DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Llorenç de la Mare de Déu, Latrás Carxi (1581-1668)

Lorenzo Latrás Carxi nasqué a la vila de Graus (Osca) l’any 1581. Era fill de Victoriano Latrás i de Jerónima Carxi.

Es diu que als dotze anys ja dominava el llatí. Estudiant a la Universitat de Lleida, va entrar en contacte amb els carmelites descalços; en aquesta ciutat també estudiava un cosí seu de Graus, Esteban de San José, Samitier Melero, primer novici i profès de Zaragoza l’any 1595, futur rector del Col·legi de Lleida, que seria provincial dues vegades i general de l’orde.

Lorenzo ingressà a l’orde al noviciat de Saragossa l’any 1598. Prof.: Saragossa, 2.4.1600.

Un cop profès, els seus superiors el van enviar a estudiar teologia al Colegio de San Elías de Salamanca. Acabats els estudis, tornà a la seva província com a lector de Sagrada escriptura al Col·legi de Lleida.

Familiaritzat amb les llengües llatina, hebrea i grega, eixí del col·legi com un consumat exegeta. Va admirar als seus contemporanis de tal manera que els seus apunts escripturístics es van emprar com a text en algunes universitats, com les de Lleida, Osca, Alcalà i la mateixa Salamanca.

L’any 1627, quan es fundà el Col·legi d’Osca, hi passà com a lector. El 1646 fou definidor general per la província de San Felipe, i el 1652 provincial de la Corona d’Aragó.

Va ser prior de Tarragona el 1645, conventual d’Osca després i soci primer al capítol de 1651, definidor provincial entre 1646-1649 i 1660-1664; provincial de la Corona d’Aragó, 1655-1658; conventual de Tortosa l’any 1660 i soci primer del capítol d’aquell any.

Fou el director espiritual de la carmelita descalça aragonesa Francisca de Jesús María, de Luna y Abarca de Bolea (Calataiud, 1615-1660).

Morí el 27 de gener de 1668 a Saragossa.

Pot ser confòs amb el seu homònim carmelita descalç i coetani Lorenzo de la Madre de Dios, germà dels religiosos carmelites descalços Jerónimo Gracián de la Madre de Dios, Juliana de la Madre de Dios i María de San José, tots ells de cognom Gracián y Dantisco.

Va escriure diversos tractats sobre l’Escriptura, el comentari sobre els profetes menors i altres dissertacions per a la comprensió de la Bíblia. Cap de les seves obres no s’imprimí, malgrat que tingueren una gran circulació manuscrita.

 

OBRA

1. De Incarnatione.

BUB, ms. 1419 (olim 23-5-2). Descrit a MCEM 1258.

2. Introductio ad Sacram Scripturam.

Ms. Any 1628.

3. Carta del provincial de Cataluña sobre la Inmaculada.

Barcelona, 15.10.1656.

 

BIBLIOGRAFIA

Manuel de San José. Reforma de los descalzos, III, p. 41, n. 3. // Silverio de Santa Teresa 1935-1952: X, 653-656. // Beltran Larroya 1955: 165. // “Índice bibliográfico de Mariología carmelitana Descalza (siglos XVII-XIX)”. Míriam, 15 (1963), p. 100-103. // Beltran Larroya 1986: 112, 113, 118, 124, 127, 748. // Salas Carretero 2009: 404. // MCEM 1258.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal