Maure de Jesús Maria, Corachan Risson (c. 1660-post 1714)
Marià Maure Corachan Risson nasqué a València. Era fill de Miquel Carles i de Felipa. També conegut com a Mariano Mauro Risson o Rison.
La seva relació amb el Carmel descalç i el fet que prevalgués el cognom matern tenen molt a veure amb el probable parentiu amb una carmelita descalça de renom, professa del convent de Sant Josep de València i biografiada per un frare valencià de l’orde de predicadors, Lluís de Blanes: Resumpta breve de la penitente y virtosa vida de la venerable madre Leonarda del Santíssimo Sacramento. Dicha en el siglo Leonarda Rison. Religiosa carmelita descalça, en el convento de S. Joseph de la Ciudad de Valencia (València: Francisco Mestre, 1697). Leonarda era germana de Joan Nolasc Rison, nascut el 1635, que vestí l’hàbit mercedari el 1655 i professà a l’orde de la Mercè el 1658; fou examinador sinodal, definidor provincial, provincial, jutge de contrafurs i diputat del regne. Morí a València l’any 1700.
Una altra dona pertanyent a la família Risson també havia professat al Carmel descalç. Margarida Risson Lanzon, natural de València, prengué l’hàbit al convent de Sant Josep de València com a Margarida de la Creu, on professà el 6.8.1671. L’any 1683, els superiors de l’orde la traslladaren a Reus com a sotspriora de la comunitat, on va restar fins a la seva mort i exercí dues vegades de priora; també va ser-ne mestra de novícies. Va morir a Reus el 30.7.1696.
Prof.: convent dels carmelites descalços de Saragossa, 8.2.1678.
L’any 1689, Maure de Jesús Maria era sotsprior del convent de Sant Felip de València.
Posteriorment va passar al Carmel de l’antiga observança. Prengué l’hàbit al convent d’Onda. Fou lector i doctor en teologia, i catedràtic perpetu de tomisme a la Universitat i col·legi de predicadors d’Oriola. Passà a Mallorca i aconseguí que el rei el designés com a predicador seu. L’any 1711 predicà a les honres fúnebres del bisbe de Mallorca Francesc Antoni de la Portella (7.6.1711).
Morí després de 1714.
OBRA
1. Tres resplandores de la mejor luz, Christo, descubiertos en un sermón de San Antonio de Padua, en el día último del solemne Novenario que le consagraron sus devotos de San Francisco de Valencia, a 21 de junio 1689.
València: Imp. de Jaume Bordázar, 1689.
2. Analogía sagrada de las coronas de Cristo nuestro bien sacramentado, y del rey de España Felipe V, en ocasion de cantarse el Te-Deum laudamus en la catedral de Orihuela, por la victoria qae alcanzaron sus augustas armas en Portugal.
Oriola: Jaime Mesnier, 1704, 4t. Aquest sermó, predicat davant del bisbe, el capítol i l’Ajuntament d’Oriola, es manà imprimir. Se’n van obsequiar exemplars amb una enquadernació de luxe als reis, al president i al ministre del Consell d’Aragó; anava dedicat a la reina. Per aquest encàrrec, el P. Maure rebé 10 lliures de gratificació.
3. El agravio satisfecho: sermón de las imágenes de Christo N. Señor Crucificado, de la Virgen Santíssima del Rosario [...] a expensas de Don Antonio María Montanato, Marqués de Huercalvera y Sr. de la Torre de los Alcázares. Predicole el M. R. P. M. Fr. Mariano Mauro Risson, del Orden de N. Señora del Carmen.
Mallorca: Miguel Capó Imp., 1711.
4. Sermón del glorioso [...] B. Raymundo Lulio predicado a la Imperial Universidad Luliana el día de la Conversión de S. Pablo en el real Convento de S. Francisco [...] a 25 de Enero año 1711 Por [...] Mariano Mauro Risson [...] Mándale imprimir [...] Antonio Garriga [...].
[Palma de Mallorca]: Miguel Capó Imp., 1711.
5. La Columna de Israel descifrada en un treno fúnebre y panegyrico que en las honras del [...] Fr. Francisco Antonio de la Portilla, Obispo de Mallorca [...] Predicó en la ocasión del entierro de su Ilustríssima [...] Fr. Mariano Mauro Risson [...].
S. ll.: Miguel Capó, 1711.
6. Las sendas del pecador dichosamente invertidas en el justo sermón del patriarca S. Bruno [...] predicole el M. R. P. M. Fr. Mariano Mauro Risson [...].
[Palma de Mallorca]: Miguel Capó, 1711.
7. Las missiones divinas ideadas en una persona humana. Sermón del beato Raimundo Lulio, mártir esclarecido y doctor iluminado, predicado en el Real convento de Mallorca.
Palma de Mallorca: Imprimese de orden y a expensas de la [...] Ciudad representada en [...] Raymundo Fortuñ de Ruesta [...] et alii; Miguel Capó impressor, 1713.
8. En medio de nuestras dichas. Sermón de la invención de la Cruz, predicado en la catedral de Mallorca.
Palma de Mallorca, 1714.
9. Encomiástico y madrigales al Excmo. Señor Marqués de Rubí, virrey y capitán general de la isla de Mallorca.
Imprès al final del sermó anterior.
10. Goigs.
BUV, ms. 1064. A la Biblioteca de la Universitat de València es conserva un recull de goigs, entre els quals almenys n’hi ha un que és obra de Risson: “Gozos a la Asumpsión de Ntra. Sra., del maestro Mariano Mauro Rison”. És possible que altres goigs d’aquest aplec també siguin seus, així com també altres goigs del ms. 1065 de la mateixa col·lecció, on hi ha diferents goigs devocionals carmelitans, dedicats a sant Josep i al Nen Perdut.
Risson va deixat una colla de ms. que el P. Jeroni Despuig va veure relligats en un volum de propietat del seu cosí, el presentat Manuel Belmont, al convent de Vila-real, i que va escriure mentre era carmelita descalç:
11. Sermones varios.
Ms. en quart. Predicats a Barcelona, Tarragona i altres poblacions importants del principat de Catalunya.
12. Versiones singulares de la escritura, curiosidades, con ideas varias de otras materias.
Ms. 4t.
13. Variarum materiarum textus apllicati.
Ms. 4t. Miscel·lani de textos predicables i teològics.
14. Varias poesías a diferentes intentos en diversos metros.
Ms. 4t. Temes sagrats.
15. Apuntamientos para varios sermons de Quaresma y Santos.
Ms. 4t.
BIBLIOGRAFIA
Ximeno, Vicent. Escritores del reyno de Valencia, II. València, 1749, p.149-150. // Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana, II. València, 1827-1830, p. 9. // Biografia eclesiástica, XXII, 225. // Bover 1868: I, 676-677. // Rogent, E.; Duran, E. Bibliografia de les impressions lul·lianes. Barcelona: IEC, 1927, p. 258, 260. // Simón Díaz, José. Dominicos de los siglos XVI y XVII: escritos localizados. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1947, p. 85. // Beltran Larroya 1990: 487. // Velasco Bayón, Balbino. Historia del Carmelo español, II. Roma: Institutum carmelitanum, 1992, p. 250, 411, 515. // Salas Carretero 2009: 460.
[MGC]
