Leonor Ortís (Ortiz) Girard va néixer a Ciutat de Mallorca el 1577. Era filla d’Andreu Ortís, mercader d’origen aragonès (m. 1604) i d’Isabel Girard, natural d’Alcúdia (m. 1597). Els seus padrins de baptisme foren el noble Miquel de Pax i Pràxedis, la seva filla. El pare va contreure noves núpcies amb Caterina Vicente, i un fill d’aquest segon matrimoni, Francesc Ortís Vicente, va prendre l’hàbit de carmelita el 1609.
Leonor renuncià al matrimoni, i el 1601 va vestir l’hàbit de terciària carmelita, sota la direcció del seu confessor i director espiritual, el P. Francesc Pou, superior del convent del Carme.
Ja en la maduresa, Leonor projectà, l’any 1613, la fundació d’un convent de carmelites descalces. El seu germà, Galceran Ortís, va contribuir-hi cedint la llar familiar a tal efecte i convertint-se en impulsor i procurador de la naixent comunitat femenina, mentre es duia a terme la tramitació de les autoritzacions pertinents i arribaven les religioses descalces.
Leonor va començar la seva experiència comunitària vestint l’hàbit de beata terciària en companyia d’Isabel Font (en religió, Isabel dels Àngels) i al cap de pocs dies s’afegiren les germanes Caterina i Joana Raió (Caterina de Jesús i Joana de l’Esperit Sant).
El rei Felip III va ordenar (Valladolid, 29.8.1615) als carmelites descalços que destinessin dues religioses carmelites descalces per donar principi a la fundació mallorquina i formar les noves religioses, i va disposar que, mentre no hi hagués frares de l’orde a Mallorca, la fundació estigués subjecta al bisbe de la diòcesi.
De la carta citada més avall: “En la Ciudad de Palma hay una beata llamada Leonor Ortiz, de tan ejemplar y santa vida que, conforme a las informaciones que se han hecho, ha mucho tiempo que no come ni bebè ni echa escrementos de su persona, y es tan aficionada a vuestra Orden que desea fundar un monasterio de monjas de ella en la dicha Ciudad de Palma, a donde pueda recogerse con otras devotas”.
Els carmelites descalços es negaren a emparar la fundació, per tal com no hi havia convents de descalços a l’illa, ni tampoc n’hi va haver fins al segle XX. El rei aconseguí, el 1617, que el bisbe de Toledo, dins la diòcesi del qual es trobava el convent de las Vírgenes de Guadalajara, que depenia de l’ordinari diocesà i no pas de les autoritats de l’orde, destinés dues religioses a la nova fundació.
El monestir va ser inaugurat el 16.6.1617. El dia 19, el bisbe de Mallorca imposà l’hàbit del Carmel descalç a la seva fundadora, que rebé el nom en religiosa de Leonor de Jesús Maria. Poques setmanes després reberen l’hàbit les seves primeres companyes mallorquines.
La manca de salut, segurament debilitada per les penitències que s’imposava, motivà que el metge aconsellés a la novícia Leonor que es refès a casa de la seva família, i sortí, definitivament, del convent, el 20.8.1619.
Va morir el 12.3.1650.
OBRA
1. Carta de Leonor Ortís al provincial dels carmelites de l’antiga observança (OCarm) comunicant-li la seva intenció de dur a terme una fundació religiosa sota la regla de Teresa de Jesús.
ACA, Consell d’Aragó, Secretaria de Catalunya, llig. 356 (original en català). Palma de Mallorca, 3.7.1615.
2. Al convent de Palma es conserven algunes altres cartes ms. de Leonor.
BIBLIOGRAFIA
Fuentes, Miguel de la. Compendio historial de N. Señora del Carmen. Toledo, 1619, f. 267v i seg. // Dameto, Joan. Historia general del Reino de Mallorca, III. Palma, 1841, p. 707. // Bover, Joaquim M. Biblioteca de escritores baleares, I. Palma, 1868, p. 242, 448-449. // Serrano Sanz 1893-1895: 343-344. // Beltran Larroya 1990: 133, 135-140, 1022. // Pascual, Aina; Llabrés, Jaume. El monasterio de Santa Teresa de Jesús de Palma. Una fundación en la ciudad del Seiscientos. Palma: Ajuntament de Palma, 1996, p. 52-53.
ANNEX
El P. Pere Tomàs Maltès (1654-1732), religiós carmelita calçat, va escriure diverses obres relacionades amb les carmelites descalces de Palma (segurament n’era confessor):
1. Breve y Succinta Relación de la fundación del Conbento de Monjas Teresas de esta Ciudad de Palma, las circustancias que concurrieron antes de la Fundación, y lo que succedió después de haver fundado. Y a la fin se hallará la Vida de la Madre sor Ortiz.
Ms. que Bover tenia en el seu poder. Any 1685. La crònica de Maltés està actualment recopilada en les Misceláneas del P. Gaietà de Mallorca, que es guarden a la biblioteca del palau de Can Vivot, a Palma.
2. Vita, virtutes et miracula Ven. Eleonor Ortiz, majoricensis, sororis tertii Ordinis B. M. Virginis de Carmelo.
Ms. en un volum. 25.3.1685. Es conservava al convent dels frares carmelites de Palma. Posteriorment, segons Bover, fou traduït al castellà l’any 1736, i el carmelita calçat Joan Angelo Torrents Canals (1804-post 1862) el tenia preparat per imprimir a mitjan s. XIX. Aquest religiós, com hem vist, també tenia en el seu poder altres ms. del P. Maltés. La traducció al castellà, original o copiada, es troba actualment al convent de les carmelites descalces de Palma: Vida de la venerable sierva de Dios, sor Leonor Benita Ortiz, noble mallorquina, hermana profesa de la tercera Orden de nuestra Señora del Carmen y fundadora del observantíssimo monasterio de religiosas carmelitas de esta ciudad de Palma [...] Por el muy reverendo padre maestro fray Juan Angelo Torrens Canals [...]. Ms. 603 f.
Vegeu també:
Relación de la fundación del Real convento de Santa Teresa de Jesús de Carmelitas descalzas de Mallorca.
Ms. conservat a la biblioteca del comte d’Ayamans. Segons Bover, fou enllestida el 8.3.1645. Un volum en quart. El P. Maltès, carmelita, emprà aquest ms. per escriure la història del monestir, tal com el mateix autor ho declara. Vegeu entrada corresponent a Maria de Jesús, Desclapers Caulelles.
Existeix una relació d’aquesta fundació al convent de les carmelites descalces de Palma (Libro de las elecciones de las reverendas madres prioras y demás oficios del monasterio de Santa Teresa de Jesús, 1637), reproduïda en part per Beltran Larroya 1990: 135-140.
[MGC]
