Nicolás Lancea nasqué l’any 1683. Era fill de Michelangelo Lancea i de Maria Catarina Lancea, la seva esposa, tots dos naturals i habitants del lloc de Celle, bisbat de Savona, a Gènova.
Ignorem com va entrar en relació amb els carmelites descalços de Catalunya. És de suposar que vindria a Catalunya, com molts d’altres genovesos, degut a les intenses relacions comercials entre aquests dos territoris. Tanmateix és força probable que ja conegués o tingués certa familiaritat amb els carmelites descalços de la ciutat de Gènova. El cert és que compartí noviciat amb gairebé mitja dotzena d’estudiants genovesos de la seva mateixa edat.
Vest.: Barcelona, 21.8.1701, als 15 anys i 9 mesos d’edat. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 31.8.1702.
Posteriorment va cursar els estudis eclesiàstics superiors als col·legis de la província catalana. Cap al 1713 el trobem com a lector de prima a Reus i després a Tarragona, aleshores també col·legi, del qual és elegit prior (1721-1724). Va tenir altres càrrecs: prior de Reus (1724-1727 i 1739-1742); procurador general a Roma (1727-1736); provincial de Catalunya (1736-1739 i 1742-1745) i general de la congregació d’Espanya (1748-1754), el segon amb aquest mateix nom i també genovès -com Nicolás de Jesús María Doria-, a més del genovès Nicolás de Jesús Maria Centurión, escriptor i provincial de Castella (s. XVI ex.-1655).
El seu sexenni al capdavant de la congregació ha estat definit com una gran obra de pacificació. Quan va accedir al seu govern, hi havia un cert enrenou a les províncies i comunitats; la congregació espanyola estava esvalotada pel canvi de lleis que pretenia el general anterior, Diego de San Rafael. Acabat el generalat, es va retirar al col·legi de Sant Joan Baptista de Reus.
Va morir el mes de juliol de 1737 a Reus.
OBRA
1. Sylvos pastorales a todo su rebaño en esta carta, que le escribe el M. R. P. F. Nicolás de Jesús María, general de los descalzos y descalzas de la primitiva y más estrecha observancia en la Reforma hecha por nuestra seráphica doctora y madre santa Teresa de Jesús.
Madrid: Imprenta de Francisco Javier García, 1752. [7] + 84 p. Es tracta d’una de les seves cartes a les comunitats.
BIBLIOGRAFIA
Silverio de Santa Teresa 1935-1952: XII, 74. // Beltran Larroya 1955: 176-177. // Íd. 1986: 220-232, 741, 750. // Íd. 1990: 449-450, 452, 675, 677. // Íd. 1996.
[MGC]
