona, tanto pela copia dos livors, como pela qualidade delles, en ella observou huma particularidades muito conveniente para a sua conservaçao; e he, que os libros nas costas nâo tinhâo títulos, mas sómente letras do alfabeto, e numero Romanos, ous Arabigos, de sorte que para se tirar hum libro he preciso recorrer ao catalogo, que está na mâo do Bibliothecario, e só este pó de tirar o libro. Aquí concilio amizade com o Padre Mestre Fr. Manoel Mariano de Ribera" (Bem 1792).

 

OBRA

1. Sermones varios, predicados por el mismo.

Biblioteca de l’antic convent de Sant Josep, signatura L.723.

2. Instrucción práctica para el padre procurador de este convento de San Hilarión del desierto del Cardón.

ACDCB, ms. s. n. C. 1730. Paper, 210 x 160 mm. 1 + p. 1-51 + 1. Enquadernació en pergamí, una mica rebregat. Tacat per la humitat. Malgrat que el text està en castellà, al cap. 5 ("Reglas que deve guardar para cobrar y fórmulas de recibos") dóna exemples de diverses maneres d'estendre rebuts, tots redactats en català.

Índex: "Tabla. Capítulo 1. Advertencias generales para el padre procurador 2-7 Capítulo 2. Del libro y quaderno de notas que ha de tener el procurador provincial 7-11 Capítulo 3. Modo de regular el libro mayor del convento 11-16 Capítulo 4. Del libro de entrada y salida que ha de tener el padre procurador 16-22 Capítulo 5. Reglas que deve guardar para cobrar y fórmulas de recibos 22-31 Capítulo 6. Censales que se pagan por concordias y lo que cerca de ellos deve hazer. 31-38 Capítulo 7. Lo que deve hazer cerca de los censales que llaman 'ròssechs' 38-42 Capítulo 8. Como se ha de portar el padre procurador en los pleytos que emprendre 42-48 Capítulo 9. Precauciones que deve guardar en los esmersos del dinero del convento 49-51". 

 

BIBLIOGRAFIA

Serra i Postius 1726. // Bem, Thomaz Caetano de. Memorias históricas chronologicas da sagrada religiao dos clérigos regulares em Portugal, e suas conquistas na India oriental, I. Lisboa: Regia Officina typografica, 1792, p. 448-449. // Beltran Larroya 1965. // Íd. 1986: 168, 196n, 217.

 

ARXIU

ACDCCB, Difuntos de Barcelona, n. 197.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal