DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Esteve de la Presentaciķ, Esteve (1579-1650)

Antoni Esteve (Esteva) va néixer a Palamós el 10.10.1579. Era fill de Bernat Esteve i la seva esposa Rafaela Antònia.

Vest.: Barcelona, 26.11.1595. Prof.: ibídem, 1.12.1596.

Prior de Calataiud el 1615. El 1624 era sotsprior de València i el 1627, de Barcelona. Entre 1628-1631 fou prior de Mataró; entre 1631-1634, de Girona; entre 1637-1640, de Perpinyà; i entre 1640-1632, de Mataró.

Va morir a Barcelona el 3.11.1650.

“Assí en el noviciado como después fue un perfeto dechado de toda virtud”. “Después de sus estudios de philosofía y teología le ocupó la religión en el oficio de maestro de novicios en esta misma casa de Barcelona por algunos años, después en el gobierno, haciendo de perlado de algunos conventos: esto es, de Calataiud, en el reyno de Aragón, de Matarón [2], de Perpiñán dos vezes, y de Gerona, y un trienio fue uno de los asistentes, los quales, junto con el P. provincial tenían el gobierno de la provincia con particular Breve de Su Santidad, que para esso se alcanzó, del modo que lo tiene nuestro padre general con su definitorio en la Religión, por no permitir los ministros reales, por razón de las guerras con esta provincia que ella se gobernase por nuestro padre general”.

 

OBRA

1. Carta del prior dels carmelites descalços del convent de Sant Josep de Perpinyà al governador militar de la ciutat, Geri de la Rena.

ACA, Generalitat, Correspondència del virrei comte de Santa Coloma, carta núm. 1070C. 1638-1640. El prior li exposa que els soldats limitaven els moviments dels religiosos i els mossos del convent, així com les seves cavalcadures per transportar queviures i materials de construcció, tant a Perpinyà com a la resta del Rosselló. Geri della Rene (m. 1652) participà a la campanya de Leucata (1637) i fou governador d’armes del Rosselló des de 1638. Va ser el màxim responsable del bombardeig indiscriminat i posterior saqueig que va patir Perpinyà per no voler allotjar l’exèrcit reial el març de 1640.

 

BIBLIOGRAFIA

Beltran Larroya 1986: 63, 68, 70, 72, 75, 76, 78, 84, 85, 110, 111, 369, 533. // Catálogo 1995.

 

ARXIU

ACDCB, Llibre de difunts de Barcelona.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal