DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Francesc de Jes˙s Maria, Arajol Espernai (1668-1750)

Francesc Arajol Espernai nasqué a Puigcerdà l’any 1668. Era fill del doctor en medicina Ramon Arajol, natural de Bellver, i de Marianna Espernai, de Puigcerdà.

El 1673 moria la seva mare; amb cinc anys, fou confiat a la seva germana gran, Maria Victòria, de poc més de setze anys, ja que el pare es tornà a casar. Maria Victòria professà com a Maria Alberta de Sant Domènec al convent de les carmelites descalces de Vic l’any 1684, després de ser rebutjada inicialment per les dominiques del convent de Santa Clara a causa de la migradesa del seu dot. La relació establerta amb els carmelites descalços de ben segur tindria influència en la professió del seu germà Francesc al Carmel descalç de Barcelona poc després, el 12.11.1687.

Francesc de Jesús Maria fou prior del convent de Sant Joan Baptista de Reus (1709-1712), del Desert de Sant Hilarió del Cardó (1712-1715) i de Tarragona (1718-1721). Prior del convent de Sant Josep de Barcelona entre 1721-1724. Fou provincial de Catalunya durant els triennis 1724-1727 i 1730-1733. Vicari provincial entre 1736 i principis de 1738. Lector de moral. Definidor provincial el trienni 1739-1741.

Va morir al convent de Sant Josep de Barcelona el 29.1.1750.

D’ell es deia que era "tan santo como devoto y tan docto como santo. Todos los viernes ayunaba a pan y agua, llegando a ser en extremo mortificado”.

 

OBRA

1. Cartes.

Fou el director espiritual de Maria Antònia de l’Esperit Sant Gavaldà Simó, religiosa carmelita descalça del convent de Reus. Al ms. 60 de l'Arxiu de les carmelites descalces de Terrassa es conserven 23 del nombre indeterminat de cartes que aquesta religiosa adreçà a Francesc de Jesús Maria, mentre que les del religiós a la monja s’han perdut; només han restat dues cartes d’aquest al prior de Reus, Antoni de Santa Teresa, sobre la vida i virtuts de la religiosa, després de la mort d’aquesta (editades per Beltran Larroya 1990: 554-555). Sembla que a través seu Maria Alberta i Maria Antònia pogueren tenir una relació epistolar.

 

BIBLIOGRAFIA

Caralps, Manuel. Vida de la sierva de Dios soror María Alberta de Santo Domingo, carmelita descalça en el convento de Jesús, María, Joseph y Teresa de la ciudad de Vich, oriunda de la villa de Puigcerdà, condado de Cerdaña, en el principado de Cataluña. Vic: Pedro Morera, 1747. // Beltran Larroya 1955. // Ídem 1986: 192n, 196n, 197, 202, 205, 223, 224, 750. // Ídem 1990: 228, 295, 365, 488-490, 494, 496, 498, 510, 533, 536, 549, 553-555, 675, 746.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

á