Damià Basomba nasqué a Sarrià l’any 1704. Era fill de Josep i Anna Maria.
Mestre de cases, féu els vots al convent de Sant Josep de Barcelona. Vest.: 4.7.1722. El 28.5.1728 rebé l’aprovació de la comunitat per a la professió.
No hi ha cap constància de la seva formació professional, però se sap que treballà en l’edificació del convent de l’orde a Vilanova i la Geltrú (MHCT 8, doc. 138, n. 3, i ACDCB, Convent de Vilanova, C-29), en el de les carmelites descalces de Tarragona (1766), i que féu algunes reformes a l’interior del monestir de les descalces de Barcelona (projecte de reforma i millora de la galeria, avantroberia i roberia). També intervingué, des del 1743, en el nou convent dels religiosos carmelites de Tortosa (AGS, Gracia y Justicia, llig. 651, doc. s. c.).
Se li atribueix la capella del Santíssim Sagrament a l’església de l’Arboç, i se sap que el 1764 fra Damià es cità a Batea amb els arquitectes José Ortiz, de Cantavieja i Joaquín Colera, tot i que el projecte per al temple seria finalment elaborat pel franciscà fra Atanasio Aznar.
El 1769, fra Damià va presentar els primers projectes sobre els regadius del delta de l’Ebre, on ja figuraven els dos canals, a banda i banda del riu. En aquest projecte, que trigaria molts anys a dur-se a terme, es proposava l’obertura de dos canals, un per la dreta i l’altre per l’esquerra del riu, prenent com a punt de partença l’assut de Xerta. També s’hi detallaven una sèrie d’obres de sanejament del delta mitjançant el dessecament i la dessalinització de les zones pantanoses, que després serien regades amb aigua de l’Ebre. El projecte no va prosperar immediatament, però ja aleshores Carles III impulsava la creació d’un canal de navegació entre Amposta i la Ràpita per tal d’evitar els perills de la barra del riu en la seva sortida al mar, moment també de la creació de la nova població de Sant Carles de la Ràpita.
L’informe que Carlos Lemaur, màxima autoritat espanyola pel que fa a obres hidràuliques, presentà al Consell de Castella després de revisar sobre el terreny tot el projecte de Fra Damià, declara: “Aquellos [plànols] los hizo el religioso tomando las medidas precisas, nivelando el terreno y construyendo sus medidas y nivelaciones con arreglo a los principios de la geometría y la Hydrostática, de modo que no se ve en él otro defecto que el haberse empeñado en elevar el Azud, sin una indispensable necesidad, esto tal vez por alguna desconfianza que tendría en su nivelación, nacida de la poca perfección del nivel de agua que usó” (Madrid, Biblioteca del Palacio Real, ms. II/1687, f. 124).
A causa de les seves gestions, fra Damià devia anar alguna vegada a Madrid, on sabem que comprà almenys tres volums del Semanario Económico.
Va morir a Lleida l’any 1780.
OBRA
1. Carta del germà Damià dels Apòstols al P. Josep de Santa Isabel.
ACA, ORM, lligalls Hisenda, 513. Tarragona, 20.7.1766. Transcrita per Beltran Larroya 1990: 653-656.
2. Carta de Damià dels Apòstols a la priora de les carmelitas descalces de Tarragona.
ACA, ORM, lligalls Hisenda, 513. 20.7.1766. El germà, com a arquitecte de la província, envia al procurador provincial dels carmelites descalços de Catalunya uns plànols que ha fet de l’església nova de les monges de Santa Teresa a Tarragona; s’hi comenten diversos aspectes sobre els terrenys del convent i el solar de la casa de l’Hospital i les Òrfenes veïnes. Els plànols citats es conserven a ACDCB, C-26, Monges de Tarragona. El P. Damià segurament venia de Vilanova i la Geltrú, on estava treballant com a mestre d’obres del convent dels frares carmelites descalços.
3. Informe a les carmelites descalces de Barcelona sobre unes reformes al convent, amb croquis acolorit.
ACDCB.
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1958: 620n. // Íd. 1990, 653-656, 687. // DHEC, II. // Narváez 2004: 27-28, 166-117. // Fabregat Galcerà, Emeteri. “La canalització de l’Ebre a la segona meitat del segle XVIII: el Real Canal de Tortosa de Carles Sabater”. Recerca, 10 (2006), p. 139-200. // Íd. “La canalització de l’Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, VIII (2007), p. 3-49.
ARXIU
Madrid, Biblioteca del Palacio Real, ms. II/1687, f. 123.
[MGC]
