DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Dionís de la Creu, Novell (1592-1670)

Dionís Novell nasqué el 21.9.1592 a Balaguer. Era fill dels cònjuges Pere i Maria Novell, tots dos de Balaguer. Als quinze anys es traslladà a Lleida per cursar estudis superiors a la Universitat de Lleida. D’ell es deia que cada dia, en llevar-se, llegia el Kempis.

Vest.: 25.5.1612, al convent de Sant Llorenç de Tarragona, on va anar juntament amb altres estudiants per rebre l’hàbit. Prof.: 27.5.1613, a Barcelona als 19 anys, quan ja havia realitzat altres estudis “y tiene los cuatro menores”.

Al Col·legi de Lleida va exercir vint anys el càrrec de lector, ensenyant Teologia i Sagrada escriptura, a més d’altres disciplines. El seu prestigi com a doctor era extraordinari. Els catedràtics de la Universitat i el consell de l’Estudi general el consultaven sovint, com també la paeria, quan reunia alguna Junta de prohoms i jurisconsults.

Va ser dues vegades provincial de la Corona d’Aragó, 1658-1661 i 1664-1667, i una vegada definidor general de la Corona, quatre vegades prior de Barcelona (1642), dues de Tarragona (1633) i una de Gràcia (1639); cap al 1650 era conventual de Girona.

Destinat al Col·legi de Girona, va tenir en aquesta ciutat una controvèrsia amb un prebendat sobre la doctrina de la predestinació, i les seves raons i arguments foren tan convincents que el seu contradictor va haver de reconèixer-se vençut. Dionís fou el defensor més ferm del provincial Gabriel de Jesús en una delicada qüestió d’un religiós del Col·legi de Lleida, sembrador d’ensenyaments erronis, que s’enfrontà amb els seus superiors.

Durant molts anys va ser mestre de novicis de Barcelona i lector de teologia. Durant la guerra dels Segadors va anar a Roma en repetides ocasions en qualitat de procurador de la província. Sabem que va patir vexacions per part dels francesos durant l’ocupació de Barcelona.

L’oratòria de Dionís de la Creu era, segons els contemporanis, fogosa, correcta i elegant. A Lleida, els seus sermons foren molts sol·licitats. No obstant això, físicament el frare no tenia cap atractiu; es diu que era d’estatura petita, tenia les espatlles corbades i un rostre no gaire agraciat, però sabia captivar l’auditori. La reina d’Hongria, que l’havia escoltat predicar, fascinada per la seva oratòria sagrada, li va prometre intercedir davant el seu germà Felip IV d’Espanya perquè li concedís la primera diòcesi vacant de la Corona d’Aragó.

Morí el 14.1.1670 a Barcelona.

Nota necrològica: “A 14 de enero de 1670 día del dulcísimo Nombre de Jesús, entre sinco y seis de la tarde, murió N. P. Fr. Dionizio de la Cruz, que en el siglo se llamava Dionisio Novell, natural de la ciudad de Balaguer, hijo de Pedro y María Novell, ciudadanos de la dicha ciudad de Balaguer. Tomó el santo hábito en nuestro convento de San Lorenzo de Tarragona a 25 de mayo de 1612, y professó en esta casa de San Joseph de Barcelona a 27 de mayo de 1613 en manos del P. Fr. Antonio de la Cruz, suprior de esta casa y presidente de ella, tenía de hedad quando professó 19 años. Fue dos vezes provincial de la Corona de Aragón, una vez Definidor general de dicha Corona; quatro vezes prior de esta casa de Barcelona, dos de Tarragona y una de Nuestra Señora de Gracia. Muchos años maestro de novicios de esta casa y leyó muchos años teología. Fue religioso verdaderamente cabal en todas materias de doctrina y observancia y padre de todos los que nos quedamos criados a los pechos fecundíssimos de quien puede esta provincia llamar y reconocer en muchos siglos madre. Fue perlado integérrimo y juntamente piadosísimo en quien igualmente se hallavan la entereza y el amor, y aunque en su statura corporal era pequeño, si bien grave en el aspecto, porque tanta ciencia y virtud causava veneración en quien lo mirava, y sin hipérbole se puede decir que en la capacidad, ingenio y extención de sabiduría ab numero ab sursum super omnem populum. Esta opinión tenía no sólo en la religión más también fuera de ella, y entre las personas y perlados más graves de la iglesia. Duróle la enfermedad de que murió siete días, que fue una calentura con crecimientos. Recibió los santos sacramentos con toda devoción y acuerdo y no con menos humildad, pues, llegándosele al oído un religioso con poca prudencia le dixo ‘Acuérdese padre nuestro de lo mucho que ha trabaxado en la Religión’. Le sacudió de sí con demostraciones de sentimiento. Pidió, estando ya al último le ayudasen a bien morir con hymnos y palabras de ternura y devoción, que la tenía grande y, antes de caer enfermo ya muy cascado y achacoso no faltava a los actos de comunidad, particularmente a los del choro era muy perseverante, sin que le pudiésemos sacar de allí. Al fin murió con mucha paz y resignación a la voluntad divina, indicios todos de que su majestad divina se lo llevava a gozar de su santa gloria. Tenía de edad 77 años y de hábito 59. Sirva esto para un muy breve y corto elogio de un tan grande varón, pues a la verdad con toda justicia se le debe el renombre de Dionisio el Grande, y nos remitimos a la historia de nuestra provincia, donde a la larga se elogian sus virtudes y prendas, que eran tales y tantas estas que le hizieron digno y merecedor no sólo de una mitra más tanbién de la tiara, ya solos los que le conocimos y gozamos no se nos hará nuevo esto, y que no es lisonja mas si pura y sensilla verdad”.

