Ana de Aguirre Juarbe nasqué a Pamplona l’any 1559. Era filla de Francés Aguirre i de María Juarbe, veïns de Pamplona.
Fou gran amiga de la carmelita descalça Leonor de la Misericordia Ayanz des de la joventut. Va estar casada amb el contador Lucas de Orisoain. En la relació biogràfica que escrigueren les seves monges es donen més detalls d’aquest matrimoni: “Casaron-la sos pares ab un cavaler contra sa voluntat, ab lo qual estigué dos anys casada, y en una gran ausencia que lo cavaler féu de Pamplona, per estar en la Cort de Madrid, se tingué sempre presumpció y era la comuna veu de que la dita doña Ana entrà donzella en la Religió, perquè sols estigué casada dos anys” (Libro, p. 3).
Vídua jove, va vestir l’hàbit al Carmel descalç de Pamplona el 21.8.1587, als 28 anys. Catalina de Cristo la va portar de novícia a la nova fundació del convent de Barcelona, on va professar el 28.8.1588.
L’any 1600, sota el priorat d’Estefania de la Concepció, fou sotspriora. Aquest any, Felip III i la reina Margarida d’Àustria, amb el nunci i el bisbe de Barcelona, Alonso Colonna, visitaren el convent, atrets pel prodigi del cos incorrupte de Catalina de Cristo. Ana fou priora en quatre ocasions, dues vegades sotspriora i durant molt de temps mestra de novícies.
Malgrat que Leonor se’n tornà a Pamplona l’any 1604 amb el cos incorrupte de Catalina de Cristo, Ana restà a Barcelona. Les religioses del convent de Pamplona la reclamaren, i el provincial Francisco de la Virgen disposà l’any 1613 que l’acompanyés a Pamplona. Reclamada amb insistència des de Barcelona davant del general dels descalços, Ana tornà a aquesta ciutat en companyia d’Isabel de la Mare de Déu, Albanell i Soler (1565-1640); hi arribà novament l’any 1614.
Va morir, essent priora, a Barcelona el 20.8.1616.
La seva nota necrològica refereix: “Era religiosa observantíssima y de gran caudal, estimada y venerada de tots, en particular del sr. Fundador del convent, Francesch Granollachs, pues aven-se’n tornada per orde dels superiors a sa terra, no parà lo fundador, ab sas contínuas instàncias en diligenciar la tornada a esta sa casa, no reparant en los gastos que se havian de oferir, acudint a ells ab gran lliberalitat [...] és estada la que més a conservada la Religió y observància regular en lo convent” (Libro, p. 4).
Leonor de la Misericordia digué d’ella: “Era una religiosa de mucho caudal y de gran perfección. Llevóla Dios para sí con una muerte muy santa, como lo fue su vida, siendo Priora del Convento de Barcelona, donde lo había sido otros tres trienios”.
OBRA
1. Leonor de la Misericordia, amb la col·laboració d'Ana de San Jerónimo. Relación de la vida de la venerable Catalina de Cristo.
1594-1595. Diversos ms. Va contribuir en la redacció, ordre i estructura d’aquest text. Sobre l'autoria i els ms. conservats de la Relación, vegeu l'entrada corresponent a Leonor de la Misericordia.
BIBLIOGRAFIA
Recoder 1888: 521-526. // Beltran Larroya 1990: 17, 23, 24, 26, 32, 110. // Leonor de la Misericordia 1995.
ARXIU
ACD, Libro en que se escriven los elogios de las religiosas [...], p. 3-4.
[MGC]
