DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Maria Francesca de Jesús, Desvalls Ardena (1758-1809)

Desvalls i Ardena nasqué a Barcelona el 1758. Era filla de Francesc Desvalls i d’Alegre, setè marquès de Llupià, i de Maria Manuela d’Ardena. Néta del famós militar Antoni de Desvalls i de Vergós. Germana de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena (1740-1820), també marquès de Llupià, quart del Poal, i marquès consort d’Alfarràs, hisendat i científic que féu construir els Jardins del Laberint en una propietat seva d’Horta.

Prof.: convent de Mataró, 9.10.1777.

Priora des de 1806, hagué d’afrontar amb la seva comunitat l’assalt al convent per part de les tropes franceses, així com la dispersió i posterior trasllat de la comunitat a d’altres convents, i d’aquests a cases d’amics i familiars; Maria Francesca de Jesús es refugià a la casa pairal de Poboleda, juntament amb quatre religioses més del seu convent, des d’on escrigué diverses cartes i relacions després publicades. Alguns dels escrits són relacions adreçades al seu darrer confessor, el rector de Poboleda Antoni Armengol.

Arran de la seva professió es va publicar: Santa Eufrosina, Virgen. Drama para cantarse en música, el día 20 de octubre de 1777, en la solemne profesión y velo de la hermana María Francisca Romana de Jesús, en el siglo Dª. María Francisca Romana Desvalls y de Ardena, en el convento de carmelitas descalzas de la ciudad de Mataró, siendo priora la M. R. M. Semproniana de San Juan de la Cruz (Barcelona: Francisco Suriá y Burgada, impresor. s. a.), amb poesia de Manuel Postius i música del prevere Jaume Arau, mestre de capella de la ciutat de Mataró. Al text se cita la seva germana Maria Antònia Desvalls i Ardena, que va prendre el vel de novícia a Sant Pere de les Puelles el 27.4.1768 i va fer els vots perpetus el 1772; acabaria tenint sota la seva protecció tres nebodes, filles del seu germà Joan Antoni Desvalls. Una altra germana que va estar un temps al monestir de Sant Pere era Maria Josepa Desvalls Ardena (1747-1786 post), que en va sortir als 39 anys per casar-se amb Francisco de Schwaller, tinent coronel propietari del regiment d'infanteria suïssa de Kraruter; van signar capítols matrimonials el 1786.

Va morir a Poboleda, el Priorat, el 10.9.1809.

"Su prematuro aborrecimiento del mundo maligno, que no ofrece a sus seguidores sinó escollos y peligros en que perder el alma, los incesantes deseos que le acompañavan todos los instantes y momentos de la mayor perfección, la indugeron después de serias reflexiones a formar la ardua resolución de consegrarse enteramente a Jesuchristo en el estado de Carmelita Descalza fuera de su misma patria y apartada de sus mismos padres y de todos sus parientes y conocidos. Se alarma de repente toda su familia, aunque muy christiana y piadosa, queriendo medir la vocación divina con la prudencia humana, al oír semejante prohiecto. Le presenten obstáculos por todas partes, se contentan con solo permitirle que si quiere ser religiosa deverá ser en el ilustre monasterio de señoras Benitas de San Pedro [i.e. de les Puelles], cuyas circunstancias eran más propias a su calidad y natural delicadesa, y en el que con particular edificación años avía se mantenía su señora hermana. Condecienden, en fin, a vista de su singular constancia en su propuesto designio, a que sea Carmelita Descalza, pero en el monasterio convento de Santa Teresa de Barcelona, en el que avía varias plazas vacantes, pero firme ella en obedecer la vos de Dios -que le dice ‘Oye hija, olvida a tu pueblo y la casa de tus padres y así te arás digna de los agrados del que eliges por esposo’-, logra al fin, atropellando con todos los respectos de carne y sangre, tomar el santo ábito de Nuestra Señora María del Carmen en este convento de Carmelitas Descalzas de Mataró” (Llibre major del convent de Mataró).

 

OBRA

1. Copia de los escritos que de su propia mano dejó escritos la madre María Francisca de Jesús, cuyos originales quedan en poder del Señor Marqués de Llupià, hermano de la dicha madre.

9 f. Copiats per Eulàlia del Santíssim Sagrament, carmelita descalça del convent de Mataró.

 

BIBLIOGRAFIA

Silverio de Santa Teresa 1935-1952: XII, 200-201. // Beltran Larroya 1990: 370-375, 398-416. // DHEC, II, p. 553-554. // Fernández Trabal, Josep. Els Desvalls i Catalunya. Set-cents anys d'història d'una família noble catalana. Lleida: Pagès editors, 2014, p. 329-330.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal