- Cerca general
- Cerca per camps
- Cerca per matèries
Ciutat:
Tortosa
Biblioteca / Arxiu:
Arxiu Capitular
Signatura: Calaix de la Santa Cinta, ms. s. n.
Signatures antigues:
Data: 1725
Llengua:
Castellā, catalā
Suport: Paper
Mides: 215 x 155 mm i bifoli solt 210 x 150 mm
Folis: 3 + 1 bifoli solt + 105 f. s. n.
Copista:
Enquadernació: Pergamí
Llom:
Procedència:
Nota al full de guarda: "Es propio de la casa de Riu, hoy marqués de Tamarit". Posteriorment fou propietat d'Aureli Querol, antic responsable de l'Arxiu Capitular, el fons del qual ingressā a l'Arxiu el 2016.
Estat de conservació:
Ornamentació:
Matèries: Relacions i gasetes
Autor:
Pere de Llaberia i Pellissa (1686 - c. 1750). Agustí Vilàs (m. 1763)
Títol:
Solemnes, festivas demostraciones con que la fidelísima y ejemplar ciudad de Tortosa celebró la traslación de la sagrada Cinta
Contingut:
F. 2: Solemnes, festivas demonstraciones con que la fidelíssima y exemplar ciudad de Tortosa celebró la translación de la sagrada cinta de María, nuestra señora, a la nueva, sumptuosa y magnífica capilla. Sácalas a luz la ciudad, representada en su muy illustre Ayuntamiento, y las dedica a la sacra, real y cathólica magestad del rey nuestro señor, don Felipe quarto de Aragón y quinto de Castilla (que Dios guarde). Escrívelas Pedro de Lloberia [sic] y Pellissa, cavallero, hijo de la misma ciudad".
F. 3-3v [Dedicatòria]. "Al rey nuestro señor, la ciudad de Tortosa. Señor". Inc.: "Estas solemnes, festivas demonstraciones que nuestro afecto a dedicado a la soberana reyna de los ángeles, María santíssima, en la translación de su sagrado cíngulo". Expl.: "cuya cathólica persona y real casa prospere el Altíssimo, como rogamos y la christiandad necesita".
F. 4: "Al letor". Inc.: "Estamos en un tiempo en que quanto se escrive se yerra". Expl.: "no te fatigues en increparme, pues yo mismo me doy la sentencia que tú me has de dar. Vale".
F. 5-6: "Índice".
F. 8-105: "Demonstraciones festivas, sagrados, obsequiossos cultos con que la fidelíssima y exemplar ciudad de Tortossa celebró la translación de la sagrada cinta de María santíssima, nuestra señora, a la sumptuosa, magnífica y nueva capilla". "Capítulo primero. Desciende María santíssima desde el impireo a dexar la sagrada cinta a los hijos de Tortossa". Inc.: "Una fineza de María, cifrada en la más peregrina dádiva". Expl.: "Capítulo X: Festivas demonstraciones de regozijo en el día primero de la octava".
En un bifoli solt, s. n.: "[Llicència eclesiàstica]: Inc.: "La descripción de las fiestas que en la translación". Expl.: "los ingenios corren a ennoblecerse y a ilustrar a su patria". "De V. Sa. humilde y rendido capellán, moss. Agustín Vilàs". |
Observacions:
Es tracta d'una nova còpia de MCEM 2752, que ben bé pot considerar-se una versió diferent de l'obra. És el testimoni més proper a l'arquetip -els altres són del segle XIX- o fins i tot pot ser l'autògraf "original". Amb tot, presenta també alguns problemes textuals. En primer lloc, cal dir que tot i ser més complet que els testimonis fins ara manejats, el testimoni tampoc està sencer. D'acord amb l'índex (f. 5-6), el text hauria de constar de 17 capítols, però només se'n copien 9 i la còpia queda interrompuda després de l'encapçalament del capítol desè.
Al respecte, podem conjecturar que es tracta de l'autògraf original perquè encara no duu incorporada la llicència eclesiàstica -copiada en un bifoli solt. És possible que, en un ambient de coneixença mútua i confiança, Vilàs redactés la llicència sense que el text estigués definitivament acabat i que, de fet, Llaberia no arribés mai a concloure'l per alguna o altra raó. Això explicaria també que el text no s'imprimís, tot i l'anunci de la portada -"sácalas a luz la ciudad"-, intenció corroborada també per la mateixa existència de la llicència de Vilàs. Altres explicacions a tot plegat són també possibles.
Entre les moltes diferències i addicions d'aquesta versió, cal destacar que es copia una gran quantitat de poesia efímera redactada per a l'ocasió, la major part de la qual en castellà i llatí, i també algunes composicions en català.
Pel que fa als autors, Pere de Llaberia prové d'una família ennoblida de Ginestar (Ribera d'Ebre), establerta a Tortosa, mentre que Agustí Vilàs fou mestre de gramàtica del Capítol tortosí (1712-1732).
[EQC] |
Bibliografia:
ED.: Veg. MCEM 2752.
|
|