Josep de la Concepció, Fuster (c. 1626-1690)
Josep Fuster va néixer a Valls cap al 1626. Era fill de Jacint Fuster i de Magdalena, de Sarral.
Vest.: convent de Sant Josep de Mataró, 25.7.1651, als 25 anys d’edat. Va rebre la primera aprovació l’1.12.1651, la segona el 6.5.1652, i la tercera el 29.9.1652 ("y la causa que se tardà tant en aprovar-le ab aquesta tercera aprovació fonch per no aver-se pogut fer las informacions per los inpediments de las guerras", és a dir, el setge de Barcelona de 1651-1652, de Joan Josep d'Àustria). Prof.: Mataró, 29.9.1652.
- Realitzà obres en diversos convents de frares de l’orde del Carmel descalç: Sant Josep i Santa Anna d’Énguera (1655), Sant Josep de Barcelona (1658) i Sant Josep de Mataró (1658). Traces i direcció d’obres dels convents de Sant Rafael de la Selva del Camp, Santa Maria de Gràcia, Sant Jeroni de Vic (1662-1672), el Miracle de Tortosa (c. 1664), la Sagrada Família de Nules (1673), Santa Teresa de Balaguer (c. 1682). Obres en convents de carmelites descalces: Immaculada Concepció de Barcelona (diverses obres menors entre 1666-1668), Immaculada Concepció de Reus (c. 1687), Nostra Senyora de Gràcia de Caudiel (1671-1685), Immaculada Concepció de Mataró (c. 1678). Obres al convent de la Presentació de Vic, de monges del Carmel calçat, dit les Davallades (c. 1663).
- Esglésies: obres a les esglésies de Sant Feliu de Torelló (1672-1673); Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (1672); ampliació de l’església parroquial de Santa Maria de Mataró (1675); campanar de l’església parroquial de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú; projecte per a la seu nova de Vic; projecte per a la façana de la catedral de Girona.
- Capelles: capella de la Immaculada Concepció de la catedral de Tarragona; capella del Santíssim Sagrament de la parròquia de Santa Maria de Mataró; capella de Sant Oleguer de la catedral de Barcelona; capella de Sant Teodor a l’església del convent de carmelites descalços de Sant Llorenç de Tarragona; capella del Santíssim a l’església prioral de Sant Pere de Reus, que albergava els sepulcres de la família dels marquesos de Tamarit, obra del també carmelita descalç Jaume de Sant Agustí, Ribot Sòria (c. 1660-1711) (vegeu Annex); retaule major de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera.
- Palaus i casals nobles: la seva primera gran obra va ser la remodelació del nou Palau del Virrei a l’antiga Hala dels Draps de Barcelona (1663), per encàrrec del virrei marquès de Castel Rodrigo; palau episcopal de Vic; remodelació del castell de Cubelles (1673); ampliació de l’Ajuntament de Vic; casa de Carles de Llupià a la quadra de Segur; remodelació del castell de Botarell, propietat de Francesc de Montserrat, marquès de Tamarit; Hospital de Reus (1674).
L’any 1689 havia anat a Madrid per perfeccionar la traça del convent de San Hermenegildo, encara que ja havia fet una estada a la cort entre 1673-1674. El grau de participació en aquesta obra de fra Josep com a tracista ha estat força debatuda, però l’aparició d’una traça de la seva mà, en pergamí, fins ara desconeguda i donada el 2012 a la BC (Perg. 1 GF), palesa, si més no, la participació del religiós.
Tornant de Castella emmalaltí greument i morí al convent dels carmelites descalços de Nules el 12.2.1690.
OBRA
1. Traça del frontispici de la catedral de Girona.
ACG. Indicacions tècniques fetes per fra Josep de la Concepció als oficials que han d’executar l’obra de la façana de la catedral de Girona seguint la seva traça (1680). Transcrit a Narváez 2004: 227.
2. Visura de fra Josep de la Concepció al convent de carmelites descalços d’Oriola.
AHN, Clero, llig.112. 28.11.1681. Transcrit a Narváez 2004: 227-231.
3. Supervisió d’obres d’enginyeria a la ciutat de Barcelona (canonades municipals, fonts...).
4. Visures de l’església parroquial de Tàrrega i el convent del Carme d’Oriola; possible peritatge de l’església parroquial de Sant Julià de l’Arboç del Penedès.
