DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Segimon de l'Esperit Sant, Pujol (1642-1706)

Segimon Pujol nasqué a Organyà l’any 1642. Era fill de Francesc Pujol, fuster, i d’Àngela, tots dos d’Organyà.

Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 14.6.1661.

Conventual de Lleida els anys 1666-1667, de la Selva del Camp cap al 1673, de Barcelona els anys 1676-1677. Prior de Balaguer, nomenat pel capítol provincial de 1682. Prior de Vic de maig de 1683 a abril de 1685. Conventual de Gràcia entre 1687-1696, de Girona el 1700 i de Barcelona de 1702 fins a la seva mort, el 1706. Fou examinador sinodal del bisbat de Barcelona, expurgador de llibres per comissió del Sant Ofici i cronista de la província de Sant Josep de Catalunya.

Va morir el 19.4.1706 a Barcelona, als 45 anys de professió.

Necrologia: “Fue prior de Balaguer y de Vique. Fue religioso que hacía mucho aprecio de nuestra santa Religión, de buen entendimiento y rara memoria, dado en un continuo estudio. Y estando en este combento venían personas de mucha suposición a buscar notícias, así para lo político como para lo sagrado. Empleóle la religión mucho tiempo en escribir la Historia desta Sda. Provincia”.

Segimon va fer una còpia de les actes originals dels 36 primers capítols provincials de la província de Sant Josep de la Corona d’Aragó (1590-1684), dins Monumentos (BUB, ms. 992, p. 19-69). Copiat entre 1686-1689. També és una font per a Joan de Sant Josep. Segimon introdueix comentaris personals en la còpia, per exemple, al capítol de 1643 (nota al peu de pàgina transcrita per Beltran Larroya 1986: 88): “Paréceme que es Cataluña como el mar. Porque si a éste le miran quando está en leche (como dizen) todo es bonança, tranquilidad, hasta el hombre más abatido se dexa pisar; si se llegan a su orilla verán que allí viene a besar los pies de todos. Pero Dios nos guarde, quando encontrados vientos la perturban y enquietan! No hay quien se le atreva a tocar sus aguas; açota a los más duros peñascos, amenaça a las nubes del cielo y a los que están seguros en tierra firme hazen temblar con sus bramidos y hinchadas voces, etc.”

En la sessió quarta del capítol provincial de l’any 1684 es va tractar de la conveniència de tenir un historiador provincial. En una exposició de 6 f. sobre el valor i el sentit de la història, es tracten els diversos motius que justifiquen l’existència d’aquella figura: “Es cierto PP. Nuestros que la Provincia de N. P. S. Joseph, esperimenta en lo tocante a sus conventos, ay muchas omissiones en nra. Historia general [...] Hasta ahora hemos tenido, PP. Nuestros, los historiadores generales, que casi no han salido de las dos Castillas y Andaluzía. Y por esso, sin duda, están escritas las cosas de estas Provincias con todo el lleno que la grandeza de sus eminentes prerrogativas merecían; porque assí las escrivieron como testigos de vista. Y por el contrario se halla la provincia de N. P. S. Joseph con el desconsuelo de ver diminutas las narraciones de su Historia” (ACDCB, A-III-3, Capítol, definitoris, cartes, f. 130-135).

Joan de Sant Josep aporta més informació: “En el mismo Capítulo [general de 1685] se le concedió, también a la Provincia el poder escribir esta su historia. Para cuyo empleo fue señalado el P. Fr. Sigismundo del Espíritu Santo, el qual, aviendo registrado todos los archivos de la Provincia, recogió los materiales que pudo. Y contento con esso no se aplicó a escribir. Después de diez años, que fue el de 95, entré yo en la obligación, y empecé a escribir con los dichos materiales, aunque faltavan, en ellos, infinitas noticias, que no han costado poco buscar" (Anales, p. 641 i doc. 167).

