Joaquín Andrés Manuel Vicente nasqué a Saragossa el 5.2.1759. Era fill de Simón Fandos i Vicenta Sierra. Fou batejat a l’església de la Magdalena el 6.2.1759.
Després d’haver estudiat filosofia durant dos anys, estudià arquitectura i matemàtiques, i va ser admès al gremi de mestres d’obres de Saragossa.
Ingressà al Carmel Descalç i efectuà la seva professió simple al convent de San José de Saragossa el dia 6.2.1778, als 18 anys.
Arquitecte de professió -se’l coneixia dins de l’orde amb l’àlies “el Arquitecto”-, obtingué el títol corresponent per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València el 1785, però no va ser admès com a acadèmic de mèrit. En 1789 va obtenir un premi d’aquesta Acadèmia, a la classe d’arquitectura, per un projecte de casa per a l’Acadèmia de les Arts.
Va estar actiu professionalment, a Saragossa, Castelló de la Plana, Osca, Terol i també durant un breu parèntesi a Salamanca. Durant la guerra del Francès (1808-1812) va tenir un paper destacat com a enginyer militar i va ser nomenat mestre major de fortificacions el 1819.
El germà Joaquín del Niño Jesús va ser el mestre d’obres responsable del nou convent del Desert de les Palmes, a Benicàssim, la primera pedra del qual va ser posada el 25.3.1784, mentre que les obres de l’església s’iniciaren a principis de 1791.
Obres:
- Plànols del camí nou de Saragossa a Tolosa (1782).
- Convent del Desert de les Palmes, a Castelló (1784-1785).
- Participació en la construcció de l’església parroquial de la Immaculada, a Linares de Mora (Teruel), al costat de Mateo Jorge i Melchor Vicente (1788).
- Informe per a reconstrucció d’un assut al riu Guadalaviar, Terol (1788).
- Església del Desert de les Palmes (1791).
- Capella de la Verge del Pilar, a Saragossa.
- Convent de San José de Saragossa.
- Col·legi de San Alberto de Huesca.
- Mapes dels bisbats de Saragossa i Tolosa, per encàrrec del bisbe José La Plana.
- Traça del palau episcopal de Castelló (1793-1975), obra concluïda pel castellonenc Manuel Tirado i Nicolau Dolz.
- Hospital a Castelló de la Plana (vers 1788; llicència de l’Academia de San Fernando).
- Casa de la vila i presons a Castelló de la Plana (1788; llicència de l’Academia de San Fernando).
- Projecte per reedificar un pont sobre el riu Mijares a Olba, Terol (1801), que no fou autoritzat per l’Academia de Bellas Artes.
- Treballs previs per a la construcció de l’església parroquial d’El Frasno, Saragossa (1798).
- Té dos dissenys per a l’Hospici i Casa d’Expòsits de Calatayud (informacions dels dissenys de 1798 a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando), que s’hauria d’instal·lar a la fàbrica existent del Seminari de Nobles, segons reial ordre del 19.3.1798, signada per José de Godoy, el príncep de la Pau, que no fou aprovada per l’Academia de Bellas Artes.
- El 1801, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando va censurar fins a quatre dissenys del mateix autor, destinats a acomodar les escoles públiques de nens i l’aula de gramàtica en unes cases que els destinava la ciutat de Borja, a Aragó.
- Informe i aixecament de plànols per a l’arranjament de camins i ponts pels encontorns de la ciutat d’Osca (1805).
- Projecte de neteja i arranjament de les fonts públiques de la ciutat d’Osca (1805).
- Pla de reedificació i ampliació de l’església parroquial d’Ayerbe, Osca (1807).
- Informes i obres al pantà d’Arguis, Osca (1807).
- Pla de reparació de l’església parroquial, Lanaja, Osca (1808).
- El 1818 fa una proposta per elaborar un tractat d’arquitectura.
- Rehabilitació del convent de carmelites de San José de Saragossa (1819-1825).
- S’estava a Villafamès, província de Castelló i localitat molt propera a Benicàssim i el Desert de les Palmes, dels carmelites descalços, el 1812. Dedica, aparentment, el seu tractat de construcció al seu germà petit, que va restar orfe amb cinc anys i escassos mitjans de fortuna.
- Va projectar els ponts del Calvari i l'Enramada a l'horta de Castelló després de la seva destrucció per la riuada de 1793. Va ser durament criticat pels arquitectes titulats a causa d'aquestes darreres obres, realitzades juntament amb el capellà arquitecte Antoni Giner (AHN, Consejos, llig. 37.387: "Expediente remitido a Escribanía de Cámara por la contaduría General de Propios y Arbitrios del reino causado a instancia de la villa de Castellón de la Plana sobre lo ocurrido acerca de las obras que son preciso ejecutar en la acequia mayor de dicha villa", 1794, s. f.).
- Nova població de Benadressa, a Castelló (AHN, Estado M y P, n. 173: "Plano de la nueva población, su huerta y el molino de En Saloni", c. 1796).
Segons fa constar en el seu tractat sobre els arbres, era a Saragossa entre 1824-1826. El motiu que, suposadament, l’impulsà a redactar aquest tractat és una carta datada a la Selva del Camp, el 3.2.1824, que respon amb el seu ms. de 6.6.1824.
Morí a Osca el 13.4.1830, essent conventual de Saragossa, als 71 anys d’edat i 50 de professió religiosa.
En el moment de la seva mort es trobava desplaçat, des del 25 d’abril, a la ciutat d’Osca. S’hostatjava al col·legi de l’orde, on el pare general li havia manat acudir a precs de l’ajuntament de la localitat per revisar el trencament del pantà i procurar la seva reparació immediata. Una pulmonia el va dur a la mort. Fou enterrat al panteó del col·legi de carmelites descalços de San Alberto d’Osca.
Anècdota reportada per Alcaide (1830): “El entusiasmo era tal, que el padre fray Joaquín Fandos, carmelita descalzo, y arquitecto, inventó una lanza que, ademas de la punta ó pica de cada estremo, tenia dos pistolas, que se disparaba cada una al dar el golpe por su respectivo lado; pero no se adoptó, porque su manejo era difícil. El mismo presentó una máquina con veinte ruedas de á tres morteros cada una, para fabricar pólvora, movida por el agua”.
OBRA
1. Principios de Albañilería o Manual de aprendizes, dispuesto par su hermano, por Fr. Joaquín del Niño Jesús, carmelita descalzo, profesor de arquitectura, maestro mayor de la reales obras de fortificación por el rey, nuestro señor, de las plazas de Tarragona y Zaragoza. Villafamés y junio 13 de 1812. // Principios de Carpintería o cartilla de aprendizes, escrita por el arquitecto fr. Joaquín del Niño Jesús, carmelita descalzo [...] Villafamés, 19 de marzo del año 1812.
ACDCB, ms. s. n. Descrit a MCEM 1090.
2. El Tratado de los Árboles, constitución física de ellos, su propagación o aumento natural y artificial. // [Memoria para el gobierno en el cultivo de las hortalizas]. // Manual del jardinero florista, en el que se trata de los nombres de las flores, su simentero y plantación en sus puestos, escrito por el aficionado a este ramo Fr. Joaquín del Niño Jesús, carmelita descalzo, para uso de los aficionados, con la salida de las flores en todos los meses.
ACDCB, ms. s. n. Descrit a MCEM 1091.
3. Combersaciones teórico-prácticas de las Fábricas de hidráulica entre dos Profesores de Arquitectura [...] dispuestas en forma de Diálogi en 26 noches por Fr. Joaquín del Niño Jesús, Carmelita Descalzo, premiado en la primera clase por la Real Academia de San Carlos, Maestre Mayor de las Reales Obras de Fortificación de las Plazas de Tarragona y Zaragoza, con el goce de las regalías y privilegios de los Arquitectos de San Fernando y San Carlos. Arquitecto de S. M.
BPT, ms. 278. Descrit a MCEM 1092.
4. El Polborista en su taller o Tratado de Fuegos de olor, de teatro, de placer y de guerra. Obra escrita por el Maestro Mayor de las Reales Obras de Fortificación de las Plazas de Zaragoza y Tarragona Fr. Joaquín del Niño Jesús, carmelita descalzo, en la Torre del Carmen, año de 1822.
BPT, ms. 279. Descrit a MCEM 1093.
5. Tratado instructivo y curioso de Mecánica o Maquinaria. Escrito para su uso y para todo profesor de Arquitectura y aficionado a esta rama de Mathemáticas [...] Por Fr. Joaquín del Niño Jesús, carmelita descalzo [...] Año 1823.
BPT, ms. 280. Descrit a MCEM 1094.
6. El Manual del Molinero o Cartilla de Aprendizes, dispuesta a petición del Molinero Joaquinillo por Fr. Joaquín del Niño Jesús, carmelita descalzo, arquitecto al servicio de su magestad en la Torre del Carmen. Año 1821.
BPT, ms. 281. Descrit a MCEM 1095.
7. Curso theórico-práctico de zapadores, escrito por el capitán y maestro mayor de las Reales Obras de Fortificación por S.M. Fr. Joaquín del Niño Jesús, carmelita descalzo, para el desempeño de maestros oficiales, nombrado por su coronel D. Ramon Felguera, con aprobación de su general. En Tarragona, el año de 1811.
Ms. Sembla que havia estat a Tarragona, ignorem en quin arxiu. Beltran Larroya tenia constància de l’existència d’aquest ms., escrit en plena guerra del Francès a Tarragona i conseqüència directa de la seva activitat militar.
8. Factura de un templo.
Saragossa, Biblioteca de las Cortes de Aragón, Fondo documental histórico, ms. L970-2. 28 de febrer de 1821. 14 f. s. n. + 4 f. de làmines (11 fig.), 21 cm, enquadernació de pergamí.
BIBLIOGRAFIA
Alcaide Ibieca, Agustín. Historia de los dos sitios que pusieron a Zaragoza en los años de 1808 y 1809 la tropas de Napoleón. Madrid, 1830, p. 290. // Expósito Esteban, M. “Fray Joaquín del Niño Jesús: su propuesta para elaborar un tratado de Arquitectura (1818)”. Artígrama, 3 (Saragossa, 1986). // León Santiago, José. “Fray Joaquín del Niño Jesús, Carmelita. El arquitecto del Desierto de las Palmas”. Monte Carmelo, 115 (2007), p. 85-112. // Íd. “Fray Joaquín del Niño Jesús. Sus ‘Curriculum vitae’ y profesional. Algunas de sus actividades de Arquitectura e ingeniería. (Datos verificados en los archivos correspondientes)”. Monte Carmelo, 115 (2007), p. 113-132. // González Lozano, Víctor. “La arquitectura escrita del fraile carmelita descalzo Joaquín del Niño Jesús (1760-1830)”. Actas del Quinto Congreso Nacional de Historia de la Construcción: Burgos, 7-9 junio de 2007, I. Madrid, 2007, p. 467-478. // Giménez Font, Pablo. “Colonización territorial, razón ilustrada y particularidades valencianas en la nueva población de Benadressa (Castelló de la Plana)”. Cuadernos de Geografía, 83 (València, 2008), p. 61-80. // MCEM.
[MGC]
