Leonor Ayanz y de Beamonte nasqué el 1552. Era la filla primogènita de Carlos de Ayanz i de Catalina de Beamonte y Navarra, senyors de Guendulain, al regne de Navarra. La seva mare va morir l’any 1560, als 35 anys, deixant set fills i un testament manuscrit de 12 folis. El pare, Carlos de Ayanz, va morir quan Leonor comptava 17 anys.
Leonor rebé una educació humanística i literària. Jerónimo Gracián refereix que “tenía habilidad rara en escrevir, pintar, saber latín, y en las demás labores y exercicios de mujeres”.
Òrfena de pares, els seus tutors van decidir casar-la als 18 anys amb Juan Francés de Beamonte y Navarra, un cosí tercer seu. La tia de la parella, Beatriz de Beamonte, va dotar l’espòs amb un mayorazgo. Els capítols matrimonials se signaren el 6.10.1659 i el matrimoni canònic se celebrà el 18.10.1569. El matrimoni traslladà la seva residència a Pamplona, però se sap que, a instàncies de Leonor, aquest mai fou consumat, malgrat que convisqueren durant uns vuit anys. L’any 1577, Leonor abandonà Pamplona i anà a Sòria per viure amb la seva tia Beatriz de Beamonte, fugint de l’assetjament del virrei de Navarra, Sancho Martínez de Leyva, i va començar a dur una vida d’oració i penitència, juntament amb altres joves de la societat que Beatriz havia congregat.
L’any 1581, Teresa de Jesús i Catalina de Cristo arribaren a Sòria per a una nova fundació del Carmel descalç. Decidida a fer-se monja carmelita descalça, Leonor aconseguí del seu espòs la separació del matrimoni amb vot de castedat i religió, i ambdós s’autoritzaren mútuament a ingressar en un convent, després de retornar el mayorazgo. En el darrer moment, el marit es féu enrere i li retirà l’autorització per professar. El bisbe va concedir el divorci a la parella i el marit es va tornar a casar el 1587.
Vest.: Sòria, 1582. Prof.: 12.1.1583.
Des de 1583 fins al 1594 fou la secretària i confident de Catalina de Cristo i l’acompanyà en les fundacions de Pamplona i de Sòria. A Barcelona fou primer sotspriora i després mestra de novícies.
Deu anys després de la mort de Catalina de Cristo i setze després de la fundació del convent de Barcelona, els superiors de l’orde disposaren el trasllat del cos de Catalina de Cristo a Pamplona. Després d’haver retornat al convent de Pamplona amb les restes de la fundadora Catalina de Cristo, Leonor va ser elegida priora i després encara fou mestra de novícies.
Va morir al convent de Pamplona el 23.11.1620.
OBRA
1. Relación de la vida de la venerable Catalina de Cristo.
Barcelona, 1594-1595. A banda del text biogràfic, la Relación conté uns poemes introductoris obra de Leonor: “Soneto a Catalina de Cristo”, “Soneto a un devoto navarro”, “Octava y tercetos a Catalina”, “Octava a San Fermín”, “Octava a Monserrat” i “Octava a Santa Eulalia”.
En cap dels manuscrits que relaten la Vida de Catalina de Cristo hi figura cap indicació d’autoria. Sempre es presenta a com obra col·lectiva de les carmelites descalces de Barcelona, redactada entre 1594-1595 per manament del seu confessor fra Domingo de Jesús María Ruzola. En realitat, totes les monges sabien que era obra de Leonor, perquè l’havien vist escriure-la. L’autoria està documentada des de 1618, i Leonor declarà que l’havia escrit ella: “el qual libro lo prosiguió em compañía de la madre Ana de San Jerónimo, la qual llevó consigo la dicha madre Catalina de Cristo del Convento de Pamplona al de Barcelona. A la madre Ana de San Jerónimo se debe si ay algo de bueno en lo que es el orden, concierto y disposición del libro”. Més endavant, Leonor de la Misericordia afegia: “La madre Ana de San Jerónimo y yo lo hicimos con todo cuydado y verdad, y a ella se debe lo que tiene de buen orden el libro, y lo que tiene de prolijidad es mía la culpa, porque quedé con tanto cariño de mi santa Madre que me alargaba en las cosas que abía sabido de su vida y las enfermedades que le vi padecer. La misma Ana de San Jerónimo me decía que si aquel libro ubiera de ver otri que nosatras, cansara su prolijidad” (Leonor de la Misericordia 1995: xx-xxi). Vegeu l'entrada corresponent a Ana de San Jerónimo.
Els diversos manuscrits de la Relación es troben en quatre arxius diferents:
ACD. És l’esborrany original.
BNE, ms. 6621, 5595, 6985 (abans de la desamortització eren a l’Archivo de la Curia General, al convent de San Hermenegildo de Madrid).
Pamplona, Archivo del convento de San José de Carmelitas Descalzas, Códices P1 i P2.
Roma, Arxiu de la Cúria generalícia de l’orde a Roma.
BIBLIOGRAFIA
Recoder 1888: 500-508. // Beltran Larroya 1990: 15, 17, 26, 65, 75, 96, 110. // Leonor de la Misericordia 1995. // Fernández Gracia, Ricardo. Estampa, Contrarreforma y Carmelo Teresiano. La colección de grabados de las Carmelitas Descalzas de Pamplona y Leonor de la Misericordia (Ayanz y Beaumont). Pamplona: I.G. Castuela, 2004. // Roullet 2011. // MCEM 708.
[MGC]