Joan de Sant Josep deia d’aquest autor: “Todas son obras exquisitas porque su autor era extremado. Aunque por estremo es desgraciado en no tener quien saque a luz sus trabajos”. Sabem que algunes de les seves obres es conservaven a la biblioteca del Col·legi de Lleida.

Segons Torres Amat, era “muy hábil en la teología mística y en todo lo concerniente á regulares. Escribió El religioso subdito según la regla de la Virgen del Carmen. 3 tomos en 4°. En catalán. De la castitat. 3 toms en 4°. De la obediencia, en 4º. Exhortacions espirituals. 2 toms en 8º. Speculum manuale de la conversació cristiana. 8º. Se conservan en la biblioteca de su convento de Barcelona”.

Diversos membres de la família Novell ingressaren en el Carmel descalç molt poc després de la mort de l’insigne Dionís de la Creu (1592-1670):

Dionís Novell Pujol, nebot de l’anterior (c. 1623-1680) i el seu fill Josep Novell Montagut (1656-post 1672) ingressaren el mateix dia (1.4.1670) al noviciat de Barcelona i vestiren l’hàbit carmelita com a G. Dionís de la Creu (de 47 anys d’edat, al qual en l’acta de vestició del seu fill se li atribueix la professió de “amasador”) i Josep de Santa Teresa (de 15 anys) respectivament.

El mateix dia (1.4.1670), professà a les descalces de Mataró Teresa Novell Montagut (1654-1727) com a Teresa de Sant Nicolau. El 1699, quan era sotspriora de Mataró, passà a Lleida com a priora. Va complir el seu trienni a Lleida i després tornà a Mataró, on el 1704 va ser designada priora; ho va ser de 1705-1708 i 1711-1714. Abans d’ingressar al Carmel descalç, sabem que freqüentà el religiós benet fra Juan Lozano (m. 1707), de l’ermita de Santa Maria Magdalena de Montserrat (Beltran 1990: 383-385).

Pocs dies abans havia pres l’hàbit a les descalces de Reus, com a Teresa de la Creu, la mare de la família, Teresa Montagut i Pujol (1621-1691).

Un altre membre de la família Novell també havia professat anteriorment al Carmel descalç: Felip del Santíssim Sagrament (c. 1592-1629): Felip Novell, fill de Salvador Novell i de Felipa, veïns del Cubells (prop de Balaguer) nasqué l’any 1592. Vestí l’hàbit carmelita el 6.6.1613, quan ja estava tonsurat i tenia estudis (“tiene corona y grados”). Professà a Barcelona el 8.6.1614, als 22 anys d’edat. Va morir a Tarragona el 1629.

 

OBRA

1. De praedestinatione et gratia juxta doctrinam Sanctorum Augustini et Thomae, ejusdem Ecclesiae universalis Doctoribus dicatus, et in sex generales disputationes divisus.

BUB, ms. 1582. 1619.

2. De Apuntamientos para todos los sermones de Cuaresma.

Ms. Set volums; cadascun comprèn els sermons d’una setmana.

3. De la virtud de la castidad.

Ms. Tres volums. “Es obra excelente y lo mejor de todos sus escritos” (Joan de Josep Blanc. Annales).

4. El súbdito religioso según la Regla primitiva de Nuestra Señora del Carmen.

Ms.

5. De varios asuntos (con exellentes pruevas, Dispuestos por abecedario).

Ms. Dos volums.

6. Notas y advertencias curiosas.

Ms. en 8au.

7. Sermones de Cuaresma.

BUB, ms. 1463. 1650. Paper, 230 x 165 mm. 441 f., molts dels quals estan en blanc. Notes a peu. Enquadernació de pergamí. Olim 24.1.20; 8-7-144; X-6-17; i H.762. F. 3v: “De Sant Joseph de Barcelona”. Nota: al primer pla es llegeix el nom de l’autor i “Obras. Tomo 12”. F. 1-441: “In nomine Xti. Amen. Cuaresma predicada per Fr. Dionís de la Creu, Descalç de l’Orde de Ntra. Sra. del Carmelo, añ 1650, en Gerona [...]” (al marge: “Dimecres, 1”). Inc.: “Guarnit de riques y precioses campanetes de or, coronat de artificials y molt vistoses magranetes”. Exp.. “Corona d’espines: [...] demana perdó, espera de S. M. la gràcia, etc.” [Segueixen unes Additions i tres ff. de notes, per afegir]. Descrit a MCEM 1227.

 

BIBLIOGRAFIA

Joan de Sant Josep. Anales, ll. VI, c. VII, p. 556-562, n. 1715; p. 625-633, 691-699 [sobre la família Novell]. // Martial de Saint Jean-Baptiste 1730: 144. // Torres Amat 1836: 192. // Silverio de Santa Teresa 1935-1952: X, 779 seg. // Beltran Larroya 1952. // Lladonosa Pujol, Josep. El Carmelo en Lérida. Lleida, 1953, p. 48. // Beltran Larroya 1955: 165-166. // Miguel de los Ángeles. “El antiguo convento de carmelitas descalzos de Gerona”. AIEG, XIV (1960). // Beltran Larroya 1986: 75, 79, 83-85, 126, 129, 130, 132, 369, 371, 393, 394, 599, 606, 748. // MCEM 1227.

 

ARXIU

ACA, ORM, vol. Hisenda, 4755 [notes de Dionís Novell i de la seva família durant l’estada a Girona].  

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal