Presentació
·
Crèdits
·
Manuscrits [+]
·
Sigles i abreviacions
·
Bibliografia
·
Novetats
·
Materials [+]
·
Contacte
  • Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 2355

Ciutat València

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca Històrica de la Universitat

Signatura: Ms. 728

Signatures antigues: CG2061, 88-5-19

Data: XV ex.-XVI

Llengua:  Català, castellà, llatí

Suport: Paper

Mides: 280 x 205 mm

Folis: 2 prel. + f. 1-148 + 2

Copista: Una mà del final del s. XV copia el cos del volum; una altra de mitjan s. XVI afegeix unes poques obres en vers

Enquadernació:  Pergamí

Llom: "Obras de Moçen Corella" (llom)

Procedència:  "De la librería mayansiana" (Maians) i "Pertenece este libro al señor don José Mª Mayans, conde de Trigona" (al f. [1] prel.)

Estat de conservació: 

Ornamentació:

Matèries: Poesia , Narrativa

Autor:  Joan Roís de Corella (1433/1443-1497)

Títol:  [Cançoner]

Contingut

F. [2] prel.: "Taula de les obres que són en lo present libre".

F. 1: "Obres de mossèn Corella".

[1] F. 1-4: "Rahonament de Thelamó e de Ulixes en lo setge de Troya, davant Agamenó, aprés mort Achil·les, sobre les sues armes". Inc.: "Mort lo gran fill de Tetis, pestilènçia terrible dels troyans, vall e segura defenssa de les tendes gregues". Expl.: "Ara banyant-se en la sanch de son senyor, li procurarà libertat eterna. E portaré primer en los inferns a l'animós Achiles alegres noves de l'esforçat hereu de ses armes".

[2] F. 4-8: "Plant dolorós de la reyna Ècuba rahonant la mort de Príam e de Policena e de Astianacres". Inc.: "Cruel, ficta, mortal e sangonosa pau, Eneas e Anthenor havien finat deu anys passats aprés que·ls superbos grechs en les fèrtils rribes de Àsia havien posat lurs riques tendes". Expl.: "En recordació perpètua del trahiment de Eneas; de la cruel, falsa victòria dels grechs; de la misera, adverssa fortuna dels animosos troyans".

[3] F. 8: "Pròlech en la istòria de Josep, fill del gran patriarcha Jacob". Inc.: "Per què manifestament se mostre com nostre Senyor Déu, endreçant aquells, exalça que ab virtuosa vida en la sua magestat lur esperança fermen". Expl.: "E que siam atribulats com a benigne Senyor e Pare per major bé nostre comporta".

F. 8v-25: "De l'hoy que per enveja los altres germans a Josef tenien". Inc.: "La iniqua, trista, misera enveja que entristits ulls mirant les prosperitats sempre deplora". Expl.: "La mia ànima de l’antich carçre de la corporal abitació se partirà contenta, puix he vist a tu, fill meu e de Rachel, per la abssència de la qual de aquell jorn que·t perdí és estada ma vida trista. Ffi". [Les entrades següents, en xifres alfanumèriques, corresponen a poemes inserits en [3]].

[3a] F. 11v. Inc.: "Morta de part davall la pedra marbre / està Rachel, per qui Jacob vivia".

[3b] F. 12v. Inc.: "Mort per amor, dins lo negre sepulcre / està lo cos d’aquella gipciacha / qui per Josef, partint-se d’aquest segle, / ab gran dolor abandona lo viure".

[4] F. 25v-34: "La istòria de Leander y Hero". Inc.: "En la nostra mar Mediterrànea, en la província de Grèçia, en les ylles que vulgarment l’Arçepèlech se nomenen, estan dues ciutats". Expl.: "Hero entre·ls braços fr[ets] d’aquell mort per qui moria. Ffi". [Al revers hi ha una taca d’un text il·legible, que segons la taula es correspon a “Suplicació de natura humana”. Segons la taula, seguien dos folis més, arrancats, que no es tenen en compte en la foliació actual. Les entrades següents, en xifres alfanumèriques, corresponen a poemes inserits en [4]].

[4a] F. 26v. Inc.: "Tan gran dolor lo meu cor trist esquinça / que tinch reçel la mort prest no m’asalte". Expl.: "Ab tempre d’or les fleixes de Cupido / tiren matant a tots los qui no us fugen".

[4b] F. 27v. Inc.: "Del món no·m dolch, que ma vida vull perdre / perquè del cos l’esperit ja delliure / pugua volant estar prop de Leander".

[4c] F. 30. Inc.: "Lo foch que veig ençès alt en la torre". Expl.: "No us espanteu besar ma boca freda".

[4d] F. 30v. Inc.: "Cuyta, cos mort, que l'amor que·t fa perdre / te guiarà fins al peu de la torre, / seguint del foch la miserable·nsenya, / ffes-te present a la plorosa Hero".

[4e] F. 34. Inc.: "Amor cruel, qui·ls ha units en vida / y ab gran dolor lo viure·ls has fet perdre, / aprés la mort los tanqua·n lo sepulcre".

[5] F. 35: "[...] Esperança e caritat, preclaríssimes tres reynes a qui en tranquilitat ab totes mes gents yo obehia". Expl.: "De la qual yo honestat en tant adolorida forma llamente, sens que jamés çessar tant com la lengua pugua amoure cridaré 'Requiescat in pace'". [Acèfal, manquen dos folis arrancats, que la foliació que seguim no té en compte].

[6] F. 35v-38: "Tragàdia [sic] rahonant un cas afortunat que ab una dama li esdevench". Inc.: "A tan alt grau l'estrem de ma dolor ateny que de present me dolch en algun temps". Expl.: "La present ab ma pròpia sanch pinte, per què la color de la tinta ab la dolor que rahona se conforme".

[6a] F. 37-37v Inc.: "Mouràs corrent la tremuntana ferma / e tots ensemps los çels cauran en troços". Expl.: "Yo la faré seguint a Magdalena / los vostres peus lavant ab semblant aygua". Incomplet, manca el v. 19 de l'edició de Miquel i Planas. Abans de la darrera estrofa s’insereix un fragment en prosa.

[7] F. 38-43v: "Escriu una dona que ha nom Veritat la present letra a les altres dones, mostrant elles ser més perfetes que·ls hòmens". Inc.: "Veritat eternament regnant dels çels e del món reyna a les virtuoses dones ínclita fama e perpètua felicitat envia". Expl.: "Ffeu de no res yavós que l'engendrasseu". [L’entrada següent en xifra alfanumèrica correspon a un poema inserit en [7]].

[7a] F. 43-43v Inc.: "Mare d'aquell qui de la creu en l'arbre / enmig del món acompanyat de ladres". Expl.: "Parint aquell qui lo mundanal cercle / fféu de no res yavós que l'engendrasseu".

[8] F. 43v-49 [Debat entre el príncep Carles de Viana i Joan Roís de Corella]: "Escriu lo príncep don Carles a mossèn Corella". Inc.: "Nos, el prínçep don Carles, etc., a vos, mossén Johan Roiç de Corella, salut e próspera felicitat desseamos. Ménbranos haveros dicho que sin autoridat de sciencia gran acometimento haze el que en su mano toma la péndola por escrivir". Expl.: "Enmig d'un riu, davall un bell pomar". [Les entrades següents, en xifres alfanumèriques, corresponen a poemes inserits en [8]].

[8a] F. 45 Inc.: "Beda sou vós, senyor, quant vos contemple / ho sant Françesch pricant als animals / que no us entench ni escrich sinó mals, / per ço conech que sou de virtuts temple".

[8b] F. 45v Inc.: "Anssí como al fierro aguisa la muela / e faze por Dios que presto byen taja / assí un sciente a otro conssuela / hi le procura sin duda vantaja". 

[8c] F. 47 Inc.: "D'un bell joyel, senyor, tinch inventiva / per a l’engast prench l’abitable terra". Expl.: "Puix en virtuts semblau a l’antich oncle / emperador del realme de França".

[8d] F. 49: "Senyor del món, qui passau en saber / lo qui guarí lo cast fill de Teseu". Expl.: "Dins en l’infern ligat ab fort cadena / enmig d'un riu, davall un bell pomar".

[9a] F. 49v-53: "Lamentaçió de Mirra, filla de Cínaras". Inc.: "Ab desig de trobar a ma dolor semblant companyia he desemparat aquest món". Expl.: "En lo qual encara·s mostren les làgrimes, testificant la mia amargua vida".

[9b] F. 53-56 "De Narciso". Inc.: "No sé si més avant parla Mirra ho si en tals paraules se deixa de recontar la desaventurada fi de sa vida". Expl.: "Volgué fogir la mia ànima perquè devallant en los inferns en la companyia de vosaltres de mos mals pugua millor plànyer".

[9c] F. 56-58v: "De Píramus y Tisbe". Inc.: "Envides tals paraules Narciso acabava, quant respòs Tisbe". Expl.: "Han-me portat los fats en aquest trist verger en lo qual sempre les desiguals penes de amor nos tribulen".

[10] F. 59-61v: "Lamentaçió de Biblis". Inc.: "Perquè paregua menor la erra de les dones que per sobresgran amor han passat los estrets límits de castedat". Expl.: "E axí plagué als fats que lo meu cos convertit en font nomenada per mon nom fes exemple a les altres dones de no amar sinó ço que justament puguen atènyer".

[11] F. 62-73: "Escriu Medea a les dones la ingratitut e desconeixença de Jeson per dar-los exemple de honestament viure". Inc.: "La estrema malvolença que per hu sobre tots desconexent a tots los altres hòmens porte". Expl.: "Aprés ab lo coltell sangonós travessant esquinçà lo teu cos pervers, abominable, per què en los inferns la miserable ànima inefable pena soporte".

[12] F. 73-73v: "Parlament ho col·laçió que s'esdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens d'estat de la ciutat de Valènçia, los quals ordenaren les istorials pohesies següents, ço és cascú la sua, en son elegant estil". (Inc. introd.): "Per la çelssitut transsendent de la senyora de les sçiènçies, sacra Teulogia, devallant ab delitós estudi en los florits e verts camps de afable poesia". (Expl. introd.): "Seria a la sua ínclita fama haver enveja e a verdadera amistat girar les espatles".

[12a] F. 73v-78: "Parla Berenguer Mercader la ovidiana poesia de Çèfalo e Procha". Inc.: "En manera de semblants paraules comença Berenguer Mercader nostre scilençi rompre, puix ab abundància no supèrflua". Expl.: "Seguí l’ànima casta la darrera síl·laba de tant doloroses paraules".

[12b] F. 78-81: "Los nostres ulls ensemps ab los de Berenguer Mercader estaven no exuts de piadoses làgrimes. Quant acabava la dolorosa fi de tant trista istòria, miraven los uns als altres esperant qual primer parlaria, però no tardà gran espay Johan Escrivà donar fi a nostre scilenci". Inc.: "Ací Johan Escrivà recita la ovidiana dolorosa faula del gran músich fill de Calíope, Orfeu, lo qual ab dolorosa lamentació per la mort de Eurídiçe, muller sua, ab acordada músicha devallà en los inferns l'ànima de aquella cercant. Recita Orfeu". Expl.: "D'on pres loch la iniqua ley que de tant exçés treball perdés lo premi".

[12c] F. 81-83: "Axí havia transportat Juhan Escrivà la ben rahonada faula en nostres entristides pensses que cascú de nosaltres semblava Eurúdiçe [sic] havia perduda e lo poder de la atenta imaginativa força a tots fer aquell gest que de Orfeu se rahonava girant-nos a les espatles per veure si Eurúdiçe venia. Però no tardà Guillem Ramon de Vilarrasa a nostra falssa ymaginació donar terme en estil tal com ací felment reçite". Inc.: "Açí Guillem Ramon de Vilarrasa semblantment reçita la vulgar ovidiana faula de Sil·la, filla del rey Niso". Expl.: "Lo terme de mes paraules solament era portar exemple dels leigs actes que en la feminil condiçió se troben".

[12d] F. 83-84: "'O çelerada donzella!', respongueren tots a les darrers paraules de Vilarrasa. Gran alegria a nostra present vida que tal actes no·s troben, ab tot que algunes de nostres senyores lo desonest servey de Venus devotament çelebren, però de legea de tals delictes són delliures". Inc.: "Açí Loís de Castellví reçita la fabulosa ovidiana istòria de Paçife, muller del rey Minos, per lo desorde de la amor del toro conçebent". Expl.: "Enganant la ignocent bèstia conçebé lo monstruós animal Minotauro, de qui la fama en vergonya de la feminil condiçió eternament dura".

[12e] F. 84-89: "En tranquil·le repòs de rahons axí delitoses era tan gran part de la nit ja passada que les inflamades esteles a les aygües del gran Occeano ab cuytats passos caminaven hi en les elevades pensses defenien la son a nostres ulls tingués entrada [...] a don Johan de Pròxita, de entonació afectada, tots pregaren no prengués a gran treball les nostres orelles la suavitat de les sues elegants paraules sentissen, que en çert estimaven als vivints tots exçel·lia en çelssitut de alt, gentil estil en vulgar de valençiana prosa. Ab humilitat benigne lo noble baró de tan afectades pregàries se defenia, però a la fi, vençuda per nostres rahonables desigs la sua condiçió afable, a tal parlar féu prinçipi". Inc.: "Açí lo noble baró, don Johan de Pròxita, reçita la vulgar ovidiana poesia de Progmes e Filomena, germanes, e Tereu, cruel rey de Tàrçia". Expl.: "Saltant per la mateixa finestra pres de oçell inmunde pintada figura hi encara de present la cruel mort de son fill ululant deplora que alè corrupte porta de miserable vianda".

[13] F. 89v-90v: "Letra fengida que Achil·les escriu a Poliçena en lo setge de Troya, aprés mort Héctor". Inc.: "Si sobresgran amor fent-me report d’estrema pena de presta e mort no m’assegurava temor". Expl.: "Abandone la ploma tement la tarda de mon escriure no meta en perill ta vida".

[14] F. 90v-98v: "Lo johí de Paris. Escriu Johan Escrivà a mossèn Corella". Inc.: "Per la esperiènçia manifesta que tinch de vostra verdadera amistat e condiçió afable, mossèn Johan Roïç de Corella, he pres atreviment de demanar-vos de gràcia vullau acceptar la ploma, seguint l’estil de vostres elegants poesies, de la fingida visió de Paris la verdadera al·legoria declarant escriure". Expl.: "Ab manifest exemple se mostren los dans, dolors e morts miserables que als qui són amats la desonesta deessa de Paris procura". [L’entrada següent, en xifra alfanumèrica, correspon a un poema inserit en [14]].

[14a] F. 95. Inc.: "Preniu lo pom, mare del gran Cupido / que no·s tan clar lo luminós Apol·lo". Expl.: "En claridat totes les altres pedres / com vençeu vós a Pal·las e a Juno".

[15] F. 98v: "La istòria de la gloriosa santa Magdalena". (Inc. pròl.): "A la molt magníficha, virtuosa, honestíssima senyora, la senyora viuda Flors de Vallterra. Devotíssima senyora, per obeyr a les onestes pregàries". (Expl. pròl.): "Sia yo partiçipant en vostres mèrits".

F. 98v-113v: "D'on fon natural la gloriosa santa". Inc.: "De la alta çiutat de Jerusalem fon natural la gloriosa Magdalena, de clara e noble sanch". Expl.: "Tirant-nos lo cor d'amor ab cadena". [La següent entrada correspon a un poema copiat al final d’aquesta obra].

[15a] F. 113v Inc.: "Fflor d'onestat, senyora devota / la vida us tramet de la Magdalena". Expl.: "Nos faça pujar ab àngels en flota / tirant-nos lo cor d'amor ab cadena".

[16] F. 114-119v: "Sepultura de mossèn Françí Aguilar. La hora e temps que veu la sepultura". Inc.: "Acostava's la ora que la santa religió crestiana se recorda de aquella salutació excelssa que féu principi de nostra felicitat". Expl.: "Perquè en aquest món hi en l'altre atenyguen semblants premis. Amén".

[17] F. 119v: "La vida de la gloriosa santa Anna". (Inc. pròl.): "Molt magníficha, virtuosa, honestíssima senyora na Monpalava de Castellví". (Expl. pròl.): "Perquè moltes vegades he hoït dir a l’estrenu e virtuós cavaller mossèn Loís de Castellví, marit vostre, que teniu gran e especial devoció en aquesta excel·lent senyora".

