• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 1322

Ciutat:  París Biblioteca / Arxiu:  Bibliothèque Mazarine Signatura: Ms. 4495 Signatures antigues:  Data: XVII in. (1603 a quo) Llengua:  Català, castellà, llatí Suport: Paper Mides: 202 x 135 mm Folis: [1-5] + [1] s. n. + 1-179 + [1-3] Copista:  Enquadernació:  Pell Llom:  Procedència:  Josep Tastu (1787-1849) Estat de conservació:  Afectat per la tinta corrosiva Ornamentació: Matèries: Poesia , Tradició clàssica catalana , Historiografia Autor:  [Joan Pujol] (1532- doc. 1603). [2b] [Joan Lluís Vileta] (m. 1583) Títol:  [Poesia] Contingut:  [1a] F. [1-1v]: "[...]er y manya / [...]lles noves / [...]dites proves / [...]panya / [...]". "[...] / Cant primer ho[...] / mil sinch cents[...] / turch ab una pod[...] / la illa[...]". Bocí amb dos fragments en de l'obra de Pujol, una al recto i una altra al verso. [1b] F. 1-39. Inc. [acèfal]: "De Júpiter som filles molt eletes, / qui té del món lo govern infal·lible. / A son poder és fàcil y possible / fer lo que vol per vies molt secretes". Expl.: "cercant la font que fabricà Pegaso / y nou estil per cantar altre cant. / Fi de la hystòria". [2a] F. 39-39v: "Introductió dels següens versos latins". Inc.: "Les muses fan per si bell aposent /  y gran ciutat d'una gentil vileta". Expl.: "de que·s farà tan larga y tal memòria / que passarà lo darrer occident". [2b] F. 39v-45v: [Joan Lluís Vileta]. Inc.: "Iupiter altisonans, celso tremefactus Olimpo / clamat, et ad superos sic ait ipse Deos. // Que nova nunc socii Ponto miracula facta / inferus increpuit, mundus et intonuit. // Fulmina concedunt rutilant hic fulgura coelo / que nostrum nunquam fecerit imperium". Expl.: "Stella micat propera, occiduo te ducet ab orbe / te manet hocce decus, dive Philippe tuum. // Perpetuo vives felix celoque coruscum / fulgebit sidus dive Phi[li]ppe tuum. / Finis". [2c] F. 40-46: "Traductió". Inc.: "Ab gran terror, Júpiter en lo cel / aquell matex qui·n la suprema sphera / formà los trons ab singular manera / y tramet llamps al món causant recel, / ab alta veu mostrant-se majoral / diu a sos déus qui baix de sa potència / constituís no li fan resistèntia / coneixent-lo senyor universal". Expl.: "Sempre viureu ab benaventurança / ab los elets en la divin·altura, / hon convertit en clarejant figura / fruint a Déu pendreu nova semblança / creheu de ferm, sens dupte, lo que us monstre, / qu·entre los sancts, oyint sanct·armonia / claror més gran que·l sol enmig del dia / darà l'estel divino, Philip vostre". Les versions llatina i catalana estan encarades. [3] F.  45v-54: "Visió en somni". "Argument". Inc.: "Lo que pretén l'autor en esta traça, / si bé coneix que no stà ben polida, / és treballar que·s veja escarnida / degudament la gent qu·és de tal raça / que, no sabent, volen donar entendre / que son saber en tot és infal·lible / y fan açò perquè·ls sia possible / que son renom pertot se puga stendre". Expl.: "E sens dir més, en aquell matex punt / se féu absent, fugint de mon conspecte. / Jo·m despertí, perdent lo seu ob<e>jecte, / tor[n]ant en mi, com qui·stà mig defunt. / Y fet en mi de tot lo seu parlar / un cert recort, dins mon grocer entendre, / leví·m cuytat, puis viu pertot estendre / de Phebo al món la cara singular. / Finis". [4] F. 54-55v: "Auziàs March. Qui no és trist". "Glosa". Inc.: "Puis solament endresse mos dictats". [5] F. 55v-57v: "Auziàs March. Glosa". "Als fats coman". "Glosa". Inc.: "Pilot expert qui per vent fortunal. [6] F. 57v-59: "Gl[osa]". "A mal estrany. Auziàs March". "Glosa". Inc.: "Quant algú cau malalt per un excés". [7] F. 59v-61: "Auziàs Marc. Puis que sens tu". "Del franch arbitre. Glosa". Inc.: "Etern factor de tota creatura". [8] F. 61-62v: "Auziàs March. Glosa". "O quan serà". Inc.: "Ab gran descuyt, assegut en la taula". [9] F. 62v-65v: "Cant en lahor de la gloriosa verge Maria provant per figures y autors aprovats com no fonch concebuda en peccat original, en un libell posat en Barcelona en lo any MDLXXX[.]III". "Invocació". Inc.: "A vós qui creàreu, ab gran providèntia". [10] F. 65v-66v: "En lahor dela verge Maria de la Soledat". Inc.: "Phènix etern, Déu eternal vos féu". [11] F. 67-68v: "En lahor de la verge Maria dels Àngels". Inc.: "Mare de Déu, qui<i> en lo cel regnau". [12] F. 69-71: "Lahors de sanct Johan Batista". Inc.: "De vós qui al món, portàreu bella nova". [13] F. 71-72v: "Lahors del gloriós sant Johan evangelista". Inc.: "Aucell real, qui aguila·t nomenes". [14] F. 72v-74v: "Lahors del gloriós sanct Pere". Inc.: "Vós qui portau del cel en vostra cinta". [15] F. 74v-76v: "Lahors del gloriós sanct Hierònim". Inc.: "A vós qui teniu, ab gran fortalesa". [16] F. 76v-78: "Cant al devot lector". Inc.: "Qualsevol persona qui serà guarnida". [17] F. 78-79: "Carta a un religiós amich de l'autor, persuadint-li que persevere en la religió en la qual era entrat poch temps havia". Inc.: "Mol reverent, puis és vostra ventura". [18] F. 79v: "A la Església cathòlica". Inc.: "Puis no·s pot fer niguna escriptura". [19] F. 79v-80: "Al lector". Inc.: "Ja coneix l'autor, no stà com pertany". [20] F. 80-83v: "Elegia en la mort de Pere Alberch y Vila, canonge de la Seu de Barcelona y organista, únich en son temps en música de tecla, segons clarament ho demostran les sues obres. Soná l'orgue de dita Seu quara[n]ta-dos anys". "En lo dia de la sepultura". Inc.: "Al setsèn jorn del mes qui·s diu novembre". [21] F. 83v-85v: "Cant del profit que·s sol traure de les males lengües". Inc.: "A tots qui los versos presents legireu". [22] F. 85v-88: "Cant als folls servents de Cupido". Inc.: "Veniu, veniu, vosaltres qui sens manya". [23] F. 88-89: "Pange lingua". Inc.: "Cantem lo mister·i glòria". [24] F. 89-90: "Sacris solemniis". Inc.: "A tal solemnitat ajusten-s'i goigs grans". [25] F. 90-90v: "Verbum supernum". Inc.: "Baxant del cel lo Fill etern". [26] F. 90v-93v: "Cant en lahor de la gloriosa verge Maria, provant per autors cathòlichs y figures aprovades com no fonch concebuda en peccat original, en un libell que·s posà en Barcelona en l'any mil cinch-cent vuytanta-quatre". "Invocatió". Inc.: "A vós qui creàreu ab gran providèntia". Expl.: "JO tinch temor que us poré molt offendre / ANant a vós sens lima qui bé lim. / PUis que no tinch fus per filar tan prim, / JO·L cercaré treballant en apendre". Els quatre darrers versos desvelen el nom de l'autor en acròstics. [27] F. 94. Inc.: "Factor del món y de tot lo creat". [28] F. 94-94v: "Invocatión". Inc.: "Dios, immenso Padre, que·n el summo choro". [29] F. 94v-95v: "Pater noster". Inc.: "Pater noster muy amado". [30] F. 95v-96v: "Ave Maria". Inc.: "Ave que bolaste al cielo". [31] F. 96v-98v: "Crede [sic per: Credo] in Deum". Inc.: "Credo in Deum con toda firmesa". [32] F. 98v-99v: "Salve Regina". Inc.: "Salve Regina, que con gran vittoria". [33] F. 100-102: "Canto en loor y deffensión de nuestra Señora. De cómo no fue concebida en peccado original, con autoridad de figuras y autores cathólicos y aprovados". Inc.: "Virgen <siem> siempre·ntera, a quien desde·l cielo". [34] F. 102-102v. Inc.: "En tanto que Christo en cruz padescía". [35a] F. 103: "Al il·lustrísimo y reverendísimo señor don Alonço Coloma, obispo diníssimo de Barcelona, etc." "Johan Pujol". Inc.: "Bien creo que v[uestra] i[lustre] s[eñoría] havrá visto muchas trobas hechas en alabança de nuestro catalán el gloriosa [sic per: glorioso] san Raymundo de Peñafort, y tanbién soy muy cierto que de todas ellas no havrá visto la menor". Expl.: "como sus leales servidores desseamos. Amén. De Plegamans a 3 de julio, 1603". [35b] F. 103v-106v: "Introductión". Inc.: "Mi musa no deve ni osa mostrarse". Expl.: "Io le ruego mucho me de su favor". La introducció està formada per 3 octaves i, a continuació, després de dues rúbriques ("Loores del glorioso Raymundo de Peñafort", "El autor a Barcelona"), segueix el poema, que comença: "Dezidme qu·es esto, linda Barcelona". [36] F. 106v-139: "Historia lamada viaje del hombre en la qual se introdusen los interlocutores siguientes: Hombre, Entendimiento, Apetito, Sathanás, Lucifer, Belzebú, Astarot, Memoria, Volundad [sic per: Voluntad], Gula, Concupiscentia, Desonestidad, Contento (bivo) [sic per: bovo], Inspiratión, Confessión, ángel". "Al lettor". Inc.: "El que mucho quiere el nombre encubierto, / leyendo mis versos, saber del autor". Les quatre primeres octaves revelen en acròstics el nom de l'autor: "El poeta Yoan Pvjol, clerigo de Materon". Després segueix el "Prólogo y argumento" (cinc octaves) i la "Introductión" (25 v.). Continua l'obra dramàtica, dividida en cinc jornades, la darrera de les quals acaba amb les següents paraules de l'àngel: "que·l Señor te es favorable; / ven, esposa desseada; / ven y serás coronada / en la gloria perdurable". Aquesta obra es clou amb dues cobles precedides de la rúbrica "Exortatión", amb l'expl.: "porque merescamos subir a gozar / al immenso Dios con eterna gloria". [37] F. 139-139v. Inc.: "Ferós, sin consuelo, y sañuda dama". Acròstics a la primera cobla: "Francyna". [38] F. 139v-141. Inc.: "Vos sola soys, María, vos". [39] F. 141-142v: "Otra". Inc.: "De dó viene tanto amor". [40] F. 142v-143: "Otra". Inc.: "Ay mi Dios, qué grande amor". [41] F. 143v-144: "Otra". Inc.: "Carillo, quán ledo stás". [42] F. 144-144v: "Otra". Inc.: "Dime qué·s esto, zagal". [43] F. 144v-145v: "Otra". Inc.: "Nuevas traygo de alegría". [44] F. 145v-146v: "Otra". Inc.: "Mala noche havéys de haver". [45] F. 146v-148: "Otra". Inc.: "Vos soys descanço y bien de nos". [46] F. 148-149v: "Otra". Inc.: "Tres reyes buscan un niño". [47] F. 149v-152: "Otra". Inc.: "Adorem, tots christians". [48] F. 152-155: "Diàlogo entre la Inspiratió y lo peccador". Inc.: "Leve't peccador mesquí". [49] F. 155-156v: "Lahors del nom de Maria". Inc.: "Vostre nom, Senyora mia". [50] F. 157-158: "Los goigs de la verge Maria de les Fexes". Inc.: "De les fexas dignament". [51] F. 158-159v: "Los <s> set goigs de la verge Maria de la Pau". Inc.: "Cantarem ab veu suau". [52] F. 159v-160v: "En la Nativitat". Inc.: "La nit que Jesús nasqué". [53] F. 160v-162: "Lahors de sanct Pere". Inc.: "Vós qui sou lo majoral". [54] F. 162-163v: "Lahors de sant Johan Evangelista". Inc.: "Evangelista Johan". [55] F. 163v-165: "Lahors de sanct Johan Baptista". Inc.: "De vós qui sou nomenat". [56] F. 165-167. Inc.: "Tres reys cercan un infant". [57] F. 167-168v: "Lahors del glorios sant Simple". Inc.: "Simple, màrtyr gloriós". [58] F. 168v-173v: "Glosa del romance  'O Belerma'". Inc.: "O batalla carnicera". [59] F. 173v-175: "Glosa del romance 'Muerto queda'". Inc.: "Con muy duro y triste hado". [60] F. 175v: "In laudem sancti Dionisii Areopagite". "Distichon". Inc.: "In cruce cum ferret, nostra pius crimina Christus". [61] F. 176-177. Inc.: "Yo soy embiado, il·lustres señores". [62] F. 177-178v: "Lahors del gloriós sant Esteve, primer màrtyr". Inc.: "Puis dels màrtyrs ab firmesa". [63] F. 179-179v: [goigs en llaors de sant Genís]. Inc.: "Pu[is] en vós tenim fiança". Expl. [àpode]: "procurà cruel turment". Observacions:  Al cinquè foli de guarda es llegeix: "Ms. original des poesies de Joan Pujol"; i es veu el segell amb la inscripció: "BIBLIOTHÈQUE MAZARINE. DON 28431". Amadeu Pagès va afirmar que aquest manuscrit era una "copia autografa de les poesies den Joan Pujol" (Marc 1912-1914: I, 104). A partir d'aquest moment, aquesta mateixa hipòtesi ha estat reiterada per altres estudiosos, com Jaume Massó i Torrents o Antoni Comas a la introducció de l'edició facsímil publicada el 1971. Pep Valsalobre (1995: 106) qüestiona aquesta hipòtesi: "Sovint s'ha afirmat que es tracta d'un autògraf, però jo no he sabut trobar enlloc la justificació d'aquesta afirnació: aquesta és una altra de les moltes qüestions que caldrà revisar. Encara més: nombrosos detalls fan pensar que es tracta d'una còpia no autògrafa". Tal com indica Pagès, Josep Tastu, que desconeixia l'edició de l'any 1573, va editar [1] a partir d'aquest manuscrit que ara pertany a la Bibliothèque Mazarine, que ja dóna com a autògraf: "édition du Poëme sur la bataille de Lépante de Joan Pujol, avec un commentaire et des notes et des notes par Joseph Tastu, d'après le manuscrit autographe qu'il avait acquis" (Pagès 1888: 130). D'aquesta edició, no enllestida, a penes s'impriren uns pocs exemplars. El mateix Pagès (1888: 137) indica que entre els papers de Josep Tastu es trobaven 8 exemplars impresos d'aquesta edició, un d'ells amb anotacions manuscrites. Hem consultat un exemplar de l'edició de Josep Tastu, custodiat a la Bibliothèque de la Sorbonne  (signatura RRA 8=681), i provinent de la biblioteca d'Alfred Morel-Fatio. De la consulta d'aquest exemplar hem de suposar que, quan Tastu posseí el manuscrit, el poema de Lepant no era acèfal. A l'esmentada edició, el text no va precedit de cap portada, i té el següent inici: "Cant primer hon veurem quen l'any mil sinch cents setanta hu Celim lo gran turch ab una poderosa armada ana sobra la Illa de Chipre y la prengue ab pactes los quals no serua y lo concert ques feu entre lo Rey Phelip d'Espanya y los venetians per interuencio del sanct Pare Pio quint. / I. / Seguint costum de molts antichs Poetes". [4-7] glossen la primera octava dels següents poemes d'Ausiàs Marc: "Qui no és trist de mos dictats no cur", "Als fats coman tot quant serà de mi", "A mal estrany és la pena estranya", "Puis que sens tu algú a tu no basta". L'octava final d'aquest darrer poema és glossada al núm. [8]. El rerefons ideològic que es desprèn d'aquestes glosses de Joan Pujol ha estat estudiat per Valsalobre (1995). [35a] ens aporta la darrera data exacta coneguda sobre la vida de Joan Pujol, i també la data a partir de la qual fou copiat el manuscrit estem descrivint. [JMC]   Bibliografia:  ED.: Pujol, J. 1970. Íd. 1971. // DESCR.: Massó i Torrents 1917. Íd. 1932: 45-46 i 73-75. Molinier 1892: IV, 327. Pagès 1888: 130 (núm. 2), 137 (núm. X). Papers de Josep Tastu 1902: 141. Torres Amat 1836: 516-521. Calames: Catalogue en ligne. // EST.: Valsalobre 1995. Esteve; Moll 2017.