DICCIONARI D'AUTORS I OBRES DE RELIGIOSOS CARMELITES DESCALÇOS A LA PROVÍNCIA DE SANT JOSEP DE CATALUNYA I TERRES DE PARLA CATALANA (1586-1835)

 

Antoni del Cor de Santa Teresa, Sala Guārdia (1727-1805)

Antoni Sala Guàrdia era fill d’Antoni Sala i Parer, apotecari, i de la seva esposa Magdalena Guàrdia, tots de Barcelona. Procedia d’una nissaga d’apotecaris que destacà en les ciències naturals del seu temps.

Vest.: 8.1.1747, als 20 anys, quan ja era clergue. Prof.: 9.1.1748, als 21 anys d’edat, i sempre va ser més conegut simplement com a Antoni de Santa Teresa.

Fou conventual de Vilanova i la Geltrú (1757-1760), sotsprior del desert del Cardó (1760-1763), sotsprior de Mataró (1769-1772) i de Reus (1772-1775). El 1802 s’estava de conventual a Mataró.

És autor d’almenys un volum de sermons, que inclouen nombroses composicions poètiques, on es poden comprovar els seus lligams amb algunes comunitats femenines de religioses.

Va morir l’any 1805 a Mataró.

 

OBRA

1. Sermonari i cobles.

ACDCB, s. n. Ms. en castellà, català, llatí. 1757-1773. Paper, 190 x 145 mm. Foliació moderna en llapis, 314 f., f. s. n. entre els f. 42-43; duplicat el f. 98; el f. 149 no hi és; està repetit el 260. Enquadernació de pergamí. Llom malmès i mig descosit del volum. Algun full una mica estripat.

 

BIBLIOGRAFIA

Beltran Larroya 1985. // Íd. 1985b. // Íd. 1990: 489, 490, 553, 554. // MCEM 1400.

 

ARXIU

ACA, vol. Universitat 81: Tercer libro de profesiones, f. 420.

[MGC]

 

ANNEX

Beltran Larroya, Gabriel. “Reculls d’història. I: Devoció i ‘tostada’”. Butlletí Informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 42 (abril de 1985), p. 34-35.

"Fullejant sermons del P. Antoni del cor de santa Teresa (1727-1805), religiós de la Província, he trobat tot un munt de poesies que no tenen res a veure amb les seves prèdiques, però molt lligades amb les comunitats, sobretot de monges, que visitava i on sovint sermonejava.

Les dues “mostres” que transcric ens recorden els monestirs de Lleida i de Mataró. Al Segre cantant a santa Gertrudis. Per cert que a la comunitat lleidatana hi ha hagut dos “Gertrudis”: Gertrudis de l’Infant Jesús (professa de Reus, 10.IX.1661, i fundadora de Lleida) i Gertrudis de la Concepció (professa del 23.IV.1691). Si aquesta “singular devota” no és cap de les dues, haurem d’esperar altres informacions per conèixer-la.

Al Maresme sabem qui era la “madre Josefa María” i “Conejares”. Perquè el 26 de novembre del 1772 va fer la seva professió la germana Maria Josefa de la Santíssima Trinitat, filla d’en Josep Ruiz de Conejares, “visitador de las reales rendas" de Mataró, i de n’Anna d’Ixart.

Tot això vol dir que el P. Antoni del cor de santa Teresa era un carmelita descalç amb un gran sentit de la vida. Sabia copsar les “devocions” i els obsequis de les seves germanes, contemplatives com eren. Una germanor ben “teresiana” que sempre duu a la bona entesa, i sap acceptar els germans tal com són.

A) Lleida. "Coblas a la seráfica virgen y mística doctora santa Gertrudis"

Gertrudis de Dios amada
hechizo de corazones
vuestras raras perfecciones
cantaré, madre estimada.

En la edad de siete años
en los claustros os entráis
y el mundo renunciáis
rica ya de desengaños.

Los ojos en el bautismo
fijáis en un crucifijo,
de cuya acción colijo
seréis de un amor abismo.

Con la luz de profecía
vuestra mente se ilustró
por esto os suplico yo
me iluminéis, madre mía.

Un apostólico celo
ardió en vuestro corazón,
procurando con tesón
conducir almas el cielo.

Jesús en forma de Niño
moró en vuestro carazón
y le fue dulce mansión
por vuestro grande cariño.

En esta arca tan pura
dijo Jesús me hallaréis
y por él recibiréis
la más segura ventura.

