Francesc Pareller Gacià nasqué el 1667 a Sabadell. Era fill de Josep Pareller, doctor en medicina, i de Teresa Gacià, tots dos de Mataró.
Vest.: 29.3.1680, als 15 anys, amb dispensa per l’edat. Prof.: convent de Sant Josep de Barcelona, 3.1.1683, als 16 anys d’edat.
L’any 1706 era prior de Tarragona; el 1708, rector del col·legi de Sant Llorenç de la ciutat de Tarragona; el 1709, prior de Barcelona i secretari del capítol provincial; el 1712, assistent del provincial; i el 1715, prior de Tortosa.
Prior de Tortosa al capítol general de Pastrana de 1715. Només ho fou quatre mesos, perquè el definitori general l’envià com a visitador general a Índies, en companyia del seu secretari Joan Baptista de la Concepció, fill de Joan Bori, negociant, i d’Anna Badia, que havia estat prior de Gràcia durant el trienni 1709-1712.
El 17.1.1716 s’embarcà a Sevilla en qualitat de visitador general dels convents de carmelites descalços de Mèxic, suposem que pel seu posicionament austriacista a la guerra de Successió.
El 21 d’octubre de 1716 pren part en un definitori provincial al convent de Santa Ana de Mèxic, en qualitat de visitador. El 2 de maig de 1717 figura com a provincial de Mèxic al convent de Puebla de los Ángeles. A la seva mort, esdevinguda a Mèxic, el 1717, el succeirà en el càrrec el seu antic secretari, Joan Baptista de la Concepció, que serà provincial de Mèxic fins al 1720, any en què va retornar a Catalunya; va morir a Barcelona el 13.7.1738.
OBRA
1. Relació.
BUB, ms. 425, f. 131-132. Barcelona, 15.12.1700. Relació d’uns fets considerats prodigiosos, derivada d'una petició del prior del convent de Barcelona, que demanava informació sobre el patrocini de sant Josep (castellà). El prior del convent de Barcelona, de 1697 a març de 1700, havia estat Joan de Sant Josep, Blanc Mur (1642-1718), autor d’un ofici del patrocini de sant Josep. Va ser succeït per Tomàs de l’Encarnació, Fabregat Moles (c. 1638-1703).
2. P. Francisco de Santa María (prior OCD de Reus). La muerte vencida en su triunfo. Oración fúnebre y panegírica en las solemníssimas exequias que la siempre leal villa de Reus celebró a los 9 de noviembre de 1705 por la sentida muerte del sereníssimo señor don Jorge (por la gracia de Dios) lansgrave de Hassia [...].
Reus, 1705. Dins: Festiva aclamacion que la siempre fiel villa de Reus celebró en accion de gracias, por la alegre venida a Cataluña de [...] D. Carlos III de Austria [...] y por los felizes progressos de sus justas armas, el día VIII de noviembre del año 1705; y Llanto funebre en el día IX de dicho mes y año, por la sentida muerte del serenissimo señor D. Jorge [...] Lansgrave de Hassia. Barcelona: Jaume Surià, 1705 o post.
BIBLIOGRAFIA
Beltran Larroya 1986: 175n, 176n, 179, 183n, 186n, 189, 190, 192n, 196n, 197, 714-716.
[MGC]
