DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Francesc de Sant Josep, Monsalvo (1624-1694)

Francesc Monsalvo va néixer a Barcelona el 2.9.1624. Era fill de Francesc Monsalvo, cirurgià, natural de Perpinyà, i de Verònica, de Barcelona. El pare va ser empresonat en una ocasió (1634) per no haver donat part de la cura d’un ferit (AHSCSP, Documents curiosos. Vol. VI. Inv. 10. Carpeta 2/2/[5]).

Vest.: 16.8.1639. Prof.: 9.9.1640.

La seva nota necrològica recull que va ser prior de Gràcia per molt poc temps, però que hi renuncià per la seva humilitat. La família Monsalvo va significar-se pel seu posicionament profrancès durant la guerra dels Segadors, i el brevíssim priorat de Gràcia i el fet que un individu de les capacitats que es descriuen en el seu elogi no tingués més càrrecs a l’orde pot tenir alguna cosa a veure amb la reputació del pare, que va pesar, i molt, en el futur dels fills.

Va morir a Barcelona el 19.11.1694.

“Empleáronle los prelados en el exercicio de las letras y deste salió consumado para bien de su alma y provechod el próximo, acompañándolas con la virtud, Ordenáronle de sacerdote no sin harta repugnancia de dicho hermano por su mucha humildad [...]. Fue su empleo radicarse más en las letras y virtut, por cuios talentos lo empleavan los prelados en predicar y confessar, cumpliendo ambos exercicios con satisfacción de todos y, viéndole tan cabal para todo le hizieron prior del combento de Nuestra Señora de Gracia, que poco tiempo exercitó por su mucha humildad y también, como confessava a tantas personas en esta ciudad, sintiendo mucho su ausencia, le pidieron con instancias y ruegos, a los quales condescendieron los prelados superiores, pareciéndoles no podían negarse a lo que con tales instancias se les pedía, y más viendo que con esto se assegurava el consuelo de muchas almas […]. Desterrava varias ignorancias de los penitentes por sus muchas letras y sabiduría, que con el estudio continuo de las letras, así humanas como divinas, avía adquirido, tanto, que apenas avía noticia, así de hechos heroicos de hombres conducientes al bien espiritual, como de letras morales o vidas prodigiosas de santos, y lo que más era de la sagrada escritura, que no tuviera impresión en su feliz memoria, y con la claridad de su entendimiento al proponerla illustrada. Visitava a los enfermos de los lugares donde estava, y principalmente en esta ciudad, en donde gastó lo más de su vida [...], a nadie se negava, gobernado siempre por la obediencia, sin la qual no salía del retiro de su celda, en donde de ordinario estava, ya rezando, ya leyendo, ya escribiendo, para evitar la ociosidad destruidora del bien de nuestras almas [...]”

Gran devot de la Verge, “sin perdonarse trabajo se ocupava (como cuidadoso y vigilante sacristán) en el adorno de quantos retatros e imágenes desta Señora avía en el combento y, sin atender a la figura passava con tiernos affectos al figurado, y así buscaba variedad de flores para presentarle [...] en las festividades era summo el trabajo que tomava para adornar dichas imágenes, principalmente para la del coro deste combento que tenía del todo a su cuidado, buscando con su diligencias ya flores naturales y artificiales, ya especies aromáticas, y finalmente muchas luzes para dicho effeto [...] solicitava largas limosnas para nuevos retratos, de los quales ay muchos en este combento que mueven a devoción [...]”

 

OBRA

1. Nota autobiogràfica.

BUB, ms. 516. Datat el 1655. Descrit a MCEM 1133. Al f. 1v hi ha unes dades biogràfiques del religiós, amanuense de l’obra: "Nasquí any 1624 a 2 de setembre batejat a 4 en la seu o catedral de la ciutat de Barçelona. [Línia ratllada]. A 16 de agost [línia ratllada] añy 1639 [paraula ratllada] prenguí o me donaren lo sant hàbit, encara que molt indigne d'ell. Me'l donà lo pare fra Miquel de Jesús, que era prior del matex convent de Sant Josef de Barçelona. Professí lo any següent lo endemà o dia després de nostra Señora de setembre, un diumenge en la iglésia de dit convent en mans del pare fra Dioniz de la Creu, que era prior de dit convent. [Dues línies ratllades]. Lo any 1648 a 19 de setembre en la capella que diuen de Nostra Señora de les llastes de la catedral de la ciutat de Gerona me ordenà de sacerdot, encara que tant y tant indigne de tan alta dignitat, un bisbe, francès de nació, de la orde que era de Sant Domingo, que·s deya Hyacintho Serroni, bisbe de Neranje. [Línia ratllada]. Lo matex any fui ordenat, cantí i diguí la primera missa lo matex dia fem la festa de n. s. m. Teresa. En lo altar major de la iglésia de Sant Josep de Barçelona predicà lo p. mestre Mathias, carmelita calçat. Ma mare [afegit: Verònica Monsalvo], que sie en lo cel, morí a 4 de gener 1632. Mon pare que sie en lo cel morí a 25 de gener any 1674. La mia àvia Margarida Monsalvo morí a 21 de juliol lo any 1628. Ma germana Maria Monsalvo morí als primers de gener any 16... [espai en blanc per a la data]. Ma madrastra Maria Monsalvo morí a 25 de setembre 1684 de 72 añs".

 

BIBLIOGRAFIA

DGC, X, 734, 1998. // Miquel i Rosell 1958-1969: II, 30-31. // Voltes Bou, Pere. Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria, II. Barcelona, 1963, p. 21. // Puig Bordera, Eduard. Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011 [tesi doctoral], p. 149. // MCEM 1133.

 

ARXIU

ACDCB, Vesticions i Professions. // ACDCB, Difunts de Barcelona.

 

ANNEX

Possiblement era germà d’Onofre Monsalvo, doctor en medicina, oïdor per la vegueria de Perpinyà (m. c. 1715). Aquest veié com la seva insaculació era desaprovada pel virrei l’any 1663, ja que es considerava que Francesc Monsalvo “ha sido uno de los mas escandalosos y apasionados por Francia que ha habido en esta ciudad”; se l’acusava d’“haber fabricado una cueva en su casa sirviéndose de los soldados castellanos prisioneros que había en esta ciudad haciéndoles trabajar aprisionados y dándoles muchos palos conforme el odio del dueño”. Tres anys després es desestimà novament la seva insaculació, el 1669, a causa de la reputació del seu pare com a “francés perniciosísimo”. Onofre formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697. Fou desinsaculat de les bosses de càrrecs de la Generalitat el 20.9.1706 per les autoritats austriacistes. L’any 1713 va manifestar el seu desacord en la guerra a ultrança que s’havia acordat i abandonà la ciutat. El 1714 entrà a la ciutat amb l’exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní.

Obres:

1. Tractats i apunts de medicina, 1668-1671 (BUB, ms. 608-609). Descrits a MCEM 1144 i MCEM 1145.

2. Relació y memòria de algunas cosas particulars del molt il·lustre consistori de la Deputació del trienni MDCLXXX (AHCB, ms. A-111). Descrit a MCEM 1002.

3. Onophrii Monsalvo artium et medicinae doctoris De theriacae laudibus: oratio, habita Barcinone die XXX, aprilis MDCLXIIII, cum simplicia medicamenta pro confectione theriacae magnae senioris Andromachi praeparata, in Porticu Sancti Iacobi à pharmacopaeis dictae ciuitatis publicè exponerentur [...]. Barcelona: Martí Gelabert, 1664.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal