Maria Victòria Arajol Espernai nasqué el 15.4.1657 a Urús, a la Cerdanya. Era filla de Ramon Arajol, metge, i de Marianna Espernai. La seva família, de Puigcerdà, s’havia refugit a Urús per fugir de les vexacions constants dels soldats en plena guerra dels Segadors.
L’any 1673 moria la seva mare, quan la noia tenia setze anys: “Passada la madre a mejor vida resolvió el padre de Victoria formar en Matrimonio otra alianza: y con esta ocasión resolvió Victoria manifestar a su Padre la elección que avía hecho de estado de religiosa, suplicandole humildemente la encaminasse hasta conseguir este su deseado fin” (Caralps 1747: 13). El pare s’oposà fermament a la determinació religiosa de la filla, ja que “era directamente opuesto a uno de los pactos de la nueva aliança, esto es, que avía de casar Victoria con un deudo de la nueva esposa. Y en consequencia avía de quedar desocupada toda la familia del Matrimonio primero” (Caralps 1747: 14). La madrastra de la jove insistí a forçar el matrimoni amb un parent seu, metge con el pare d’ella. Temptada amb ofertes econòmiques i pressionada amb tota mena de maltractament, fou foragitada de casa i hagué de cercar refugi amb la família materna. Finalment, el pare accedí que la filla visqués en una casa que havia estat propietat de la mare difunta, amb l’obligació de quedar encarregada dels germans petits i d’una germana menor. Així visqué fins als 21 anys. L’any 1678 -any del darrer setge de Puigcerdà-, l’envià a guardar tota sola la propietat d’Urús en veure tota la soldadesca escampada per la Cerdanya. Intent de violació per part d’un soldat. Després de tanta insistència fracassada, el pare i la seva esposa donaren permís perquè entrés en religió.
Com que tenia relació amb els frares predicadors de Puigcerdà, s’escrigué als religiosos del convent del Roser de Vic per tal que fos admesa al convent de Santa Clara de dominiques: “Estas religiosas, aunque estavan noticiosas de la singular virtud de la virgen, no la valoraron, como podían, si que por parecerles corto el dote ofrecido, se mostraron escrupulosas en su misma indecissión. Olieron algo de esto las Descalças, y no obstante que muy de antemano avían escrito a la virgen ofreciéndoles lugar en su convento, y esta les avía respondido: que apreciava muho su merced, y que sus desseos eran, ser dominica en el convento de Santa Clara: sabiendo las Descalças el escrúpulo de las Dominicas, se valieron de cierto Religioso descalço, y mas positivamente de cierta Señora de la ciudad de Vich, casada en Puigcerdà, para que esta entregasse la carta de nueva oferta a Maria Victoria, y la persuadiesse, a que viniesse a su Convento de descalças. Muy despiertas destavan estas religiosas; no solamente porque las obligava a no dormir la necessidad que tenían de Religiosas; si porque avían bien persentido la muy singular opinión de virtud, en que era tenida la sierva de Dios”.
El 5 d’octubre de 1683 renuncià a tots els béns materns en favor de la seva germana Dominga. Havia d’ingressar el 14 d’octubre i les dominiques ho volgueren impedir. Durant molt de temps avorrí el tracte amb descalços i descalces. I encara després de professa la temptaren les dominiques.
Prof.: convent de Jesús, Maria, Josep i Teresa de Vic, 15.10.1684.
Va ser priora de la seva comunitat durant el trienni començat el 1701 i fou reelegida el 1704.
A la relació autobiogràfica, Maria Alberta rememora que als deu anys, i ho agraeix a Déu, “oyesse leer un resumen de la Vida de Santa Rosa, y sin entender la lengua castellana permitiste que entendiesse muchas cosas de las virtudes de aquella Santa” (Beltran Larroya 1990: 316-317).
Fou coneguda ja poc després de la seva mort a causa de la correspondència sobre temàtica espiritual i experiència religiosa mantinguda amb un religiós rellevant, Josep de Sant Benet o de “les llànties”, frare montserratí, escriptor d’ascètica i mística, des de 1699 fins a la mort del frare, el 1723.
El seu germà, Francesc de Jesús Maria, també fou carmelita descalç; fou provincial durant dos triennis (1724 i 1730); mantingué igualment una llarga correspondència amb una altra monja, Maria Antònia de l’Esperit Sant, Gavaldà Simó, de Reus, que, pel que sembla, tingué una certa relació a través seu amb Maria Alberta.
Va morir a Vic el 24.5.1739.
OBRA
1. Correspondència espiritual.
Montserrat. 45 cartes escrites a fra Josep de Sant Benet, entre 1699-1722. Editades per Beltran Larroya 1990: 202-315.
2. Relació autobiogràfica de Maria Alberta de Sant Domènec.
BMM, ms. 1110. Vic, abril 1701. Escrita per indicació de fra Josep de Sant Benet. Editada per Beltran Larroya 1990: 315-320.
3. Relació.
Sabem que redactà una altra relació l’any 1702 (Beltran Larroya 1990: 265).
4. Cartes a Domingo Martí Aldran.
Arxiu Comarcal de Cerdanya, fons ACCE130-120. Anys 1719-1739. Cartes, aparegudes recentment, de Maria Antònia de Sant Domènec al seu “germà” Domingo Martí Aldran, notari de Puigcerdà. Es tracta d’un tercer germà, desconegut fins ara (sabíem de l’existència de Dominga i de Francesc). En una carta de 1704 a fra Josep de Sant Benet, li demana “me encomiende a Dios y a su Madre y nuestra María Santíssima un hermano mío que a muchos años que me tiene afligida el cuidado de su alma y cuerpo. El Señor tenga midericordia de él y de todos y nos de una buena muerte, que aseguro me da arta pena el cuidado de esta criatura, por atormentarme tanto el temor de si se á de perder” (Beltran Larroya 1990: 294-295). ACCE130-120-T2-38.
Domingo Martí Aldran fou secretari de la societat patriòtica d’Amics del País, autor d’un discurs imprès sobre les utilitats que podien resultar al públic i particulars de l’establiment d’aquesta societat econòmica a la vila de Puigcerdà i el seu corregiment, aprovat i resolt donar a la impremta en la junta del 24 de maig de 1778. L’any 1736 era burgès i regidor de Puigcerdà, a part de notari.
BIBLIOGRAFIA
Argerich, Benito. Vida interior y cartas que escribió a diferentes personas fray Joseph de San Benito, religioso lego en el monasterio de nuestra Señora de Montserrat [...]. Madrid, 1746. // Caralps, Manuel. Vida de la sierva de Dios soror María Alberta de Santo Domingo, carmelita descalça en el convento de Jesús, María, Joseph y Teresa de la ciudad de Vich, oriunda de la villa de Puigcerdà, condado de Cerdaña, en el principado de Cataluña. Vic: Pedro Morera, 1747. // Diccionario geográfico universal, 7. Barcelona, 1832, p. 827. // Cucurella, Esteban María. “Fray José de San Benito y madre María Alberta de santo Domingo”. Monte Carmelo, 71 (1963), p. 105-115. // Eulogio de la Virgen del Carmen, “Una monja correspondiente de fray José de San Benito: la Madre Alberta de Santo Domingo”. VII Semana de Estudios Monásticos (Montserrat, 12-17 septiembre 1965) [= Yermo (El Paular)], 1965, p. 295-302. // Beltran Larroya 1990: 202-320.
[MGC]