BIBLIOGRAFIA
Martinell, Cèsar. "Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció". Cuadernos de Arquitectura, 63 (1996), p. 9-14. // Narváez 2004.
ARXIU
ACDCB, Vesticions i professions de Mataró. // ACD, Llibre de comptabilitat, 1648-1669.
ANNEX
Jaume de Sant Agustí, Ribot Sòria (c. 1660-1711). Jaume Ribot Sòria nasqué a Xelva, regne de València, cap al 1660. Era fill de Pere Ribot, fonedor (“hundidor”), originari de la vila de Petra, a Mallorca, i de Caterina Sòria, de Xelva. Ja era fadrí escultor quan sol·licità el seu ingrés a l’orde del Carmel descalç, el 28.8.1684 (amb 24 anys). Prof.: 29.4.1685. Existeixen nombroses confusions sobre la seva obra, ja que se solapen els noms de fra Jaume de Sant Agustí, germà Jaume o bé fra Jaume Ribot. Morí a Mataró el 6.12.1711. Obres:
- Retaule major i quatre laterals de l’església de Sant Rafael de la Selva del Camp (1703), on va coincidir amb Llàtzer Tremulles, que també treballà per al convent de les carmelites descalces de Barcelona; imatge de sant Rafael, de pedra, a la façana de l’església de Sant Rafael de la Selva del Camp; imatge del Sant Crist del cor, de l’església citada.
- Assessorament al consistori de Reus, que estava edificant un embassament i un molí i demanà l’assessorament de “fra Jaume, el tracista” (18.9.1703; Reus, Arxiu Municipal, Actes de l’Ajuntament [1693-1710], f. 151v-152v).
- El 1709, en qualitat de “tracista desta Provincia”, va acompanyar el prior de Barcelona, Francesc de Santa Maria, en l’acte de traslladar, d’una arqueta vella a una altra de nova, la relíquia del braç de la fundadora de les carmelites descalces de Barcelona, Catalina de Cristo.
- Imatge de sant Vicenç, a Valls.
- Imatges de sant Albert i sant Llorenç a l’església dels carmelites descalços de Sant Llorenç de Tarragona.
- Imatge de sant Esteve per al retaule de la confraria dels Fadrins establerta a l’església parroquial de Valls.
- Dos enterraments de marbre amb estàtues a la capella del Santíssim de l’església prioral de Sant Pere de Reus: dos sarcòfags d’alabastre dels marquesos de Tamarit, grans benefactors dels carmelites descalços, amb dues figures orants, tipologia poc comuna dins l’estatuària catalana. El disseny de la capella correspon al també carmelita descalç fra Josep de la Concepció, i l’obra es realitzà entre 1694-1696, un cop mort el seu autor.
- Supervisió i continuació de les obres que fra Josep de la Concepció no va poder concloure a l’església parroquial de Tàrrega.
- Capella de les beneïdes Ànimes del Purgatori de la seu vella de Lleida, única obra arquitectònica dissenyada en la seva totalitat per aquest frare escultor.
- Traça dels retaules dels convents de carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia (Josepets) i dels Dolors de Vilanova i la Geltrú.
Nota necrològica: “A 6 de desiembre de 1711, entre las onçe y doçe de la noche, murió en este convento el Hermano fray Jayme de San Agustín, natural de Xelba, en el reyno de Valençia (fue traçista). Professo de Barcelona, tenia de edad 51 años, de professión 26. Fue religioso muy ajustado. Está enterrado en la sepultura de los religiosos en un ninchol a la mano derecho en medio de la sepultura” (Mataró, Arxiu de la parròquia de Santa Maria: Libro de la fundación y estado del convento de religiosos descalços de Nuestra Señora del Carmen de esta villa de Matarón, con notas. Hízose este libro a 16 días del mes de febrero del año de 1636, cap. 10: “Memoria dels religiosos que an mort en aquest convent”; n'hi ha còpia a ACDCB, A-II-11, f. 113).
BIBLIOGRAFIA
Fort i Cogul, Eufemià. El convent de Sant Rafael de carmelites descalços de la Selva del Camp. La Selva del Camp, 1959, p. 57-58. // Triadó, Joan Ramon. Història de l’art català, V: L’època del Barroc, s. XVII-XVIII. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 83-84. // Beltran Larroya 1990: 35. // Narváez 2004: 26, 82, 131, 160, 163.
[MGC]
