DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Joan de la Concepciˇ, Mir Pujades (1640-1708)

Joan Mir Pujades nasqué a Figueres l’any 1640. Era fill de Jaume Mir, de Llers (Cerdanya), i d’Isabel Pujades, de Figueres, de l’estament dels mercaders. Estudià a Girona, on entrà en contacte amb els carmelites descalços, i d’aquí va fugir a Barcelona per ingressar al Carmel descalç, malgrat l’oposició familiar, que preferia per a ell un futur més acomodat -el seu germà Jaume era burgès de Figueres i ciutadà honrat de Barcelona el 1670. Malgrat tot, sembla haver existit una reconciliació familiar, ja que el seu germà Francesc, en testar, va deixar estipulat que si la seva fillla i hereva moria sense descendència, hi havia una deixa per a l’orde.

Vest.: 20.11.1655. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 17.12.1656.

Fou destinat a Tarragona (1656-1658) i després a València, a començar el curs d’arts, i d’allà a Osca per cursar teologia. Havent aprofitat molt els estudis, el 1664 va ser destinat a Lleida en qualitat de passant del curs d’arts. Acabats els estudis, visqué molts anys en diversos convents ocupant-se del confessonari, el púlpit i altres oficis. El 1689, el provincial Isidre de la Concepció li va donar patent de vicari de Balaguer per mort del prior de la casa, fra Diego de la Cruz, i fou designat prior d’aquella casa pel definitori de 1690. El capítol de 1691 el designà prior de Girona i, havent renunciat a aquest priorat el 1692, tornà a Balaguer, on fou confirmat pel capítol de 1694. En tot el temps que s’estigué a Balaguer avançà molt l’obra d’aquesta casa.

El seu contacte amb la biblioteca del convent de Sant Josep data de 1697, quan, en ser destinat a la comunitat de Barcelona, els seus superiors li van encomanar la cura de la llibreria:

“Venido a esta casa se empleó por más de seis años en el oficio de bibliothecario, empleo muy de su genio aficionado a los libros, en el cual oficio dejó una buena memoria, que fue comprar con sus diligencias la Biblia Máxima, obra que necesitaba aquella librería; también compró las dos Esferas grandes que en ella hay”.

La nota necrològica del religiós descriu fil per randa les trifulgues familiars arran de la vocació carmelitana de Joan Mir: “Haviendo aprendido las primeras letras en su patria le enviaron sus padres a Gerona para que aspirase a mayores. Pero aviéndole allí llamado Nuestro Señor a la religión, el padre prior de aquella casa le envió a ésta con una carta para que le diessen el hábito. Apenas lo supo su padre quando luego acudió a Barcelona para impedirlo, para lo cual acudió al Vicario General del Señor Obispo, al qual instó que expediesse mandato para que le entregasen su hijo con pretexto de explorarle la voluntad. Mas como los religiosos no hubiessen obligación de obedecerle ni el padre huviesse dominio en su hijo quanto a tomar estado, pues avía ya alcanzado la pubertad, que es a los 14 años, no se lo entregaron, antes bien, mientras durava aquella borrasca le pusieron secretamente en casa de un eclesiástico devoto, vezino del convento, llamado el Prior Auguspí. Pero el Vicario General, usando de violencia, mandó poner en la cárcel episcopal a dos religiosos que encontraron en la ciudad. Acudieron a la Curia Metropolitana de Tarragona y allí el Vicario General de Barcelona por sentencia fue declarado por incurso en la excomunicación del canon [...]”.

 

BIBLIOGRAFIA

Beltran Larroya 1965: 301-332. // Íd. 1986: 161, 163, 166, 168, 169.

 

ARXIU

ACA, ORM, vol. Hisenda, 3813: “Tutela y marmessoria de Francisco Pujades (17[?]). Convent de Barcelona. // ACA, vol. Universitat, 83: “Catálogo de los religiosos que han muerto en este convento de nuestro Padre San Josef de Barcelona”.

[MGC]

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

á