Isidre Segimon Rossell rebé el baptisme el 31.1.1624 a Centelles. Era fill de Joan Rossell, sastre, i de Maria Àngela, la seva esposa.
Vest.: 1639, als setze anys. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 19.8.1640.
Dotat per als estudis, encara era un estudiant que ja ensenyava teologia, i més tard li foren confiades les càtedres de moral i de filosofia. Fou professor de teologia i prior dels convents de Tarragona (1655), Mataró (1661), tres vegades de Barcelona (1664, 1670 i 1685). Fou designat prior de Vic l’any 1680; havia contribuït econòmicament des de les Índies amb almoines a la construcció del nou temple, i la seva designació com a prior correspon a una voluntat de les autoritats de l’orde per impulsar les obres d’aquesta nova fundació. La historiadora Carme Narváez confon, però, la identitat d’Isidre de l’Assumpció Rossell amb la del prior de Vic de 1662, fra Andreu de l’Assumpció Horta, natural de Cardona (c. 1625-1668), que fou prior de Vic entre 1661-1663.
El 6 de març de 1665 rebé, en qualitat de prior de Sant Josep de Barcelona, el llegat de 5.563 llibres que féu Josep Jeroni Besora per a la biblioteca del convent, numerat personalment pel prior el dia de l’entrega.
Fra Isidre fou també provincial de Catalunya els triennis 1682-1685 i 1688-1691. Abans, però, el govern central de l’orde el nomenà visitador general de la província carmelitana de Mèxic (1673), on restà fins al 1679, havent-hi fet, a més, de provincial (1675).
És molt interessant el seu diari Itinerario a Indias, relat dels sis anys viscuts a Mèxic, des que surt de Barcelona fins a la seva tornada a Cadis. Hi ha impressions personals interessants i una valoració, per exemple, del comerç de l’estat espanyol molt negativa. Quan s’embarcà a Sevilla se’l descriu com a home “de cinquenta años, alto de cuerpo, algo moreno, algo calvo y caricolorado”. Anava acompanyat d’una dotzena més de carmelites descalços, dos dels quals eren catalans: fra Gabriel de Sant Joan Baptista, de Móra d’Ebre, i el germà Miquel dels Sants, natural d’Asnurri. La narració del seu viatge a Índies ha estat emprada a bastament pels historiadors americanistes i també s’ha editat a Mèxic el 1992.
Va morir l’any 1701 a Barcelona, als 78 anys d’edat i 62 de carmelita descalç.
OBRA
1. Itinerario a Indias hecho por el R.P. Fr. Isidoro de la Asunción, carmelita descalzo, en el año 1673.
BUB, ms. 514. Descrit a MCEM 1132.
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1955: 169, 171. // Íd. 1962. // Íd. 1986: 124, 127, 129, 132, 133, 134, 135, 140n, 150, 151, 153, 159, 160, 163, 166, 168, 452-453, 603, 619, 703-707, 748, 749. // Arnall 1986. // Hirzy, Jacques (ed.). Itinerario a Indias (1673-1678), de Isidro de la Asunción, visitador de la Orden de carmelitas descalzos en la Nueva España. Mèxic: Centro de Estudios de Historia de México, Condumex, 1992. // Narváez 2004: 89, 91. // MCEM 1132.
ARXIU
ACDCB, Difunts Barcelona, n. 148.
[MGC]