Cualquiera que confiado
a vos, santa, se encomienda
de su vida logra enmienda
y se halla muy mejorado.

En la hora de vuestra muerte
tenéis a María al lado,
junto con Juan el amado,
ay, madro, que feliz suerte!

Y aún nuestro Salvador
os regalaba cantando,
dulces voces entonando,
oh qué fineza, qué amor!

Os recibe dentro el pecho
al instante que espiráis
qué suave descansáis
en tan soberano lecho!

Mi madre, guía y consuelo
haced de mi piedad,
para que en la eternidad
nos veamos en el cielo.

Cantábalas una religiosa Carmelita descalza del convento de este de Lérida, singular devota de esta gloriosísima Santa.

B) Mataró. "En alabanza y agradecimiento de una 'tostada' muy buena que se regaló a un religioso"

Digno es de agradecimiento
este alimento sin par
y le puedo asegurar
que es digno de agradecimiento.

Es cierto, es muy singular
este alimento sabroso
No hará yo del melindroso
en quererlo aceptar.

Ya se ve la bizarría,
otra vez manifestada,
de la nuestra, en Cristo amada,
madre Josefa María.

Si la Tostada ojearas
dirás con mucha razón
sin duda será algún don
de alguno de Conejares.

Tostada tan regalada,
tan sabrosa y pectoral,
con aplauso universal
merece ser celebrada.

Quién tal Tostada compone
de ser muy agradecidos
y a sus órdenes rendidos
gran obligación nos pone.

Esta tan noble Tostada,
es tan dulce y tan sabrosa,
que me parece ser cosa
del alto cielo bajada.

Aquí, Hermano, hay una
que pide un poco de pan
para sufrir el afán
de tan prolongado ayuno.

(O bien de otra modo):
 
Aquí, Hermana, hay uno
que pide por caridad,
confiado en su bondad,
un poco de desayuno".


Beltran Larroya, Gabriel. “Reculls d’història. III: Novícies de Mataró. IV: Els nostres frares de Barcelona venen els estris de farmàcia (1779)”. Butlletí Informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca, 43 (juny de 1985), p. 54-56.

"NOVÍCIES DE MATARÓ
la festa que fan la mestra i quatre novícies pels volts de l’any 1802.

Preséntase la M. Maestra de Novicias con ellas delante del Altar, y de rodillas rece, o cante (como quisiere) estas “Coblitas” devotas.

Estas tiernecitas Plantas
del reformado Carmelo,
oh grande Reina del cielo,
os presento a vuestras plantas.

Jardinera Piadosa
regadlas de vuestra mano
pues que del Rey soberano
sois Madre tan poderosa.

Atended las florecitas
de vuestro amado Carmelo
para que tomado el velo
no sean jamás marchitas.

Sean siempre fervorosas,
dadles abundante luz,
y así, después de Jesús,
puedan ser dignas Esposas.

Luego cantan las Hnas. Novicias por su orden.
Primo: La Hª Francisca de San Joaquín, en el siglo Libre:

Ya que Libre sois Señora,
de toda culpa y pecado,
de vos sea bien librado
el que os invoca, mí Aurora.

Cautivo estaba san Juan,
en el útero materno,
vos Madre del Hijo eterno
le librásteis del afán.

Libre quede yo también
de las culpas actuales
y de las habituales
en que consiste mi bien.


En segundo lugar: la Hª Teresa del Carmen, en el siglo Saludes, canta:

A su Prima saludó
la Virgen en este día
con la mayor armonía
que jamás el mundo vió.
Yo a vos saludaré,
Virgen santa y venerable,
y por ser tan respetable
mil Saludes os daré.

Saludes es quién os llama,
Saludes repetirá,
y de corazón dirá,
que muy de veras os ama.

En tercer lugar: la Hª María Mercedes de San Joaquín, canta así:

Yo reparo que María
no sólo tiene oración,
sí que también la acción
ejercita en este día.

Porque un insigne ejemplar,
de vida contemplativa
y también de la activa,
a todas nos quiere dar.

No vino, no ha servida (Al margen anota el copista: Non veni ministrari, sed ministrare)
por servir a otra entró,   
para que aprenda yo   
ha ser a todas rendida.

La Hª Magdalena sencillamente concluye y canta:

Molt beneïda Senyora,
a esta pobra Magdalena
llibrau-la de mal i pena.

Fin de la fiesta".

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal