Melcior Soler d’Armendáriz nasqué a Perpinyà l’any 1572. El seu pare era Joan Pere Soler, doctor en drets, de Vilafranca de Conflent, assessor del governador general dels comtats de Rosselló i Cerdanya, advocat fiscal de Perpinyà i consultor del Sant Ofici. Els seus oncles eren membres de l’Audiència Suprema d’Aragó en temps de Felip IV. La seva mare fou Magdalena de Armendáriz y Zuazo, filla del capità Martín Díaz de Armendáriz. Els seus germans assoliren la categoria de nobles: Pere Joan Soler i d’Armendáriz, de Perpinyà, ciutadà honrat de Barcelona, conseller reial, regent de la Cancelleria del regne de Sardenya, fou fet noble el 1605; el seu germà Martí, el 1623.
Segurament també tingué un cert grau de parentiu amb Lluís Díez d’Aux de Armendáriz, bisbe d’Urgell (1622-1627) i virrei interí de Catalunya (maig de 1626) després del fracàs de les corts de Barcelona de 1626.
Vest.: convent de Sant Josep de Mataró, 1.6.1589. Prof.: ibídem, 17.6.1590, als 18 anys.
Conventual de Perpinyà (20.9.1591). L’any 1591 va escriure al papa demanant passar a l’orde caputxí. Aquesta petició no va prosperar i entre 1595-1597 el trobem com a carmelita descalç conventual de Sant Josep de Barcelona, on li foren concedides les llicències ministerials (28.2.1596). Assistí al capítol provincial de Mataró de 28.10.1598 com a soci i sotsprior de Girona i tercer definidor, segons els Anales de Joan de Sant Josep. Fou elegit prior de Tortosa al cinquè capítol provincial, celebrat a Mataró l’1.11.1600, encara que aleshores ja estava tramitant fer-se carmelita calçat, ja que Joan de l’Assumpció governava el convent tortosí en qualitat de vicari.
El febrer de 1601 ja havia sortit de l’orde per passar al Carmel calçat. Al Carmel de l’antiga observança aconseguí els títols de doctor i mestre. Va ésser prior al convent del Carme de Perpinyà i rector del col·legi del Sant Àngel dels carmelites calçats de Barcelona.
L’11.1.1604 signa, al convent del Carmen de Valladolid, l’aprovació d’una obra del franciscà sard Dimas Serpi, Tratado de purgatorio contra Lutero y otros hereges, en qualitat de teòleg del cardenal del Monte i per comissió del Consell Suprem d’Aragó.
Segurament a causa dels vincles de la seva família amb l’administració reial va rebre alguns encàrrecs relatius a les rendes del Principat: realitzà una enquesta, per encàrrec reial, sobre la fundació i rendes dels bisbats i abadies de Catalunya, tasca en què treballa des de juliol de 1617, quan era definidor i pare mestre dels carmelites calçats de Barcelona (BC, ms. 4355). També sabem que el duc d’Uceda va encarregar a fra Melcior Soler, el 19.10.1619, un inventari dels béns del reial patrimoni al Principat.
L’any 1621, el benedictí Àngel Juàllar, abat de Sant Martí del Canigó, escrigué al rei demanant-li el mestre Melcior Soler com a coadjutor del monestir, i entre altres virtuts en pondera la “grande erudición”.
Felip IV el nomenà abat del monestir del Canigó, contra la voluntat dels monjos, en qui va trobar poca comprensió. Abat de Sant Martí del Canigó (1623-1648), paborde del Penedès i prior del monestir de Sant Benet de Lleida (1633-1636). Malgrat això, designat visitador al capítol general de la Congregació claustral de 1648, visità els monestirs benedictins dispersos de la Congregació tarraconense.
El 1642 tingué ocasió de saludar Lluís XIV, rei de França, com a comte de Barcelona i li oferí una relíquia de sant Galdric que es custodiava al monestir del Canigó.
Els anys 1625, 1630 i 1635 demanà i obtingué permís per explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó. L’any 1632 s’exclamava, en una carta al rei, de la necessitat que patia el monestir, que havia hagut d’acudir a les necessitats dels seus vassalls, que es morien de fam, i als vassalls d’Avellanet i Roure, afectats per la pesta.
Com a abat de Sant Martí del Canigó per designació reial va mantenir correspondència amb el virrei comte de Santa Coloma (1638, 1640).
L’any 1644 formava part de la Junta del batalló de la Generalitat com a integrant del braç eclesiàstic, però ignorem si el mateix Melcior Soler va comandar cap companyia l’any 1657 en els combats amb els francesos en els darrers anys de la guerra dels Segadors.
Morí a Sant Martí del Canigó l’any 1658.
OBRA
1. Relacions sobre la fundació, jurisdicció i dotació de bisbats i abadies catalans.
BC, ms. 4355. Segle XVII. Descrit a MCEM 336.
2. Discursos aeconómicos predicables de la historia de Ioachim y Susanna sobre el capítulo treze del profeta Daniel.
Barcelona: casa de la viuda Déu, 1648.
BIBLIOGRAFIA
DGC, V, 1370. // González Moreno, Joaquín. Don Fernando Enríquez de Ribera, tercer duque de Alcalá de los Gazules. Sevilla: Ayuntamiento de Sevilla, 1969, p. 110. // Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña. Siglo XVII (1599-1713), II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 10, 115-116. // Beltran Larroya 1986: 44, 49, 529n. // Criscuolo, Vincenzo. I cappuccini e la congregazione romana dei vescovi regolari: 1570-1612. Roma: Istituto Storico dei Cappuccini, 1989, p. 37, 210. // Velasco Bayón, Balbino. Historia del Carmelo español, II. Roma: Institutum Carmelitanum, 1990, p. 110. // Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La Crònica de Jeroni del Real (1626-1683), II. Barcelona: PAM, 1994, p. 367. // Morales Roca, Francisco José. Ciudadanos y burgueses honrados habilitados como síndicos en el brazo real de la Cortes del Principado de Cataluña. Dinastías de Trastámara y de Áustria. Siglos XV y XVI (1410-1599). Madrid: Hidalguía, 1995, p. 290. // Zaragoza, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: PAM, 1997, p. 65, 132. // Íd. Història de la congregació benedictina claustral tarraconense. Barcelona: PAM, 2004, p. 395. // DHEC, III, 404. // MCEM 336.
ARXIU
ACA, Consell d’Aragó, llig. 274, n. 90: "Consulta sobre la merced que suplica Don Pedro Soler, del Consejo de Su Majestad, nieto del capitán Martín Díaz de Armendariz, del obispado de Solsona o de la abadía de San Pedro de Rodas o la de Amer para su hermano el Padre maestro fray Melchor" (13.8.1612). // ACA, Consell d’Aragó, Llig. 271, n. 028: "Consulta sobre la merced que solicita fray Ángel Juallar, abad de San Martín de Canigó, Orden de San Benito, de que se le dé por coadjutor al maestro fray Melchor Soler de Armendariz, de la orden de Nuestra Señora del Carmen, calzado" (27.7.1621). // ACA, Consell d’Aragó, llig. 277, n. 53: "Carta del Doctor fray Melchor Soler de Armendariz, abad de San Martín del Canigó, a Su Majestad, dándole cuenta de que partirá para Barcelona para buscar dinero puesto que en Rosellón no hay sino trabajos y necesidades" (23.1.1632). // ACA, Generalitat, Correspondència del comte de Santa Coloma, n. 2904: Carta de Melcior Soler, abat de Sant Martí del Canigó, al comte de Santa Coloma, virrei de Catalunya (1.11.1640). // ACA, Generalitat, Correspondència del comte de Santa Coloma, n. 8636: Carta de Melcior Soler, abat de Sant Martí del Canigó, al comte de Santa Coloma, virrei de Catalunya (11.8.1638). // ACDCB, Convents, lligall 12, Convent de Perpinyà: transcripció mecanografiada del document on fra Melcior Soler, profès, declara haver estat ordenat pel bisbe de Vic, juntament amb fra Jeroni de l’Anunciació ara fa un any, 2 f.
[MGC]
