Francesc de Jesús Maria, Xammar Ferrús (c. 1621/1622-1673)
Francesc Xammar Ferrús va néixer a Barcelona. Els seus pares s’havien casat el 1620 i ell devia néixer cap al 1621/1622. El seu pare, Joan Pau Xammar Sala, donzell, assessor de la Batllia General del reial patrimoni, era fill de Joan Xammar, doctor en drets, i de Magdalena Sala. El pare és autor d’un conjunt de tractats jurídics. La seva mare, Anna Ferrús, era filla de Francesc Ferrús, oïdor de la sala tercera i advocat fiscal i jutge de cort de la Reial Audiència. Les seves ties maternes Engràcia i Clemència estan documentades com a religioses al convent dels Àngels de Barcelona. El seu germà Joan es va casar amb Jerònima Càncer Fumàs i de Puig Pons. La seva germana Magdalena es va casar amb Francesc Móra; tres filles de la parella Móra Xammar (Magdalena, Teresa i Maria) van ser religioses al monestir de Vallbona de les Monges, i una altra al convent de l’Encarnació de carmelites calçades de Barcelona, Eulàlia de la Creu, escriptora mística (1669-1725; cf. MCEM 2122).
Vest.: 22.8.1637. Prof.: 24.8.1638.
Fou mestre de novicis durant quatre anys. Fou també prior del desert del Cardó i de Mataró (17.4.1655 fins al 1657). Prior de Barcelona entre 1657-1661. Prior de Reus durant un any i nou mesos (1664-1666). Prior de Barcelona novament entre 1668-1670. Prior de Tortosa i definidor segon el 1670-1673.
Era prior del convent de Sant Josep de Barcelona en temps de l’escriptor místic Antoni de Sant Maties i va deixar testimoni de les confidències que aquest li feia de les revelacions rebudes.
Va morir l’11.8.1673 a Guadalajara.
OBRA
1. Sonet i octaves.
Inclosos en una obra del seu pare publicada un any després de la professió de Francesc: Joan Pau Xammar. De officio iudicis et advocati liber unus (Barcelona: Jaume Romeu, 1639). També hi publiquen composicions els seus germans Joan (un sonet) i Magdalena (unes dècimes, una lira i una cançó), a més d’un parent, Josep Xammar (una oda dactílica en llatí).
"Soneto
Ríos son caudalofos para el mundo
los que escrivieron libros eloqüentes,
de cuyas doctas plumas los corrientes
al ingenio dan riego más fecundo:
Pablo Xammar es mar cuyo profundo
abarca entre sus olas eminentes
thesoros ricos, bienes excelentes,
que podrá ya qualquier coger yocundo
Y porque quanto el mar en si recibe
de ostentallo a la orilla se gloria
oy este mar ostenta su thesoro.
Quien quisiere tomar no se prohibe,
lea pues el Letor con alegría,
que este tan singular thesoro es oro.
Octavas
De doctrina blasón, de sciencia pompa
eres si ya no piélago profundo,
(ó libro) en quien la nave indocta y zopa
escarmiento ha de ser a todo el mundo:
oy de la fama la eloqüente trompa
te aclama de concetos tan fecundo,
que de ydea te da timbre galante,
feudo devido a tu saber triunfante.
Término fuiste a la mayor sapiencia,
quando al docto comercio te ofreciste
del Bartolo más alto la eminencia,
al ver tu altura de sí mismo es chiste:
no puede ya aspirar a mas la sciencia
del Derecho, porque tu la sumergiste
de nueva gloria en piélagos sonoros,
do quantas ollas bullen son tesoros.
Pare el gallardo buelo de tu pluma,
a no intentar le sean breve esphera
las Monarchías de la hinchada espuma,
los distritos de luz más altanera:
tu docto parto, en breve espacio, es suma
de la primera ley, a la postrera,
dedique pues la voz de nuevos mundos
a tu pluma laureles sin segundos".
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1986: 124, 127, 128, 133-136, 141n, 393, 575. // Martínez, Miquel Àngel. La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa foral. Barcelona: Fundació Noguera, 2010, p. 87-103. // Moragues Coscolla, Montserrat, “Joan Pau Xammar i Sala (c. 1593-1666) i el seu entorn. Una aproximació cultural i profesional”. Pedralbes, 26 (2006), p. 419-427.
[MGC]
