Alonso de la Fuente Chinchón nasqué a Fuentelaencina (Guadalajara) l’any 1551. Era fill d’Alonso de la Fuente i d’Ana Chinchón.
Prengué l’hàbit carmelita descalç al convent de San Pedro de Pastrana, quan comptava 19 anys d’edat, a finals de desembre de 1571; a Pastrana fou connovici de Joan de Jesús (Roca), de Jerónimo de la Madre de Dios (Gracián) i del germà Benito de Jesús y la Virgen, tots els quals tingueren per mestre de novicis a fray Ángel de San Gabriel (Cabeza).
Professà també a Pastrana l’1 de gener de 1573, juntament amb el P. Roca.
Estudià a la Universitat d’Alcalà d’Henares.
Va tenir al seu càrrec diverses comunitats: Daimiel (1583), rector del col·legi de Salamanca (1585), Úbeda i Los Remedios de Sevilla (1587).
Essent sotsprior de Toro, va ser elegit provincial -tercer en ordre- de la província de Sant Josep de Catalunya, al capítol general que es va celebrar l’any 1594 (23.5.1594). Tornant d’aquest capítol, s’aturà a la ciutat de Saragossa, on predicà la quaresma i va fundar el convent de San José.
Provincial de Catalunya en el període comprès entre 1594-1597, durant el seu provincialat va enviar alguns novicis al noviciat del convent de Perpinyà, fundació que s’emprengué amb la finalitat d’ajudar a contrarestar el creixent corrent protestant. A la fi del seu trienni, cap al 1597, es fundà el convent de Sant Llorenç de Tarragona. Després del capítol general de 1597 fou elegit prior del convent de Sant Josep de Barcelona i, acabat el seu trienni, l’any 1600 fou elegit primer definidor de la província al capítol provincial que es va celebrar al convent de Mataró.
El 22.8.1597 aconseguí amb un sermó apaivagar els ànims dels barcelonins, trasbalsats per la notícia rebuda de l’atac francès a Perpinyà, que hauria pogut desembocar en un avalot contra el virrei duc de Feria, a qui s’acusava de debilitat i negligència. Jeroni Pujades, gran amic del religiós, realitzà una relació jurada sobre la vida de fra Alonso de los Ángeles, de la qual se n’extracten alguns fragments en l'obra Reforma de los Descalzos (1683), i també va ser present, com a testimoni, en la visura del seu cos, incorrupte, realitzada catorze mesos després de la seva mort.
L’any 1601, els definidors de la província (entre els quals hi havia ell mateix i Joan de Jesús Roca) ordenaren que tots els catalans, als convents, parlessin els uns els altres en català, encara que tractessin amb frares castellans i, a més, que fora de les ciutats es prediqués sempre en català (segons la disposició del capítol provincial de 1598).
Dos anys abans de morir emmalaltí de cansament. Va predicar el seu darrer sermó, dedicat a la Magdalena, la quaresma de 1602 i va morir a Barcelona aquell Dimecres sant, als 51 anys, el 3.4.1602. Segons Serra i Postius, el seu cos fou enterrat a la capella de la Mare de Déu del Carme del convent de Sant Josep de Barcelona, en una polida urna elevada del terra.
Va deixar molts volums de sermons manuscrits, que passaven de la dotzena; se’n conserva una part al convent de Barcelona i la resta –santorals o quadragesimals– està repartida en altres convents de la província. Al convent de Barcelona hi havia set o vuit volums, molts d’ells duplicats, triplicats o quadruplicats.
Es féu cèlebre a Barcelona per la seva oratòria sagrada. Jeroni Pujades l’esmenta en la seva Crònica i el defineix com a “eminentísimo predicador carmelita descalzo provincial de la provincia de S. José”, que dedicà un encès elogi al teòleg de Perpinyà Cosme Damià Hortalà, abat de Vilabertran, i als seus comentaris del Càntic dels càntics.
El mateix Pujades indica en el seu Dietari que el 3.6.1601 va predicar al convent de Santa Caterina de Barcelona, en la festivitat de Sant Ramon de Penyafort: “Diumenje a 3 de juny, los pares Carmelitas descalces, sens professó, sols conventualment, anaren a Santa Catherina y feren offici de sant Ramon; predicà aquell àngel de fra Alonço de los Ángeles, difinidor del orde; tinc jo de sa mi pròpria lo original sermó ab dos altres d'esta festa guardats per relíquia; son tinguts per los millors que se sian fets, axí per sa doctrina, com per sa vida exemplar y santa".
“Este Vble. Padre dejó escritos quince tomos de sermones admirables y otras materias, parte en latín y parte en castellano. Algunas de sus obras se imprimieron, en particular el sermón que predicó en las honras que la ciudad de Barcelona dedicó al gran Rey Don Felipe II [...]. Todas se conservaban en la Biblioteca del convento de Barcelona” (Glorias teresianas de Cataluña, p. 171).
Al llibre de difunts del convent de Barcelona es diu: “Dejó escritos de mano muchos sermones (creo que pasan de doze) parte de ellos estan en este convento, y parte repartidos en los de la Provincia, como son Santorales, Cuadragesimales. En este convento ay siete tomos o ocho, muchos de ellos duplicados, triplicados y quatruplivados”.
Als Anales de Joan de Sant Josep: “Dexó muchos tomos escritos y de excelente letra (que ni esta habilidad le faltava) que oy conserva aquella grande Librería del Convento de Barcelona”.
Fuentelaencina també proporcionà dos religiosos més al Carmel descalç de Barcelona, ambdós parents d’Alonso de los Ángeles, els germans Álvarez: Manuel de la Cruz Álvarez (Fuentelancina, 1567-Manzanares, 1637), que professà a Pastrana el 1585 i fou secretari des de 1595 del seu parent provincial; i el germà Sebastián de la Cruz, que prengué l’hàbit a Tàrrega el 1594 i morí al convent de Barcelona cap al 1599.
OBRA
1. Aprovació (18 de setembre de 1597) de Suárez de Godoy, Juan, O. Merc. Thesoro de varias consideraciones sobre el psalmo De misericordias domini in eternum cantabo [...] / compuesto por el Padre Maestro F. Iuan Suarez de Godoy [...] de la Orden de nuestra Señora de la Merced Redempción de captiuos [...].
Barcelona: Sebastià Cormellas, 1598.
2. Ángeles, Alonso de los. Sermón fúnebre que se predicó en las honras o esequias de la S. C. R. B. del Christianíssimo D. Philippe II.
Barcelona: Joan Amelló, 9 d’octubre de 1598, 48 p. Recollit poc després a: Sermones funerales en las honras del Rey N. S. don Felipe II. Madrid: J. I. de Lequerica, 1598.
3. [Sermons de Quaresma]. Sermones del ven. P. Fr. Alonso de los Ángeles.
BUB, ms. 1430. Descrit a MCEM 523.
BIBLIOGRAFIA
Pujades, Jeroni. Crónica universal del principado de Cataluña, 5-6, p. 450. // Joan de Sant Josep Blanc. Anales, ll. II, c. 50, p. 189. // Íd. Dietari, I. Barcelona: Rafael Dalmau; Fundació Salvador Vives Casajuana, 1975-1976, p. 133. // José de Santa Teresa. Reforma de los Descalzos del Carmen. Madrid, 1683, cap. XXIII-XXIV, p. 390-397. // Serra i Postius, Pere. Prodigios y finezas de los santos ángeles hechos en el Principado de Cataluña [...]. Barcelona: Jaime Surià, 1726, p. 247. // Recoder, José. Glorias teresianas de Cataluña. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1888, p. 156-171. // García López, Juan Carlos. Biblioteca de escritores de la provincia de Guadalajara y bibliografía de la misma hasta el siglo XIX. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1899. // Beltran Larroya 1952. // Íd. 1955. // Íd. 1986: 41, 44, 45, 48, 54n, 357, 399, 512, 513, 530n, 549n, 552n, 553n, 744. // Martínez Gil, Fernando. Muerte y sociedad en la España de los Austria. Cuenca: Ed. de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2000, p. 618. // Herrero Salgado, Félix. “Las citas en los sermones del Siglo de Oro”. Criticón, 84-85 (2002), p. 63-79. // MCEM 469. // MCEM 523.
ARXIU
ACDCB. Difunts de Barcelona, n. 14.
[MGC]
