Maria del Socors Antònia Gavaldà nasqué el 13.6.1699. Era filla d’Antoni Gavaldà Baldric i de Maria Simó i Miró, família benestant de Reus, on el pare, com l’avi patern, exercí la medicina. Antoni Gavaldà Baldric va prendre part activa en el govern municipal de Reus, on va exercir el càrrec de secretari municipal i fou proposat per a primer regidor el 1722. També acabaria sent el metge de la comunitat de religioses carmelites descalces de Reus, convent on havia ingressat una germana seva, amb el nom de Maria Teresa de Sant Josep, que al llarg dels seus 82 anys de vida fou priora del convent durant cinc triennis.
La relació professional del pare amb les religioses carmelites i l’existència d’una tia que n’era la priora devien afavorir l’ingrés de la jove el 1716, als disset anys, al Carmel descalç reusenc, on professà el 25.9.1717.
Entre 1722-1723 va mantenir correspondència amb el seu director espiritual, Francesc de Jesús Maria, Arajol Espernai, des de 1721 prior del convent del carmelites descalços de Barcelona. En tot cas, sembla que la seva relació fou més que res epistolar, ja que el frare només va estar destinat a Reus entre 1709-1712, període en el qual segurament sí coneixeria la seva tia. Possiblement hi va entrar en relació per haver estat un religiós de la confiança de la seva tia priora, a qui aquesta podia encomanar que vetllés per la confusa problemàtica espiritual de la neboda. Cal apuntar, a més, que aquest frare era germà d’una carmelita descalça de Vic ja aleshores amb fama de mística, Maria Alberta de Sant Domènec, coneguda també per les seves cartes amb l’ermità montserratí fra Josep de Sant Benet o "de les llànties".
En les cartes refereix al seu director espiritual els seus malestars físics i espirituals, les seves temptacions i escrúpols, així com les seves experiències místiques. En el breu resum de les seves virtuts es passa delicadament per sobre del tema de les seves visions: “Otros trabajos padeció por medio de criaturas hasta amenazarla de ser acusada por la Inquisición, que era muy imaginativa. Los trabajos interiores que esta alma padeció fueron muchos”.
Morí prematurament als 24 anys, el 21.4.1723.
OBRA
1. Epistolari.
Terrassa, Arxiu de les carmelites descalces, ms. 60: “Escritos de la hermana Maria Antonia del Espíritu Santo, carmelita descalza de Reus”. Existeix una còpia del ms. a l’ACDCB.
El ms. conté 23 cartes adreçades al seu director espiritual, el carmelita descalç Francesc de Jesús Maria (editades per Beltran Larroya 1990); dues cartes del director espiritual a fra Antoni de Santa Teresa, referents a la religiosa; “Breve resumen de las virtudes de la Madre Antonia del Espíritu Santo”; “Sermón en la profesión y velo de la Hermana [...]”; i “Villancicos que se cantaron [...] el dia 25 de setiembre de 1717 a la profesión y velo”.
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1990: 441, 488-555. // DBD, s. v. “Maria del Socors Antònia Gavaldà Simó” (M. M. Gras).
[MGC]
