Joan Duval va néixer a Clamecy, a la Borgonya, el 1597. Va professar al Carmel descalç de París el 15.3.1615 i després va ser enviat en missió a l’estranger. Molt dotat des del punt de vista lingüístic, va aprendre i estudià les llengües dels diversos països on va estar destinat, i va compondre un Diccionari de llengües orientals que va tenir una gran repercussió.
El 26.7.1638 fou consagrat bisbe de Babilònia (el primer d’aquest títol, erigit gràcies a la donació d’una dama francesa), vicari apostòlic d’Ispahan i visitador de Ctesiphoni. Va arribar a Ispahan el 1640, on els carmelites descalços tenien oberta una casa des de començaments de segle. Aviat, però, renuncià a la seu i se’n tornà a França, on es trobava quan li encomanaren (26.2.1647) l’administració dels bisbats de Girona i de Barcelona, en plena guerra dels Segadors. La santa seu li va concedir territori, però no jurisdicció.
El 16.4.1647 i el 30 del mateix mes i any va entrar a la catedral de Barcelona i complimentà els consellers de la ciutat de Barcelona. La Generalitat va adreçar-se a Roma perquè li fossin concedides facultats, que li foren atorgades el 8.11.1647. Només va estar un any al Principat a causa dels seus problemes de salut. La seva missió a Catalunya fou principalment d’ordre pastoral, però no va estar exempta de connotacions polítiques.
Aprofitant la seva popularitat i fortuna va contribuir amb els seus béns mobles, immobles i la seva rica biblioteca a la fundació a París del cèlebre Séminaire des Missions Etrangères, fundat el 1663 i obert un any després. Predicador de gran reputació, la reina francesa Anna d’Àustria l’havia reclamat com a predicador.
A Catalunya va mantenir relació amb la carmelita descalça del convent de Mataró Anna Maria de Sant Josep, Berguedà Osona (1616-1670), i Joan de la Verge, Calbís (1590-1667). Acompanyà el seguici de religioses carmelites descalces fundadores del convent de Mataró (25.4.1648).
Com a bisbe dimissionari va viure fins a la seva mort al convent dels carmelites descalços de París, l’11.4.1669.
OBRA
1. Dictionarium latinum-turcicum compossitum ab illustrissimo ac reverendissimo [...] Bernardo a Santa Theresia Episcopo Babilonnensi [...].
556 f. Persa, àrab i armeni, en caràcters otomans i llatins.
A més del diccionari, el text dels sermons i les diverses relacions dels seus viatges formen un conjunt d’una cinquantena de volums. Les seves obres es custodiaven a la biblioteca dels descalços de París.
BIBLIOGRAFIA
Lettre escrite au R. P. Bernard, par l'evesque de Babylone (le P. Bernard de Sainte Thérèse, pour lui annoncer son arrivée en Perse). París: P. de Bresche, 1641. // MNA 1644-1649, 232, 234-235. // DGC, VI, 214, 276, 285, 860, 861, 948. // Villiers 1927 [1752]: 285-286. // Mirot, Léon. “Le séjour du Père Bernard de Sainte-Thérèse en Perse (1640-1642)”. Études Carmélitaines. Mystiques et missionnaires, 18 (1933), p. 213–236. // Íd. Lettres écrites de Perse et de Syrie par le révérend père Bernard de Sainte-Thérèse, évêque de Babylone. Clamecy: Fournier, 1933. // Sanabre, José. La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659). Barcelona, 1956, p. 324. // Busquets, Joan. “Bisbes espanyols i francesos a Catalunya durant la Guerra dels Segadors”. Dins: El Barroc català. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, p. 61-87. // Beltran Larroya 1990: 353, 355, 356. // Richard, Francis. “Carmelites in Persia”. Encyclopaedia Iranica. 1990. [Consulta: 25/02/2014] // Busquets, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real. Barcelona: PAM, 1994, I, p. 520-522; II, p. 231. // DHEC, I, 289.
ARXIU
ACG, Cartes (1644-1649), 23.3.1648 (renúncia per motius de salut). // AHCB, Arxiu notarial, XVII/4: Llibre de confirmacions fetas per lo il·lustríssim senyor don Bernat de Santa Theresa, religiós [...] y bisbe de Babilònia, així en Barcelona com en Gerona, en 1648. 14 f. + s. n.
[MGC]
