Tomàs Garrós i Torres nasqué el 21.12.1770 a Barcelona. Era fill de Gabriel Garrós, de Barcelona, i Teresa Torres, de Caldes de Montbui.
Vest.: Barcelona, 21.12.1790, amb dispensa d’edat. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 23.12.1791.
L’any 1817 era prior de Girona i exlector de cànons de Tarragona. El 1820 consta com a prior de Mataró.
Fou felicitat públicament el 1820 per l’Ajuntament de Girona pel seu full imprès Concordia pacífica de opiniones, en el moment en què estava fent una novena (21-29.7.1822) en aquella ciutat, on predicaven altres religiosos de tarannà liberal. Un mes abans havia escrit al general Milans, demanant-li que el deixés anar amb ell per convèncer els pobles de la bondat del règim constitucional.
El juny de 1823, la Diputació de Barcelona envià al governador de la Mitra una carta demanant-li que concedís algun benefici eclesiàstic amb què poguessin viure alguns religiosos secularitzats, entre els quals hi havia Tomàs Garrós. Malgrat això, no figura entre els carmelites exclaustrats de 1835, ja que s’havia secularitzat abans.
OBRA
1. Relación del solemne y suntuoso aniversario, que en cumplimiento de Real Orden de S. M. acordada en 18 de agosto último, se celebró en la insigne colegiata de S. Felio de la ciudad de Gerona, el día 14 de noviembre de este año 1817, con asistencia de ambos Cabildos eclesiásticos y secular, para el eterno descanso de los valerosos defensores de la Patria [...].
[Girona]: Imp. Vicente y Antonio Oliva, 1817. 8au, 56 p.
2. Relación de la cívica y religiosa función que en la solemne bendición de la bandera del primer batallón de milicianos voluntarios se celebró en la ciudad de Mataró el día 25 de febrero de 1821.
Mataró: Imp. de Juan Abadal, 1821.
3. Sermón patriótico predicado en Mataró el 25 de Febrero de 1821 [...].
Mataró: Imp. de Juan Abadal, 1821. 30 p.
4. El Amante de la Quietud.
Imprès (on es va cridar "fuera la Inquisición y viva para siempre nuestra sabia Constitución"). Girona, Manual d’Acords, 1820, f. 64.
BIBLIOGRAFIA
Barraquer i Roviralta, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Francisco J. Altés y Alabart, 1906, p. 461. // Feliu Monfort, Gaspar. La clerecia catalana en el trienni liberal. Barcelona: IEC, 1972, p. 125. // Beltran Larroya 1986: 298, 303-305.
[MGC]