F. 119v-127v: "Del matrimoni, virtuts e bellea de la gloriosa santa". Inc.: "De la ciutat de Betlem fon natural aquesta honestíssima senyora". Expl.: "E yo, indigna, inútil, a vós, singular interssessora mia, devotament donaré  lahors e gràcies tots los dies de ma vida. Amén".

[18] F. 128-131v: "La vida de la sacratíssima verge Maria, mare de Déu, senyora nostra". Inc.: "Ans que dels çels girant mogués lo vogi / hi de la mar hagués fermat lo terme". Expl.: "Al cos pus clar que lum meridiana / mare de Déu de paradís lo fènix".

[19] F. 132-133: "Oració a la sacratíssima verge Maria, tenint son fill, Déu Jhesús, en la falda devallat de la creu". Inc.: "Ab plor tan gran que nostres pits abeura / e greu dolor que nostre cor esquinça". Expl.: "Los sants catius lo veureu dins la cambra / més clarejant que·l sol alt en lo çercle".

[20] F. 133v-134: "De mossèn Corella per Caldesa". Inc.: "Si·l ferro calt refreda la mà casta / calfar l’eu vós encara que fret sia". Expl.: "Que no·s pot dir algú dels requirents / en negun temps hoýs de vós espera".

[21] F. 134v-135: "Descriu mossèn Corrella la sepultura de sa enamorada". Inc.: "En letres d'or tendreu en lo sepulcre / la mia mort per excel·lent trihunfo". Expl.: "E no·m doldrà la mia vida trista / que sol per vós la pogui bé despendre".

[22] F. 135-135v: "D'ell mateix a sa enamorada". Inc.: "És vostre cor d'açer ab tan fort tempre / que·ls diamants pot acunçar e rompre". Expl.: "Ans vostre gest que par sia benigne / quant vull pintar tinch davant per exemple".

[23] F. 135v: "Demana mossèn Ffenollar a mossèn Corella". Inc.: "Lo crèdit gran que de subtil entendre / vós possehiu, senyor de mi stimat". Expl.: "Dient-me prest si mata piatat / ni pot matar axí com vida créixer".

[24] F. 136: "Respon mossèn Corella". Inc.: "És pietat si bé y voleu atendre / dolor de mal ab bona voluntat". Expl.: "Que als mesquins los és molt greu cadena / viure lonch temps ab inportunitat".

[25] F. 136v: "De mossèn Corella". Inc.: "Ab los peus verts, los ulls e çelles negres / pennatge blanch he vista una garça". Expl.: "Que ja no us plau / que yo per vós haja morir".

[26] F. 137-137v: "D'ell mateix a Bernat del Bosch". Inc.: "In utroque jure, gran doctor com somies / a domine quare respons en tots vicis". Expl.: "Odre serà ab tan gentil blanor / que sens adob se'n poran bé servir".

[27] F. 137v: "D'ell mateix". Inc.: "Mos ulls tanquats per què altra no mire / si·ls obre may la mort soplich los tanque". Expl.: "Corella·s mort qui·n dies poch alegres / sempre visqué per amar ab espera".

[28] F. 138: "Cobla que legint-la per larch diu contentament e legint-la per mitat diu descontentament de mossèn Corella". Inc.: "De béns e plaer tostemps abundós / sempre freturós de dol e tristor". Expl.: "Ni·m plau gens hoir res que·m desconort / lo riure y plorar tinc per món espòs". [Una mà posterior va canviar "plorar" per "ballar"].

[29] F. 138-138v: "D'ell mateix". Inc.: "Los qui amau preneu aquesta çendra / sobre lo cap que no perdau l’arbitre". Expl.: "E del recort tan gran dolor m’assombra / que·l meu cor trist en quatre parts vol rompre".

[30] F. 138v: "Cobla esparça d'ell mateix". Inc.: "Si·n lo mal temps la serena bé canta / yo dech cantar puix dolor me turmenta". Expl.: "Seré l’ocell que·n lit ple de odors / mor ja content de sa vida ser tanta".

[31] F. 139: "Demana mossèn Corella al senyor prínçep". Inc.: "Fflor de saber, de qui·l saber estil·la / si per Adam no fos natura manqua". Expl.: "Tot lo món diu no y basta salamanava / al vostre cap que jamés no vaçil·la".

[32] F. 139: "Respon lo senyor príncep". Inc.: "Al que de saber sus metros atilla / con sçiencia perfeta que libre e franqua". Expl.: "María, fija de Anquo nin Blanqua / de quanto más arde su pequenya favilla". 

[33] F. 139v: "Demana mossèn Fenollar a mossèn Corrella". Inc.: "Ma volentat no menys freda que marbre / en servir Déu pus dura ve que pedra". Expl.: "Ni què fa fer ma volentat enterqua / puix tant en vos la teulegia pausa".

[34] F. 139v-140: "Respon mossèn Corrella". Inc.: "Tres causes són que ab fredor de marbre / lo nostre cor fan molt pus dur que pedra". Expl.: "E dirà·l mot aquest és lo bell arbre / que parla flors en rims pus verts que l’edra".

[35] F. 140-140v: "D'ell mateix". Inc.: "No fon tan gran dels juheus la temor / quant ‘ego sum’ dix lo fill de Maria". Expl.: "Vós me fes cech com si miràs la Mecca / d'on me roman la vista no prou bona".

[36] F. 140v: "Cobla que mossèn Fenollar tramès a mossèn Corella, que legint-la tota diu mal e legint-la per mitat diu bé". Inc.: "Un altre sent Pau no sou vós, mossènyer / hoynt-vos contemple d’aquells ralladors". Expl.: "La fama vos creix sens bé que resona / d'un altre Terençi no us loha la gent".

[37] F. 141: "De una monja, coblas". Inc.: "Ya no basta sufrimiento / para [ratllat: tenerme] [afegit: queixar] contrita / pues que de tamaneriça / me emparedaron". Expl.: "es como quien va al inf[ierno]; / su entrada es para et[erno] / y sin salida. / 1543". [Aquest poema ha estat escrit a tres columnes; ocupa tota la pàgina].

[38] F. 141v: "Specialis devotio sacratissimi nominis Maria". Inc.: "In isto sanctissimo nomine Maria sunt quinque littore [littere?] et". Expl.: "Hoc dulce nomen Maria".

[39] F. 142-142v: "A ruegos, pedimento y importunación de una noble, manífica, sabia e hermosa religiosa, Diego Vallès, notario valenciano, compone e inventa e ordena las siguientes contrahechas a las del chiste, coplas o no sé qué de la monja". Inc.: "El tanto mereçimiento / y beldad tan infinita / c·ay en vos dende chiquita / me cativaron". Expl.: "pues me days tan dura guerra / sin manzilla ni govierno; / el consuelo es infierno / sin medida".

[40] F. 142v-143v: "Una gentil dama valenciana demanà un son affectat criat li volgués donar trellat del chiste de la monja e trellat del contrafet per aquell e en la materna llengua e natural lo manat respon ab les cobles, versos, e metres següents". Inc.: "Si la yra real ab la força de amor / manyes no basten ni menys resistènsia". Expl.: "però perquè ay dulçura en recitalles, / como contagiosas dexarelas".

[41] F. 144-148 [Fragments en llatí]. Inc.: "Liber secundus de anima". Expl.: "quod ad naturalem atinet".

Observacions: 

La major part de la bibliografia esmentada es refereix a l'obra de Joan Roís de Corella i altres autors respresentats en el cos del volum, que deu datar del final del s. XV o poc després. Els poemes afegits al final a mitjan s. XVI han estat estudiats i editats per Ferrando (1981); tracten sobre el tema de la malmonjada, i han estat posats en relació amb algunes versions impreses del "Chiste de la monja" (Mahiques; Rovira 2013).

[JMC]

Bibliografia: 

ED.: Roís de Corella 1913: xxx-xxxiii, núm. 4. Íd. 1984-1985. Ferrando 1981. Martos 2001. // DESCR. / EST.: Massó i Torrents 1906b: 146-167 (ítem i). Íd. 1913-1914: 191-194 (ítem U). Íd. 1932: 22 (ítem U). Gutiérrez del Caño [1913-1914]: III, 120-122 (núm. 2061). Ganges 1992: 90 (núm. 42). Martos 1999. Íd. 2005. Annichiarico 2004: 445 (ítem B). Mahiques; Rovira 2013. BITECA manid 1326.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal