Juan Formento Romero va néixer a Paniza (Saragossa) el 2.9.1583. Era fill del capità Jerónimo Formento i d’Ana Romero.
L’any 1603 demanà l’hàbit al noviciat de Saragossa. Prof.: 7.1.1604.
Acabada l’etapa de formació, es va dedicar a la predicació, per a la qual va estar singularment dotat. Molt probablement realitzà els estudis de filosofia i teologia en els col·legis carmelitans de Segòvia i Salamanca. L’any 1615 va ser designat lector en arts de Castella la Nova; el 1618 va passar a Alcalá de Henares per explicar teologia i hi va romandre fins al 1623-1624. En aquestes destinacions devia relacionar-se amb els autors del curs salmanticense, per una banda amb Antonio de la Madre de Dios, a Segòvia i Salamanca; i per altra amb Miguel de la Trinidad a Alcalá.
Fou designat prior del convent d’Ocaña per acabar el trienni del priorat de Miguel de la Virgen, que renuncià abans d’acabar el trienni 1622-1625; el col·legi d’Arts de la província carmelitana de Castella la Nova també es traslladà a Ocaña. L’any 1625, Juan de los Santos va ser designat prior del desert de Bolarque pel capítol provincial, càrrec al qual va sumar el de prior de Manzanares el mateix trienni, segurament per mort o renúncia del prior de Manzanares.
Prior-rector del col·legi de Lleida de 1628 a 1631. Prior de Saragossa entre 1631-1634. Elegit definidor general de la Congregació espanyola per al període 1634-1637. De 1637 a 1640 va ser lector de teologia al convent d’Osca. L’any 1639 va participar en el capítol provincial celebrat a Mataró, on va ser nomenat soci per al pròxim capítol general. En el capítol general de 1640 va ser elegit prior de Saragossa per al trienni de 1640-1643.
El 1640 va començar la guerra dels Segadors, que va dividir la província de Sant Josep de la Corona d’Aragó: per una banda, els convents enclavats en territori aixecat en armes contra Felip IV, que comprenia gairebé tota Catalunya, llevat de Tarragona; i, per l’altra, Aragó, València i Tarragona. Els dos territoris van quedar pràcticament incomunicats entre ells fins al 1653 i funcionaren com si es tractés de províncies diferents, ja que el papa Urbà VIII va concedir facultats perquè cada territori pogués celebrar separadament capítol provincial, i fins i tot cedí als convents catalans que, en haver quedat aïllats de la resta de la Congregació espanyola i no poder assistir als capítols generals, poguessin elegir els càrrecs que ordinàriament eren privatius dels capítols generals, com ho eren el provincial i els priors dels convents.
Juan de los Santos, elegit definidor provincial en el capítol provincial de València el 1643, a més, fou elegit vicari provincial de la Corona d’Aragó per al període 1643-1646 i per als territoris d’Aragó i València. El 1648 era lector d’escriptura del col·legi d’Osca, però per mort del provincial, Juan de San Jerónimo, a Vinaròs el 25.1.1648, quan tornava de fer la visita pastoral del convent de Tortosa, va fer de vicari provincial fins a la fi del trienni, en què fou elegit provincial en el capítol general de Pastrana de 24.4.1649, per al període 1649-1652. Durant el seu provincialat es fundaren els convents d’Énguera i Boltaña.
Novament va ser designat prior de Saragossa els anys 1652-1654, però no va acabar el trienni, perquè va morir a Saragossa el 6.1.1654.
És un dels autors del Curso Complutense, com ho testimonia el seu coetani Jerónimo de San José, i, segons Florencio del Niño Jesús, molt probablement és l’autor del segon volum, que fou redactat a Alcalá de Henares a partir de 1623. Es coneixien com a tals els autors dels cursos de filosofia i teologia escolàstica i de teologia moral publicats pels professors del col·legi filosòfic dels carmelites descalços d'Alcalá de Henares (complutenses) i del col·legi teològic de Salamanca (salmanticenses). Encara que van ser inicialment pensats per a la instrucció dels joves de l'orde, aquests col·legis incorporats a les universitats d'Alcalá (Complutum) i Salamanca també van obrir les seves aules a alumnes externs.
OBRA
1. Collegii Complutensis Discalceatorum Fratrum B. Mariae de Monte Carmeli Disputationis in octo libros Phisicorum Aristotelis iuxta miram Angelicii Doctoris D. Thomae et Scholae eius doctrinam. Eidem communi Magristro, et florentissimae Scholae dedicatae.
Alcalá: Juan de Orduña, 1625.
2. Tractatus Theologici.
BUB, ms. 1613. Anys 1637-1639. 362 f. La redacció d’aquests tractats teològics devia fer-se quan era lector de teologia a Lleida o Barcelona.
BIBLIOGRAFIA
Anastasio de Santa Teresa. Reforma de los descalzos, VII, 1739, p. 669-670. // Silverio de Santa Teresa 1935-1952: X, 606. // Florencio del Niño Jesús. Los complutenses. Su vida y su obra. Madrid: Ed. de Espiritualidad, 1962. // Arnall, M. J., “Santa Teresa de Jesús en los manuscritos de la biblioteca provincial y universitaria de Barcelona”. Monte Carmelo, 91 (1983), p. 78. // Beltran Larroya 1986: 72, 73, 75, 76, 79, 109, 112, 114n, 115, 117, 747. // Salas Carretero 2009: 360.
[MGC]
