Presentació
·
Crèdits
·
Manuscrits [+]
·
Sigles i abreviacions
·
Bibliografia
·
Novetats
·
Materials [+]
·
Contacte
  • Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 2794

Ciutat Tortosa

Biblioteca / Arxiu:  Arxiu Comarcal del Baix Ebre

Signatura: Fons hist. Ajuntament Tortosa, 3226

Signatures antigues: Miravet 33

Data: 1787/1815

Llengua:  Castellà

Suport: Paper

Mides: 295 x 210 mm

Folis: 4 f.

Copista: 

Enquadernació:  Relligat, sense enquadernar

Llom: 

Procedència: 

Estat de conservació: 

Ornamentació:

Matèries: Historiografia

Autor:   Miquel Beltrol Pons (Calaceit, c. 1737 - Miravet, 1805)/ Joan Baptista Soler (doc. 1805-1822).

Títol:  Miravet, villa antiquísima

Contingut

F. 1-4: "Miravet villa antiquíssima" [subratllat]. Inc.: "1. Del obispado y partido de la ciudad de Tortosa, cabeza de la encomienda de dicho nombre y anexos a dicha encomienda de los pueblos de Ginestar y Rasquera". Expl.: "y finalmente, gran maestre de Malta, como se lee en la corónica de mi sagrada religión escrita por don Agustín de Funes, cavallero religioso professo de la misma".

Observacions: 

La data s'obté de la referència a Matías Ventura Pérez de Hecho, batlle de Miravet, que gaudí del càrrec entre el 1787 i el 1815, any del seu traspàs. 

Pel que fa a l'autoria, la referència a "la corónica de mi sagrada religión" (punt 38), acota els possibles candidats a membres de l'orde de Sant Joan, preferiblement vinculats a la vila. La hipòtesi més plausible, atès el coneixment profund de la realitat local, és que fou redacta pel prior santjoanista de Miravet. En el marc temporal 1787-1815, tenim notícia de dos personatges amb aquest càrrec Miquel Bertrol (1771-1805) i Joan Baptista Soler (1805-1822). Ambdós, segons l'historiador tortosí Joan Bonfill (àlies Monaldo Escudero), tenien inquietuts historiogràfiques i havien recollit documents i redactat quaderns amb notícies de la vila i del seu priorat (Escudero 1904: 1).

Es tracta d'una resposta a un formulari, que no ens ha arribat, articulat en 38 punts. És un document de gran interès per la descripció detallada de la vila: situació geogràfica, clima, entrallat administratiu, aspectes socioeconòmics com ara la producció agrícola i industrial, religiositat, costums i folklore, etc. Aquest tipus d'enquestes, promogudes pel govern, són habituals a la segona meitat del segle XVIII, i tenen l'objectiu de recabar informació per tal de plantejar futures reformes.

[EQC]

Bibliografia: 

EST.: Escudero 1904. Vinaixa 1999 (transcriu diversos passatges).

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal