DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Gabriel de Sant Joan Baptista, Florejacs, germā (c. 1570-1625)

Gabriel Florejacs nasqué cap al 1570 a la vila de l’Albi. Era fill de Montserrat i Caterina Florejacs, de la mateixa vila, blanquers d’ofici.

Va prendre l’hàbit de donat al convent de Sant Josep de Mataró. Prof.: Barcelona, 2.9.1607.

Morí al convent de Sant Josep de Barcelona el 4.11.1625, quan comptava 55 anys de vida i 32 d’hàbit.

De la nota necrològica: “Fue tan gran ministro en su ministerio que le pueden los hermanos donados tomar por exemplo y dechado a quien imitar, tan amado de toda esta ciudad, grandes y pequeños, cavalleros y plebeyos, ecclesiásticos y seglares, que era cosa para alabar a Dios [...] tenía tan grande charidad con los próximos que a todos hazía bien según su posibilidad a todos tenía obligados, era señor de sus corazones por su trato sensillo y llano, sin doblés ni malicia, y así sacava de estos muy grandes limosnas y se puede dezir de él que sustentava esta santa comunidad, que era de más de sinquenta religiosos ordinarios. En el trabajo fue incansable [...] el descanso que tomava las noches era de ordinario yrse a la iglesia y allí las avía con Dios y sus santos, rezando sus horasm visitando los altares, ganando indulgencias y rezando sobre las sepulturas de los que están enterrados en ellas, rogando por los bienhechores vivos y muertos [...]”.

Val a dir que existeix un altre religiós homònim contemporani d’aquest, el germà Gabriel de Sant Joan Baptista, Vinyes (c. 1606-1659), fill de Gabriel i Margarida Vinyes, natural de Poboleda. Professà a Mataró el 14.3.1638 i hi va morir l’1.1.1659, als 53 anys d’edat. Es diu d’ell “que era tant la opinió que tenian este hermano de sant que, quant lo tragueren a la iglésia per enterrar-lo, los seglars lo dexaren casi tot nu per pèndre-li relíquias”.

Tots dos religiosos podien haver estat els propietaris del ms. que citem més avall, però ens decidim pel religiós mort a Barcelona, perquè eren els llibres d’aquest convent els que passaren a la futura Biblioteca de la Universitat de Barcelona. A més, Pere Serra i Postius esmenta el religiós natural de l’Albi en la seva obra: “Carmelita Descalço, el qual vivió y murió tan santamente en el Convento de Barcelona, que el Doctor Gerónimo Senjust, del Consejo Real, persona de grande autoridad, y de conocida virtud, tenido por muy siervo de Dios, y grande amigo que era del bendito Hermano; afirmó que en muriendo año 1625 le vio subir al Cielo”.

 

OBRA

1. Motivos que pueden encender el alma en el amor de Christo atribulado.

BUB, ms. 1911. F. 3: “Este libro es del Hno. Gabriel de Sant Joan Batista, religiós carmelita descalç”. El ms. sembla copiar una part de l’obra de l’eremita agustinià portuguès fra Thomé de Jesús (c. 1529-1582), Trabalhos de Jesús, publicada a Lisboa el 1602 i el 1609, de caràcter essencialment ascètic, que va merèixer moltes traduccions i va gaudir de gran influència en l’espiritualitat del segle XVII.

 

BIBLIOGRAFIA

Serra i Postius 1726: 240-241. // Beltran Larroya 1958: 151.

 

ARXIU

ACDCB, Difunts de Barcelona. // Difunts de Mataró.

[MGC]
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal