DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Joan de Sant Josep, Blanc Mur (1642-1718)

Joan Blanc Mur nasqué a Tortosa l’any 1642. Era fill de Francesc Blanc i d’Anna Mur.

Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 4.10.1661 als 19 anys.

Estudià als col⋅legis de l’orde de Reus i Lleida.  El 1669 era lector en arts, i fou lector de filosofia al convent de Lleida durant uns anys. Entre 1676-1679 fou rector del col·legi carmelità en aquella ciutat. Va ocupar fugaçment el priorat de Reus l’any 1679, ja que va ser elegit definidor general de la congregació espanyola per al període 1679-1682. Prior de Barcelona (1683-1685). Provincial de Catalunya (1685-1688). Rector de Lleida (1688-1691) i de Barcelona (1697-1700). Cap al 1702 s'estava a Lleida i Balaguer treballant en els Anales. L’any 1709 se celebrà capítol provincial a Reus de forma autònoma de la congregació espanyola, a causa de la guerra de Successió, que interrompia la comunicació entre el Principat i Madrid, i  Joan de Sant Josep fou designat prior de Tortosa per al trienni 1709-1712, “si bien no tomó possessión de su officio, ni en todo el trienio governó la casa, por allarse en diferente dominio”, ja que Tortosa havia caigut en mans borbòniques el 1708. Novament fou designat prior de Tortosa el 1712, “si bien tampoco tomó posessión de su officio ni governó en todo el trienio la casa, por la razón que se dixo en el trienio passado, y haver estado el dicho Padre dentro de Barcelona todo el tiempo de su sitio, y después del por ser poco lo que le faltava de su trienio, pero en estos dos trienios fue governada esa casa por diferentes vicarios”. Va participar en el capítol general de l’orde el 1682, on va ajudar a decantar el vot dels capitulars cap a Joan de la Concepció, Alemany Descatllar (1625-1700); aquest partia inicialment com a substitut, però ja gaudia d’una sòlida reputació entre els assistents a causa de la seva participació en capítols generals anteriors, en qualitat de provincial de la Corona d’Aragó. Joan de la Concepció va ocupar el càrrec de general de l’orde entre 1682-1688.

Al capítol general intermedi de 1685 es va concedir a la província de Sant Josep de Catalunya la facultat de poder escriure la seva història, “para cuyo empleo fue señalado el P. Fr. Sigismundo del Espíritu Santo, el qual, aviendo registrado todos los archivos de la Provincia, recogió los materiales que pudo. Y contento con esso no se aplicó a escrivir. Después de diez años que fue el de [16]95, entré yo en la obligación, y empecé a escrivir con los dichos materiales, aunque faltavan, en ellos, infinitas noticias, que no han costado poco buscar” (Anales, p. 641, doc. 167). En aquest mateix capítol general va ser elegit provincial de Catalunya Joan de Sant Josep i segurament també li va ser encarregat pel pare general de la Congregació el text de l’ofici del Patrocini de Sant Josep.

Va morir el 10.8.1718 al convent de Sant Joan Baptista de Reus.

El seu gran amic l’erudit Pere Serra Postius (1726: 371-373) en va fer l’elogi: “Historiador de su orden en esta Provincia de Cataluña, famoso humanista, escriptor celebérrimo; pues después de aver cumplido con el cargo de Historiador [fins al 1707?], escrivió algunos tomos de diversas ciencias, los quales tiene su Religión Sagrada entre los manuscritos de su mayor aprecio. Y en el Archivo de dicho convento de San Joseph de Barcelona está recóndita la obra que como Historiador trabajó, cuyo título es: Anales de los Carmelitas Descalços [...] de Cataluña [...]. Comunicóme, dicho Historiador, muy íntimo amigo mío, varias veces sus Anales, para que de ellos sacasse, quanto fuere de mi agrado; y cargado de años, sabiduría y virtudes murió en el convento de la famosa Villa de Reus, día 10 de Agosto del año 1718”.

 

OBRA

1. Compendio de la vida y virtudes del Ven. P. Fr. Juan de la Virgen, carmelita descalzo, natural de la villa de Bellpuig, y otros tres carmelitas descalzos que dieron sus vidas asistiendo a los apestados de la misma villa.

Vic: Imprenta Ignacio Valls, 1820. La publicació, amb notes, va anar a càrrec de D. J. R. V.

2. Vida del Dr. Antonio Pablo Centena, natural de Serrallonga, villa del obispado de Elna, Deán de la Catedral de Barcelona.

Encara que els bibliògrafs carmelites donen per publicada aquesta obra sobre Centena, possiblement la confonen amb la de Minuart, cosa que no vol dir pas que no existís una relació ms. sobre aquest personatge tan vinculat al convent de Sant Josep. Serra i Postius, amic personal de Joan de Sant Josep, també li atribueix un ms. per encàrrec de l’Escola de Crist. Vegeu l'Annex.

3. Anales de los Carmelitas Descalzos de la Provincia de San Josef en el Principado de Cataluña, dedicados al mismo Santísimo Patriarca padre y único patrón suyo San Joseph escritos [...].

BUB, ms. 991. Acabats a Mataró l’any 1707. Aquest ms. ha estat emprat a bastament pels historiadors, carmelitans o no, i entre d’altres, pel seu amic i contemporani Pere Serra i Postius. Descrit a MCEM 1166.

4. Historia de los Carmelitas Descalzos de Cataluña.

BUB, ms. 990. Ms. en foli. Relata fets de 1586 a 1600. Descrit a MCEM 1165.

5. Epítome del Tesoro de la Lengua castellana.

BUB, ms. 310. Escrit entre 1670-1676. Descrit a MCEM 1668.

6. De divina legis meditatione.

BUB, ms. 997-999. Tres volums. Citat pel P. Marcial i Cosme de Villiers. Descrit a MCEM 1169MCEM 1170  i MCEM 1171.

7. Oficio del Patrocinio de N. P. San José.

Ms. Cf. Joan de Sant Josep. Anales, ll. VI, c. LIXV, p. 710, n. 2234. Redactat per encàrrec del general de la Congregació espanyola, Joan de la Concepció Alemany Descatllar (1625-1700). La sagrada Congregació de ritus dubtà d’aprovar-lo íntegrament perquè duia massa textos de l’Antic Testament, segons que declara el mateix autor als Anales. Li van respectar, emperò, l’himne de vespres, que possiblement sigui el mateix que ha arribat fins a l’actualitat.

8. Traducció del català al castellà d’una obra d’Antoni de Sant Matíes, El Místico Alquimista.

BUB, ms. 526. Descrit a MCEM 1137.

9. Aprovació de Josep de Jesús. Quatro quaresmas continuas, reducidas a una, predicadas en la santa iglesia metropolitana de Tarragona, primada de las Españas, de la siempre fidelíssima ciudad de Tarragona, en el Principado de Cathaluña.

Barcelona: Rafael Figueró, 1706. Joan de Sant Josep signa l'aprovació, el 14.1.1706, al convent de Gràcia, del llibre de Josep de Jesús, Cubells Sastre (c. 1667-1739) per ordre del canceller Llorenç Tomàs i Costa.

 

BIBLIOGRAFIA

Serra i Postius 1726: 371-373. // Beltran Larroya 1955. // Beltran Larroya, Gabriel. “Los oficios litúrgicos del Patrocinio de san José”. Estudios Josefinos, 11 (1957), p. 92-115. // Comas 1985: 74, 75, 78, 80. // Beltran Larroya 1986: 708-709, 749. // Ayala Castro, Marta C. Edición y estudio del Epítome del Tesoro de la Lengua Castellana. Universidad de Málaga, 1987 [tesi doctoral]. // Ayala Castro, Marta C. “Fray Juan de San José y su Epítome del tesoro de la lengua castellana”. Monte Carmelo, 98 (1990), p. 169-171. // Torres Sans, Xavier. Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640). Barcelona, 1993, p. 203, 204, 206. // Narváez 2004. // Baró Queralt, Xavier. La toga, l’espasa i la mitra. Antologia de textos d’història i literatura catalanes del Barroc (1573-1709). Barcelona: Dux, 2009. // MCEM.

 

ARXIU

AHN, Clero, vol. 14531: “Memoria de los prelados que ha habido en este convento desde su fundación” (Tortosa). Se'n pot consultar una reproducció a l’ACDCB.

 

ANNEX

Antoni Pau Centena (1616-1691) va tenir una intensa relació amb els carmelites descalços, especialment amb l’escriptor místic Antoni de Sant Maties (1595-1668), el seu confessor i director espiritual i, després de la mort d’aquest, amb el seu segon confessor, Antoni de Sant Josep. Antoni de Sant Josep, Martí Isern (Torroella de Montgrí, 1601-post 1668) havia estat lector de moral, prior de Reus per dos triennis, vicari provincial l’any 1646, després prior de Girona i a partir de 1650 prior de Perpinyà. Després de 1668 devia estar a Barcelona.

L’Escola de Crist comissionà l’agustinià Agustí Antoni Minuart perquè escrigués una biografia laudatòria del doctor Centena, obra pòstuma de l’autor: El solitario en poblado. Vida del venerable e ilustre doctor Antonio Pablo Centena (Barcelona: Imp. Piferrer, 1744).

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal