DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Ignacio del Ni˝o Jes˙s, Malumbres Casas˙s (Saragossa, 1760-post 1822)

Ignacio Malumbres Casasús nasqué a Saragossa el 14.12.1760. Era fill de Matías i de Francisca.

Prof.: convent dels carmelites descalços de Saragossa, 16.5.1777.

Fou prior del convent d’Énguera entre 1811-1814. Mestre de llengües de l’Escola Pia a València cap al 1813.

És autor d’una relació dels fets de la guerra dels Francès als convents de carmelites descalços de València. Publicà diverses biografies, algunes traduïdes del francès. Possiblement sigui l’Ignacio Malumbres que va traduir del francès la biografia del Cura Merino publicada a Saragossa el 1836.

Fou un dels redactors de la Gazeta de Valencia, publicació de la Junta Superior del govern de València, que havia començat a aparèixer l’any 1808. Anomenada a partir de 1811 Gazeta de la Junta-Congreso del Reyno de Valencia. El seu principal redactor fou Antoni Buch, un liberal que, després de ser acusat d’afrancesat, el maig de 1811, fou substituït de la seva funció; aleshores, la Gazeta passà a ser controlada pels dominics valencians; un dels seus redactors fou el carmelita descalç fra Ignacio del Niño Jesús.

Sortí de l’orde l’any 1822, a causa de la seva hipocondria, segons que declarava l’informe mèdic.

 

OBRA

1. Compendio histórico de la vida del Venerable Hermano Francisco del Niño Jesús, religioso de la órden de los descalzos de nuestra señora del Cármen.

València, 1806. Basat en el llibre de José de Jesús Maria, Historia de la vida y virtudes del venerable Hermano Fray Francisco del Niño Jesús, religioso de la Orden de los Descalzos de N. Señora del Carmen, publicat el 1624 a Uclés, per Domingo de la Iglesia, que havia estat objecte de nombroses reedicions (Segòvia, 1638; Madrid, 1670) i fou traduïda al francès (París, 1627 i 1647; Lille, 1630; Bèlgica, 1647), l’italià (Brescia, 1629; Gènova, 1634) i l’alemany (Colònia, 1628).

2. Relación histórica de lo acaecido a la Orden en Valencia durante la francesada.

Burgos, Archivo Silveriano. Conté un apèndix sobre la pesta de València de 1647 i una breu idea de les virtuts del religiós i els seus dons sobrenaturals. Com a gran aportació menciona els autors que fins aleshores havien parlat de la figura del religiós.

3. Traducció del francès al castellà de l’obra de l’abat Liévain-Bonaventura Proyart, Vida de Madama Luisa de Francia y religiosa carmelita, hija de Luis XIV.

València, 1819.

4. Historia política del cura Merino.

Saragossa, 1836. 37 p. Escrita en francès i traduïda al castellà per Ignacio Malumbres.

 

BIBLIOGRAFIA

Silverio de Santa Teresa 1935-1952: XII, 736-741. // Castán Esteban, José Luis. “Los carmelitas descalzos de Valencia durante la Guerra de la Independencia: la Apología de Fray Manuel de Santo Tomás, Traggia”. A: Monjes y monasterios españoles. Actas del Symposium. San Lorenzo del Escorial, 1995, p. 989-1030. // Laguna Platero, Antonio. Història de la comunicació: València, 1790-1898. València: Universitat de València, 2001. // Salas Carretero 2009: 210.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

á