Maria de Sant Josep, Rubí Sabater (c. 1642-1694)
Maria va néixer a Barcelona el 5.2.1642. Era filla de Ramon de Rubí i Marimon i de Teresa Sabater, casats el 1630, quan la núvia comptava 16 anys.
Prof.: 9.9.1657, als 15 anys.
Va fer de mestra de novícies des de molt jove. Va ser destinada a la incipient fundació del convent de descalces de Corpus Christi a València, en companyia d’Anna Maria de Jesús, Fàbregues Cases (1638-1693), on va romandre entre el 28.5.1683 fins al 13.6.1685, període durant el qual Anna Maria va ser priora i Maria de Sant Josep mestra de novícies. L’arribada de les monges catalanes va atreure noves vocacions al convent, i el seu retorn al Principat, causat per la delicada salut de la priora, va ser molt sentit. Cal recordar que en aquell temps es procedí a la divisió de la província de Sant Josep de carmelites descalços, que originalment comprenia tota la Corona d’Aragó, entre la de Sant Josep de Catalunya -que, com a fundació matriu, va conservar el nom- i la de Santa Teresa d’Aragó-València; a més, la fundació del convent de Corpus Christi no estava sotmesa a les autoritats de l’orde, sinó a l’arquebisbe de València, el patriarca Joan de Ribera, i el general dels carmelites descalços, en aquell moment el català Joan de la Concepció, Alemany-Descatllar (1625-1700), havia autoritzat temporalment el trasllat de les religioses per contribuir al procés fundacional.
Va morir a Barcelona el 6.11.1694, quan encara vivia la seva mare, Teresa Sabater.
De la semblança biogràfica: “Por ausencia de su madre se crió desde su niñez con una tía suya en un convento de dominicas, y desde su primera edat mostró mucha inclinasión a todo lo que era virtud. Tomó el hábito en esta casa a 9 de setiembre año 1658, siendo de edat de 15 años… Esmeróse mucho en la mortificación, assí en este convento como en el de Corpus Christi, a donde fue por fundadora, de cuya prática de virtud dize una relación que hizieron la madre supriora de aquel convento de que se sigue: […] Prosigue la que haze la relación […] La madre María del Sacramento, que haze esta relación […]. En esta casa la hizieron maestra de novisias siendo no más de 22 años”.
El convent de dominiques citat és el de Montsió, on professaren diferents joves de la família Sabater (Gertrudis Sabater Meca, Jerònima Sabater Agullana, Jerònima i Francesca Sabater Liori...).
L’autora de la relació que en part es transcriu a la necrologia és Maria del (Santíssim) Sagrament, Caperó Duran (c. 1657-1735). Fou una de les fundadores del convent de Corpus Christi. Canongessa agustiniana, va vestir l’hàbit de carmelita descalça als 24 anys, el 21.11.1681. Va professar el 16.7.1683. Morí al convent del Corpus Christi de València el 18.3.1735.
La destinatària de la carta de Maria de Sant Josep és la religiosa valenciana Juliana de la Concepció, López de Águila (c. 1641-1702). Juliana López de Águila va néixer cap al 1641. Carmelita calçada del convent de Santa Anna de València, va ser una de les quatre fundadores del convent de Corpus Christi de València. Va vestir l’hàbit de carmelita descalça als 40 anys, el 21.11.1681. Va professar el 16.7.1683. Morí a València el 24.4.1702.
OBRA
1. Relació sobre Anna Maria de Sant Josep, Berguedà Osona.
ACD. 4 f. “Yo, Maria de San Joseph, obedeciendo al orden que tenemos de nuestro padre general, diré algunas virtudes que noté en la madre Ana María de San Joseph, religiosa profesa desta casa”.
2. Carta de Maria de Sant Josep a Juliana de la Concepció, López de Águila, priora del convent de Corpus Christi de València.
Carta transcrita a ACDCB, Reseña histórica, p. 28-29. Juny de 1685. Segurament poden trobar-se altres cartes transcrites en la mateixa obra.
BIBLIOGRAFIA
Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713), II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 78-79. // Beltran Larroya 1990: 569, 585. // Molas Ribalta, Pere. “Dames de Barroc”. Pedralbes, 24 (2004), p. 183-204, esp. 197.
ARXIU
ACDCB, Elogis de difuntes de Barcelona. // Burgos, Archivo Silveriano, sign. 16/S: Reseña histórica de nuestro convento de carmelitas descalzas de Corpus Christi de Valencia, 1681-1921, p. 1-13, 22-25, doc. 104, n. 2.
ANNEX
El germà de la religiosa, Pere Rubí i Sabater (1637-1693), fou militar, conseller reial, mestre racional de la Corona d'Aragó, lloctinent de la Batllia General i procurador reial el 1664. A partir del 1667 va lluitar al capdavant d'un terç a la frontera, atacant el Rosselló des de Puigcerdà el 1674 i defensant Girona entre 1675 i 1684. Durant la guerra dels Nou Anys, i en qualitat de general d'artilleria, es trobava al front de la Ciutadella de Roses quan fou assetjada pels francesos el 1683. El 8 de juny una bomba li va arrencar un braç i va morir de les ferides a Barcelona. Després de només set dies de setge, amb poques tropes, molts d'ells reclutes, i amb un armament que no estava a l'alçada del francès, va caure en mans franceses quan el seu successor Gabriel de Quiñones la va rendir. Pocs dies després de la seva mort, Carles II de Castella li concedia el títol de marquès de Rubí, tot desconeixent el seu traspàs. S’havia casat el 1664 amb Regina de Boixadors i Crassi, de 20 anys, filla d’un conseller d’Aragó i de la milanesa Lluïsa Crassi. Després de la guerra de Successió, els fills de la parella, significats austriacistes, Ramon de Rubí i Boixadors (1665-1729), cartoixà, i Josep Antoni de Rubí i Boixadors (1669-1740), virrei de Mallorca i marquès de Rubí, s’exiliaren a Viena.
Ramon de Rubí va mantenir correspondència amb Pau Ignasi de Dalmases i també va deixar escrits. Vegeu MCEM 1011.
[MGC]
