Miquel Pou nasqué a Santa Coloma de Centelles l’any 1578.
Prof.: convent dels carmelites descalços de Perpinyà, 12.3.1598.
Conventual de Girona entre 1601-1604, rebé en aquesta ciutat el sotsdiaconat (23.12.1600) i el diaconat (22.9.1601). Cap al 1605 era al convent de Lleida i el 1607 al de Mataró. Fou prior de Mataró (1613-1616), tercer definidor provincial i després prior de Tortosa (1618).
Va passar a Amèrica una temporada: el 6.6.1623 va acompanyar, com a secretari, el P. Esteban de San José (Esteban Samitier Melero, natural de Graus), i, en companyia de Joan de Jesús i el germà Maties de la Santíssima Trinitat, viatjà a Nueva España. Durant el provincialat del P. Esteban a Mèxic va ser definidor provincial i secretari del definitori, i trameté una generosa almoina de 850 lliures al convent del Cardó.
Després de tornar de les Índies fou designat prior de Barcelona (1633) i substitut del provincial. Nomenat provincial, va renunciar als dos anys escassos (1634-1636), conscient de la gran responsabilitat de l’ofici. Prior de Barcelona l’any 1639, fou novament elegit provincial el 1641 i, encara que havia d’acabar el seu govern el 1643, va continuar fins al 1644 per un acord especial amb la santa seu. Durant el seu provincialat es va autoritzar la fundació del convent de Sant Jeroni de Vic. Prior de Mataró l’any 1645 i després de Gràcia fins al 1650, època en què s’hi traslladà el noviciat, l’any 1647, que retornaria a Barcelona el 1651. Designat provincial per tercera vegada el trienni 1650-1653, fou el darrer provincial català que visità el convent de Perpinyà (20.4.1652) abans que restés fora de la província de Sant Josep de Catalunya, com a conseqüència de la pau dels Pirineus (1659). Mentre que Josep de Jesús Maria Pont es relacionava amb Pau del Rosso -que va fer un llegat testamentari al convent de Gràcia- i els diputats afins a la monarquia francesa, i es convertia en predicador del rei cristianíssim Lluís XIV, el provincial dels carmelites descalços catalans, Miquel de Jesús, fou desterrat del Principat l’any 1649.
Va morir el 5.2.1658 al convent de Mataró, als vuitanta anys.
Necrològica: “Por aver sido este varón tan señalado en exemplos y prelacías quiero poner aquí su memoria [...]. Fue a Indias y bolvió en compañía del P. Esteban de San José, vicario provincial de aquella provincia, y del P. Fr. Juan de Jesús, natural de Armadans, en el obipado de Gerona [...]”.
OBRA
1. Relació autògrafa dels carmelites descalços morts a Bellpuig el 1600 atenent els empestats.
BNE, ms. 5631, f. 224.
2. Tractats espirituals.
Joan de Sant Josep declara que va deixar un llibre amb diversos tractats espirituals: “Un libro dexó escrito lleno de piedad, espíritu y devoción, que es bastante testigo del devoto y contemplativo espíritu del Autor. Contiene dicho libro los siguientes Tratados. Pone en primer lugar su Profesión religiosa; y luego la Regla primitiva, que en ella prometió guardar. Después se dilata en la esplicación de todos sus capítulos, com doctrinas y documentos muy útiles. Después un Tratado de Oración. Otro de ayudar a bien morir. Otro de lo que ha de guardar el Religioso que desea de veras guardar su Professión, Regla y Leyes. Otro, del modo de confesarse. Después haze un provechoso agregado de varias sentencias espirituales; aqui junta muchas canciones místicas con su explicación. Añade una copiosa relación de casos raros, muy doctrinales, recopilados de las Crónicas de las Religiones, que se leen com gusto y provecho. Y finalmente concluye com un devotíssimo ramillete de oraciones jaculatórias, y conciertos espirituales. No le pesaria a quien lo sacasse a la lz, ni a quien lo leyesse; pues su estilo es grave, docto y lleno de devoción” (Anales, ll. V, c. 23, p. 453, n. 1411).
Beltran Larroya refereix que va escriure alguns tractats de mística que no han arribat fins als nostres dies.
3. Carta de Fr. Miguel de Jesús a su superior.
BUB, ms. 956, f. 193. Any 1654.
4. Carta del P. Prior de Mataró.
Hi fa la descripció de les festes celebrades a Tarragona en ocasió de la beatificació de Teresa de Jesús. Editada dins Diego de San José 1615: 156v-158.
BIBLIOGRAFIA
Diego de San José. Compendio de las solenes fiestas que en toda España se hicieron en la beatificación de N.B.M. Teresa de Jesús, fundadora de la Reformación de descalzos yd escalzas de N. S. del Carmen, en prosa y verso. Madrid: Alonso Martín, 1615, f. 156v-158. // Segimon de l’Esperit Sant. Monumentos, f. 661-672. // Joan de Sant Josep. Anales, ll. I, c. 32, p. 159, n. 239; ll. V, c. 23, p. 453, n. 1411. // Beltran Larroya 1952: 83. // Íd. 1955: 73, 160-161, 163. // Íd. 1986: 63-65, 75, 77-79, 83, 96, 99, 100, 106, 107, 120n, 369, 380, 387-388, 514, 581, 583, 606-609n, 631n, 746, 748. // Diccionari dels catalans a Amèrica, III, Barcelona, 1992, p. 114.
ARXIU
ACDCB, Relació i certificat dels novicis que passaren del noviciat de Barcelona al convent de Perpinyà en 1597. // Archivo General de Indias, Contratación, llig. 5539, f. 504v. // Archivo General de Indias, Pasajeros, L.10,E.3626.
ANNEX
Joan de Jesús era natural d’Ermedàs, municipi de Garrigàs, al costat de Bàscara. Nascut l’any 1581, profès a Perpinyà el 6.1.1598 (on probablement va ser company de noviciat del P. Miquel de Jesús), conventual de Girona el 1602. Va morir a Perpinyà l’any 1640.
[MGC]
