Manuel José Francisco Jaime Antonio Cosme Damián Moncayo Palafox va néixer a Saragossa el 10.1.1689. Era fill de don Diego de Moncayo y de doña Violante Palafox y Cardona, marquesos de Coscujuela, tots dos de Saragossa.
Austriacista, va ser ajudant de camp de l’arxiduc i després general dels seus exèrcits. Feliu de la Penya l’esmenta entre els aragonesos que deixaren Aragó per seguir l’arxiduc; el 1710 acompanyà l’arxiduc a la campanya de Balaguer i el 1711 el va seguir a Viena.
Vest.: Barcelona, 23.6.1715, als 26 anys. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 23.6.1716.
Va ser vice-rector del col·legi carmelita de Lleida (1730).
El provincial Antoni de Sant Maties li va atorgar poders, juntament amb fra Benet de la Verge, prior de Tortosa, per facilitar els tràmits per a la fundació del convent de carmelites descalces i signar els acords necessaris amb els religiosos trinitaris que tenien unes propietats prop de l’indret de la futura fundació.
Va morir a València el maig de 1734.
OBRA
1. La verdad manifiesta a favor de la fundación del convento de carmelitas descalzas, sujetas a su Orden, que se pretende effectuar en la ciudad de Tortosa. Justicia que a la dicha fundación assiste; los ningunos daños, que pueden ocasionar, ni alla ciudad, ni a sus communidades, antes si muchas utilidades. Lisura, honrado y religioso proceder de los religiosos descalzos en la tal pretensión; motibos porque deben darse las licencias que se solicitan, así del señor diocesano como del Rey nuestro señor, que Dios guarde. Su author E. P. F. M. D. E. S. R. C. D. Y. A. D. E. En Tortosa, año de 1732.
BUB, ms. 519. 200 x 145 mm, 119 f s. n. Contingut: “Prólogo al Letor” (f. 2-4); “Soluciones dadas a las objeciones hechas por el fisco” (f. 4-119v).
BIBLIOGRAFIA
Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Catalunya. Barcelona, 1709, p. 626. // Miquel i Rosell 1958-1969: I, p. 431. // Voltes Bou, Pedro. Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714), I. Barcelona: Instituto Municipal de Historia, 1963, p. 132, 135, 168. // Beltran Larroya 1986: 184. // Miquel i Rosell 1958-1969: I, p. 431. // Íd. 1990: 744-745. // Alcoberro, Agustí. L’exili austriacista (1713-1747), I. Barcelona: Fundació Noguera, 2002, p. 29-30, 40, 177. // Castellví, Francesc de. Narraciones históricas, III. Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo, 1997-2002, p. 688-689. // Molas i Ribalta, Pere. “Dames del Barroc”. Pedralbes, 24 (2004), p. 183-204 (196-197). // Moreno Meyerhoff, Pedro. “Los condes de Fuentes. La casa de Heredia (siglos XVI-XVIII), Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, VIII/2 (2004), p. 615-639 (637-639). // Salas Carretero 2009: 434.
ANNEX
A l’Arxiu de la Corona d’Aragó es conserven els arxius del marquesat de Coscojuela de Fantova, a l’Aragó, propi de la família aragonesa Moncayo, i del comtat de Centelles, propi d’una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de Centelles). El fons també incorpora documentació del que va ser arxiu dels comtes de Fuentes (Fuentes de Ebro, a Saragossa, en origen de la família aragonesa Fernández de Heredia), títol que durant un segle va estar unit als Moncayo, després Pignatelli, titulars del marquesat de Coscojuela; de la baronia de Riesi a Sicília (heretada també pels Moncayo) i els comtats d’Oristà i Gocceano a Sardenya (als que aspiraren els Moncayo com a descendents dels Arbòrea); de la baronia d’Alcarràs a Lleida, del vincle de Leonor Ferrer a València; i del comtat de Quirra, propi dels Centelles de Nules.
El seu germà Bartolomé Isidro (1675-1745), XV comte de Fuentes i III marqués de Concojuela de Fontova, formava part del seguici de la trobada de l’arxiduc a l’entrada de l’arxiduquessa a Barcelona. I va patir la confiscació dels seus béns. El 15.12.1726 Felipe V li ratificà la grandesa. Casat el 1699 a Barcelona amb Maria Francisca Blanes-Centelles i Calatayud, filla del comte de Centelles, que tenia 14 anys. (El comte de Centelles estava casat des de 1679 amb la valenciana Anna Maria Calatayud i Palafox, a la influència de la qual s’atribuí la militància austriacista del seu marit.)
La seva germana Maria Francisca (1680-1758) va casar-se amb Cristóbal Andrés Fernández de Córdoba y Alagón Bazán y Aragón (1672-1748), X conde de Sástago, II marquès de Peñalba. L’arxiduc Carles el creà gran d’Espanya el 1711, i essent ja emperador el va designar virrei de l’illa de Sicília el 1728.
La seva germana Teresa va ser dama de l’arxiduquessa d’Àustria i va casar-se el 1716 a Viena amb Antoni d’Erill Moncayo. Una altra germana, Maria Andrea Serafina, professà com a religiosa caputxina al convent de Saragossa on havia ingressat als 11 anys, el 24.7.1695. Va morir molt jove a Sevilla, on havia anat el 1701 acompanyant la seva tia, sor Josefa Manuela de Palafox y Cardona, fundadora del convent caputxí de Santa Rosalia, promogut pel seu germà, Jaime de Palafox y Cardona, arquebisbe de Sevilla (1684-1701). Es conserva una biografia seva (Serrano Sanz, 122).
A BUB, ms. 337, sobre María de Ágreda: "Notanda: En las hojas del principio hay varios garabatos escolares, en uno de los cuales se lee: Al señor don Manuel de Moncayo; y en otro: don Juan Antonio Gómez".
[MGC]