Quan Segimon és historiador provincial de Catalunya, l’historiador general de l’orde és José de Santa Teresa, natural d’Almansa, autor dels volums tercer (1683) i quart (1684) de la Reforma de los Descalzos de Nuestra Señora del Carmen.

 

OBRA

1. Monumentos acerca de los sucesos pertenecientes a la Provincia de los Carmelitas Descalzos de Cataluña [...].

BUB, ms. 992 i 1755. Dos vol. ms. Vol. I (1586-1700), en foli (BUB, ms. 992); vol. II, en 8au (diversa; BUB, ms. 1755). Vol. I: descrit a MCEM 1187.

2. Consultas místicas.

BUB, ms. 326. 1698. 8au. Descrit a MCEM 1925.

3. Historia de la vida y virtudes del V. P. Fr. Antonio de San Matías.

BUB, ms. 511. 4t, 500 p. aprox. Aquesta obra és la seva oposició al títol d’historiador de la província. Descrit a MCEM 1130.

4. Aprovació de la traducció castellana comentada del cronicó de Liberat.

BC, ms. 532. Aprovació signada a Barcelona, 19.2.1692, de l’obra inèdita del frare carmelita descalç rossellonès Josep de l’Ascensió Sebardell (1628-1677), una traducció i comentari del cronicó de Liberat. Descrit a MCEM 97.

5. Aprovació de l’obra de fra José de Jesús María, primer historiador general del Carmel descalç, Historia de la vida y excelencias de la sereníssima Virgen María, nuestra señora, Madre de Dios.

Barcelona: Impr. de Josep Teixidor, 1698. Aprovació signada a Barcelona (Gràcia), 12.9.1698. 1 f.

6. Breve resumen de la vida y virtudes de Dña. Isabel Clara Eugenia, Infanta de España y gobernadora de Flandes, según lo que autores graves dejaron escrito, y aquí se ha coordenado en forma, por Fr. Segismundo del Espíritu santo. Barcelona, 4 agosto 1703. Y adiciones a la misma Vida. Barcelona 27 septiembre 1703.

BNE, ms. 8693, f. 361-370v.

7. Breves apuntes sobre la vida de la Infanta de España, Dña. Isabel Clara Eugenia (atrib.).

BNE, ms. 8693, f. 456-457.

8. Relación de cierta alma del purgatorio.

Aquest ms. està recollit al catàleg de la biblioteca del convent de Sant Josep amb la signatura F.607. Beltran Larroya conjecturava que podia ser el ms. 326 de la BUB, intitulat Documentos para almas atribilulada (!).

9. Correspondència.

El P. Gabriel Beltran reprodueix els documents següents:

  • “Carta del P. Segismundo del Espíritu Santo, historiador de la provincia, al General de la Orden”. Barcelona, 30.4.1689 (Monumentos, p. 73; Beltran Larroya 1986: 709-711).
  • "Carta del P. Segismundo del Espíritu Santo, historiador de la provincia, al procurador general de la Orden en Madrid”. Barcelona, 8.10.1689 (Monumentos, p. 74; Beltran Larroya 1986: 712-713).

 

BIBLIOGRAFIA

Beltran Larroya 1952. // Miquel i Rosell 1958-1969: I, 420-421; II, 565-568; IV, 247-248. // Beltran Larroya 1961. // Cruz Moliner, José María. Historia de la literatura mística en España. Madrid, 1961. // Comas 1985: 74. // Beltran Larroya 1986: 14, 24-25, 88, 157n, 619, 709-714. // Íd. 1990. // Kamen, Henry. Cambio cultural en la sociedad del Siglo de Oro: Cataluña y Castilla, siglos XVI-XVII. Madrid: Siglo XXI de España Editores, 1998, p. xi. //  MCEM 97, MCEM 1130, MCEM 1187, MCEM 1925.

 

ARXIU

ACDCB, Difunts de Barcelona, p. 147.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal